Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pessigolles FP 364 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pessigolles Freqüència total:  364 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Et demostraré que no! I al "tanto", eh? No jugues, no em busques les pessigolles, que me les trobaràs! El provocador, davant de la decisió de Jaume, se
una gran bèstia africana pot riure així, quan una serpeta d'aigua li fa pessigolles a la mola del ventre, submergit dins l'esmalt verdós d'unes aigües manses
són les ànimes dels morts que no han aconseguit el repòs i vénen a fer pessigolles als vivents, a menjar una cuixa de garrí o simplement a molestar. La
pura, d'aquesta fisiologia trepidant fins a l'esgotament, a causa de les pessigolles produïdes pels quatre pallassos de la pantalla. El polinesi, per regla
cap als peus per la soca amunt. I el vent i la pluja i els ocells feien pessigolles als peus dels arbres tan verds quan naixien. Tan grocs per morir. I
Vicenç no sabria mai que ella n'estava enamorada. I dient-m'ho, em feia pessigolles amb els llavis i vaig tenir una estona a la galta el seu alè calentó. La
eren la gent més ordinària i més mal educada, que el coll li feia pessigolles, que el matrimoni era una bestiesa, que l'amor no existia, que els
en català i havia donat veus per si li proporcionaven un xicot que li fes pessigolles de tant en tant al preu que fos. Aquesta senyora volia ficar cullerada en
tornant de Mallorca, es situà en una butaca de l'"Eqüestre" fent-se pessigolles a la barba com era el seu costum. Les estones que descansava de la
d'ell. Una dolcesa, una tebior, quelcom d'infinitament suau i bo. Unes pessigolles finíssimes dintre el teixit dels nervis... Mai no havia sentit una
mai el gust de dominar, de l'autoritat, del poder. No em produeixen ni pessigolles els honors, les distincions, el prestigi, la glòria. Si em fa goig la
a mesura de la seva cadira. No sé què diu, però ric com si em fes pessigolles... Cosme! Cosme! Has begut massa. Però no menteixis: feia anys, feia no
Segon. —Val més que rectifiquem la posició i, si les mosques ens fan pessigolles al nas, paciència! Soldat Primer. —M'estimaria més trobar-me al
grans lleis; l'atracció i la repulsió. Quan la Sorbona m'ha buscat les pessigolles, jo no he posat cap dificultat a donar-li tota mena de satisfaccions.
Bubulina meva, obre la boqueta, menja! Allargà dos dits i li va fer pessigolles sota l'aixella. La vella sirena cloquejà, s'eixugà els ullets
Ah, no li manca humor, a la malvada: mentre li feia fregues, ella sentia pessigolles i parrupejava com un colom. Ens posàrem a taula i Zorbàs omplí els vasos:
temps amb una lupa però cap d'ells no va excretar; aleshores els vaig fer pessigolles i els vaig molestar amb un cabell, de la millor manera que vaig poder,
les veritats d'un titella. Les d'Oscar Wilde, per exemple, no són més que pessigolles d'home per entretenir bocabadats els altres homes. La posició moral cal
la parella, avui ja massa vista i coneguda perquè al cor pugui fer encara pessigolles. Dalt del cadafal, guarnit amb boixos i banderes, són ja aposentats els
l'oreig arriba, crespa l'esquena del riu com si, enjogassat, li fes pessigolles i recomença amb les fulles la conversa i la rialla. Els ocells reprenen
escardalenca, mare d'un feix de bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb una herba rasposa. Us torno a dir que em perdoneu aquest
don Gaspar; i aquest pensament amable se li posa al coxí on dorm, i li fa pessigolles al nas com un dimoniet temptador. Però don Gaspar pensa: —Com assolirem
—digué el pare. —És que es vol fer amiga amb tu. —Ui! Em fa pessigolles sota la barba —digué Teddy. Rikki-tikki-tavi mirà avall pel coll del
al teatre. No hi havia estat mai, i de sobte li'n venia el desig com unes pessigolles que no li deixessin tancar els ulls. A l'endemà, en haver dinat, sortí
