Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta	petita	llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els
i madura ex-cantatriu i ballarina. Fins avui tan sols ha palpat un	petit	nombre de barnilles, entre el copiosíssim de la fèrria i ampla faixa."
el va encadenar i va obligar-lo a retornar, plens de vida, tots els	petits	déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en
vida, eren molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius,	petits	o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles
Mnemosine va ser mare de les nou Muses i els recordava tothora els més	petits	detalls de les seves complexes funcions. Li agradava d'evocar sovint els
solemnes en els setials. Èac, a la porta, amb el ros Radamant, amb el	petit	bastó que li confereix el nom i l'autoritat. I l'excel·lent i sofert
concepte inintel·ligible que ens comporta, sense l'escapatòria del més	petit	subterfugi, una sofrença intel·lectual contínua—, la nècia, brillant,
mar, a frec del rompent, no es beneficiava del normatiu homònim, de les	petites	onades blanques d'escuma que qui sap si, en acariciar-la, la refrescarien
vagament que, del Ca, n'hi ha dues, la major, amb Sírius, i la més	petita	, amb Proció. I penso de sobte en Maira, la gossa estimada d'Erígone, en
escut—, amb l'arc, el buirac, la cítara, un cervatell, una cabrella o un	petit	de daina. Li agrada el corb, ocell profètic. El jacint és la seva flor,
A la fi, la mort se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg d'un	petit	riu, just movien amb una remor piadosa les fulles, en fregar el brancatge
es tranquil·litzava la senyora Magdalena Blasi, alliberada de la més	petita	ombra de prejudicis. I projectava, octogenària, una munió de diversions i
reticent, la senyora Magdalena Blasi, que es malfiava per sistema del més	petit	elogi adreçat als altres. "Amb tantes qualitats, devia tanmateix acabar,
a la tan memorable de les festes de les Santes, a la preciosa i aleshores	petita	ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no
més eficaç que l'escut i la llança que el simbolitzen. Té els ulls	petits	i una mirada fixa, gairebé de cec. O, veient molt de lluny i molt de prop,
Amb un martell no gaire gros, va afinant amb atenció, damunt una enclusa	petita	, un instrument punxegut, que suposem de ferro. Anys d'aprenentatge en les
prendran per unes sabates de moda. I què, al capdavall, si retira a un	petit	diable?", s'embrancava la Ignasieta. "En els trastorns d'avui,
Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen tenir cura del	petit	Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya verge. Li duien
tan alt, tan eminent, que em vaig refusar a canviar-lo d'aspecte. Mai cap	petita	o grossa bèstia no va servir el meu plaer anòmal tan bé com ell, mentre
però hi ha alguns indrets bonics i adients per contemplar el curs del	petit	riu, els jardins i els camps, la nostra graciosa ciutat, la costa
de sobte les llunyanes figures, ja no hi ha vinyes ni conreus a les	petites	valls aturonades prop del mar, ni quasi llum al meu davant, perquè els
pertanyés a una altra raça. La vella Càndia del Noro, que la coneixia de	petita	i l'estimava, la comparava sempre a l'aigua del torrent: "Quan troba
carrer on vivia la seva mare, la casa on ell havia nascut i on visqué de	petit	en companyia seva, la casa on havia sofert i on havia gaudit, se li
Vivien al mateix carrer, les respectives mares havien estat amigues de	petites	. Tino Costa sentia envers els nois, molt més joves que ell, l'afecte d'un
Candi baixava un dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt	petit	, i la seva mare vivia encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i
gosés creure. I féu el gest de córrer cap a ell. Tino Costa no féu el més	petit	moviment: l'esperava dempeus, sense pestanyejar, empunyant la falç i amb
Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava pentinant-se davant d'un	petit	mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En sentir-la
Era d'una aguda sensibilitat, però orgullosa, de geni irritable a la més	petita	observació i fins i tot amb rauxes d'ira que gairebé l'alienaven. Ell,
sense dubte la resolució que hauria adoptat, si no hi hagués hagut la	petita	Mila entremig. Per respecte a ella i pel molt afecte que li tenia, Joan
tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el	petit	grup dels seus habitants; els comunicà que era el seu propietari; els
família, i on trobava la seva compensació i la seva pau. Veié néixer la	petita	Anselma, la filla dels masovers: vingué al món una nit de febrer, i a la
del carro. Es movien àgils, animades, dispostes i obsequioses a la més	petita	indicació i a punt també d'enrojolar-se a la menor paraula amable que els
fins i tot que ho feia amb alegria. Una ona de satisfacció va recórrer el	petit	cercle de les respectives famílies. Mossèn Anselm rebé felicitacions pel
però mai no havia sabut on anava la seva inquietud ni d'on procedia. De	petita	, Mila del Santo s'havia il·lusionat amb la vida fins allà on una nena de
Sentia també la veu de la vella Càndia del Noro, que la coneixia de	petita	i l'estimava. "La vida és això, Mila: la vida és Tiago de Candaina, és
plaïa, en canvi, de passejar per les fires, fent-se comprar pel seu padrí	petites	galindaines, amb la il·lusió de regalar-les a les amigues. Però allò en
també el germanastre de Candaina, el Sagristà, anomenat així perquè de	petit	havia fet molts anys d'escolà a l'església de Santa Maria. Greu, imposat
una dona. A Tino Costa, en les poques ocasions que l'havia vista quan era	petita	anant a missa amb sa mare, o a les festes populars del poble prenent part
tauleta que contenia totes les seves futeses i les joguines de quan era	petita	; tot allò que feia de l'estança com un petit altar familiar. "Tot està
i les joguines de quan era petita; tot allò que feia de l'estança com un	petit	altar familiar. "Tot està igual —li digué—. A vegades agafo el violí, i
del soroll dels meus passos. Tot està igual: la tauleta coberta amb les	petites	galindaines amades per ella; el seu llitet, les seves flors preferides,
de tots, guanyats a força de bondat i de paciència. El vell posseïa una	petita	biblioteca: pocs llibres, però llegits tots i rellegits i meditats amb
Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens veieren jugar de	petits	; hi ha els camps, les carenes. I tot això sembla que ens acompanyi, a
certa nit en què, en ocasió del seu sant, Tino Costa li havia portat un	petit	present: una estatueta modelada per ell en fusta d'olivera, que
atret; tampoc l'afany de veure món, ni tan sols el d'escapar-se de la	petita	presó que era Santa Maria. La inquietud a què l'ancià volia al·ludir li
la del Guarda. —De què us estranyeu? Sempre ha estat així la Mila, des de	petita	. I es posà a referir anècdotes de la vida de Mila al col·legi per tal de
Maria aquesta nit, vibrava en festes i alegries. Mila llavors era molt	petita	—sempre li havia restat quelcom de nena en el caràcter. La bona vella li
els ulls posats en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia brillar com	petites	fogueres, reflexos d'aquelles que cremaven a la plaça, i es digué: "Està
el record de l'antiga felicitat havia desterrat ja la pau per sempre. La	petita	—Maria Àgueda, la futura mare de Tino Costa— era d'una bellesa delicada,
quan la guerra bramava amb tot el seu furor, arribà a Santa Maria una	petita	tropa que venia destacada a la població: la formaven uns cinc-cents

Pàgina 1 (de 1080)

50 següents