Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pintar M 2 oc.
pintar V 5277 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pintar Freqüència total:  5279 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el tímid amorós de la nimfa Galatea. Posseïm un retrat exacte de Cronos, pintat, des del somni de la raó, per don Francisco de Goya y Lucientes. En ell,
que avançada, un gran artista, per a nosaltres sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample ventre d'una mena de càntir amb detalls arqueològics ben
d'ell. Tampoc jo no vaig voler preguntar-li'n res: en l'amarguesa que es pintava en el seu rostre ja vaig endevinar que ella en sabia alguna cosa. Jo
d'ella no descobria el més lleu senyal de gaudi: al rostre d'ella es pintava la mateixa expressió d'abans, angoixada i desoladora; i ell sentí que
No, no venia penedida. No plorava ni es commovia, i en els seus ulls es pintava la mateixa expressió distreta i absent d'altres dies. Els mesos de repòs
encara fosques, cap a escales penjades amb baranes de fusta sense pintar, cap a interiors de terra premsada, pudosa de suor, de peus bruts, de
ferros retorçats, espones de llit, palanganes escrostonades, portes sense pintar, brotxes pelades, agulles, flors de drap, rellotges sense maquinària,
Superior de la {caos}" qui no vulgui les mans verdes que no pinti "la integració presenta problemes que encara poden ocasionar"
de metall. L'interior és entapissat de vellut vermell. No han fet pintar escut a les portelles, com més d'un despreocupat marxant o fabricant
o fabricant d'indianes ja ha fet. Com els Serraclara que hi han fet pintar una carena de muntanyes de color blanc, o els Campins xocolaters que
és cert, perquè ho escrivia des de Venècia, on les dones, per tradició es pinten el cabell roig, car els sembla el color adient a l'amor-passió que
—li contestava— la maligna serpeta de Cinta? Quines orgies demoníaques pinta la seva pèrfida imaginació? Estimada Carolina, tu m'has vist viure al teu
després de la caiguda d'Augereau, quan Esteve Gasch i Ferrer pintava el seu retrat i el de Carolina, quan s'instal·lava, almenys així ho
irradiava tothora alegria. Havia fet un bon casament, i l'avenir se li pintava amb bells colors. Aquell matí, Joana era la que reia més, amb la seva
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell, que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes. El carrer de la Mar, el de les
una mica carretera enllà, per informar-me de com és el pagès i de com pinta l'agricultura del país. I aquest descobriment ha estat curiós: m'he
un luxe aclaparant. El sol té un espai infinit per a poder col·locar i pintar grans masses de núvols al seu gust, per a perforar-los amb els raigs més
xicotes perquè després li serveixin de model per a les aquarel·les que pinta. Almenys amb aquesta excusa les fa pujar a la seva cambra de l'hotel.
explotadores, aquesta massa humana —que a vós i a mi ens havien pintat idíl·lica i coronada de flors— acabarà cantant la Internacional
que fa pensar molt en la musculatura dels adolescents que Miquel Àngel pintà en el sostre de la Sixtina. És evident que Rafael, abans d'imaginar
la llosa a l'àngel.)] Àngel, ¿què me'n dius? Quer· ¿Ho has pintat tu? Caín. ¿Doncs qui? Veus, aquest vola... Aquest reposa en una
[(Amb càndid orgull.)] Jo li agrado més. ¿I saps què? Així com pinto aquests animals, vull provar de pintar-la a ella tal com és... Però el
agrado més. ¿I saps què? Així com pinto aquests animals, vull provar de pintar-la a ella tal com és... Però el pare s'enfurisma si sap que pinto.
de pintar-la a ella tal com és... Però el pare s'enfurisma si sap que pinto. L'infeliç! Diu que això són cabòries que em distreuen de la feina.
feina. [(Sarcàstic.)] De la feina! [(Confidencial.)] I ara pinto d'amagat a les parets d'una cova profunda i de mal trobar. La cova de
de criatura, que em feia angúnia abandonar-les. /Xela\ El que tu pintes és un món fet amb bombolles de sabó. I el món no és una fira, ni
Tots som un pinso de garrofes. Què li has contat, a l'Amèlia? Li has pintat la teva desgràcia, oi? Li has vingut a fer més pena, a ensenyar-li les
vestits escotats deixaven veure el naixement d'uns pits semblants als que pintava Rubens. —/Está usted deslumbradora, Obdulia\. —/Usted
deixant-se dur per la imaginació, parlava de pretendents passats, pintant-se sempre festejada, desdenyosa i majestàtica, la baronessa callava. I ni
a La Venus del meu jardí era de pedra picada. Li pinto el llavi amb carmí i amb negre i blau la mirada, amb
Van dir que, abans de deixar sortir els coloms del colomar, l'havien de pintar. L'un el volia verd, l'altre el volia blau, l'altre de color de xocolata.
volia verd, l'altre el volia blau, l'altre de color de xocolata. El van pintar de blau i el pintor vaig ser jo. Perquè quan el colomar va estar fet en
sempre tenia feina els diumenges i em va dir que, si trigàvem massa a pintar el colomar, les pluges farien malbé la fusta. Amb l'Antoni adormit o
farien malbé la fusta. Amb l'Antoni adormit o plorant per terra, vinga pintar. Tres capes. I el dia que la pintura va ser seca vam pujar tots al terrat
preguntar si havia sobrat pintura blava i li vaig dir que sí i em va fer pintar la barana de la galeria. Al cap d'una setmana va dur una altra parella de
els llobarros, les escórpores de cap gros, que semblaven acabades de pintar amb les espines a la ratlla de l'esquena com les punxes d'una gran
que no en sortiríem. Els havien fet un registre perquè uns llogaters que pintaven mocadors de seda amb revòlver en un garatge que els tenia llogat el seu
velles i l'escala estava plana a terra. Va dir, quan haurem guanyat, li pintaré aquesta habitació de color de rosa. Li vaig preguntar quan tornaria i va
màgics i era bonic. Així que queia el dia tot era de color blau. Havien pintat de blau els vidres dels fanals alts i els vidres dels fanals baixos i a
lluny i, a l'acabament, hi hagués l'infern. Feia anys que no l'havien pintada. I si es duia un vestit fosc i fregava la paret, la paret
part de dins de la tapadora, amb una pastilleta negra i un raspallet per pintar-se les pestanyes. I altra vegada la casa dels hules i les nines amb les
S'hi enronda un vol de nenes, càntir als dits; l'ardor del sol pinta un roser en llur pit, i, en l'escotat del cos, fa olor de bresca
i el maquillatge excessiu —en aquella època les senyores encara no es pintaven— atreia al voltant seu una barreja d'aristocràcia autèntica, de
era un pintor fàcil i agradable, a la mesura del gust burgès d'aleshores; pintava pierrots, pobres, odalisques, i retrats d'encàrrec, en els quals dissolia
dels viciosos. I aquesta por, aquesta terrible por se li començava a pintar a la cara; li modificava la veu, el gest, el caminar; les persones que el
a les parets amb les pintures més grotesques i més infames que s'hagin pintat mai. Una colla d'artistes desaprensius interpretaren la història
es barrejaren amb algunes odalisques del règim caigut, que s'havien pintat els llavis amb un vermell de carmanyola i rodaven pels llocs oficials, de
i a la fi respectable. Quan la seva tristesa interior se li començava a pintar a la cara, i una feble relaxació muscular iniciava en el cos de Maria
, i s'imposa a l'altre element, i el desplaça. Vol dir, quan l'objecte a pintar i l'objecte pintat valen ja per ells mateixos. S'atribueix a Paolo Ucello
La pintura cristiana És tradició que fra Angelico s'agenollava per pintar el cel. No es pot deduir, és clar, d'aquesta anècdota més importància de

  Pàgina 1 (de 106) 50 següents »