i sospirs, que la trencaven, va dir: —Ai Maria Santíssima, quines pessigolles més enfadoses! Estic mig desconjuntat. Aquest fum de tomanyins rellents
en la civilitzada afició de gustar la carn morta. I ni sabem de les pessigolles que fa la ruera de formigues brunes que passeja la nostra faç buscant
a la nuca de l'estimada; gronxolat pel vent, un lluc maragda ens fa pessigolles a l'orella; algunes floretes grogues o malves se'ns ofereixen per als
fugí tan llestament com si no li haguessin fet més que unes simples pessigolles. Tant En Botey, com En Duran que també feia l'aguait allí a prop,
per aquella casa sense que hom pogués escapar-se de sentir-se aquelles pessigolles que fan damunt els peus aquests bocins de fusta giravoltant a l'impuls
no caure de clatell, s'esgarrifava i es contorsionava com si li fessin pessigolles al melic. Però havent-li posat les dues mans a les galtes, com si no es
em posava les mans damunt la cama mendicant una postura i jo li feia pessigolles a la taqueta blanca de la mà dreta. El seu nom era Ter, que
va pas quedar morta la cosa; i de Barcelona estant encara li cercaren les pessigolles al pare, però ho va tallar tot l'Acadèmia de Barcelona amb la seva
Jo llavors, perquè el cavall entengués que ens havíem entès, li feia pessigolles a la panxa amb l'estrep i a cada senyal d'aquestes clavava amb tota mala
i plens de joia, a l'aigua clara. Guanyada l'altra riba, Carrau cercà les pessigolles a l'animal, el punxà un xic i l'euga es menjà un parell de quilòmetres
per la gana que he tingut. M'he fet passar també, com he pogut, les pessigolles del ventre. La Providència no m'ha pas sigut completament adversa. He
i que la melodia d'aquest món —oreig entre les canyes— em fa sovint pessigolles a l'orella. Potser un dia, aquesta música antiga i infinita se
per darrera l'orella, per la galta, que ens pujava calces amunt com una pessigolla vaga. Passava una vela, ara un pas, ara un altre; el sol tenia damunt la
tonada, amb tal d'esbravar per la boca el rebull de vida que us fa pessigolles al cor. Plenitud, serenor, repòs, alegria... La vostra ànima és com una
la mar i l'aire tenen un balbuceig, un ritme de musiqueta que us fa pessigolles a les venes. Les fotxes, els ànecs, les becades i les gavines
metges de la Sala, i àdhuc els professors de la Facultat li buscaven les pessigolles, cosa no gaire difícil si hom té en compte l'especial dolença de la noia.
hom té en compte l'especial dolença de la noia. Emperò, la Berta no tenia pessigolles, i si és que en tenia no se les deixava trobar. Ella només estava per
d'emigrats al Cafè de Llotja, Guillom, el rossellonès bru, feia pessigolles a Pigmalió i a la Soledat. Ell no podia creure que aquella mossa forta de
de l'ou de farina que aixecava a pes de braços la Soledat, en qui les pessigolles estroncaven la ira, i se l'enduia. En aquell moment es llevà de tot el
va veure que el Doctor Alfarràs i Viver i el Sr. Orellana buscaven les pessigolles a una dona que va esvanir-se com una ombra. Quan Pigmalió oí que la
l'estómac. Les cançons no s'acabaven mai. Hom tornava amb la mà balba de pessigolles, la boca pastosa, el cap gros i enterbolinat i la carn endolcida. L'olor
carrer li passava per la cara, la saba li pujava a les galtes i li feia pessigolles a les mans. La vida tenia, per a Fargues, cada dia més encants... —Això,
i plens de joia a l'aigua clara. Guanyada l'altra riba, Carrau cercà les pessigolles a l'animal, el punxà un xic i l'euga es menjà un parell de quilòmetres
els ulls mesclant-se amb els cabells, que són cucs de cent peus que fan pessigolles a la cara. Això és horrorós, em tornaré foll! El cel està cobert de
deuen ser fresques. I em vaig esgarrifar tota perquè em van córrer unes pessigolles per l'espinada com aranyes. I quan vaig deixar de mirar aquell bé de Déu
volgués durar tota la vida; semblava que ja el tenia acabat i rebrotava: pessigolles al nas i esternuts, i els atacs de tos a la nit. I jo contenta. Després,

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »