DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
petar M 20 oc.
petar V 998 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb petar Freqüència total:  1018 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un ressort, i sentí que una suor freda li banyava el cos; les dents li petaven i girava els ulls en l'obscuritat. A poc a poc es dugué les dues mans al
el muscle, i ara fa carn, el puny ensopega amb una resistència dura que peta i que xiscla mentre tota la mà se li omple de sang. Cal que l'altre
es limita a moure vagament una mà quan passen pel seu costat; el vi li peta contra unes dents amples i llargues, extraordinàriament blanques. Les
en greixos que cedeixen sobtadament, trepitja membres fràgils que peten sota els seus peus amb una remor seca i reprovadora, esguarda mirades
andròmines. Se n'encarrega la noia que, en tornar, li somriu. El xicot fa petar un llumí, encén el ble que fa una llum somorta i vacil·lant. —Aguanta.
d'això? —Planteu-la —diu ell. —Si és corcada! —i la fa petar entre els dits per demostrar-ho. El deixen fregant-se la pols i
un altre saltet, es col·loca davant la columna mentre els seus homes fan petar els talons, flexiona una mica la cama i diu: —Mar... xin! La noia s'ha
fet d'una mena de martelleig interromput i llunyà, com quan la pluja peta darrera una finestra, contra les llambordes distants d'un carrer
abans de la posta del sol. Tots tres es quadren, el caporal saluda fent petar de nou els talons, i aleshores desapareixen cap al passatge de la cuina
de papers, torna cap al refugi de darrera la taula, on somriu mentre fa petar un llumí que inclina sobre la pipa. —Ens ho prendrem amb calma,
frenat. —Ja ho he vist. Per què? —diu l'home baix, fent-se petar el cartílag del nas per a assegurar-se que no se li ha trencat. —No es pot
al seu davant. Va estrènyer amb més força el mànec de l'aixada, i li petaren les dents, i es llançà amb viu impuls per atrapar-lo. Als ulls, dintre
marsellès —del qual s'ha fet un humor, tan poc sensible moltes vegades— peta enmig de l'aire com una piula, amb un aplom i amb una seguretat d'ell
escullera de corals que forma el lagon i contra la qual van a petar les ones del mar lliure. Quan es va fer de dia arribàrem a Farriniatea,
la seva excursió, suat i brut de pols, es començà a fregar les mans fent petar la seva característica rialleta i es va menjar un gran plat de sopes de
obrers respecte a llurs amos des de 1855. Algun ressort havia petat. I tan pregon, que la peça del joc social correcte mai més no es tornà a
atrapat dalt d'una olivera... Eva. Temo per tu, fill meu! [(Peta un gran tro.)] Iiiiii! Quin horror! Entrem a casa... I aquelles
la mare, no fa? Ernestina. Jo la sóc vetllada a ella; feia petar unes becaines! A on és ara? Merceneta. [(Venint de la
calent com la panxa d'un gafarró, però l'Antoni tremolava. Li sentia petar les dents, les de dalt contra les de baix o a l'inrevés. Estava girat
necessitat d'una confessió important, se n'anava a la Catedral i la feia petar un parell d'hores darrera la reixeta del Canonge Penitencier. Si es
darrera la porta de la seva cambra, i aquell altre dia que el vaig sentir petar a les cames d'un noi, junt amb els seus crits plorosos de "Prou!, Prou!
