Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es traduirà en depredacions contra els monestirs i les coses	pies	, fins a culminar en els atacs de 1821 i, sobretot, com és ben
Huguet era l'única hereva. La baronessa pareixia preocupar-se per l'obra	pia	de la malalta, que sols es deixava uns funerals i cent cinquanta misses.
amiga dels seus diners i no gens donada a les caritats i a les obres	pies	. A la tia Paulina li començà a entrar la por al cos. El sagaç canonge li
mai. La tia Paulina ho deixava tot, absolutament tot, per a obres	pies	i per a beneficència; l'únic hereu de confiança amb facultats llibèrrimes
els parents més pròxims, amb els antics coneguts de conferències, d'obres	pies	i juntes parroquials, estives decrèpites amb els quatre peus a mig
—Beneita sies! beneita la dolçor de tes paraules	pies	, i la misericòrdia del Senyor, qui t'ha enviada a
allí dins. Y entretant veches si entre les seus navaixes ne té una	pia	, compréns? que te manches en lo manec. Mer· Descansa, yo hu
si es pecat, éll es qui peca. Santo Dios! ¡qu' es lo que vech la navaixa	pia	! es ella! la que á mon marit li falta! Vamos, pareix que no hu crega!
que á mí em falta? Chuan. ¿Navaixa seua? Serap· Una	pia	. No la tens tú? Chuan. Sí, siñor. En casa l' esmolaor la vach
com és la veritable paciència, i a temperar amb una tristesa	pia	, i amb temor, els excessos de la joia, i a suportar
i a les altres ciutats importants, es construeix palaus, dota obres	pies	i organitza festes de relativa prodigalitat. Les comunitats religioses i
hàbil, la que va treure millor profit de l'ocasió. Persones sensiblement	pies	feren cas omís de les excomunions que els fulminava Roma, i no eludiren
en les immenses biblioteques monacals i conventuals. Les Escoles	Pies	calasancianes són, ja en el XIX, un nucli romàntic i renaixent
sentiré la neu deslliuradora. Aleshores, quan jo seré sota la terra	pia	, la Catarina podrà viure segura, car ja ningú del món vindrà per a buidar
Entre música i rialles mostres el seny i el sentit. És	pia	i clara aquella visió que tens de l'home que et posa el parany
entre la noieta soltera, el sant de llur devoció, el confessor i l'obra	pia	que instauraran; redacten l'esquela mortuòria que pensen inserir a
món, aquesta conducta manifestament no és ni millor, ni més justa, ni més	pia	per a tu ni per a cap dels teus, ni arribant allà baix serà millor. Car
no m'ho has explicat prou bé, ans només m'has dit que és una acció	pia	el que tu fas ara de perseguir el teu pare per assassinat. E. —I
sí, però també hi ha, Eutífron, moltes altres accions que dius que són	pies	. E. —I ho són. S. —Recorda que jo no t'he invitat a dir
—Recorda que jo no t'he invitat a dir-me una o dues d'entre les accions	pies	, sinó que et demano quina és l'essència per la qual totes les coses pies
pies, sinó que et demano quina és l'essència per la qual totes les coses	pies	són precisament pies. Car tu mateix has dit que hi ha una sola essència
quina és l'essència per la qual totes les coses pies són precisament	pies	. Car tu mateix has dit que hi ha una sola essència per la qual totes les
les accions impies són impies i una sola per la qual totes les accions	pies	són pies. O no te'n recordes? E. —Cert. S. —Explica'm,
impies són impies i una sola per la qual totes les accions pies són	pies	. O no te'n recordes? E. —Cert. S. —Explica'm, doncs,
dir que tot el que és fet per l'estil per tu o per un altre, és una acció	pia	i tot el que no és per l'estil no ho és. E. —Si això vols,
E. —Sembla. S. —I així les mateixes coses foren	pies	i impies, Eutífron, segons aquest raonament. E. —Podria ésser.
—De seguida, mon bon amic, ho sabrem millor. Car reflexiona: la cosa	pia	, és estimada pels déus perquè és pia, o al contrari, és pia perquè és
millor. Car reflexiona: la cosa pia, és estimada pels déus perquè és	pia	, o al contrari, és pia perquè és estimada pels déus? E. —No sé
la cosa pia, és estimada pels déus perquè és pia, o al contrari, és	pia	perquè és estimada pels déus? E. —No sé què vols dir, Sòcrates.
és estimat? E. —Per força. S. —Què diríem sobre l'acció	pia	, Eutífron? És cap cosa estimada de tots els déus segons la teva
déus segons la teva explicació? E. —Sí. S. —Perquè és	pia	o per alguna altra raó? E. —Per res més que per això.
altra raó? E. —Per res més que per això. S. —Perquè és	pia	, doncs, és estimada, i no perquè és estimada és pia. E. —Sembla.
—Perquè és pia, doncs, és estimada, i no perquè és estimada és	pia	. E. —Sembla. S. —Ara bé: perquè els déus les estimen
—Com és això, Sòcrates? S. —Perquè havem convingut que l'acció	pia	és perquè és pia que és estimada i no és perquè és estimada que és pia.
S. —Perquè havem convingut que l'acció pia és perquè és	pia	que és estimada i no és perquè és estimada que és pia. No és així?
pia és perquè és pia que és estimada i no és perquè és estimada que és	pia	. No és així? E. —Sí. S. —I en canvi, allò que és
que allò estimat pels déus i la pietat són una mateixa cosa. Si l'acció	pia	és estimada pels déus perquè és pia, la cosa estimada pels déus ho serà
són una mateixa cosa. Si l'acció pia és estimada pels déus perquè és	pia	, la cosa estimada pels déus ho serà també perquè els déus l'estimen. I,
si la cosa estimada pels déus ho és perquè els déus l'estimen, la cosa	pia	ho serà també perquè els déus l'estimen. I ja veus, Eutífron, que això és
Car una cosa estimada ho és perquè un l'estima, mentre que una cosa	pia	és estimada perquè és pia. I sembla, Eutífron, que en preguntar-te jo què
ho és perquè un l'estima, mentre que una cosa pia és estimada perquè és	pia	. I sembla, Eutífron, que en preguntar-te jo què és la pietat no vulguis
modificacions S. —Però, és ensems tot allò que és just una acció	pia	, o bé allò que és una acció pia és certament una acció justa; però allò
és ensems tot allò que és just una acció pia, o bé allò que és una acció	pia	és certament una acció justa; però allò que és una acció justa no és
una acció justa; però allò que és una acció justa no és sempre una acció	pia	, o bé uns cops una acció pia, altres cops una altra cosa? E. —No
és una acció justa no és sempre una acció pia, o bé uns cops una acció	pia	, altres cops una altra cosa? E. —No segueixo el que dius,
i la pietat. E. —Doncs bé; a mi em sembla, Sòcrates, que	pia	i religiosa és la part de la justícia que fa referència a la cura deguda
l'objecte del seu amor allí on vagi, què has dit que eren l'acció	pia	i la pietat? No és una mena de ciència del sacrifici i de l'oració?
d'ésser-los agradables? E. —Així, doncs, Eutífron, l'acció	pia	és agradable als déus i no convenient ni estimada per ells? E.
de l'Aspriu era afecta de tants censals, debitoris, legítimes i causes	pies	, que difícilment se n'hauria trobat una altra més a propòsit per a armar
Huguet era l'única hereva. La baronessa pareixia preocupar-se de l'obra	pia	de la malalta, que sols es deixava uns funerals i cent cinquanta misses.

Pàgina 1 (d'11)

50 següents