×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb petjar |
Freqüència total: 346 |
CTILC1 |
| . —Ho guardo aquí. Només cal posar-hi la llosa, escampar-hi la terra i | petjar | -la una mica. Cal que ho sàpigues perquè ignorem què pot passar i voldríem | | negra d'oliva morena, amb els peus plagats | petjant | la misèria. L'home renadiu mou les seves files i | | amb la mediocritat del viure quotidià!: no veure l'esclat dels rics; no | petjar | més la pols oliosa de grasses de motors d'automòbil, d'automòbils dels | | entre la boira de tots els convents de Comarquinal. Els dies de sol | petjà | l'ombra de les punxes de la Seu com si l'empedrat fos de coixins. Va | | mateixos, ¿heu oblidat ja aquesta humil satisfacció del pagès que | petja | la seva terra i diu: "Fa bon temps"? Heu-vos ací amb els braços | | i aquells que camineu damunt la terra, o bé l'aneu | petjant | , majestuosos, o arrossegant-vos-hi humilment, vosaltres | | va saludar-la i va llepar la terra que ella havia | petjat | ; per fi, obtenia la seva expressió gentil i muda que | | car ell, en el Serpent, contra nosaltres ordí l'engany; | petjar | la seva testa fóra venjança tanmateix, perduda si ens | | violí bellament, hi ha un arc que amanyaga les cordes i uns dits que les | petgen | . El teu cant et ve dels quatre vents del cel, de les entranyes de la | | aires, Eugeni va sentir la poruga estupor dels qui, anant per la selva, | petgen | de sobte, impensadament, la roca misteriosa que desvetlla, amb | | de violins. Sense sentir-se els peus a terra, perquè la catifa que | petjava | era tova com la molsa novella, Eugeni va arriscar la testa endins, amb | | sobre la dansa, el teatre, i altres coses que no s'hi poden tornar, i va | petjar | -lo". I encara en altre indret havia "mort un agent de parallamps". I | | que aquest. —Sí, ja ho sé; però aleshores tenia al magí que em calia | petjar | terra ferma, i anar al banc i retirar-ne una quantitat... —Vaja, mereixeu | | de flirtejadors. Repugnava al calçat efímer, emblanquinat de tot just, | petjar | la grava del terraplè o el fangueig negrós de la cuneta. El noi de Moré | | fantàstic. Comença per oir-se el trepig del bestiar. El ruc i la somera | petgen | fort i acompassadament a la faisó de personatges. Els camins de roca | | serè i august, en regions per a mi inassolibles, però els qui han | petjat | el camí que hi mena ens han deixat sovint penyores del seu esforç prou | | un lluç deia a un cargol.— Hi ha un capgròs ran de nosaltres: | petja | ma cua, el mussol! De llagostes i tortugues amb quin goig la | | la mateixa bona voluntat el seu somriure a la prada pirenenca, solament | petjada | de les fades i els isards, i a la lletjor suburbana, on es recremarà al | | la lluna. Obrí la porteta de filferro i fusta, i amb passa vacil·lant | petjà | la pista fins arribar ran de la xarxa. Mirava esmaperdut pertot, | | Taïtí, no varen pas donar-lo els taïtians, sinó els navegants ardits que | petjaren | l'illa deliciosa per primer cop: Wallis, Cook, Bougainville... Ells | | i a la dreta, entre verdor, dues blanques sines d'estàtua. I quan, | petjant | la sorra humida, travessava diagonalment la plaça de Catalunya entre | | de la digestió, l'atuïen. Els peus inflats, premsats per les sabates, en | petjar | els alts i baixos del carrer, el torturaven amb uns rosecs i unes | | de sensualitat. No és difícil adonar-se dels terrenys perillosíssims que | petgen | els introvertits. Aquests il·lusos cauen fatalment en el suïcidi | | Camina a peu coix pel corredor, ara aixecant la cama esquerra i | petjant | només rajols negres, ara aixecant la cama dreta i petjant solament rajols | | cama esquerra i petjant només rajols negres, ara aixecant la cama dreta i | petjant | solament rajols blancs. Es proposa contar els passos que amida la casa | | dolorós; i hom no abasta la perfecció d'amor