Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. —Ho guardo aquí. Només cal posar-hi la llosa, escampar-hi la terra i	petjar	-la una mica. Cal que ho sàpigues perquè ignorem què pot passar i voldríem
negra d'oliva morena, amb els peus plagats	petjant	la misèria. L'home renadiu mou les seves files i
amb la mediocritat del viure quotidià!: no veure l'esclat dels rics; no	petjar	més la pols oliosa de grasses de motors d'automòbil, d'automòbils dels
entre la boira de tots els convents de Comarquinal. Els dies de sol	petjà	l'ombra de les punxes de la Seu com si l'empedrat fos de coixins. Va
mateixos, ¿heu oblidat ja aquesta humil satisfacció del pagès que	petja	la seva terra i diu: "Fa bon temps"? Heu-vos ací amb els braços
i aquells que camineu damunt la terra, o bé l'aneu	petjant	, majestuosos, o arrossegant-vos-hi humilment, vosaltres
va saludar-la i va llepar la terra que ella havia	petjat	; per fi, obtenia la seva expressió gentil i muda que
car ell, en el Serpent, contra nosaltres ordí l'engany;	petjar	la seva testa fóra venjança tanmateix, perduda si ens
violí bellament, hi ha un arc que amanyaga les cordes i uns dits que les	petgen	. El teu cant et ve dels quatre vents del cel, de les entranyes de la
aires, Eugeni va sentir la poruga estupor dels qui, anant per la selva,	petgen	de sobte, impensadament, la roca misteriosa que desvetlla, amb
de violins. Sense sentir-se els peus a terra, perquè la catifa que	petjava	era tova com la molsa novella, Eugeni va arriscar la testa endins, amb
sobre la dansa, el teatre, i altres coses que no s'hi poden tornar, i va	petjar	-lo". I encara en altre indret havia "mort un agent de parallamps". I
que aquest. —Sí, ja ho sé; però aleshores tenia al magí que em calia	petjar	terra ferma, i anar al banc i retirar-ne una quantitat... —Vaja, mereixeu
de flirtejadors. Repugnava al calçat efímer, emblanquinat de tot just,	petjar	la grava del terraplè o el fangueig negrós de la cuneta. El noi de Moré
fantàstic. Comença per oir-se el trepig del bestiar. El ruc i la somera	petgen	fort i acompassadament a la faisó de personatges. Els camins de roca
serè i august, en regions per a mi inassolibles, però els qui han	petjat	el camí que hi mena ens han deixat sovint penyores del seu esforç prou
un lluç deia a un cargol.— Hi ha un capgròs ran de nosaltres:	petja	ma cua, el mussol! De llagostes i tortugues amb quin goig la
la mateixa bona voluntat el seu somriure a la prada pirenenca, solament	petjada	de les fades i els isards, i a la lletjor suburbana, on es recremarà al
la lluna. Obrí la porteta de filferro i fusta, i amb passa vacil·lant	petjà	la pista fins arribar ran de la xarxa. Mirava esmaperdut pertot,
Taïtí, no varen pas donar-lo els taïtians, sinó els navegants ardits que	petjaren	l'illa deliciosa per primer cop: Wallis, Cook, Bougainville... Ells
i a la dreta, entre verdor, dues blanques sines d'estàtua. I quan,	petjant	la sorra humida, travessava diagonalment la plaça de Catalunya entre
de la digestió, l'atuïen. Els peus inflats, premsats per les sabates, en	petjar	els alts i baixos del carrer, el torturaven amb uns rosecs i unes
de sensualitat. No és difícil adonar-se dels terrenys perillosíssims que	petgen	els introvertits. Aquests il·lusos cauen fatalment en el suïcidi
Camina a peu coix pel corredor, ara aixecant la cama esquerra i	petjant	només rajols negres, ara aixecant la cama dreta i petjant solament rajols
cama esquerra i petjant només rajols negres, ara aixecant la cama dreta i	petjant	solament rajols blancs. Es proposa contar els passos que amida la casa
dolorós; i hom no abasta la perfecció d'amor fins que no n'ha	petjat	una per una totes les espines de sofrença. Si tu ets poruga, jo m'hi
ricor... Camineu, camineu i us apar que totes les coses us saludin;	petgeu	la terra i instintivament aneu en compte de no fer-li mal; voleu trencar
la serra de Sant Mamert, tenim ja la conca meianesa, la primera terra que	petjarem	. Alta i penjada dalt de la vasta bòfia que fan les abruptes respatlleres
a afaitar-se plegats —algun d'ells ho feia per primera vegada— abans de	petjar	el pati de la caserna. No teníem plans formats per a l'esdevenidor; i
les arcades, quan només els nobles més altívols del país gosaven abans de	petjar	aquell sol. De la pregonesa dels pous (o potser ve de plúmbees
brancam de la mimosa. La luxuriant garriga és, amb menyspreu, feixugament	petjada	per l'elefant. Una trepa de negres tornen del mercat, que és terra
meva més graciosa protecció; i, si no ve cap aquí, tota la meva Cort serà	petjada	havent sopat! —Tsing-pi! —digué el cavaller de servei. I tornà a córrer
La meitat de la Cort corria amb ell, perquè ningú no tenia ganes que el	petgessin	. Hi hagué preguntes i més preguntes sobre aquell rossinyol que era
altrament haurien passat per estúpids, i llurs cossos haurien estat	petjats	. Així anaren les coses per un any sencer. L'emperador, la Cort i tots els
corregueren cap avall, a cercar-lo; però, baldament arribessin gairebé a	petjar	-lo, no ensopegaren de veure'l. Només que el soldat hagués dit: —Aquí só!
les flors lluïen com foc damunt llurs tiges sempre onejants. Hom hi	petjava	la més fina arena, però d'una blava tinta fosforescent. Tota cosa era
no hi haurà qui balli com vós; però cada passa que doneu serà com si	petgéssiu	ganivets esmolats: talment us farà sang. Si tot això voleu sofrir, estic
pas que dava, com la bruixa li havia fet saber a l'avançada, era com si	petgés	claus i ganivets esmolats, però ella ho comportà amb alegria: conduïda
dansant, baldament cada vegada que son peu tocava en terra li semblés de	petjar	ganivets esmolats. El príncep digué que ella estaria sempre més a la vora
però la cama única del coix és ferma com una torre. Aferrats tots dos,	petjant	feixugadament l'arena, donen algunes voltes i passen a poc a poc de
semblava una disbauxa de cordialitat i d'eloqüència. Un cop els cavalls	petjaren	els carrers d'Asunción, Lau va sentir amb força gairebé irressistible
el desconegut, alçant-se;— avui és la primera vegada que els meus peus	petgen	el teu regne; fins fa poc he viscut sempre en una llunyana selva a la
així, no són pas hores com les altres; duren infinitament, passen	petjant	fort per damunt de l'esperit i el laminen. Des de fa poca estona hem
fugida frustrada i que ningú no n'hagués modificat l'aspecte ni l'hagués	petjat	des de principis de la guerra. Damunt d'una cadira trobem una ampolla de
perquè tinc vivíssima recordança que suposava que la meva declaració de "	petjar	igual camí els dies de la meva vida" em creava el deure de travessar
d'emulació pel que feia a les botes, amb el propòsit d'aclarir qui podia	petjar	més fort damunt dels peus de quin altre. Aquest exercici intel·lectual
—féu ell. Aleshores vaig tirar cap avall del llarg passadís que havia	petjat	a la primeria amb aquelles botes tan feixugues; i ell féu sonar la
sala d'actes. Deixem a la porta el nostre 1935. Aquest món que	petgem	és novell. Som a l'any 16 del Sionisme. Aquest món arrenca de la
la Sinagoga. Tornem a deixar el nostre 1935. El món que anem a	petjar	ara és molt vell. Aquest món arrenca del primer home, d'Adam. Som a l'any
els quals arrencant de l'orla de l'exemplar o sorgint del sòl que	petgen	els personatges o les figures d'animals, s'escampen per les decoracions.

Pàgina 1 (de 7)

50 següents