Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pipa AI 12 oc.
pipa F 1280 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pipa Freqüència total:  1292 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la nostàlgia. Li deien avi, s'enfilaven als seus genolls, li treien la pipa de la boca, el besaven. A vegades, llurs somriures, llurs preguntes
s'hi frega el bescoll i les espatlles i tot seguit, satisfet, encén una pipa. Ara ja fuma molta gent, arreu brillen les puntes de les cigarretes, però
que els menen al despatx, i l'encarregat va assentint mentre carrega una pipa. —Si correspon a aquesta secció, ho trobarem —assegura després. Tots el
darrera la taula, on somriu mentre fa petar un llumí que inclina sobre la pipa. —Ens ho prendrem amb calma, naturalment. No ens serviria de res
una finestra, unes prestatgeries esbalandrades d'on sobresurten tot de pipes i capses de cigars, la paperera curulla de retalls i de papers rebregats,
... —No —denega l'altre—. És això, el risc... Preocupat, es treu la pipa que troba a la butxaca pistolera, se la posa als llavis i tracta
i escarransit; tenia la boca enfonsada, sense dents; anava sempre amb la pipa de canya a la boca, però la tenia sovint apagada; portava a l'estiu un
quasi amagats sota les celles espesses. De tant en tant, es treia la pipa de la boca i escopia al riu. El tio Jaume, malgrat l'edat i la
els rems. Ell ho agraïa; s'asseia al costat del rem, calava foc a la pipa, quasi sempre apagada, i començava a parlar. El vèieu gaudir d'aquell
haver d'anar a Cuba, i sense dents. Ni una en tinc. —I es treia la pipa, i mostrava les genives, separant-se els llavis amb el dit—. Ni una. El
la menuda, pel dia del meu sant, va enviar-me este rellotge. Tinc una pipa, que em va regalar la menuda... bueno, una pipa de primera... Però passa
este rellotge. Tinc una pipa, que em va regalar la menuda... bueno, una pipa de primera... Però passa que m'he avesat amb la meua de canya, i em va
fora de les hores de menjar, no estava un instant sense tenir la pipa a la boca. La pipa li penjava una mica sobre el llavi inferior, gruixut i
hores de menjar, no estava un instant sense tenir la pipa a la boca. La pipa li penjava una mica sobre el llavi inferior, gruixut i carnós, pel qual
He dit que el meu cosí era un empedreït fumador i que fumava sempre en pipa. L'afició de Quico a la pipa era tan gran, que àdhuc sense fumar,
un empedreït fumador i que fumava sempre en pipa. L'afició de Quico a la pipa era tan gran, que àdhuc sense fumar, apagada, la portava contínuament a
n'he sentit parlar. Quan no tenia tabac, es posava fora de si; omplia la pipa amb fulles seques de romeguera, de favera, a les quals calava foc, i
i després fumava pegant furioses pipades, fins que acabava per rebatre la pipa contra terra. Un instant després tornava a plegar-la i a omplir-la
Recordo un dia que el meu cosí sortí de la masia desesperat, buscant la pipa. La buscava per totes bandes, preguntant, regirant tots els racons;
temor. És cert que més d'una vegada li havien, o li havíem, amagat la pipa, pel gust de fer-lo enrabiar. Això no obstant, aquell dia ningú no
posàvem també a riure a mesura que ens el miràvem. El meu cosí portava la pipa a la boca! Fins ell hi rigué una mica, esvanida la ràbia, i es retirà
i a la cara una expressió horrible de furor. Tal vegada li amagàrem la pipa més d'una vegada, rient entre nosaltres i gaudint amb la seva
de còlera li deformava el rostre, i esbravava la seva ira amb la pipa, fumant amb fortes i ràpides xuclades i proferint en veu baixa blasfèmies
allí, es degué treure el tabac i disposar-se a fumar la seva darrera pipa. Això és, si més no, el que vaig deduir, per la manera com el trobaren.
s'obrís la boca, com ocorre sempre amb els penjats, i quedà així amb la pipa a la boca. Un pagès, propietari d'una de les terres afrontants, el va
un costat per la ventrera, que li cenyia el coll com un dur collar, i la pipa, estreta entre les dents, com si fumés, li devia imprimir a la boca una
com un animal en l'espessor dels pantanars, xuclant furiosament la seva pipa, meditava ja allò que a la fi havia de portar a cap. Ocorria només que
a la part de darrera, anirien parlant, parlant i rient, fumant la pipa o el pitillo i escopint. Manuel, un xic darrera, seguint el cotxe,
esma d'una part a l'altra de l'horta. S'assegué al llindar, encengué la pipa i va romandre quasi una hora al mateix lloc, fumant. De tant en tant
Esperaria que se n'anés. S'assegué vora la regadora i encengué la pipa, a esperar. Borra ja l'havia vist. Netejava, efectivament, l'aixada, però
Plantat al tros, amb la mà a l'aixada, mirà Jaume allà fora, fumant la pipa, esperant. El veié aixecar-se; d'allí estant, li endevinà la impaciència,
podrida. I entremig de la gent que seu, mig adormida o amb la pipa al llavi, una riuada de venedors ambulants, d'ases —aquestes miniatures
un mariner que ha begut molt rom de la Martinica i que amanyaga la seva pipa de bruc, torrada i polida /comme le sein d'une petite
Duia camisa blava, calces de mecànic, sabates de tenis, un ukulele, una pipa i una palangana de llauna per a vomitar. Foren necessàries unes quantes
vegades veiem al circ, vestits de senyor, anant en bicicleta, fumant en pipa i prenent cafè. L'escola de Borabora, d'una arquitectura encara més
.] [Musclo és l'home del rem i de la barca, de la xarxa i de la pipa. És el peixater que hem vist córrer cap al mercat amb una cistella de
explotadora, amb uns quants duros que va robar no se sap de qui, una pipa, tres samarretes, un ganivet i una pistola. Al cap de poc temps, l'avi de
d'un gat rabiós. Un home primet, pell i vestit de color de suc de pipa, li anava palpant les benes i li deia que potser li tindrien de tallar la
a París es saturà de surrealisme; la Comtessa de Noailles li regalà una pipa, i un aristòcrata madrileny li regalà un vestit d'home. Un dia s'adonà
no es separava mai. Físicament, Níobe era un producte excels; un bru de pipa quilotada, uns ulls negres i lluents, de closca d'escarabat amb un reflex
cache-sexe de cantàrides. Les pintures que es féu a la pell eren pipes, ampolles de "Pernod", jocs de cartes i barrets forts; tot
copes de "gin sec" remenant el cubilet dels daus. Bobby, fumant la seva pipa després de dinar, es feia creus en veure com havia pogut ésser tan idiota
i bon escèptic que era, paladejava, barrejant-hi el fum de la seva pipa, les narracions referents a les èpoques més tronades i més crítiques, i
de nom, així com les fustes més rares i flairoses per a obrar mobles i pipes i bastons per a senyors de debò. Dante, Goethe, Napoleó, Llull, Confuci,
tarda prou, en Pere! —fa de sobte Tomàs, entre dues glopades de fum de la pipa. Teresa s'esforça a intervenir amb veu ben tranquil·la: —És que cada dia
la copa al llavi, i enrogalla la veu de Teresa, mentre que el fum de la pipa de Tomàs s'esvaeix en amples corbes tranquil·les, entorn del pàmpol del
Grau que somriu amb ironia, i amb Tomàs, que l'escolta fumant la seva pipa de /Dunhill\. —Ho dic perquè és un càrrec de consciència
de valents. En dues hores ha adobat el morrió del gos; s'ha netejat la pipa; ha comptat els coloms a les golfes; ha donat corda al rellotge i, a
les arracades de nacre que simbolitzen el sol—, el pèl de bisó(?) i la pipa petita(?). Una estructura lògica —al començament, simple oposició—
gran xalina damunt el pit, l'ample capell i la cabellera abundosa. I la pipa, Déu meu! Me'n vaig comprar una d'amagat. Però dintre meu hi havia una

  Pàgina 1 (de 26) 50 següents »