DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pintura F 9472 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pintura Freqüència total:  9472 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

obra avui una mica deixada de banda, gairebé tant com, per exemple, la pintura d'alguns mestres que caldria valorar de nou, no més enllà, però, d'un
família, bohemi i desvagat, el qual el vell Candaina no podia veure ni en pintura. Se'l veia poc per la casa: només en alguna festa o solemnitat, en què
dels personatges —de l'odi dels uns i de la pena dels altres—, com en les pintures d'un antic mestre, i una atmosfera d'ira implacable, d'ira i de violència
de la calaixera i una mica alta, hi havia una reproducció d'una antiga pintura representant la Verge. Vora la capçalera, la tauleta de nit; sobre la
Ens hi ratificaríem, de seguida, en qualsevol visita a algun museu de pintura figurativa o d'arts menors, on en imatges o en realitat es conserven
pintoresca d'un bruixot de tribu o d'un reiet equatorial, amb tatuatges, pintures, ossos, anelles, quan ironitzem a costa de xilabes, fesos, turbants,
tot autor satíric és un moralista. I, per consegüent, un realista. Les pintures més exactes d'una societat, acostumen a proporcionar-les els escriptors
anys enrera al peu d'un saltant d'aigua glaçat, fantàstic, com una pintura surrealista. Vora l'estany salta una merla. Al quintà llauren els bous.
molt vent. Nuvolets blancs i d'un gris tènue sobre els boscos, com de pintura italiana. Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un groc viu. I
intentà salvar una esglesiola rural de gran valor arqueològic, plena de pintures antigues. Però tot fou víctima de les flames. Ell retallà una tela
la tendror dels faigs. La muntanya, que era arquitectura, ja torna a ser pintura. L'enorme cos mineral es vesteix d'un domàs viu de seda. Tertúlia vora
en Teixidor ens llegeix poemes: gracioses cançons, temes magnífics de pintura. Recordo "L'hivern" de Brueghel. El poeta voldria penetrar el
s'imposa sovint, ara, el pensament de la mort! Davant meu hi havia una pintura representant un pastor amb llarga vesta, menant el ramat. No era una
representant un pastor amb llarga vesta, menant el ramat. No era una pintura religiosa, però m'ha evocat imatges cristianes. Sentiments de basarda, de
verds. Canta una guatlla. Userdes, ordi i trepadella florida. Sembla una pintura de Brueghel: però aquesta activitat pacífica cenyida de verd, de blauets
—diu que en Gassol hi va poder salvar una bona part de les meravelloses pintures romàniques—. Cap al tard, sol, núvols, aire fresc. 10
arbres. Ens encantem davant els freixes estilitzats, tan freqüents en les pintures dels primitius italians, davant els faigs de balada nòrdica i els roures
d'infant, a la banda de la paret que ha perdut gairebé tota la seva pintura. La barana de fusta presenta indrets corcats, en alguns llocs àdhuc hi
s'endinsa de nou en la casa i ell el segueix pel passadís, on la pintura és tota bufada, i a l'interior de l'habitació de la finestra, sense
Ell l'imita i, l'un darrera l'altre, travessen de nou el corredor amb la pintura bufada i surten a la porta que s'havia quedat oberta. S'atura al llindar,
comprat la carrossa italiana, tot això seria l'obra de Cinta, com les pintures a les parets i a la façana, i les dues aranyes de cristall. Llavors els
ni el color de la fusta ni el de la pedra. Per tot arreu capes de guix i pintura estenen blaus celestials, pàl·lids mantegues i rosats i blancs de sucre
allò que s'acceptava: els vestits, els gestos, els pentinats, les pintures de les parets, els jocs d'atzar, les danses. No s'adonaven o no volien
en veritat, amb els seus vestits de colors vius, amb les seves pintures, la seva quincalleria barata, però el tio Jaume se sentia
atrotinat, el taüt de fusta pelada i ordinària, pintat de negre, amb mala pintura, i sense ornaments; els enterramorts, asseguts a la part de darrera,
en aquell blau translúcid i en aquell verd d'aigua que es troba en les pintures de Patinir. La finíssima estructura de les palmeretes emergint de l'aigua
pur de la costa, i el malva lívid de les aigües, ha produït un tros de pintura exaltada i frenètica, només comparable a aquelles glòries de violetes de
comprenc com els francesos, que fa més de cent anys que en el ram de la pintura donen el to al món, no s'han proposat d'explicar aquest mercat de la
monstres, demaneu! I, quan només hi ha la caixa simple del camió, les pintures i les lletres són tan d'ampolla de salfumant i els blaus i els taronges
descolorida, sense sang i amb una veu de cel·luloide, que es dedica a la pintura i a l'exhibicionisme, ha descabdellat un drama, en la brutal
l'aire asfixiant, humit i calmós del tròpic, ha estat un llambreig de pintura inoblidable. A les quatre de la tarda, la visió s'ha fet encara més
aquests bungalows i no va gaire gras, i va deixar uns quants fragments de pintura enlluernant i autèntica que han contribuït més que res a crear la
pintoresc guarnit d'un bar americà. Menjador i bar estan cosits de pintures, caricatures i facècies. Mr. Rivnac hi és reproduït copiosament pels
em vaig trobar encarat amb la Madona Sixtina de Rafael. Aquesta pintura, que és l'obra mestra del qui per mi és el més complet i el més
unes estovalles blanques, un gotim de moscatell daurat i uns llavis sense pintura us reconcilien per una estoneta amb les pompes i vanitats del món. I
profit ets tu. Abel. [(Descobrint i agafant la llosa amb les pintures de Caín.)] Mira. L'obra de Caín. Hi hi hi! Adam. Llença això
de la llosa pintada que és per terra.)] ¿Qui ha llençat les meves pintures? Abel. El pare, si ho vols saber... Caín. Ho veus,
Neixen al llavi i moren les paraules entre la sang i la pintura. Amb veu ara i adés solemne o prima ella escandeix
adormit o plorant per terra, vinga pintar. Tres capes. I el dia que la pintura va ser seca vam pujar tots al terrat i vam deixar sortir els coloms a
I quan tot estava llest en Quimet va preguntar si havia sobrat pintura blava i li vaig dir que sí i em va fer pintar la barana de la galeria. Al
que beuen amb moderació i que no s'acaben de desvergonyir del tot amb la pintura d'uns llavis; aquests admirables senyors, generalment ridículs als ulls
res a fer. Presidint el bric-à-brac de la tradició, hi havia una pintura esgrogueïda per l'oli de llinosa, que representava don Tomàs de Lloberola
d'un grotesc tivat i impropi, al costat de cromos miserables, de pintures penjades sense cap criteri, comprades a qualsevol banda per uns preus
retrat del pintor Ripoll a casa del col·leccionista D.. Destriant de la pintura la part de passió personal que hi posà l'home de la barba negra, i mirada
arriba al cor dels que saben apreciar aquestes coses. Pilar en aquesta pintura hi està dreta, amb una immobilitat somrient de Juno; l'escot que duu, li
els versos de "L'Atlàntida". Però, aquesta Pilar Romaní, de la pintura, és molt anterior als fets inicials de la història que escrivim. Quan
llest, que els literats escrivien perquè no els entengués ningú, que la pintura moderna —el concepte que tenia de la pintura moderna era més original que
els entengués ningú, que la pintura moderna —el concepte que tenia de la pintura moderna era més original que ella mateixa— era insuportable; que els
en tingués massa, d'aquests falsos; últimament els havia substituït per pintura de moda. Era l'única senyora de Barcelona que posseïa un Matisse i un
estaven pintades per donar la il·lusió que eren palmeres; en el sostre la pintura simulava les fulles. En una mena de llotja hi havia els músics.

  Pàgina 1 (de 190) 50 següents »