Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
peto M 27 oc.
petó M 1763 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb petó Freqüència total:  1790 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

paper de pares—, un honest envà amb una escletxa, molts desigs, petons i converses que la prima paret separa tot al llarg de la seva digna
mort a Mallorca. "Pobret! Tan content que hi va anar! Plorava i em feia petons. I, pobret!, el van haver de deixar allí". Arribem que encara clareja.
són inclinades l'una cap a l'altra i, en aquesta posició, es besen, el petó és inclinat. Quan un d'ells fa girar el rostre de l'altre subjectant-li
que ell. —M'estimaràs, oi? —li va dir. I li va fer un apassionat petó a la galta. L'estil pompeià Els anys que Jeroni passà a Barcelona, des de
Josefa Valls, les històries de damnats d'en Tai, la tristesa del primer petó, amb olor de fusta cremada, i les rosades contradanses de Cinta, de quan
la seva mare plorant, cridant-la amb desesper, cobrint-li el rostre de petons. Però la cara de la mare estava ja freda, i ella era ja absent. La cara de
paraula amable per a tothom i no s'ha descuidat de fer una festa i els petons reglamentaris als nens i a les nenes de les escoles. Entre algun francès
baves de tots els galifardeus de la Polinèsia, perquè les abraçades i els petons es prodiguen en aquesta casa molt més que la sal i l'oli. Entre la
gaudit de l'amor de família. Des del meu record ningú m'ha fet un trist petó. Et semblarà mentida, però és tal com dic. La misèria ens ha tornat
no et conec; tu, tan lleugera i tan enjogassada... Vina, fes-me un petó; oi que sabràs fer-me'l un petó, Merceneta? Merceneta.
i tan enjogassada... Vina, fes-me un petó; oi que sabràs fer-me'l un petó, Merceneta? Merceneta. [(Fent-l'hi.)] No costa pas gaire.
ser aleshores, me n'he recordat i me'n recordaré sempre, que em va fer un petó i així que va començar a fer-me el petó vaig veure Nostre Senyor a dalt
sempre, que em va fer un petó i així que va començar a fer-me el petó vaig veure Nostre Senyor a dalt de tot de casa seva, ficat a dins d'un
dintre d'un armari. —Avui no havíem d'haver vingut. I va lligar el primer petó amb un altre i tot el cel es va emboirar. Jo veia el núvol que anava
Quimet, abans d'anar-se'n, com que els nens dormien els va anar a fer un petó, de puntetes, per no despertar-los. Aquell mateix dia va venir en Mateu,
Maria. Mai. Va dir que se n'anava i va cridar els nens i els va fer un petó al front i quan vam ser al peu de la porta, en el punt en què jo l'anava
per saber que tenia els pulmons plens de cavernes i que no volia fer cap petó als nens per no passar-los microbis. Li vaig preguntar si es podria curar
Quan se'n va anar em va abraçar molt fort i els nens se'l van menjar a petons i el van acompanyar fins a baix de l'escala i jo també, i quan pujàvem,
l'aniversari del nostre casament. I la Rita em va venir a fer un petó. Em va dir baixet, mentre en Vicenç anunciava el vals, que des del primer
en llur pit, i, en l'escotat del cos, fa olor de bresca aquell petó colrat, i se'l refresquen. Membres feixucs s'obren a la serena
en el moll carnós del palmell, li agafà la mà amb violència i li omplí de petons. Rosa deixà fer... Hi hagué un panteix dels dos; Rosa improvisà dues
fossin "mitges plates", o sia només la part que defensa el pit, o "peto". 50. Més freqüent que el mot plates és el seu sinònim
equivaldria a 3.369,60 pts. de l'any 1968. El peto (de l'italià "petto"), la coneguda defensa del pit, apareix
ab lo rest, pesse cinch liures cascú". Aquest plural es refereix al peto de cadascun dels dos adversaris, i fixem-nos que el pes donat és molt
