×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pispar |
Freqüència total: 122 |
CTILC1 |
| la costella per crear la dona, el diable es transformà en serp i, xap!, | pispa | la costella i s'escapa... Déu se li tira al damunt i l'enxampa, però el | | poquet, regiro les butxaques del meu pare, trobo una moneda de plata, la | pispo | . De bon matí me'n vaig en una horta, compro un cistell de cireres. | | esdentegada—, si t'he de dir la veritat, tia Malamadènia, fan bé... | Pispa | si vols menjar i roba si vols tenir, m'aconsellava la meva mare, que Déu | | a passar llista. En Llofriu havía triomfat: el catedràtich no havía ni | pispat | tan sols l'endiabledura dels seus dexebles. Al contrari: distret fins per | | tenia sinó una contra: la d'ésser tan desitjat dels ocellaires. —Ens el | pisparan | —va dir en Xaneta, gratant-se el cap.— Es noi Llambregues hi va cada dia | | Ja saps quina hora és? —Prou que ho sé. Matinegem per por que ens | pispin | es parany. —Matinejar és! Llamp de rellamp! —exclamà el sereno; i | | consternació tràgica. —Sa meua guinea! —exclamà.— Hem fet tard! Ens han | pispat | es parany! Vaig restar de pedra. No crec que, si m'haguessin dit que | | tres caixes, ens han ajuntat. El burot ha cregut sempre que jo li | pispava | el carbó; jo he cregut que me'l pispava la senyoreta Ivonne; la senyoreta | | burot ha cregut sempre que jo li pispava el carbó; jo he cregut que me'l | pispava | la senyoreta Ivonne; la senyoreta Ivonne no ha tingut mai cap dubte sobre | | encara semblava més fideu. —I què heu fet de la meva dona? —Me l'han | pispada | . Mireu-vos-la. El Secretari desplegà l'esguard damunt la sumptuosa | | que té alguna cosa de menjar, una fiambrera plena de llenties que ha | pispat | , probablement, de la cuina dels sapadors. Müller es mira les llenties de | | que ens preocupa tant el nodriment; ens pot salvar la vida. Tjaden ha | pispat | , també, dues cantimplores plenes de conyac. Van corrent de mà en mà. | | en realitat, però, comprà l'escopeta per fer por als carrabiners que li | pispaven | els raïms. El gos servia per a tapar el forat. La cacera no era feta per | | la fredor de l'aire. —Oh, txava! —exclamà Gerd—. El núvols ens han | pispat | la lluna. Així els pipes no podran precisar els objectius. Atenció, | | amb dents de platí i cabells tenyits. Usa smocking i sabates de xarol, i | pispa | amb les ungles manicurades. Sega l'herba sota els peus del company, | | En Mir... —Sí, noi —saltà de seguida En Tianet—; una ganga... El vaig | pispar | a —aquí un nom molt conegut—, que el volia de totes maneres, però va | | era on se'ls conservaven més fresques, les llonganisses que havien | pispat | del colmado de la cantonada..." Com he dit, aquelles coses, me | | tot esmolat dels cantells. —Un duro i dues pessetes... Set pessetes i ben | pispades | . El gros mirà el minyó amb curiositat i li va dir: —I per això cridaves | | ). —No passis pena, Lluís, ja te'n compraré una. Ni que l'hagi de | pispar | a la "brigada dels peus plans"! De moment, com que les tals màquines no | | —No perdis aquest trasto. M'estranya que encara no l'hi hagin | pispat | . El tema de les dissorts del fotògraf s'incorporà a la conversa, es trenà | | alguna fotesa, li fan cometre algun petit furt. Cada dia, per exemple, | pispa | un ou del galliner que hi ha a l'escola del senyor Mas. I una vegada | | li miolava. I li deixava fer el que volia. Llavors en Bernat li | pispava | vint duros o un ànec, que venia tot d'una i es comprava objectes insòlits | | és millor esperar. —¿Han baixat gaire? —Quaranta mil. —¿I si us la | pispen | ? —El doctor Guixeras diu que no et cansis. Però jo, de tu, escriuria... ¿ | | parlava i ell em prestava atenció el vaig fer fonedís. M'agrada haver-li | pispat | el bolígraf. LII La Conxita ha tingut un disgust, jo no. En | | formes, també hi ha molts que prefereixen anar a punxar perquè s'estan de | pispar | ". Beneficis a l'engròs Els tres hemobancs de València que compren plasma | | de dues amistats pernicioses per als estudis; un d'ells em va " | pispar | " un llibre. L'altre era un "viva la Virgen", Una etapa grisa, vet-ho | | Nandu no pogué més: —¡Què em diràs, a mi, Peio, que cada dia em | pispava | els catxets d'aspirina de la tauleta de nit!...