Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

gosarà acusar-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la	pietat	ni la por no han d'influir sobre el meu comportament. Tan sols em permeto
en general perversos, amb el somriure als llavis o amb rialles sense	pietat	, aliena a la seva natura. Toparàs en la teva vida amb l'immortal de
del meu braç, venta-li una doble ració del premi." "Fill, tingues	pietat	de la teva mare", recomanava amb un accent de noble contenció la
amb força poderosa; tal vegada en els seus sentiments envers ell hi havia	pietat	, potser simpatia; però hi havia, sobretot, temor. No, Mila no l'havia
ofici ni benefici! Per què ens encega d'aquesta manera Nostre Senyor?	Pietat	li tinc a Mila, a fe de Déu! —És fill del diable, ja està vist,
havien passat realment; i a Mila, escoltant-la, se li oprimia el pit, i la	pietat	li posava llàgrimes als ulls. A vegades la vella es veié àdhuc obligada a
que rebenta de plorar. I, de seguida, sense transició, sense	pietat	: El dia que es féu l'enterro... "El dia que es féu l'enterro!..."
era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!, pensà. Era més digna de	pietat	que d'altra cosa. (Mila la veia sofrir i no podia fer res per ella.) A
ombres de misteri. Però Mila ja no necessitava saber-los: un sentiment de	pietat	s'havia barrejat amb el seu amor, i el purificava i l'elevava i li donava
saber que existeixen. I Mila callà: es sentí embargada d'horror i de	pietat	; el cor li feia mal, i, sense saber per què patia per Tino, que se n'
l'ignot i del terror. "Si això dura, Candi no tornarà", pensà. I sentí	pietat	per ell, i la sentí encara més per Sileta, que es quedaria sola a la casa
Costa, ja en la seva infantesa, havia vist criatures colpejades sense	pietat	pels propis pares —recordava a aquest respecte escenes que encara avui, a
amic, i hi havia en ells tanta angoixa, que Quim Bisa experimentà quasi	pietat	. —L'estimo, la Mila... Com t'ho diré? L'estimo. —Però l'estimes
dels vells olivers que gemegaren dolorosament; va rabejar-se sense	pietat	amb les últimes verdors del pla; després es perdé en el mar obscur. La
; ara, en canvi, malgrat tenir-lo amb ella, se la veu preocupada. Em fa	pietat	Maria Àgueda. Mila callava; feia estona que havia deixat d'escoltar-la,
amb la mirada perduda en el buit, sense sentiment, sense dolor i sense	pietat	, però també sense ira. Tenia el rostre lívid, com de marbre, més blanc
. —Ca, barret! Que no! En tot cas t'erraries tu, i ara m'inspires	pietat	; si pogués gairebé resaria per tu. Tino Costa somrigué amb un somriure
i sent estrènyer-se-li el cor. En veritat, Mila s'ha aprimat tant que fa	pietat	de mirar. Aquests llargs dies de tortures han acabat amb les seves forces
hores dintre el son; d'assalts pels camins solitaris en nits sense	pietat	en què Déu semblava absent del món; de tot el feix d'històries tenebroses
cada vegada més estranyada i sentint néixer en ella un sentiment de	pietat	. Vivia prop d'allí. Era vídua, amb dos filles ja grandetes, dedicades
deixat de parlar, i de moment en moment es sentia l'ànima més plena de	pietat	. En el to de la veu de Mila havia ja notat quelcom estrany, i havia
anat abans a veure el seu germà. El veié tan abatut que gairebé li tingué	pietat	i patí pel que es preparava a fer. No obstant, la seva decisió en aquell
allí, impassible, amb els ulls posats en ells, sense simpatia ni	pietat	, com feta de pedra; i ell sentia una por horrorosa del seu silenci i de
tota l'atroç orfenesa en què es debatia la seva ànima? No tindria	pietat	d'ell? Tota la seva tendresa per ell se li hauria estroncat al cor?
semblava alçar-se contra ell com una força obscura i venjadora, sense	pietat	. En saltar un marge topà de cap contra una branca; reculà un pas, atordit
d'aquella ensulsiada en la qual semblava com si una mà li esquincés sense	pietat	les entranyes. Quan no quedà ningú al carrer, Maria Àgueda sortí del seu
arribar de molt lluny... Caminà... Caminà... Escolteu-me, dames; tingueu	pietat	del meu cor... Escolteu-me... És Tinet, sí; és el meu fill. Escolteu-
es despertarà... Deixeu-me! —Féu una pausa; obrí els braços suplicant—:	Pietat	, Senyor, us demano pietat!... Acudien noves dones; agafada pels braços,
-me! —Féu una pausa; obrí els braços suplicant—: Pietat, Senyor, us demano	pietat	!... Acudien noves dones; agafada pels braços, l'arrossegaren lluny
No, no! Pare, no!— després obrí els braços de bell nou suplicant: —Tingueu	pietat	; us demano pietat... Dames, tingueu pietat, us ho demana una pobra
després obrí els braços de bell nou suplicant: —Tingueu pietat; us demano	pietat	... Dames, tingueu pietat, us ho demana una pobra mare... Pietat.
bell nou suplicant: —Tingueu pietat; us demano pietat... Dames, tingueu	pietat	, us ho demana una pobra mare... Pietat. Entretant, l'ancià professor,
us demano pietat... Dames, tingueu pietat, us ho demana una pobra mare...	Pietat	. Entretant, l'ancià professor, ajudat per les dues dones, retirà les
a l'instant l'estat d'ànim de la seva mare, i el seu cor s'emplenà de	pietat	per ella. Avançà devers el recambró. Les dones es retiraren i ella s'hi
Ni el robatori, ni d'altres comportaments d'igual nivell. A l'hora de la	pietat	, les propensions no varien. Oberg i Knochen han obtingut la redempció amb
religiosa, però m'ha evocat imatges cristianes. Sentiments de basarda, de	pietat	, d'horror, se'm barrejaven confusament. Algú ha dit que havia vist uns
compte que potser no caldrà retirar-los tots... Però ell continua, sense	pietat	: —I tres hores més per a tornar-los a lloc. —Teniu —li diu l'
influït pels seus pares, s'havia fet monjo i es distingí per la seva	pietat	i bons costums fins a l'extrem que el van nomenar abat d'un monestir de
en efecte, sentia estima per la parella; experimentava una mena de	pietat	, de simpatia per la noia. —El tio Pere no ho sabia. ¿Veritat, tio Pere
va empunyar-la amb fermesa, i l'aixecà incommovible, violent i dur, sense	pietat	, com si s'hagués tornat de pedra. I la descarregà sobre l'altre, i el
veié la cara blanca de la mare, immòbil sobre el coixí. Un sentiment de	pietat	, l'amor profund que servava en el seu cor per ella, la commogueren fins a
convulsivament, i dalt de coberta es manifestà tot un món. L'impudor, la	pietat	, la comprensió, la confiança de les goletes, se'm presentà en una forma
la tela vulgaríssima de les meves calces. Em mirava amb l'ull de la	pietat	, que és encara més tendre i més fi que l'ull de l'amor. De tant en tant
repòs que obeeixen a una humanitat sensible i tèbia; són el punt dolç de	pietat	i d'ànima que es manté al marge de les races i dels climes i que us
la gent del país, i per a tot gasta un somriure ample, de comprensió i de	pietat	. El seu esperit és ben diferent del dels terribles puritans, que aquí han
Santes Creus, en 1150; Scala Dei. Llars de l'oració i la	pietat	, fogars de cultura i civilització, i ensems masos modèlics de renovació
ho tenen tot resolt i no se'n preocupen. Els és suficient de conrear la	pietat	popular a través de la impremta. Però no coneixen cap topada que els
mística infantívola, davalla de les trones i conquereix lentament la sana	pietat	del poble. El trasbals no solament fou oratori; també fou òptic i
tenen facultat per a desprendre's dels béns que els sobren, però que la	pietat	dels fidels ha posat per sempre més entre llurs mans. Així es va creant
1901, en la restauració de la litúrgia, en la difusió d'una vera	pietat	popular, en l'educació de la joventut, i essencialment en la perfecció de

Pàgina 1 (de 71)

50 següents