negoci entre mans, el defensa a peu i a cavall i encara té por que no li peti als dits. Finalment el veiem davallar de secretaria saltant les escales
Se'm partia l'ànima de sentir el doll de l'aigua de les canals petar damunt la caixa. Els amics li havíem ofrenat una corona de flors
no tenia res d'això, i me'n desesperava. De sobte, vaig adonar-me que em petaven les dents. Estava calat, l'aire era geliu, sentia la mullena a l'esquena
Un dia, en sortir del col·legi amb la meva corrua de nois, van començar a petar trets per les cantonades del carrer de Carders. En un instant la via fou
vora Santa Maria, vaig estar temptat de demanar-los un revòlver. Em petaven les dents, tenia el front glaçat; però el pit em bullia. Sentia una
que de vegades fa la pluja d'hivern, que traspua carn i nervis i et fa petar les dents i somriure del gust que et dóna. Una canallada Sempre m'havia
accent hi havia una barreja de mofa i de compassió. Després afegia, tot petant-li les dents: —Jo l'he passada pitjor que tu, la nit. Me'n vaig
de mi, petiot. Fa una rialla estranya, dolenta. Em sembla que li peten les dents. —Tu no tens fred? Digues-ho, si de cas; al darrera porto
acabat. Si em tires res més, et ventaré un cop de pedra a tocar. Surto petant de dents. Vaig per agafar la camisa. Josep me la pren i fuig. Jo
que prou! Si vols que ens barallem... Josep. —Vina, pobret, et peten les dents. Jo t'ajudaré a vestir-te... Ho fa afectuosament, amb una mena
les taules del voltant i demanaven begudes. Josep estava enfastidit, feia petar la llengua constantment, en senyal d'enuig. Em va pegar un cop al llibre,
i es facin la gara-gara. Jo m'irritava contra Josep quan començava a petar i a exhalar altres ventositats; quan badallava sonorament el mateix que
i l'home et ruixa, de lluny, com els qui reguen els carrers; l'aigua et peta al cul, al pit, a la cara... —No, no i no!, vaig cridar
damunt el cos que ja començava a tenir fred. L'aigua és més freda. Peta durament al pit, a la cara, al ventre com una cosa enemiga, fins a fer-te
mà, sense deixar-la botar en terra perquè no trencara en algun cantal. Petava la pilota en el guant del pilotaire, i fent un arc tornava al dau. Un bot
amb estrany interès procaç, es diu: "Ara llegirem la carta, i qui peti petarà!" Es gira i el sorprèn la imatge de la seva mare, com si estigués
amb estrany interès procaç, es diu: "Ara llegirem la carta, i qui peti petarà!" Es gira i el sorprèn la imatge de la seva mare, com si estigués
una advertència maternal. "Cosme, no saltis tan enlaire, que et petaràs una cama!" Per sobre el penell de la fàbrica hauria saltat en tornar de
vingut les santes dones, aquestes velles marmanyeres endolades? Han fet petar les gruixudes sabates al teu entorn i tu estaves content ¿oi, espantall?
un raki. És calentó encara, acaba de sortir de la caldera. Zorbàs féu petar la llengua. —Què hi dius, patró? —es girà cap a mi i em va fer
tocar els llavis, la carbassa, i el vi feia gloc-gloc. Zorbàs va fer petar la llengua, satisfet. —Em sento tot rejovenit —digué. Em mirà, em va fer
i tot el que és grec. No posaré mai més els peus a Grècia. És aquí que petaré; ja m'he fet fer la tomba, davant de casa meva, dalt de la muntanya
El monjo s'eixugà la suor de la cara. Havia empal·lidit. Les dents li petaven com si tingués molta febre. —I després? —va fer Zorbàs—. Coratge, monjo!
no té parella que li faci companyia. És un dimoni misogin, que fa petar la xerrada amb els músics o s'estarrufa lleugerament per a deixar-se
capsa de sabates, potser reforçada. La cosa important és que el trabuc peti i això hom ho aconsegueix tant si es paga un criat com si no se'l paga.
es paga un criat com si no se'l paga. Mentre les filaes acaben de fer-la petar s'agrupen a la Plaça d'Espanya dues colles d'espies. Cal passar entre els
que la guita comporta en un balcó del davant. Quan el foc s'acaba peta un tro. I la guita es converteix de bell nou en un animal pacífic,
l'interruptor. Ara els trons —nou trons per cada ple— comencen de petar i el so juga a cuit per les parets de les cases. La Patum desperta tal
l'entrada dels cavalls amb un llistó. Sinó amb les ferradures els el petarien —em continua informant l'amic—. Però n'hi ha d'altres que conserven

  Pàgina 1 (de 21) 50 següents »