— En Peio, de | | de simulats dormilegues s'atansava als dos nois, segurs que els podrien | pispar | el pa i formatge que els havien vist cruspir-se abans d'embolicar-se amb | | homes voltant-los—. Em sembla que... —es tustà el morral—, algú ens ha | pispat | la teca. —No ho ha aconseguit pas! Fixa't: se l'han oblidada als graons. | | de cobrar t'armes un embolic de tants per cent, que sé cert que te'n | pispen | la meitat, almenys. Per això, són poques les que van al "Nagasaki" per | | per la botiga. Sóc de Madràs, de Nàpols, de Marsella? D'on he | pispat | l'escuradents i el nas? Sóc de Marsella, o Nàpols, o Madràs, | | una ocasió única! Convidi'ls a casa seva abans que algú altre no els hi | pispi | ! Ho acceptaran! [(El senyor s'allunya. Wang es dirigeix a un altre.)] | | germana de la mina d'or! Té una botiga, la senyora, i encara ens vol | pispar | el xicot a nosaltres! Xen. No mosseguis, tu. Vaig a la casa de | | a robar el tabac. Si se te n'ofereix durant el dia, el refuses. Ho fas per | pispar | -lo millor al clar de lluna. La seva dona! Fa temps que te la treballes. | | vostès s'ho prenien bonament? Secr.. Senyoreta, si un rei no pot | pispar | el que li plagui, deixem-ho córrer. Brac.. Doncs tornant-hi, el | | Montserrat: Doncs mira: no l'he portat al Liceu perquè no me'l | pispi | una patrícia. Mercè: Querida: las patricias no solemos | | Ara tothom fa les matances, ara la gent mata el porc, August. ¿No podríem | pispar | un enfilall de botifarrons? ¿Eh, August? ¿No menjaries llom torrat? | | enllà, agafa la manta i no la deixis estar. Anem... Clau. ¿I si | pispàvem | una gallina pel camí, August? ¿Eh, August? [Es fa fosc. S'encén un | | ho preguntava? Orxiló. Feia dos dies que al Barroner li havien | pispat | les eugues i l'havia deixat mig mort un que el va ferir per darrera... | | meus grillons. Allò que per dignitat no havia volgut acceptar he anat a | pispar | -ho. A quin extrem, de rebaixament, de covardia, de cansansi m'heu fet | | a dinar al pòrtic del mercat de farina. Blèpir. ¿Per què en | pispin | ? Praxàgora. No, per Zeus, sinó perquè hi dinin. Blèpir. | | la porta... Cremes. ¿I què faràs? Digues! L'Home. ...i | pisparé | els menjars que portin els criats. Cremes. Vés-hi, doncs, però | | Ets un esperitat! Blepsídem. ¿O sigui que és de debò que no has | pispat | res a ningú? Crèmil. No, de cap manera! Blepsídem. Per | | com l' anellet al dit, y que sense sebre aquesta mica d' història no | pisparíes | la mitat de les còses que jo diré, ni hey trobaríes tot el saborino que | | per les montanyes; fer tenda per fòra dels pobles! El Patracs I | pispar | de nits! El Cigaleta No més per menjar! pel viure! Quan no 'y ha | | Si vols, podem anar a prendre alguna cosa. Carme: I si em | pispen | la bici? Pere: La pots deixar al pati. Carme: Teniu | | s'encreuen, s'empenyen; l'un vessa el cafè amb llet, un altre | pispa | el pa del veí, un altre suca la seva llesca a la tassa del veí, un altre | | feia un any, quan, al poble, on havia acudit per una ximpleria, li havien | pispat | la bicicleta. De res no l'havia consolat d'aquella ofensa que es tractàs | | o alguna notícia dels seus moradors, amb l'ajut d'algun detall que | pispava | , una relació de parentiu amb algun conegut, l'ofici poc comú del cap de | | Però, vatuadéu!, algú s'havia mogut també per aquell espai i li havia | pispat | coses que eren seves. Respirà fondo, com preparant-se a acceptar el repte |
|