Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'ésser fetes amb unes cartes velles, amb uns cartons de l'any de la	picor	, i tot retallat i enganxat per unes mans puerils, sense cap mena de
la reina Mary sempre surt amb aquell tortellet al cap, de l'any de la	picor	, que li dóna uns aires de majordona retirada. Madame Tu, a Borabora,
dins d'una melodia anacrònica, d'americana o de polca de l'any de la	picor	, i no tenien cap de les gràcies dels cants polinesis ni gens de la
a posar-la dalt d'una capsa de música, com aquelles nines de l'any de la	picor	, que saludaven i es miraven al mirall. Perquè Madame Poroi, que deu haver
bullent, potser l'atàvica reminiscència d'un Lloberola que l'any de la	picor	havia menjat carn humana, potser la ràbia continguda del seu fracàs de
Però jo sé el remei per a exterminar-los. Així que et sents les primeres	picors	, /il faut les foudroyer\ a l'instant. Esclafeix de veure la cara
meus camps entre les meves ovelles. La teva llibertat és una ronya que fa	picor	, un exili. Orestes. —Així és: un exili. Júpiter. —El
i no sab perquè, és que està espatllat de pit; el que estornuda sense	picor	, és un altre espatllat de pit; el que no menja o no beu, o abusa del beure
sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i aquella	picor	amable que produeix una companyia femenina. Aquesta companyia femenina
—Calli, dòna, calli! Vostè sempre surt amb filosofíes del temps de la	picor	! A vostè sí que totes li ponen! Mentre tingui qui passi malsdecap per
que llancen, que, si us cau a la pell de la mà, ja comenceu a patir de	picor	i de butllofes. Perquè vegeu si són profitosos els cucuts, us contaré un
dos surten Sortien d'excursió a peu, en començar la tarda, encara amb	picor	de sol a l'esquena. Regularment, el pla n'era combinat per la noia; i ell,
a la dona que té un mal gènit secret, menys. LIX Quan un home té	picor	a un braç es grata i quan en té al cervell fa bestieses. LX
duia el seu vestit més professional —camisa sobre mallot en el cant de la	picor	— i Arnau va veure, amb un sospir d'alleujament, com hi coincidia la
i la migrada orquestra s'engegava en la música desmanegada del cant de la	picor	. Les amables sirenes i els pacients consumidors havien sentit
imperi era tan difícil de confessar com de defugir. I així el cant de la	picor	(el qual, com a cant, era ben negligible) ocupava un dels primers llocs,
poder-ho resistir. Si hom s'hagués pogut fixar verament en el cant de la	picor	, aquest hauria perdut aviat el prestigi; però el que hom sentia, i no
volgués mostrar la punta rosada. Tres vegades fou repetit el cicle de la	picor	, que tocava els tres vèrtexs del triangle amorós. A la fi, els
els assidus esperaven debades l'aparició de la noia del cant de la	picor	. Arnau no tenia altra feina que la d'esmerçar en la saborosa recerca el
te l'envejo. La Ramona és una mossa estupenda. Li he vist fer allò de la	picor	més de deu vegades i no me'n penedeixo, ja t'ho diré. Bon profit, noi,
La imatge de la noia en camisa, en els seus gestos del cant de la	picor	, li havia destorbat sovint la feina. I quan va haver-la acabada, prop de
¿No havia estat tota la tarda pensant en Ramona i en el seu cant de la	picor	? El minyó va alçar-se, va acostar-se a la noia i va mirar-se
d'ell Jaume Ripoll? ¿Cobejava simplement Ramona, la noia del cant de la	picor	, i volia fer-se-la seva? O volia ambdues coses alhora? Altrament, les
quan En Jaume no volia ésser vist, hem sentit més d'un cop el cant de la	picor	. Ara, quan En Jaume va saber que era la teva xicota, s'hi va engrescar
podria veure sense ésser vist com Ramona amollava el seu cant de la	picor	. Jaume Ripoll no es veia enlloc de la sala. Potser entre bastidors
seva riquesa. Ella mentrestant, a l'escenari, batzegava en el cant de la	picor	. Deia "me pica, me pica, me pica" amb la seva càlida veu
lligats de peus i mans, s'hi està molt malament. Tota la nit que tinc	picor	al nas i no he pogut gratar-me només que rascant-me'l per terra. —Del
Moliner!" —Mestre: això ho contaven d'una de can Parera de l'any de la	picor	, que havia volgut ésser monja i es va casar amb l'hereu Coniller del Camp
i la llarga espera entorn la taula parada, esdevenia crispació de nervis,	picor	a la sang, neguit i disgust de tot i d'un mateix. L'un obria els cinc dits
és que es veu que tinc polls dessota el guix de la cama. Em fan una	picor	terrible i no em puc gratar. Passem els dies mig endormiscats. El
de l'assignatura, unes ganes irresistibles de gratar-se. Generalment, la	picor	se li produïa darrera de l'orella o al clatell. Ara bé: el doctor Vila
del camí, llarg i dret, els pins de Puig Tortuga desafiaven, lluents, la	picor	del sol d'horabaixa. A poc a poc, amb seny de bèstia vella, avançava la
tornat a passejar els seus cinc cavalls Citroën de l'any de la	picor	, amagats sota una carrosseria negrosa i de quatre places, pels camins de
hores, es veia que a casa hi havia força iogurt. No era degut, però, a la	picor	que es solen fer mútuament sogres i nores. Era una qüestió, podríem dir,
molt fort, vaig fer uns quants esternuts, se'm va encastar una gran	picor	al coll i em vaig haver de ficar al llit d'hora. L'endemà no vaig poder
una processó de formigues. Ell prou se les grata; però com més grata, més	picor	li fan. I és que les orelles li creixen. Li creixen i se li posen
exagerat), no solament la brutícia i el mal humor de l'amo, sinó les mil	picors	i pessigolles, veritables o imaginàries, que van cames amunt, cames
l'empostissat dels armaris. A mesura que anem avançant dins la casa, una	picor	insuportable als turmells ens dilueix la curiositat. Ve un moment que ens
abric. A més, dos pantalons i a cada peu, cinc mitjons; a vegades, si tinc	picor	en alguna part del meu cos, no en trec res de gratar-me, perquè el gruix
aquests agressius són els següents: en primer lloc una olor desagradable,	picor	a la gola, tos, sensació de asfíxia i vómits; aquests efectes instantanis
? —Què és un oncle? —Apa, dorm. No et fa mal res? —Tinc	picor	a l'orella. Dani triga a adormir-se. Abans encara demana un petó de "no
com si li haveren tirat entre pell i camisa un grapat de carabasseta de	picor	. Ja ha començat la funcioneta belemera, ningú alena, tots callen, un
que es clavaven a la carn. Però encara pitjor que les punxes eren les	picors	. Només de pensar-hi, Txossep ja començava a sentir-se'n pertot. Es gratà
fastigós. Hagué de saltar tot d'una al cap, que es gratà furiosament. La	picor	li recordava una lluita de la seva mare —Pilar s'ho havia pres
trobar-se'n tot ple. No era veritat. La nit abans no havia sentit gens de	picor	. La qüestió era no pensar-hi, i s'esvairia tot. No pensar-hi. Això
etc., etc., barrejades amb altres d'argot cubà i exemples del temps de la	picor	, modernitzats per la seva peculiar oratòria. Per a sentir-lo, de tard en
genolls, talons, etc.) que de vegades ocasiona una mica de cremor o	picor	; de seguida s'ha de rentar amb aigua tèbia i sabó, assecant-ho bé i
per dar-los un missatge. —Ben fet, però no creus que arribaràs l'any de la	picor	? —I què en tens a dir, tu, de l'any de la picor? Que no
any de la picor? —I què en tens a dir, tu, de l'any de la	picor	? Que no serà un bon any, potser? —va respondre molt estranyada la puça.
surts amb el Remedios, tu! ¿No veus que són coses de l'any de la	picor	? —l'interrompia la seva dona. M'hauria agradat que aleshores el pare

Pàgina 1 (de 5)

50 següents