×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb picor |
Freqüència total: 232 |
CTILC1 |
d'ésser fetes amb unes cartes velles, amb uns cartons de l'any de la | picor | , i tot retallat i enganxat per unes mans puerils, sense cap mena de | la reina Mary sempre surt amb aquell tortellet al cap, de l'any de la | picor | , que li dóna uns aires de majordona retirada. Madame Tu, a Borabora, | dins d'una melodia anacrònica, d'americana o de polca de l'any de la | picor | , i no tenien cap de les gràcies dels cants polinesis ni gens de la | a posar-la dalt d'una capsa de música, com aquelles nines de l'any de la | picor | , que saludaven i es miraven al mirall. Perquè Madame Poroi, que deu haver | bullent, potser l'atàvica reminiscència d'un Lloberola que l'any de la | picor | havia menjat carn humana, potser la ràbia continguda del seu fracàs de | Però jo sé el remei per a exterminar-los. Així que et sents les primeres | picors | , /il faut les foudroyer\ a l'instant. Esclafeix de veure la cara | meus camps entre les meves ovelles. La teva llibertat és una ronya que fa | picor | , un exili. Orestes. —Així és: un exili. Júpiter. —El | i no sab perquè, és que està espatllat de pit; el que estornuda sense | picor | , és un altre espatllat de pit; el que no menja o no beu, o abusa del beure | sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i aquella | picor | amable que produeix una companyia femenina. Aquesta companyia femenina | —Calli, dòna, calli! Vostè sempre surt amb filosofíes del temps de la | picor | ! A vostè sí que totes li ponen! Mentre tingui qui passi malsdecap per | que llancen, que, si us cau a la pell de la mà, ja comenceu a patir de | picor | i de butllofes. Perquè vegeu si són profitosos els cucuts, us contaré un | dos surten Sortien d'excursió a peu, en començar la tarda, encara amb | picor | de sol a l'esquena. Regularment, el pla n'era combinat per la noia; i ell, | a la dona que té un mal gènit secret, menys. LIX Quan un home té | picor | a un braç es grata i quan en té al cervell fa bestieses. LX | duia el seu vestit més professional —camisa sobre mallot en el cant de la | picor | — i Arnau va veure, amb un sospir d'alleujament, com hi coincidia la | i la migrada orquestra s'engegava en la música desmanegada del cant de la | picor | . Les amables sirenes i els pacients consumidors havien sentit | imperi era tan difícil de confessar com de defugir. I així el cant de la | picor | (el qual, com a cant, era ben negligible) ocupava un dels primers llocs, | poder-ho resistir. Si hom s'hagués pogut fixar verament en el cant de la | picor | , aquest hauria perdut aviat el prestigi; però el que hom sentia, i no | volgués mostrar la punta rosada. Tres vegades fou repetit el cicle de la | picor | , que tocava els tres vèrtexs del triangle amorós. A la fi, els | els assidus esperaven debades l'aparició de la noia del cant de la | picor | . Arnau no tenia altra feina que la d'esmerçar en la saborosa recerca el | te l'envejo. La Ramona és una mossa estupenda. Li he vist fer allò de la | picor | més de deu vegades i no me'n penedeixo, ja t'ho diré. Bon profit, noi, | La imatge de la noia en camisa, en els seus gestos del cant de la | picor | , li havia destorbat sovint la feina. I quan va haver-la acabada, prop de | ¿No havia estat tota la tarda pensant en Ramona i en el seu cant de la | picor | ? El minyó va alçar-se, va acostar-se a la noia i va mirar-se | d'ell Jaume Ripoll? ¿Cobejava simplement Ramona, la noia del cant de la | picor | , i volia fer-se-la seva? O volia ambdues coses alhora? Altrament, les | quan En Jaume no volia ésser vist, hem sentit més d'un cop el cant de la | picor | . Ara, quan En Jaume va saber que era la teva xicota, s'hi va engrescar | podria veure sense ésser vist com Ramona amollava el seu cant de la | picor | . Jaume Ripoll no es veia enlloc