fins que no n'ha | petjat | una per una totes les espines de sofrença. Si tu ets poruga, jo m'hi | | ricor... Camineu, camineu i us apar que totes les coses us saludin; | petgeu | la terra i instintivament aneu en compte de no fer-li mal; voleu trencar | | la serra de Sant Mamert, tenim ja la conca meianesa, la primera terra que | petjarem | . Alta i penjada dalt de la vasta bòfia que fan les abruptes respatlleres | | a afaitar-se plegats —algun d'ells ho feia per primera vegada— abans de | petjar | el pati de la caserna. No teníem plans formats per a l'esdevenidor; i | | les arcades, quan només els nobles més altívols del país gosaven abans de | petjar | aquell sol. De la pregonesa dels pous (o potser ve de plúmbees | | brancam de la mimosa. La luxuriant garriga és, amb menyspreu, feixugament | petjada | per l'elefant. Una trepa de negres tornen del mercat, que és terra | | meva més graciosa protecció; i, si no ve cap aquí, tota la meva Cort serà | petjada | havent sopat! —Tsing-pi! —digué el cavaller de servei. I tornà a córrer | | La meitat de la Cort corria amb ell, perquè ningú no tenia ganes que el | petgessin | . Hi hagué preguntes i més preguntes sobre aquell rossinyol que era | | altrament haurien passat per estúpids, i llurs cossos haurien estat | petjats | . Així anaren les coses per un any sencer. L'emperador, la Cort i tots els | | corregueren cap avall, a cercar-lo; però, baldament arribessin gairebé a | petjar | -lo, no ensopegaren de veure'l. Només que el soldat hagués dit: —Aquí só! | | les flors lluïen com foc damunt llurs tiges sempre onejants. Hom hi | petjava | la més fina arena, però d'una blava tinta fosforescent. Tota cosa era | | no hi haurà qui balli com vós; però cada passa que doneu serà com si | petgéssiu | ganivets esmolats: talment us farà sang. Si tot això voleu sofrir, estic | | pas que dava, com la bruixa li havia fet saber a l'avançada, era com si | petgés | claus i ganivets esmolats, però ella ho comportà amb alegria: conduïda | | dansant, baldament cada vegada que son peu tocava en terra li semblés de | petjar | ganivets esmolats. El príncep digué que ella estaria sempre més a la vora | | però la cama única del coix és ferma com una torre. Aferrats tots dos, | petjant | feixugadament l'arena, donen algunes voltes i passen a poc a poc de | | semblava una disbauxa de cordialitat i d'eloqüència. Un cop els cavalls | petjaren | els carrers d'Asunción, Lau va sentir amb força gairebé irressistible | | el desconegut, alçant-se;— avui és la primera vegada que els meus peus | petgen | el teu regne; fins fa poc he viscut sempre en una llunyana selva a la | | així, no són pas hores com les altres; duren infinitament, passen | petjant | fort per damunt de l'esperit i el laminen. Des de fa poca estona hem | | fugida frustrada i que ningú no n'hagués modificat l'aspecte ni l'hagués | petjat | des de principis de la guerra. Damunt d'una cadira trobem una ampolla de | | perquè tinc vivíssima recordança que suposava que la meva declaració de " | petjar | igual camí els dies de la meva vida" em creava el deure de travessar | | d'emulació pel que feia a les botes, amb el propòsit d'aclarir qui podia | petjar | més fort damunt dels peus de quin altre. Aquest exercici intel·lectual | | —féu ell. Aleshores vaig tirar cap avall del llarg passadís que havia | petjat | a la primeria amb aquelles botes tan feixugues; i ell féu sonar la | | sala d'actes. Deixem a la porta el nostre 1935. Aquest món que | petgem | és novell. Som a l'any 16 del Sionisme. Aquest món arrenca de la | | la Sinagoga. Tornem a deixar el nostre 1935. El món que anem a | petjar | ara és molt vell. Aquest món arrenca del primer home, d'Adam. Som a l'any | | els quals arrencant de l'orla de l'exemplar o sorgint del sòl que | petgen | els personatges o les figures d'animals, s'escampen per les decoracions. |
|