Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pessimisme M 510 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pessimisme Freqüència total:  510 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del títol que Huxley posà al seu llibre sarcàstic sense compartir-ne el pessimisme. Huxley és també un dels "humanistes" que es malfien del "progrés".
Diu que es troben voltats d'espionatge, desconcert i traïdoria. El seu pessimisme culmina en aquests mots: /Considero llegado el momento de meditar si
ell. —No sou dolents —fa l'home, magnànim—, però teniu una tendència al pessimisme... Per això no podreu res contra nosaltres, que no ens desanimem mai. Ja
res, però ho sospitava tot: —He sentit rumors... —començà; de cop, el pessimisme i la indignació el guanyaren i se li alterà la veu—: ¿De manera que s'ha
es podrà disputar a la present decadència mallorquina. En els moments de pessimisme, en veure profanar una catedral meravellosa amb uns vidres indignes del
és tan pregona que no pot abocar-se tampoc ni a la mera curiositat ni al pessimisme, la forma que l'embolcalla és la més amarga possible: ens porta a
sembla enfonsar una de les seves rels més inquietants en un inevitable pessimisme. La possessió de la consciència vigilant significava ja que el català viu
ingrat que Teresa creu natural en tots els homes, amb el seu pessimisme que li fa pronosticar la més o menys propera dissort d'aquelles persones
de veure el seu talent aturar-se a mig descloure's. Sovint li entrava un pessimisme horrible, d'home que pressent el seu fracàs. Però aviat es refeia. Era un
irremissiblement perdut. La vocació poètica contribuïa a exacerbar el meu pessimisme. En aquest període negre, segurament el més negre de la meva vida,
cap agror en el cor ni en el cervell, res d'aquells abatiments, pessimismes i desolacions que a Barcelona tant m'havien disminuït. Com un
rebutjava cap sensació. No podia retrocedir. Quan estàs malalt, quan el pessimisme i la depressió t'abaten, tens la sensació que han abaixat un teló curt
el problema. Punt. Arribats aquí podem sentir la temptació de caure en un pessimisme, si més no metodològic. És possible que hàgim volgut anar massa de
emprats no eren els més escaients per a vestir la realitat no verbal. Pessimisme? No. Aprengueren dels errors. Els models no es poden trasplantar així com
podia derivar cap a conseqüències desastroses: matrimonis trencats, pessimisme inconsolable, afecció a l'acràcia, vocació de suïcides... La història
"hospital", "hospici", són paraules amb una enèrgica càrrega de pessimisme social, que arrenca, si més no, de l'Edat Mitjana. Fins fa ben poc,
lingüística. No ho sé. El fet és que a París comença a apuntar el pessimisme. Sens dubte, el mal intuït i denunciat no es presenta com exclusiu del
de combat a partir del qual s'havia començat la lluita. El pessimisme i la desconfiança cruixien ja des del principi la migrada esperança dels
gloriosament usant amb amor el ditirambe, i condemnant l'enveja, el pessimisme, la rancúnia, la "rebentada". Classicisme vitalista, enllà del
el pessimista. Els dos grans enemics de l'acció són el diletantisme i el pessimisme. Tot home actuant se'ls ha trobat obstruint-li el camí. L'un, el
obstruint-li el camí. L'un, el diletantisme, peca per excés; l'altre, el pessimisme, peca per defecte. Ningú no està lliure totalment ni de l'empenta del
de la Vallina. Asturià de gran intel·ligència, ennoblia amb mantell de pessimisme desenganyat la seva aversió instintiva a tota mena de treball.
cada vegada menys gloriosa) l'expressió lògica del que s'ha anomenat el pessimisme de La Rochefoucauld; sens dubte la restricció, sobretot si parteix per
davant de la generositat del món, de la seva diversitat, també; aquest pessimisme és ambigu, però; també és el fruit d'una avidesa, si no d'explicació, sí
Rochefoucauld, podríem dir, sota la forma restrictiva que tant estima: el pessimisme de La Rochefoucauld només és un racionalisme incomplet. Una vegada
segona passió, més astuciosa que la primera; per això la considera amb un pessimisme absolut; les passions actives són finalment més estimables, perquè tenen
un excés podia canviar la qualitat d'una cosa; àdhuc l'objecte del seu "pessimisme" és, en definitiva, al final de la màxima, fora d'ella, el món, les
de la realitat ho fan amb un gest que sembla molt realista: el pessimisme, però que no és altra cosa que una caricatura de la lucidesa davant les
i de les seves qualitats específiques, i delataria, més aviat, un pessimisme latent. (Observem, de passada, que es tracta de teatre dirigit, i que
tot el possible, treure-la de les parets de casa seva, tan impregnades de pessimisme malaltís, i evitar-li aquells sopars callats i tristos en companyia de la
ens aparía a la cuina... —Sí, pobre María Gloria! —saltà amb son habitual pessimisme la noia gran—. Amb el sopar que et donarem, ja quedaràs ben satisfeta!
porta, es tanquen totes. Sembla una avinensa de gitanos. Malgrat aqueix pesimisme, les dúes noies, cada una pel séu cantó, començaren la nova cruesa d'un
d'algunes de les nostres principals qualitats i virtuts. El sacrifici del pessimisme que encoratja; el sacrifici de la tristesa que somriu; el sacrifici del
el seu to. Montoliu retreu el misticisme de Luis de León i el pessimisme de Leopardi, el primer evadint-se cap al cel, i l'altre cap a l'infinit
i hem d'aconsolar-nos amb què fa per venir al cap i a l'últim al pessimisme budista, a l'afirmació que el fi de la voluntat és l'ésser, i
no resultaria inútil? El xuclador d'Amèrica ho dragraria tot. Però aquest pessimisme, no s'imposà sinó per un moment a la seva amor. L'aflicció de l'única
trigonomètriques eren quelcom de superior a totes les previsions que el pessimisme d'un minyó refractari a l'exactitud i al mètode pot augurar. Una aula
si els núvols de la tristesa enfosquien el meu esperit i la fantasma del pessimisme s'apareixia paorosa a la meva fantasia, m'escorria cap a la capella i
posava la cua dreta. Si això en el món dels gats és un símptoma de pessimisme còsmic, Mauzi era un pessimista. Sovint es limitava, davant del cel, a
vençuts, blans, sense ressorts morals, sovint amb l'ànima podrida, d'un pessimisme desesperat. Treballa afanyosament, fent i refent la seva prosa, amb una
treballs és admirable, ordenada i simètrica. Se'n desprèn, dintre del pessimisme, un optimisme dolç i tranquil. La lentitud dels savis sobretot, la seva
És un bosc una mica trist i abandonat amb naturalitat, que segrega pessimisme de bona jeia en certes persones i provoca amors idíl·lics en altres. Amor
Hamsun, a Noruega, treballa sobre aquest fons, i la seva tendència al pessimisme còsmic li fa veure en aquestes races moments de crueltat impregnats de
conte, el nen l'ha escrit amb una evident preocupació de "realisme", de pesimisme literari. Nosaltres hem gosat treure del subtítol l'adjectiu
d'or de la seva vida; era com un narcisisme mental, perquè, malgrat els pessimismes, ell creia encara en ell mateix i en Catalunya! Però Catalunya passava la
igualment abandonats, bruts i xotros... —Ui, ui, ui! —cridà Claudi.— Quin pessimisme! —Pessimista, dius?... Si de cas, m'hi he tornat d'ençà de la meva
gent que no ho sé!... En fi... jo em retiro, jo em separo... —El pessimisme no condueix a res —féu Fe dogmàticament. —Ja ho sé; però vetlla per tu
en les víctimes i en els incendis. La guerra és el fruit imminent del pessimisme. L'home serè, el ver optimista, és el qui està segur de la força
d'aquí no passava... I fins a estones, pensant en la Humanitat futura, un pessimisme depriment l'envaïa. I ja fos perquè el cervell es fatigués; ja perquè en
coriàcies, aquestes masticacions monòtones, maquinals, impregnades de pessimisme i de malenconia... Quan Gori parla de les coses que no li interessen, té

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »