×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pigat |
Freqüència total: 117 |
CTILC1 |
| —Tenim uns quants títols recents —comenta la tercera xicota, una mica | pigada | , i a la seva companya—: Perquè no provem aquesta traducció nova del | | que ell no es pugui escapar..." —És encoratjador —manifesta la noia | pigada | — haver escollit una professió que a la màquina li és vedada. —En el fons | | trenta-set dies. —Deu ser en compensació del que em passa a mi —riu la | pigada | —. Jo ovulo cada vint-i-un. —Jo, al vostre lloc —la mig repta la mestressa— | | —De què? —fa ell. —D'orgasmes. —I jo, tres —declara la | pigada | . —No és veritat —la contradiu la dels ulls verds—. Totes sabeu que sóc la | | més... —Per què no comenceu per dir-li que porteu faixa? —riu amb burla la | pigada | . —Perquè no en porto! Això vós, que esteu trencada i heu de dur braguer. | | l'herència. Tothom deu haver sentit parlar de casos d'albinisme, de pell | pigada | , de cossos peluts, etc., que apareixen en diversos membres de la mateixa | | amb l'entendriment que's veu jogar un gat amb una troca. Aquells homes | pigats | i sorruts, carregats de leontines esmolades d'anar i venir de l'empenyo | | això, amb tota la força de la mitja tarda! La noia, de cabell roig i cara | pigada | , de faccions mig grolleres mig correctes, vessant-li la vida pel seu | | veu única. Un sol comentari: —poca-vergonya! Una doneta nerviosa, cara | pigada | , anuncia: —Prou que la castigarà Deu. Mireu ja, el fill, com li ha sortit | | encesos. Dues noies, meitat espigues, meitat roselles. La gran, tota | pigadeta | i rossa, m'agradaria per jove de casa. Dos nois jovenets que havien | | per les seves mans foradades. La nit és fresca i serena i el cel tot | pigat | d'estels. La mar no es mou, tantost; una mar llisa, tova i sensual i tan | | damunt dit", en vaig treure la conclusió pueril que la meva mare era | pigada | i malaltissa. A cinc llosetes de pedra, cada una d'un peu i mig de | | pas destriar. Qui és l'Aranya? —L'Aranya? —vaig fer jo. —Aquest minyó | pigat | , botós, desmarxat? —És Bentley Drummle —vaig respondre,— i el de la cara | | l'ímpetu i l'audàcia), era un minyó de nas arremangat i de cara | pigada | , de cap quadrat i pedreny, fill d'un picapedrer i d'una cosidora, nebot | | cabres, mitja dotzena de xais i un magnífic marrà banyut. La bèstia és | pigada | de cara i té un cap fi. Els corns, cisellats, es cargolen en dues corbes | | marrans els volen moixos i "palomos". —Moix, ja ho era aquell. Però era | pigat | , de Surroca, i et dic que duia un morralet... Una dona dóna un cop de | | resistent com una alzina, amb el cabell castany clar, tirant a ros i molt | pigat | de la cara. Arnau, el seu contrincant, a part de tenir més edat que no | | de l'entremetenta, beneïda i sabuda comboianta, la sinyô Quiqueta la | Pigà | . Ademés les bolxaques anaven farcides de cacaus i tramussos per anar | | cul a la cadira, que bona falta li fea. Ni al cap li ve el Belem de la | Pigà | . Bon Belem armen quan fan a una burra d'orelles d'a pam, que tota | | fuig de la Creu, tan a pressa que per poc va a vítol l'encerat, l'agüela | Pigà | i mitja companyia. Tots ¡cametes me vallguen! no s'aturen al vore a Sant | | Nadaleta. ¡Que ixca, que ixca! —criden tots—. I la sinyó Quiqueta la | Pigà | ix de darrere l'encerat, i fa aparició al públic, que l'aclama i xilla | | el Ninyet Jesús! —¡Vivaaaa! —responien tots. —¡Visca la sinyô Quiqueta la | Pigà | ! Allò és un bardoll. Allí no hi ha canya desiparadora que vallga; i les | | de l'antigor recorda ab melengia les sagales i pastorets del Belem de la | Pigà | . I aquell Belem ja s'ha acabat. Ja no hi han Samuels ni Rebeques, ni Reis | | patriarques, ni tota la retafila que la imaginació de la sinyô Quica la | Pigà | inventava, sense vindre a pèl, barallant temps i edats, trabucant | | Quan fità els ulls a la pantalla, hi havia la cara d'un minyonet | pigat | , amb ulleres de bon alumne, i deia: "Jo sé escriure a màquina i sé nedar, | | de l'Ajuntament i jo el vaig conèixer en la seva mitja edat; roig, | pigadíssim | , amb una barbeta impertinent i un bigoti gandul, d'aquells que es fiquen | | una mena de bola. A més el barret, de color més fort que el del Reig, és | pigat | de blanc, les quals pigues són trossets de beina. Advertències per a | | l'havia tinguda tan a la vora i no s'havia adonat fins aleshores que era | pigada | . Unes piguetes menudes, rosses, als pòmuls. Tenia els ulls petits però | | Aranya Aranya Ammodítids Sonso Sonso Gàdids Molla-Bròtola Molla | pigada | Capellà Capellà Maira Lluça Merlúcids Lluç Lluç Lófids Rap Rap | | la mar oberta. Damunt l'aigua ha restat una taca negrosa, ampla i oliosa, | pigada | de fustes soltes i espetarregants. Queia la nit i es perfilava el | | de costums diürns són igualment influenciats per aquest factor. Les | pigades | i rodanxones marietes de sant Antoni (Coccinella septempunctata), posades | | havia tingut una picabaralla amb el cap carlí del poble, conegut per " | Pigat | ". Aquell mes de setembre hi va haver un intent d'assassinat d'Isidre | | ella. 32 La fascinen les postures d'un espasa lleig, | pigat | , i amb catorze criatures. 33 Mes quan diu a aquell | | Els ulls miren els ulls i la paraula és morta: el | pigat | de les xifres parlarà (Damunt la taula el vas i la pàl·lida | | de bo de bo. Brusca cridòria. Un altre que es vol esmunyir. És alt, | pigat | i porta una guerrera de carrabiner. "A la cua! a la cua!" "Penques! | | l'Elí. Geperuda. Recordes el mariner de cabells de cànem; aquell | pigat | de tipus anglès! Andriutxa. Jonh! Geperuda. M'ha | | Geperuda [(Que els ha seguit apropada a Elí.)] L'home de la | Pigada | . Ella treballa. Ell espera. Peeter's. Es estrany. Sembla que | | del carrer de la Creueta, un vell obès de bigotis blancs i rostre | pigat | ; dos teixidors que treballen en una fàbrica veïna de la seva; Utesà, el | | s'anà esvaint. Era un home alt, cepat, de cabell roig panotxa i molt | pigat | de cara. El seu caràcter s'havia agrejat i enraonava molt poc. Entre pare | | cap i abans de pujar l'escala es girà a contemplar Lena. Era llavifès i | pigat | . Com sempre que estava content féu dringar la xavalla que duia a la | | formen davant el capatàs que ha de fer la tria. És un gegant holandès, | pigat | i de veu ronca. Va triant la gent passejant-se amunt i avall. M'ha mirat | | un parell de triangles que s'uneixen pels vèrtexs damunt el cap; pàl·lid, | pigat | i amb els ulls de color verd clar, parla amb veu cavernosa, amb el to i | | interlocutor, y l'hi contreyan los muscles d'aquella carassa rubicunda y | pigada | , inflantlhi'ls pómuls y enxamplantl'hi més la barra, que boy mullaba la | | Á Joseph Pin y Soler} —¿Félix, que ja enganxas tant dematí? —Ola, | Pigadet | ; ca, estich esperant que vingue l' ajudanta de la madama perque li | | fá per mí: ja 'm pots entendre. —Ves en nom de Deu que t' has errat, | Pigadet | . ¿No 't dich qu' es lo Soberano? ¿qué vol dir soberano?... Lo | | ni per torsem la voluntat que li duch. Aqueix cop has pres mala dressera, | Pigadet | . —¿Y si tingués una encarada ab ton amo?... Tú hi vas á perdre 'l | | de dia, desde que ix fins que 's colga... ¿estás á lo que vull dir, | Pigat | de la cara?... Donchs lo Soberano no 's mourá de casa y en Felix | | de son balcó: una mota espessa y alta, que feya 'ls clavells rojos | pigats | de blanchs. Entre enamorats, com es natural, cor qué vols cor qué | | l'obrí la Roseta, una cambrera de bon veure, roja de cabell, grassona y | pigada | , qu'eixí lligantse'l planxat devantal, nou de trinca com lo vestit negre, | | originada pel relaxament d' en Siset, aparentava l' angeló com un clavell | pigat | dessobre un munt d' escombrarías... Avansava l' istiu... 'L raig del sol |
|