DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pià A 6 oc.
pia AF 498 oc.
pia SIG 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pia Freqüència total:  507 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

es traduirà en depredacions contra els monestirs i les coses pies, fins a culminar en els atacs de 1821 i, sobretot, com és ben
Huguet era l'única hereva. La baronessa pareixia preocupar-se per l'obra pia de la malalta, que sols es deixava uns funerals i cent cinquanta misses.
amiga dels seus diners i no gens donada a les caritats i a les obres pies. A la tia Paulina li començà a entrar la por al cos. El sagaç canonge li
mai. La tia Paulina ho deixava tot, absolutament tot, per a obres pies i per a beneficència; l'únic hereu de confiança amb facultats llibèrrimes
els parents més pròxims, amb els antics coneguts de conferències, d'obres pies i juntes parroquials, estives decrèpites amb els quatre peus a mig
—Beneita sies! beneita la dolçor de tes paraules pies, i la misericòrdia del Senyor, qui t'ha enviada a
allí dins. Y entretant veches si entre les seus navaixes ne té una pia, compréns? que te manches en lo manec. Mer· Descansa, yo hu
si es pecat, éll es qui peca. Santo Dios! ¡qu' es lo que vech la navaixa pia! es ella! la que á mon marit li falta! Vamos, pareix que no hu crega!
que á mí em falta? Chuan. ¿Navaixa seua? Serap· Una pia. No la tens tú? Chuan. Sí, siñor. En casa l' esmolaor la vach
com és la veritable paciència, i a temperar amb una tristesa pia, i amb temor, els excessos de la joia, i a suportar
i a les altres ciutats importants, es construeix palaus, dota obres pies i organitza festes de relativa prodigalitat. Les comunitats religioses i
hàbil, la que va treure millor profit de l'ocasió. Persones sensiblement pies feren cas omís de les excomunions que els fulminava Roma, i no eludiren
en les immenses biblioteques monacals i conventuals. Les Escoles Pies calasancianes són, ja en el XIX, un nucli romàntic i renaixent
sentiré la neu deslliuradora. Aleshores, quan jo seré sota la terra pia, la Catarina podrà viure segura, car ja ningú del món vindrà per a buidar
Entre música i rialles mostres el seny i el sentit. És pia i clara aquella visió que tens de l'home que et posa el parany
entre la noieta soltera, el sant de llur devoció, el confessor i l'obra pia que instauraran; redacten l'esquela mortuòria que pensen inserir a
món, aquesta conducta manifestament no és ni millor, ni més justa, ni més pia per a tu ni per a cap dels teus, ni arribant allà baix serà millor. Car
no m'ho has explicat prou bé, ans només m'has dit que és una acció pia el que tu fas ara de perseguir el teu pare per assassinat. E. —I
sí, però també hi ha, Eutífron, moltes altres accions que dius que són pies. E. —I ho són. S. —Recorda que jo no t'he invitat a dir
—Recorda que jo no t'he invitat a dir-me una o dues d'entre les accions pies, sinó que et demano quina és l'essència per la qual totes les coses pies
pies, sinó que et demano quina és l'essència per la qual totes les coses pies són precisament pies. Car tu mateix has dit que hi ha una sola essència
quina és l'essència per la qual totes les coses pies són precisament pies. Car tu mateix has dit que hi ha una sola essència per la qual totes les
les accions impies són impies i una sola per la qual totes les accions pies són pies. O no te'n recordes? E. —Cert. S. —Explica'm,
impies són impies i una sola per la qual totes les accions pies són pies. O no te'n recordes? E. —Cert. S. —Explica'm, doncs,
dir que tot el que és fet per l'estil per tu o per un altre, és una acció pia i tot el que no és per l'estil no ho és. E. —Si això vols,
E. —Sembla. S. —I així les mateixes coses foren pies i impies, Eutífron, segons aquest raonament. E. —Podria ésser.
—De seguida, mon bon amic, ho sabrem millor. Car reflexiona: la cosa pia, és estimada pels déus perquè és pia, o al contrari, és pia perquè és
millor. Car reflexiona: la cosa pia, és estimada pels déus perquè és pia, o al contrari, és pia perquè és estimada pels déus? E. —No sé
la cosa pia, és estimada pels déus perquè és pia, o al contrari, és pia perquè és estimada pels déus? E. —No sé què vols dir, Sòcrates.
és estimat? E. —Per força. S. —Què diríem sobre l'acció pia, Eutífron? És cap cosa estimada de tots els déus segons la teva
déus segons la teva explicació? E. —Sí. S. —Perquè és pia o per alguna altra raó? E. —Per res més que per això.
altra raó? E. —Per res més que per això. S. —Perquè és pia, doncs, és estimada, i no perquè és estimada és pia. E. —Sembla.
—Perquè és pia, doncs, és estimada, i no perquè és estimada és pia. E. —Sembla. S. —Ara bé: perquè els déus les estimen
—Com és això, Sòcrates? S. —Perquè havem convingut que l'acció pia és perquè és pia que és estimada i no és perquè és estimada que és pia.
S. —Perquè havem convingut que l'acció pia és perquè és pia que és estimada i no és perquè és estimada que és pia. No és així?
pia és perquè és pia que és estimada i no és perquè és estimada que és pia. No és així? E. —Sí. S. —I en canvi, allò que és
que allò estimat pels déus i la pietat són una mateixa cosa. Si l'acció pia és estimada pels déus perquè és pia, la cosa estimada pels déus ho serà
són una mateixa cosa. Si l'acció pia és estimada pels déus perquè és pia, la cosa estimada pels déus ho serà també perquè els déus l'estimen. I,
si la cosa estimada pels déus ho és perquè els déus l'estimen, la cosa pia ho serà també perquè els déus l'estimen. I ja veus, Eutífron, que això és
Car una cosa estimada ho és perquè un l'estima, mentre que una cosa pia és estimada perquè és pia. I sembla, Eutífron, que en preguntar-te jo què
ho és perquè un l'estima, mentre que una cosa pia és estimada perquè és pia. I sembla, Eutífron, que en preguntar-te jo què és la pietat no vulguis
modificacions S. —Però, és ensems tot allò que és just una acció pia, o bé allò que és una acció pia és certament una acció justa; però allò
és ensems tot allò que és just una acció pia, o bé allò que és una acció pia és certament una acció justa; però allò que és una acció justa no és
una acció justa; però allò que és una acció justa no és sempre una acció pia, o bé uns cops una acció pia, altres cops una altra cosa? E. —No
és una acció justa no és sempre una acció pia, o bé uns cops una acció pia, altres cops una altra cosa? E. —No segueixo el que dius,
i la pietat. E. —Doncs bé; a mi em sembla, Sòcrates, que pia i religiosa és la part de la justícia que fa referència a la cura deguda
l'objecte del seu amor allí on vagi, què has dit que eren l'acció pia i la pietat? No és una mena de ciència del sacrifici i de l'oració?
d'ésser-los agradables? E. —Així, doncs, Eutífron, l'acció pia és agradable als déus i no convenient ni estimada per ells? E.
de l'Aspriu era afecta de tants censals, debitoris, legítimes i causes pies, que difícilment se n'hauria trobat una altra més a propòsit per a armar
Huguet era l'única hereva. La baronessa pareixia preocupar-se de l'obra pia de la malalta, que sols es deixava uns funerals i cent cinquanta misses.

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »