Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un capvespre de març. A l'altra banda del riu, assegut a la vora d'un	pi	centenari, esperà que es fes de nit. Quan els darrers sorolls s'hagueren
banda a banda, i a la part alta la circumden minsos turonets coronats de	pins	. Una plaça quadrangular, situada cap al centre, ofereix ample camp
. —No pot perdre's un, oi, Anselma? —Només allí, cap aquell bosquet de	pins	, el veu? Abans d'arribar a un barranc molt profund, el camí es fa un xic
de lluna remunta l'horitzó, frega gairebé el proper turó i il·lumina un	pi	decantat sobre el buit, però amb la copa aixecada, la silueta del qual fa
Quim Bisa i Sileta conversaven. El sol del ponent daurava els camps; els	pins	aixecaven llurs copes obscures sobre la carena contra el cel maragdí
les serres amb llurs gracioses ondulacions, i amb la copa fosca dels seus	pins	aixecats a l'últim bes de la llum; el perfil majestuós de les muntanyes
—aquests detalls, però, se'm fan esborradissos. Sembrem uns 500	pins	amb en Jaume, l'avi i l'Albert. Neva un poc a muntanya. Fa un vent glaçat
de tija llarga i amb un floquet de brins al cim, que semblen minúsculs	pins	nevats. Un tronquet, que traspassa el solc de les teules, és talment un
d'actuar, de preparar-nos. A la tarda anem a collir maduixes al bosc de	pins	. Passem, gairebé nedem, entre mars de ginesta florida. Les
sota el cel grisenc. Al bosc d'en Costa i al de l'Espaser es veuen molts	pins	esquilats. El meu cosí Josep m'explica que dilluns passat va presenciar,
El meu cosí Josep m'explica que dilluns passat va presenciar, des dels	pins	d'en Colomer, el combat entre el Canarias i cinc o sis avions
. Lluna d'or, enorme, rodona, en un cel color de perla. Romanins, estepes,	pins	massa esporgats. És la vigília de Sant Joan, avui. Qui ho diria? He mirat
amb la forca. El sol es ponia entre un bosquet fantàstic de núvols,	pins	para-sol de neu encesa. 30 juliol. Dels diaris es desprèn
florits, les roques són illes blanques. Grans penjolls de neu decoren els	pins	: algú deia que semblaven fruites. També hauríeu dit que eren uns guants
del Tibidabo devastats, pelats. Les pinedes ja no són molsa flonja: cada	pi	—els pocs que queden— es destaca individualitzat, com un bolet ridícul.
acusen la seva presència guarnida d'una mena de pompa de somni. Un	pi	para-sol que hi ha vora el camí semblava una empolvorada perruca Lluís
de la tarda i humiteja amb una remor dèbil i distreta les copes dels	pins	que s'espesseixen pels vessants de la muntanya on reposen els morts. Cap
oberta que convida a endinsar-se pel jardí frondós on creixen	pins	, eucaliptus i palmeres, donardes, ginesteres i lilàs entorn d'un bassal
Tornen a trobar el filferro i el segueixen fins als tres arbres, tres	pins	, que semblen repenjar-s'hi. Més enllà hi ha una altra barraca, solitària,
la protecció de la cortina d'arbres i matolls i enfilen una renglera de	pins	que s'acaba en una mena de bancal on hi ha dues roques seguides. Després
les majestuoses torres, uns horts escalonats de cara a migdia, un clap de	pins	, i uns quants ceps que donaven, segons deien, un vi exquisit. L'edifici
Aconsegueix, doncs, la casa i els escassos horts i el clap de vinya i	pins	, pledeja, no feliç encara uns anys més, per obtenir la propietat rural,
enfront de la casa i l'ondulada línia dels horts, i la fosca línia dels	pins	, que filtraven la llum vermella de la posta des de la morada carena de