i fixem-nos que el pes donat és molt inferior al de les cuirasses. El peto és, fet i fet, un dels dos elements de les plates o cuirasses, com fa
En una d'elles, datada entre els anys 1475 i 1485, el peto pesa 3,700 kg i el dorsal 3,820, total 7,520
Kg; en l'altra datada entre 1500 i 1510, el peto és de 3,740 kg i el dorsal de 2,540, o sia, en conjunt,
libertat". A la Real Armería s'exhibeix un interessant peto amb dobladura (figura 153), que procedeix de les armes que de
i 1480. És de junyir, no de guerra, i es compon d'un peto al qual en va sobreposat un altre, units per mitjà de dos perns
més endavant (§ 82). Viollet-le-Duc estudià aquest interessant peto i n'oferí una interpretació que, encara que una mica fantasiosa, també
devia ésser la peça de ferro rígid que va més avall de les cuirasses (el peto), o sia el que en francès es diu "braconnière", que al meu
part del davant d'aquest conjunt, la que defensa el pit, rep el nom de peto, italianisme que no veig manera de substituir i que contemporàniament
gran voga dels arnesos de Milà explica que hom adoptés mots italians. El peto (en castellà "peto" i "piastrón", mots usats amb
la cintura i el ventre, que va col·locada sobre la part inferior del peto, com a reforç o dobladura, i que molt sovint s'estén cap amunt en forma
(làmina I), o el Sant Jordi, avui perdut, d'Huguet, que porta el peto cobert de roba i, per damunt, la pancera amb la creu (fig. 171).
la pancera amb la creu (fig. 171). La pancera es fixava al peto per mitjà d'una corretja, com ben clar es pot veure a l'estàtua d'argent
quin nom rebia la primera defensa, o sia l'equivalent, a l'esquena, del "peto". En castellà es diu "espaldar" (perquè protegeix
en forma de V invertida igual que la pancera que se sobreposa al peto. Aquesta peça, que no em sembla gaire freqüent i que, amb tota mena de
i prop d'elles les cuirasses, que formen una sola peça composta de peto i dorsal, amb faldatge o llagosta de cinc llaunes. Ve després aquell dels
una corretja. Defenses del tors: cuirasses formant una sola peça entre el peto i el dorsal, reforçades o doblades amb pancera davant i volant dorsal
serà ben vist". A la taula sembla que porten cuirasses compostes de peto i dorsal (aquest darrer difícil de percebre), i a sota un faldatge o
i sens dubte de fabricació espanyola. Les cuirasses es componen de peto, amb rest de guerra, i dorsal, aquell reforçat amb una pancera que per
del rest de cuirassa de guerra. Hem vist un bon exemple d'aquell sobre el peto procedent de Mallorca conservat a la Real Armería (§ 51, figura
susdita lletra de l'infant Joan, era un tascó que es col·locava entre el peto i l'escut per tal d'evitar els cops que aquest podia donar sobre aquell
en rebre un encontre de llança. Figura un flaó al costat esquerre del peto de junyir, procedent de Mallorca, que ja hem tingut en consideració
va dirli: —Vull que 'ls pobres beneheixin sempre aquesta unió.— Un petó plé de tendresa sellá son front. —Peró y las pessas de respecte pera la
de la Madrona qui, acotxantlo ab son devantal de llana, se 'l menjava á petons. En los brassos d' aquella humanitat la criatura semblava una nina, y la
clavantse la derrera agulla de picar al mocador del coll. Y fent un altre petó al adormit menut, tancá la porta y baixá l' escala ab los ulls
me 'l meu fill, jo 'l vull pujar á dalt!— Y l' agafá, l' omplená de petons y, com revestida de nou esperit, avansá escala amunt, arrossegant lo
llágrima. Entrá la dida ab lo nen, y apoderantse d' aquest l' omplí de petons y se l' ajegué al costat pera contemplarlo, pregant á la montanyesa qu'

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »