×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pietós |
Freqüència total: 578 |
CTILC1 |
fos absolutament negativa i que per això vulguem cobrir-la amb un vel | pietós | . El problema és molt altre. Els catalans que manaren a Espanya durant la | la via i veig l'abís obrir-se davant mi, us deman, oh regina | pietosa | , que sia vostra mà la meva guia, i els vostres ulls | neguitós de les feres engabiades. La gent es tombava a mirar-la amb la | pietosa | estranyesa de qui contempla un anormal. Però ella no sabia veure ningú, | les més belles qualitats. La veia intel·ligent, bona, dolcíssima, tendra, | pietosa | , capaç d'ésser la millor de les esposes i una mare ideal dels fills que | que caigués malalt." Vaig llegir als ulls d'ella un entendriment | pietós | . Vaig interpretar això com un signe d'amor per ell i em vaig encendre de | les coses que li dèiem. Per tot comentari dibuixava un somrís | pietós | . Era pietat d'ell o de nosaltres? Algú va dir-li que jo publicava versos | moviments del cor humà. El capellà havia tocat la ferida amb dits | pietosos | i l'havia embalsamada amb dolces paraules. Un diumenge al matí jo anava | tal incertitud, un encongiment que em perdia i un sentimentalisme | pietós | i llagrimós eren de la mare; la violència que jo em sentia treballar per | sol. Allò que jo necessitava, més que mai sens dubte, eren els braços | pietosos | de la mare, a manca dels de l'amiga, exaltadors. No ho deia a ningú. Tal | tendresa, que seria terriblement cruel amb ella, perquè tot sentiment | pietós | s'havia glaçat en el meu cor. Ens asseguérem en un pedrís de la Plaça de | prement els seus dits. Però succeïa que a darrera hora, una mestressa | pietosa | ens donava acolliment, que penetràvem al cobert de vora la casa, que ens | confessa que tu ho has volgut, va dir-me una mica cruel. Després, més | pietós | : —Però si demà no podràs treballar, no podràs... Les mans em cremaven, i | de la sala i s'endevini com és de misteriosament gran. Però, ¡que és | pietosa | , aquesta foscor somorta! ¿És perquè la son sigui dolça, blana, una son | d'acord amb mi. Gaspar deixa la carta damunt la taula. Lluïsa, amb gest | pietós | , se n'apodera i l'abandona a la falda de la seva mare. —No, Lluïsa, | casa seva també es troba igual que jo. Aleshores...?" Cosme li adreçà un | pietós | somriure. —Oh, sí, s'imposa una altra copa! I aquesta a la meva salut! | no sabria dir què d'aquella visió inefable. En aquesta actitud de | pietós | recolliment baixà a la seva cambra. L'endemà va estar temptada de renovar | com voler promoure la represa o la repetició d'un somni. Però el | pietós | estímul es reproduí cada tarda a partir d'aleshores, i Mònica esperava | ! [(Una folla passió de riure s'apodera d'ella.)] El bon minyó, el | pietós | Filebe... "Fes-me un senyal, Zeus, fes-me un senyal!" I heus ací | ben nu, temia la teva veu, i m'he amagat." El Jutge | pietós | va respondre sense injúria: "Molt sovint has sentit sense temença | Deixa que setanta anys, captius, hi habitin, i, | pietós | , a l'últim se'ls emporta, recordant que amb David va fer | les muntanyes grises on el camí del calvari, i els típics xiprers del | pietós | recinte, constitueixen l'únic i inversemblant vestigi d'humanitat. | nova ruptura, un nou envol se'ns emporta a Mallorca on Retz "sentí noies | pietoses | a la reixa d'un convent: cantaven": quina relació? En la literatura, tot | vas arribar a la gratitut de la Vila de Sant Celoni, una de les més | pietoses | que tenim en l'Abadia, fundada per aquell vescomte nomenat Cabrera Geralt | som i lo que valem, els catedràtics s'humanitzen i es tornen un xic més | pietosos | . Un cop... passat el primer any, o el primer siti, o el primer avís, | per criança, ni per tradició, ni per a enganyar d'un modo vil a l'ànima | pietosa | que l'ha arrencat de l'obscurantisme. Això em deia, quan una nit, mentres | Això sí, abans de marxar, com que sempre m'he perdut per tenir un cor tan | pietós | que sembla que no sia meu, volguent aconsolar aquella ànima que glatia | sense contradicció, el tipus de llibre sobre la pregària era de mena | pietosa | : versava sobre la pràctica de la pregària. El tema era o la seva | Hi ha temperaments inclinats a la pietat, i d'altres que no són | pietosos | . I sabem que això tampoc no ha de ser cap prejudici de cara a l'opinió | sanament. Aquest relacionar-se sanament té unes paraules en el llenguatge | pietós | que fa un moment han sortit: edificar i edificació. Són | en el seu tractat De Anima, fa la descripció de l'home | pietós | , que el contacte amb Déu ha transformat fins físicament, i la de l'home | tot just que ja no pugui, arbre esgotat, donar ni fruit ni ombra, sigues | pietosa | mort i no m'oblidis: no vulguis, com mai el meu seny no ha de voler, que | la paraula afectuosa que la faria de bon acceptar, fins que la mort, més | pietosa | que els homes, els passa el braç a les espatlles i els posa al front el | llegir. Darrera del mostrador, l'amo, am cara de bondat, envia un record | pietós | als parroquians que ja no existeixen, que potser han passat a millor | havia de tenir el seu convent i la seva cartoixa. Els monjos, a més de | pietosos | i complidors de les seves regles i d'encomanar-se a Déu, venien a esser | am tots els avenços de l'època, va demanar al rei don Martí —rei | pietós | i tan bon subgecte, que ningú en té res que dir en bé ni en mal, després | lamentable i tossut. "Rendiu-vos! —cridava de tant en tant una veu | pietosa | .— La lluita és inútil. Rendiu-vos, i arreplegant el que us resta, podreu | fallida de la ciència i embolcalla les seves teories amb una ironia | pietosa | . Després d'una època en què la psicologia dels pobles fou acceptada amb | pobre es... llusco... como usted\, —exclamà en Falstaff, fingint veu | pietosa | . Y d'aquí y d'allà, entre grans riallades, esclataven miols de gat, | de plorar, ni de gemegar, ni de moure's, ni de complir els deures | pietosos | que són de consuetud en un cas com aquell, o sia: cloure-li els ulls, | carcanada. —Diguem un parenostre i una avemaria per l'ànima... La veu | pietosa | fou interrompuda per un espetec catastròfic. La corda del ronsal s'havia | que allí regnava hauría sigut secament descoratjador; mentre que la | piatosa | llum de la lluna, amb sa platejada claror, l'enriquía d'un poètic | l'ampla nit; canten endins de la nit profunda, arran de terra. I l'òliba, | pietosa | vigilant del cloquer, pensa, segura del seu pensament: —Quina lluminària | amb un manat de teies de pasta de caramel que alguna ànima de confiter | pietós | devia enviar als presos... Les hores de menjar a la presó tenen una | Etapes estètiques París Puvis de Chavannes Com en | pietosa | pelegrinació i per a renovar les delectables impressions d'altres temps, | no se'n deu sentir l'estremitut del dolor, sinó únicament la somnolencia | pietosa | de la conformitat; les linies inquietes, complexes, intrincades, de la | i del text bíblic, de les histories profanes i de les llegendes | pietoses | , han estat radicalment transformades, fins a trobar forma més propia i | d'academia sacra; passem per alt unes reduïdes estampes | pietoses | il·luminades, que recorden encara els temps feliços de D. Claudi | mig d'elles havia disposat que l'enterressin. Però la seva filla, massa | pietosa | , no l'obeí, i féu portar la despulla al cementiri. —Pobre pare. Ho digué | l'ampla nit; canten endins de la nit profunda, arran de terra. I l'òliba, | pietosa | vigilant del cloquer, pensa, sense vacil·lació: —Quina lluminària | senzillament: —No tens cap motiu per a desesperar. Després, d'un impuls | pietós | , allargant-li la mà, el deixà sol, gairebé convençuda que havia anat més |
|