de color blanc, o els Campins xocolaters que s'han fet un escut amb tres	pins	de rengle. Potser Cinta no es va preocupar del detall de l'escut, potser
de retrobar el seu propi cos adormit fins ara. Jeia sota els	pins	del bosquet, del pecaminós bosquet de Mossèn Basili, que qui sap per
algunes tavernes, una bona colla, repartides arreu, totes amb el ram de	pi	penjat a la llinda, que era el distintiu del gremi; allí bevien i tocaven
aquí i transforma aquesta petita alcova en un tros de bosc d'alzines i	pins	o en un bocí de garriga de mates i romaní, en una llenca de camps
a les fulles dels garrofers— pren irisacions daurades a les branques dels	pins	, m'obre dreceres d'esperança i m'apropa a tu. He vengut molt abans de
carn, senil. No vol més verb. A través dels temperaments Uns	pins	massa sensibles es revinclen deixant sentir com se saben
de mar, de fums podrits i, súbita, l'exhalació verda d'un	pi	fresc. Dóna'm la mà. Fes veure que tens por de tornar
l'estupefacció dels jocs antics sota aquests	pins	fora del temps, dessota del temps. Serà un moment molt curt. És
General de Sanitat, de la Peresa. Vora la mar, al peu de les muntanyes de	pins	olorosos, s'alcen els grans hotels: Hotel Oriana, Hotel Mare Nostrum,
Pollença... A Pollença, i això és simbòlic, un llamp acaba de destruir el	pi	romàntic que va immortalitzar un poeta gloriós. Al mateix lloc on el tità
i un levita retòric i eixerit vuit dies a Vallsoma, alè de	pins	i cuina sanitosa i abundant. Però no vull jutjar, potser
Totes les hores d'un matí agraïria els dons d'un	pi	: l'implant de la soca que es llança a l'abraçada de
alambrada Vaig aprendre de fer l'amor a l'ombra dels	pins	de Pedralbes quan roncaven els camions portant
i els estels van apagant-se mentre neix el verd del	pi	, aleshores se'm presenta la visió que us vaig a dir.
Quan el vegis sense vida pren-lo i penja'l dalt d'un	pi	per exemple i vilipendi de la gent del Monestir."
d'on és? Jovita De l'ermita del turó, que s'amaga entre els	pins	. Rosaura El meu cor s'enamora del perfum prenedor de la fe.
Tu, de què la coneixes? Perot Una nit vaig parar sota els	pins	una carrossa; ella hi era, amb un comte remollit. Un brau rescat ell va
cop damunt la neu, volta en la muntanya, adés sus dels	pins	, i ara en l'espai blau. Al braç torçat, lleuger, de ballarina,
França és dia negre, i claror feble dins l'ànima; el	pi	que guarda la porta sembla un pi de nadalenca. El pi que guarda
dins l'ànima; el pi que guarda la porta sembla un	pi	de nadalenca. El pi que guarda la porta és amagatall de verge,
el pi que guarda la porta sembla un pi de nadalenca. El	pi	que guarda la porta és amagatall de verge, i la menta
llargues de por conscient, com una agulla de	pi	clavada al cim de la closca! Caminem, blingant l'esquena,
el seu cos blegat a seguir al pas l'arada, fusta de	pi	als esclops i el ceptre d'agullada empunyat per la
Les garces tenien els nius en aquell ermot, que aleshores era tot ple de	pins	negres." "Els homes que duien la pedra a l'esquena no deurien ésser
castell? No usava encara el nostre escut. Els tres llops i els tres	pins	. Aquest escut, segons deia el papà, és del segle XVII. El papà
de cavallers, usaven un escut, que no era precisament el dels llops i els	pins	. L'escut consistia en una creu i un cap de marrà amb unes grans banyes,
engatussant pagesos amb ascendències mitològiques, els oferí els tres	pins	verds i els tres llops negres sobre un camp d'or per si els feien peça,

Pàgina 1 (de 79)

50 següents