Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—Tenim uns quants títols recents —comenta la tercera xicota, una mica	pigada	, i a la seva companya—: Perquè no provem aquesta traducció nova del
que ell no es pugui escapar..." —És encoratjador —manifesta la noia	pigada	— haver escollit una professió que a la màquina li és vedada. —En el fons
trenta-set dies. —Deu ser en compensació del que em passa a mi —riu la	pigada	—. Jo ovulo cada vint-i-un. —Jo, al vostre lloc —la mig repta la mestressa—
—De què? —fa ell. —D'orgasmes. —I jo, tres —declara la	pigada	. —No és veritat —la contradiu la dels ulls verds—. Totes sabeu que sóc la
més... —Per què no comenceu per dir-li que porteu faixa? —riu amb burla la	pigada	. —Perquè no en porto! Això vós, que esteu trencada i heu de dur braguer.
l'herència. Tothom deu haver sentit parlar de casos d'albinisme, de pell	pigada	, de cossos peluts, etc., que apareixen en diversos membres de la mateixa
amb l'entendriment que's veu jogar un gat amb una troca. Aquells homes	pigats	i sorruts, carregats de leontines esmolades d'anar i venir de l'empenyo
això, amb tota la força de la mitja tarda! La noia, de cabell roig i cara	pigada	, de faccions mig grolleres mig correctes, vessant-li la vida pel seu
veu única. Un sol comentari: —poca-vergonya! Una doneta nerviosa, cara	pigada	, anuncia: —Prou que la castigarà Deu. Mireu ja, el fill, com li ha sortit
encesos. Dues noies, meitat espigues, meitat roselles. La gran, tota	pigadeta	i rossa, m'agradaria per jove de casa. Dos nois jovenets que havien
per les seves mans foradades. La nit és fresca i serena i el cel tot	pigat	d'estels. La mar no es mou, tantost; una mar llisa, tova i sensual i tan
damunt dit", en vaig treure la conclusió pueril que la meva mare era	pigada	i malaltissa. A cinc llosetes de pedra, cada una d'un peu i mig de
pas destriar. Qui és l'Aranya? —L'Aranya? —vaig fer jo. —Aquest minyó	pigat	, botós, desmarxat? —És Bentley Drummle —vaig respondre,— i el de la cara
l'ímpetu i l'audàcia), era un minyó de nas arremangat i de cara	pigada	, de cap quadrat i pedreny, fill d'un picapedrer i d'una cosidora, nebot
cabres, mitja dotzena de xais i un magnífic marrà banyut. La bèstia és	pigada	de cara i té un cap fi. Els corns, cisellats, es cargolen en dues corbes
marrans els volen moixos i "palomos". —Moix, ja ho era aquell. Però era	pigat	, de Surroca, i et dic que duia un morralet... Una dona dóna un cop de
resistent com una alzina, amb el cabell castany clar, tirant a ros i molt	pigat	de la cara. Arnau, el seu contrincant, a part de tenir més edat que no
de l'entremetenta, beneïda i sabuda comboianta, la sinyô Quiqueta la	Pigà	. Ademés les bolxaques anaven farcides de cacaus i tramussos per anar
cul a la cadira, que bona falta li fea. Ni al cap li ve el Belem de la	Pigà	. Bon Belem armen quan fan a una burra d'orelles d'a pam, que tota
fuig de la Creu, tan a pressa que per poc va a vítol l'encerat, l'agüela	Pigà	i mitja companyia. Tots ¡cametes me vallguen! no s'aturen al vore a Sant
Nadaleta. ¡Que ixca, que ixca! —criden tots—. I la sinyó Quiqueta la	Pigà	ix de darrere l'encerat, i fa aparició al públic, que l'aclama i xilla
el Ninyet Jesús! —¡Vivaaaa! —responien tots. —¡Visca la sinyô Quiqueta la	Pigà	! Allò és un bardoll. Allí no hi ha canya desiparadora que vallga; i les
de l'antigor recorda ab melengia les sagales i pastorets del Belem de la	Pigà	. I aquell Belem ja s'ha acabat. Ja no hi han Samuels ni Rebeques, ni Reis
patriarques, ni tota la retafila que la imaginació de la sinyô Quica la	Pigà	inventava, sense vindre a pèl, barallant temps i edats, trabucant
Quan fità els ulls a la pantalla, hi havia la cara d'un minyonet	pigat	, amb ulleres de bon alumne, i deia: "Jo sé escriure a màquina i sé nedar,
de l'Ajuntament i jo el vaig conèixer en la seva mitja edat; roig,	pigadíssim	, amb una barbeta impertinent i un bigoti gandul, d'aquells que es fiquen
una mena de bola. A més el barret, de color més fort que el del Reig, és	pigat	de blanc, les quals pigues són trossets de beina. Advertències per a
l'havia tinguda tan a la vora i no s'havia adonat fins aleshores que era	pigada	. Unes piguetes menudes, rosses, als pòmuls. Tenia els ulls petits però
Aranya Aranya Ammodítids Sonso Sonso Gàdids Molla-Bròtola Molla	pigada	Capellà Capellà Maira Lluça Merlúcids Lluç Lluç Lófids Rap Rap
la mar oberta. Damunt l'aigua ha restat una taca negrosa, ampla i oliosa,	pigada	de fustes soltes i espetarregants. Queia la nit i es perfilava el
de costums diürns són igualment influenciats per aquest factor. Les	pigades	i rodanxones marietes de sant Antoni (Coccinella septempunctata), posades
havia tingut una picabaralla amb el cap carlí del poble, conegut per "	Pigat	". Aquell mes de setembre hi va haver un intent d'assassinat d'Isidre
ella. 32 La fascinen les postures d'un espasa lleig,	pigat	, i amb catorze criatures. 33 Mes quan diu a aquell
Els ulls miren els ulls i la paraula és morta: el	pigat	de les xifres parlarà (Damunt la taula el vas i la pàl·lida
de bo de bo. Brusca cridòria. Un altre que es vol esmunyir. És alt,	pigat	i porta una guerrera de carrabiner. "A la cua! a la cua!" "Penques!
l'Elí. Geperuda. Recordes el mariner de cabells de cànem; aquell	pigat	de tipus anglès! Andriutxa. Jonh! Geperuda. M'ha
Geperuda [(Que els ha seguit apropada a Elí.)] L'home de la	Pigada	. Ella treballa. Ell espera. Peeter's. Es estrany. Sembla que
del carrer de la Creueta, un vell obès de bigotis blancs i rostre	pigat	; dos teixidors que treballen en una fàbrica veïna de la seva; Utesà, el
s'anà esvaint. Era un home alt, cepat, de cabell roig panotxa i molt	pigat	de cara. El seu caràcter s'havia agrejat i enraonava molt poc. Entre pare
cap i abans de pujar l'escala es girà a contemplar Lena. Era llavifès i	pigat	. Com sempre que estava content féu dringar la xavalla que duia a la
formen davant el capatàs que ha de fer la tria. És un gegant holandès,	pigat	i de veu ronca. Va triant la gent passejant-se amunt i avall. M'ha mirat
un parell de triangles que s'uneixen pels vèrtexs damunt el cap; pàl·lid,	pigat	i amb els ulls de color verd clar, parla amb veu cavernosa, amb el to i
interlocutor, y l'hi contreyan los muscles d'aquella carassa rubicunda y	pigada	, inflantlhi'ls pómuls y enxamplantl'hi més la barra, que boy mullaba la
Á Joseph Pin y Soler} —¿Félix, que ja enganxas tant dematí? —Ola,	Pigadet	; ca, estich esperant que vingue l' ajudanta de la madama perque li
fá per mí: ja 'm pots entendre. —Ves en nom de Deu que t' has errat,	Pigadet	. ¿No 't dich qu' es lo Soberano? ¿qué vol dir soberano?... Lo
ni per torsem la voluntat que li duch. Aqueix cop has pres mala dressera,	Pigadet	. —¿Y si tingués una encarada ab ton amo?... Tú hi vas á perdre 'l
de dia, desde que ix fins que 's colga... ¿estás á lo que vull dir,	Pigat	de la cara?... Donchs lo Soberano no 's mourá de casa y en Felix
de son balcó: una mota espessa y alta, que feya 'ls clavells rojos	pigats	de blanchs. Entre enamorats, com es natural, cor qué vols cor qué
l'obrí la Roseta, una cambrera de bon veure, roja de cabell, grassona y	pigada	, qu'eixí lligantse'l planxat devantal, nou de trinca com lo vestit negre,
originada pel relaxament d' en Siset, aparentava l' angeló com un clavell	pigat	dessobre un munt d' escombrarías... Avansava l' istiu... 'L raig del sol

Pàgina 1 (de 3)

50 següents