×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb petit |
Freqüència total: 53999 |
CTILC1 |
| també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta | petita | llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els | | i madura ex-cantatriu i ballarina. Fins avui tan sols ha palpat un | petit | nombre de barnilles, entre el copiosíssim de la fèrria i ampla faixa." | | el va encadenar i va obligar-lo a retornar, plens de vida, tots els | petits | déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en | | vida, eren molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, | petits | o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles | | Mnemosine va ser mare de les nou Muses i els recordava tothora els més | petits | detalls de les seves complexes funcions. Li agradava d'evocar sovint els | | solemnes en els setials. Èac, a la porta, amb el ros Radamant, amb el | petit | bastó que li confereix el nom i l'autoritat. I l'excel·lent i sofert | | concepte inintel·ligible que ens comporta, sense l'escapatòria del més | petit | subterfugi, una sofrença intel·lectual contínua—, la nècia, brillant, | | mar, a frec del rompent, no es beneficiava del normatiu homònim, de les | petites | onades blanques d'escuma que qui sap si, en acariciar-la, la refrescarien | | vagament que, del Ca, n'hi ha dues, la major, amb Sírius, i la més | petita | , amb Proció. I penso de sobte en Maira, la gossa estimada d'Erígone, en | | escut—, amb l'arc, el buirac, la cítara, un cervatell, una cabrella o un | petit | de daina. Li agrada el corb, ocell profètic. El jacint és la seva flor, | | A la fi, la mort se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg d'un | petit | riu, just movien amb una remor piadosa les fulles, en fregar el brancatge | | es tranquil·litzava la senyora Magdalena Blasi, alliberada de la més | petita | ombra de prejudicis. I projectava, octogenària, una munió de diversions i | | reticent, la senyora Magdalena Blasi, que es malfiava per sistema del més | petit | elogi adreçat als altres. "Amb tantes qualitats, devia tanmateix acabar, | | a la tan memorable de les festes de les Santes, a la preciosa i aleshores | petita | ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no | | més eficaç que l'escut i la llança que el simbolitzen. Té els ulls | petits | i una mirada fixa, gairebé de cec. O, veient molt de lluny i molt de prop, | | Amb un martell no gaire gros, va afinant amb atenció, damunt una enclusa | petita | , un instrument punxegut, que suposem de ferro. Anys d'aprenentatge en les | | prendran per unes sabates de moda. I què, al capdavall, si retira a un | petit | diable?", s'embrancava la Ignasieta. "En els trastorns d'avui, | | Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen tenir cura del | petit | Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya verge. Li duien | | tan alt, tan eminent, que em vaig refusar a canviar-lo d'aspecte. Mai cap | petita | o grossa bèstia no va servir el meu plaer anòmal tan bé com ell, mentre | | però hi ha alguns indrets bonics i adients per contemplar el curs del | petit | riu, els jardins i els camps, la nostra graciosa ciutat, la costa | | de sobte les llunyanes figures, ja no hi ha vinyes ni conreus a les | petites | valls aturonades prop del mar, ni quasi llum al meu davant, perquè els | | pertanyés a una altra raça. La vella Càndia del Noro, que la coneixia de | petita | i l'estimava, la comparava sempre a l'aigua del torrent: "Quan troba | | carrer on vivia la seva mare, la casa on ell havia nascut i on visqué de | petit | en companyia seva, la casa on havia sofert i on havia gaudit, se li | | Vivien al mateix carrer, les respectives mares havien estat amigues de | petites | . Tino Costa sentia envers els nois, molt més joves que ell, l'afecte d'un | | Candi baixava un dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt | petit | , i la seva mare vivia encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i | | gosés creure. I féu el gest de córrer cap a ell. Tino Costa no féu el més | petit | moviment: l'esperava dempeus, sense pestanyejar, empunyant la falç i amb | | Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava pentinant-se davant d'un | petit | mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En sentir-la | | Era d'una aguda sensibilitat, però orgullosa, de geni irritable a la més | petita | observació i fins i tot amb rauxes d'ira que gairebé l'alienaven. Ell, | | sense dubte la resolució que hauria adoptat, si no hi hagués hagut la | petita | Mila entremig. Per respecte a ella i pel molt afecte que li tenia, Joan | | tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el | petit | grup dels seus habitants; els comunicà que era el seu propietari; els | | família, i on trobava la seva compensació i la seva pau. Veié néixer la | petita | Anselma, la filla dels masovers: vingué al món una nit de febrer, i a la | | del carro. Es movien àgils, animades, dispostes i obsequioses a la més | petita | indicació i a punt també d'enrojolar-se a la menor paraula amable que els | | fins i tot que ho feia amb alegria. Una ona de satisfacció va recórrer el | petit | cercle de les respectives famílies. Mossèn Anselm rebé felicitacions pel | | però mai no havia sabut on anava la seva inquietud ni d'on procedia. De | petita | , Mila del Santo s'havia il·lusionat amb la vida fins allà on una nena de | | Sentia també la veu de la vella Càndia del Noro, que la coneixia de | petita | i l'estimava. "La vida és això, Mila: la vida és Tiago de Candaina, és | | plaïa, en canvi, de passejar per les fires, fent-se comprar pel seu padrí | petites | galindaines, amb la il·lusió de regalar-les a les amigues. Però allò en | | també el germanastre de Candaina, el Sagristà, anomenat així perquè de | petit | havia fet molts anys d'escolà a l'església de Santa Maria. Greu, imposat | | una dona. A Tino Costa, en les poques ocasions que l'havia vista quan era | petita | anant a missa amb sa mare, o a les festes populars del poble prenent part | | tauleta que contenia totes les seves futeses i les joguines de quan era | petita | ; tot allò que feia de l'estança com un petit altar familiar. "Tot està | | i les joguines de quan era petita; tot allò que feia de l'estança com un | petit | altar familiar. "Tot està igual —li digué—. A vegades agafo el violí, i | | del soroll dels meus passos. Tot està igual: la tauleta coberta amb les | petites | galindaines amades per ella; el seu llitet, les seves flors preferides, | | de tots, guanyats a força de bondat i de paciència. El vell posseïa una | petita | biblioteca: pocs llibres, però llegits tots i rellegits i meditats amb | | Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens veieren jugar de | petits | ; hi ha els camps, les carenes. I tot això sembla que ens acompanyi, a | | certa nit en què, en ocasió del seu sant, Tino Costa li havia portat un | petit | present: una estatueta modelada per ell en fusta d'olivera, que | | atret; tampoc l'afany de veure món, ni tan sols el d'escapar-se de la | petita | presó que era Santa Maria. La inquietud a què l'ancià volia al·ludir li | | la del Guarda. —De què us estranyeu? Sempre ha estat així la Mila, des de | petita | . I es posà a referir anècdotes de la vida de Mila al col·legi per tal de | | Maria aquesta nit, vibrava en festes i alegries. Mila llavors era molt | petita | —sempre li havia restat quelcom de nena en el caràcter. La bona vella li | | els ulls posats en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia brillar com | petites | fogueres, reflexos d'aquelles que cremaven a la plaça, i es digué: "Està | | el record de l'antiga felicitat havia desterrat ja la pau per sempre. La | petita | —Maria Àgueda, la futura mare de Tino Costa— era d'una bellesa delicada, | | quan la guerra bramava amb tot el seu furor, arribà a Santa Maria una | petita | tropa que venia destacada a la població: la formaven uns cinc-cents |
|