Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mica esllanguit de rostre, pàl·lid, i les mans, en buidar el poal a la	pica	, li tremolaven. Ramon de Laia ho comentava després a la plaça: —Són els
l'església, a la part oposada de la plaça, amb la gorra a la mà i la curta	pica	a l'altra a manera de bàcul, salmejava la seva monòtona invocació al
de la plaça, amb el cap descobert, amb la gorra en una mà i la curta	pica	a l'altra, a manera de bàcul; ja havia elevat amb un breu salmeig la seva
...tres, quatre, cinc, sis, set... El cardiòleg, que s'ha rentat a la	pica	del fons, s'eixuga els dits en la bata d'una de les infermeres, una noia
són esquitxats d'aigua perquè l'aixeta, mal tancada, goteja contra la	pica	de granit. Es llesca un cap del pa que troba a l'armari, agafa un tros de
. Va fer-se gran amb el retrat de sa mare sobre la tauleta de nit, vora la	pica	d'aigua beneïda —"aigua de Roma, nineta, beneïda pel Papa"— veient com
altri, de tantes bugades com he arribat a fer. Tot lo dia aferrada a sa	pica	, peça va peça ve, acabava esronyonada, com si un ca rabiós me mossegàs
es meu ventre, faixat perquè no es notàs tant s'embalum, contra ses	piques	... Era molt blanca i rossa. Pareixia un xerafí, me cregui, un xerafí del
Quan m'aixec per anar-me'n me torna seguir i m'ofereix, devora sa	pica	, aigua beneïda amb sa seva mà. Me seny i llavors m'enteplega aquesta:
dins la mesquita. Tots els devots eren gent pobra; en una mena de	pica	ficada dins d'una gàbia es rentaven els peus, els braços i la cara, i
anar fent les preguntes i les respostes del cas. Però, com que no teníem	pica	baptismal ni cap dels instruments litúrgics que hi sol haver en les
del tròpic, i que la indústria religiosa fa servir per a convertir-les en	piques	d'aigua beneita. Aquests mol·luscs, que els francesos anomenen
a la serena d'aquella nit, d'una flairosa ofrena. Si a la	pica	cau un resquill d'estela, l'una l'agafa igual que una candela.
en el rocadís més alt. El que m'agrada de l'aigua dins la	pica	de la font, és que en una sola gota s'hi quedi tancat
pica candeletes pels obacs, i es crespa l'aigua en la	pica	. Aqueixa vall mig partida pren un aire de desaire:
patètica, i guardades dintre unes gàbies de vidre, fent companyia a les	piques	d'aigua beneita, o als grans armaris negrencs, coronats d'escuts i plens
i tota sola aboqui l'aigua dins l'abeurador, i, les	piques	omplint al pou veïnes, hi meni el bestiar... eixa, Senyor,
de l'hora morta. VI L'aigua murmura dins la clara	pica	una cançó per sempre inacabada. I en el cor —altre
més; se'n torna pel passadís lateral; abeura la punta dels guants en la	pica	de marbre; es senya fent una creu molt esbarjosa; surt. La dida de Tomàs
a la bomba de davant l'estable i començava a bombar fins a omplir la gran	pica	on havien d'abeurar-se els vint cavalls després del pinso matinal. El sol
la cara en llevar-me. Els primers dies enfonsava el cap dintre la	pica	plena. Quan John va adonar-se'n, va llançar-se damunt meu irritat: "No
de l'aire; ja veureu com atrapareu les febres." Però em va fer buidar la	pica	i omplir-la de nou. Ara em rentava en una galleda. Si passava un italià, o
se n'anà a dormir. Jo no vaig comparèixer a sopar. Em vaig asseure a la	pica	d'abeurar els cavalls. Els italians cantaven dalt de l'enorme quadra
Algú tancà les portes de la casa dels amos. Jo romania assegut a la	pica	. Ningú no em veia, ningú no pensava en mi. Tot el cel estelat era damunt
la nit, en haver deixat l'allotjament dels italians, sol, assegut vora la	pica	dels cavalls, em sentia tan feliç i tan calmat, que m'hauria posat a
jo. Mentre ell estava obsessionat amb les ampolles, em vaig adonar d'una	pica	de pedra que de cop no ens havia cridat l'atenció, potser perquè,
de ferro al mig. Vaig destapar allò, que de moment havia pres per una	pica	d'oli, com n'havia vistes a la meva terra, i em vaig trobar amb una cosa
de porc dintre el sac; però mira, ni la teva ni la meva... S'acostà a la	pica	i n'estirà un altre bocí, que va córrer a ensacar. —I prou! Prou! Tapa
carrerons dels voltants de l'església; endinsar un dit pressós en la	pica	de l'aigua beneita, traçar petites creus fugaces sobre el rostre i una de
que no s'allunyés massa del veïnat. Ja no podíem trescar fins a la	pica	, com ho havíem projectat. Tot sovint, sentint-se ofegada, s'allargava en
que descobríem al cim del Canidell. Enllà del Costabona sorgien totes les	piques	del pas de Núria. S'oferien ordenades i senzilles de forma. Tu entenies
és cosa d'una estona. Aviat la corba de Coll Mitjà sorgirà entre dues	piques	, tan propera i lleugera que un colom la passaria d'un vol. Sabràs dir al
il·lusió encoratjadora, d'una bondat de la muntanya, i que totes les	piques	fan igual quan tenen el sol a l'altra banda. Quina sorpresa en arribar
arestes abruptes de Carençà guarden encara l'opacitat de la nit, la sola	pica	d'Eina forma una torre de cristall. No hi ha monument que la iguali. No
i jo vàrem seguir la vall de Prats-Balaguer. Havent passat al peu de la	pica	d'Eina, que es presenta com una torre immensa, arribàrem a la collada de
la blavor més transparent que hagi mai contemplat. La broma lligada a les	piques	fugia en fumerols espaordits i de tot color. Les crestes abruptes
de muntanya, Sant Guillem del Combret, pels qui van de Montferrer a la	pica	, es troba en el camí ramader que mena a la soledat de Pla Guillem i
de Sant Esteve, on fou batejat Sant Vicent Ferrer i s'hi conserva la seva	pica	, són exposats els "bultos" amb motiu de la festivitat. Els "bultos"
vestides amb luxe i posades sobre una tarima a banda i banda de la	pica	. Encara que hom diu que es conserven 19 "bultos" el cert és
peu romà de marbre, que pretenen que ve del temple de Ceres, sostenint la	pica	de l'aigua, i (detall pintoresc) un confessionari com mai en cap església
de pas la darrera etiqueta que troba de la casa Puig i Comandita a la	pica	d'aigua beneita, s'adorm i somnia en trens, en hostals, en quilomètrics,
cada ofici amb el seu estendard, proveïts de ballestes els uns, de	piques	i d'ascones els altres. I així marxaren a cercar i combatre la bèstia
Signà que li despengessin el Crucifix de plata que feia joc amb la	pica	beneitera. Va enlairar-lo per damunt la testa de les tres persones. El
jardí. Ha d'haver-hi una rodona de murtres retallades al voltant d'una	pica	sense aigua. Entre la tofa dels arbres més prims, la grogor d'una vella
totes les seves dèries en el doll de l'aixeta que sona en el marbre de la	pica	com el xiscle d'un infant. Regalimant-li l'aigua cara avall, en Joan es
altre objecte de devoció. Fins i tot hi havia qui portava una d'aquelles	piques	d'aigua beneita, que solen posar-se a les capçaleres dels llits. Se
de Madian tenia set filles. I elles hi anaren a poar, i a omplir les	piques	per abeurar el ramat del pare. Mes ja arriben els pastors, i les en
camells ne pouaré, que tots s'abeurin. I, corrents, aboca la gerra a la	pica	, i s'entorna amb delit al pou a treure aigua, que per tots sos camells
per damunt les vergues. I posava ell les vergues, així tallades, a les	piques	, dins els abeuradors de l'aigua on anaven a abeurar els remats, davant el
de les fortes: que posava Jacob les vergues als ulls del bestiar, a les	piques	, que s'escalfés per virtut de les vergues. I en feblejant el bestiar, no

Pàgina 1 (de 19)

50 següents