Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

obra avui una mica deixada de banda, gairebé tant com, per exemple, la	pintura	d'alguns mestres que caldria valorar de nou, no més enllà, però, d'un
família, bohemi i desvagat, el qual el vell Candaina no podia veure ni en	pintura	. Se'l veia poc per la casa: només en alguna festa o solemnitat, en què
dels personatges —de l'odi dels uns i de la pena dels altres—, com en les	pintures	d'un antic mestre, i una atmosfera d'ira implacable, d'ira i de violència
de la calaixera i una mica alta, hi havia una reproducció d'una antiga	pintura	representant la Verge. Vora la capçalera, la tauleta de nit; sobre la
Ens hi ratificaríem, de seguida, en qualsevol visita a algun museu de	pintura	figurativa o d'arts menors, on en imatges o en realitat es conserven
pintoresca d'un bruixot de tribu o d'un reiet equatorial, amb tatuatges,	pintures	, ossos, anelles, quan ironitzem a costa de xilabes, fesos, turbants,
tot autor satíric és un moralista. I, per consegüent, un realista. Les	pintures	més exactes d'una societat, acostumen a proporcionar-les els escriptors
anys enrera al peu d'un saltant d'aigua glaçat, fantàstic, com una	pintura	surrealista. Vora l'estany salta una merla. Al quintà llauren els bous.
molt vent. Nuvolets blancs i d'un gris tènue sobre els boscos, com de	pintura	italiana. Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un groc viu. I
intentà salvar una esglesiola rural de gran valor arqueològic, plena de	pintures	antigues. Però tot fou víctima de les flames. Ell retallà una tela
la tendror dels faigs. La muntanya, que era arquitectura, ja torna a ser	pintura	. L'enorme cos mineral es vesteix d'un domàs viu de seda. Tertúlia vora
en Teixidor ens llegeix poemes: gracioses cançons, temes magnífics de	pintura	. Recordo "L'hivern" de Brueghel. El poeta voldria penetrar el
s'imposa sovint, ara, el pensament de la mort! Davant meu hi havia una	pintura	representant un pastor amb llarga vesta, menant el ramat. No era una
representant un pastor amb llarga vesta, menant el ramat. No era una	pintura	religiosa, però m'ha evocat imatges cristianes. Sentiments de basarda, de
verds. Canta una guatlla. Userdes, ordi i trepadella florida. Sembla una	pintura	de Brueghel: però aquesta activitat pacífica cenyida de verd, de blauets
—diu que en Gassol hi va poder salvar una bona part de les meravelloses	pintures	romàniques—. Cap al tard, sol, núvols, aire fresc. 10
arbres. Ens encantem davant els freixes estilitzats, tan freqüents en les	pintures	dels primitius italians, davant els faigs de balada nòrdica i els roures
d'infant, a la banda de la paret que ha perdut gairebé tota la seva	pintura	. La barana de fusta presenta indrets corcats, en alguns llocs àdhuc hi
s'endinsa de nou en la casa i ell el segueix pel passadís, on la	pintura	és tota bufada, i a l'interior de l'habitació de la finestra, sense
Ell l'imita i, l'un darrera l'altre, travessen de nou el corredor amb la	pintura	bufada i surten a la porta que s'havia quedat oberta. S'atura al llindar,
comprat la carrossa italiana, tot això seria l'obra de Cinta, com les	pintures	a les parets i a la façana, i les dues aranyes de cristall. Llavors els
ni el color de la fusta ni el de la pedra. Per tot arreu capes de guix i	pintura	estenen blaus celestials, pàl·lids mantegues i rosats i blancs de sucre
allò que s'acceptava: els vestits, els gestos, els pentinats, les	pintures	de les parets, els jocs d'atzar, les danses. No s'adonaven o no volien
en veritat, amb els seus vestits de colors vius, amb les seves	pintures	, la seva quincalleria barata, però el tio Jaume se sentia
atrotinat, el taüt de fusta pelada i ordinària, pintat de negre, amb mala	pintura	, i sense ornaments; els enterramorts, asseguts a la part de darrera,
en aquell blau translúcid i en aquell verd d'aigua que es troba en les	pintures	de Patinir. La finíssima estructura de les palmeretes emergint de l'aigua
pur de la costa, i el malva lívid de les aigües, ha produït un tros de	pintura	exaltada i frenètica, només comparable a aquelles glòries de violetes de
comprenc com els francesos, que fa més de cent anys que en el ram de la	pintura	donen el to al món, no s'han proposat d'explicar aquest mercat de la
monstres, demaneu! I, quan només hi ha la caixa simple del camió, les	pintures	i les lletres són tan d'ampolla de salfumant i els blaus i els taronges
descolorida, sense sang i amb una veu de cel·luloide, que es dedica a la	pintura	i a l'exhibicionisme, ha descabdellat un drama, en la brutal
l'aire asfixiant, humit i calmós del tròpic, ha estat un llambreig de	pintura	inoblidable. A les quatre de la tarda, la visió s'ha fet encara més
aquests bungalows i no va gaire gras, i va deixar uns quants fragments de	pintura	enlluernant i autèntica que han contribuït més que res a crear la
pintoresc guarnit d'un bar americà. Menjador i bar estan cosits de	pintures	, caricatures i facècies. Mr. Rivnac hi és reproduït copiosament pels
em vaig trobar encarat amb la Madona Sixtina de Rafael. Aquesta	pintura	, que és l'obra mestra del qui per mi és el més complet i el més
unes estovalles blanques, un gotim de moscatell daurat i uns llavis sense	pintura	us reconcilien per una estoneta amb les pompes i vanitats del món. I
profit ets tu. Abel. [(Descobrint i agafant la llosa amb les	pintures	de Caín.)] Mira. L'obra de Caín. Hi hi hi! Adam. Llença això
de la llosa pintada que és per terra.)] ¿Qui ha llençat les meves	pintures	? Abel. El pare, si ho vols saber... Caín. Ho veus,
Neixen al llavi i moren les paraules entre la sang i la	pintura	. Amb veu ara i adés solemne o prima ella escandeix
adormit o plorant per terra, vinga pintar. Tres capes. I el dia que la	pintura	va ser seca vam pujar tots al terrat i vam deixar sortir els coloms a
I quan tot estava llest en Quimet va preguntar si havia sobrat	pintura	blava i li vaig dir que sí i em va fer pintar la barana de la galeria. Al
que beuen amb moderació i que no s'acaben de desvergonyir del tot amb la	pintura	d'uns llavis; aquests admirables senyors, generalment ridículs als ulls
res a fer. Presidint el bric-à-brac de la tradició, hi havia una	pintura	esgrogueïda per l'oli de llinosa, que representava don Tomàs de Lloberola
d'un grotesc tivat i impropi, al costat de cromos miserables, de	pintures	penjades sense cap criteri, comprades a qualsevol banda per uns preus
retrat del pintor Ripoll a casa del col·leccionista D.. Destriant de la	pintura	la part de passió personal que hi posà l'home de la barba negra, i mirada
arriba al cor dels que saben apreciar aquestes coses. Pilar en aquesta	pintura	hi està dreta, amb una immobilitat somrient de Juno; l'escot que duu, li
els versos de "L'Atlàntida". Però, aquesta Pilar Romaní, de la	pintura	, és molt anterior als fets inicials de la història que escrivim. Quan
llest, que els literats escrivien perquè no els entengués ningú, que la	pintura	moderna —el concepte que tenia de la pintura moderna era més original que
els entengués ningú, que la pintura moderna —el concepte que tenia de la	pintura	moderna era més original que ella mateixa— era insuportable; que els
en tingués massa, d'aquests falsos; últimament els havia substituït per	pintura	de moda. Era l'única senyora de Barcelona que posseïa un Matisse i un
estaven pintades per donar la il·lusió que eren palmeres; en el sostre la	pintura	simulava les fulles. En una mena de llotja hi havia els músics.

Pàgina 1 (de 190)

50 següents