de la sala. Potser entre bastidors | seva riquesa. Ella mentrestant, a l'escenari, batzegava en el cant de la | picor | . Deia "me pica, me pica, me pica" amb la seva càlida veu | lligats de peus i mans, s'hi està molt malament. Tota la nit que tinc | picor | al nas i no he pogut gratar-me només que rascant-me'l per terra. —Del | Moliner!" —Mestre: això ho contaven d'una de can Parera de l'any de la | picor | , que havia volgut ésser monja i es va casar amb l'hereu Coniller del Camp | i la llarga espera entorn la taula parada, esdevenia crispació de nervis, | picor | a la sang, neguit i disgust de tot i d'un mateix. L'un obria els cinc dits | és que es veu que tinc polls dessota el guix de la cama. Em fan una | picor | terrible i no em puc gratar. Passem els dies mig endormiscats. El | de l'assignatura, unes ganes irresistibles de gratar-se. Generalment, la | picor | se li produïa darrera de l'orella o al clatell. Ara bé: el doctor Vila | del camí, llarg i dret, els pins de Puig Tortuga desafiaven, lluents, la | picor | del sol d'horabaixa. A poc a poc, amb seny de bèstia vella, avançava la | tornat a passejar els seus cinc cavalls Citroën de l'any de la | picor | , amagats sota una carrosseria negrosa i de quatre places, pels camins de | hores, es veia que a casa hi havia força iogurt. No era degut, però, a la | picor | que es solen fer mútuament sogres i nores. Era una qüestió, podríem dir, | molt fort, vaig fer uns quants esternuts, se'm va encastar una gran | picor | al coll i em vaig haver de ficar al llit d'hora. L'endemà no vaig poder | una processó de formigues. Ell prou se les grata; però com més grata, més | picor | li fan. I és que les orelles li creixen. Li creixen i se li posen | exagerat), no solament la brutícia i el mal humor de l'amo, sinó les mil | picors | i pessigolles, veritables o imaginàries, que van cames amunt, cames | l'empostissat dels armaris. A mesura que anem avançant dins la casa, una | picor | insuportable als turmells ens dilueix la curiositat. Ve un moment que ens | abric. A més, dos pantalons i a cada peu, cinc mitjons; a vegades, si tinc | picor | en alguna part del meu cos, no en trec res de gratar-me, perquè el gruix | aquests agressius són els següents: en primer lloc una olor desagradable, | picor | a la gola, tos, sensació de asfíxia i vómits; aquests efectes instantanis | ? —Què és un oncle? —Apa, dorm. No et fa mal res? —Tinc | picor | a l'orella. Dani triga a adormir-se. Abans encara demana un petó de "no | com si li haveren tirat entre pell i camisa un grapat de carabasseta de | picor | . Ja ha començat la funcioneta belemera, ningú alena, tots callen, un | que es clavaven a la carn. Però encara pitjor que les punxes eren les | picors | . Només de pensar-hi, Txossep ja començava a sentir-se'n pertot. Es gratà | fastigós. Hagué de saltar tot d'una al cap, que es gratà furiosament. La | picor | li recordava una lluita de la seva mare —Pilar s'ho havia pres | trobar-se'n tot ple. No era veritat. La nit abans no havia sentit gens de | picor | . La qüestió era no pensar-hi, i s'esvairia tot. No pensar-hi. Això | etc., etc., barrejades amb altres d'argot cubà i exemples del temps de la | picor | , modernitzats per la seva peculiar oratòria. Per a sentir-lo, de tard en | genolls, talons, etc.) que de vegades ocasiona una mica de cremor o | picor | ; de seguida s'ha de rentar amb aigua tèbia i sabó, assecant-ho bé i | per dar-los un missatge. —Ben fet, però no creus que arribaràs l'any de la | picor | ? —I què en tens a dir, tu, de l'any de la picor? Que no | any de la picor? —I què en tens a dir, tu, de l'any de la | picor | ? Que no serà un bon any, potser? —va respondre molt estranyada la puça. | surts amb el Remedios, tu! ¿No veus que són coses de l'any de la | picor | ? —l'interrompia la seva dona. M'hauria agradat que aleshores el pare |
|