Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'amarar-se en l'aigua fosca que té per llit un canyón de	pissarres	negres, on llisquen les soles de cànem xopes i
guaita, profundament, la volta constel·lada com una gran	pissarra	de càlculs infinits. Aurora Julieta i Romeu parlen d'amor.
subratllats pel bistre de la pedra i el blau quasi negre de la	pissarra	. 20 de setembre M'amoïna Gide. Escriu bé, és evident,
mateix del professor de l'Escola Politècnica que fa una demostració a la	pissarra	, ja que cada etnògraf capaç de comprensió dialèctica està íntimament
gens nets de roba interior. Allí no es podia respirar. Sota la teulada de	pissarra	feia una calor insuportable. Jo comprenia que això no podia durar. M'ho
magnífica, un casal flanquejat de dues torres i cobert amb una teulada de	pissarra	. Allò era per a mi la imatge del bon gust, del luxe i de la riquesa. I
la pluja i la carena i la serra del davant, amb un castell de teulades de	pissarra	, tot com a través d'un fum, d'un vel somniós que afegia bellesa a les
carretera, tenien l'aire de xalets burgesos, amb teulades vermelles o de	pissarra	i amb jardins i hortets curosament conreats. Per damunt les tanques
del mestre. Al foro, dreta, cartells distints. Al foro, esquerra, gran	pissarra	ab vint y cinch pals fets ab guix. Banchs propis del local repartits per
fa be. ¡Vint y un dias! m' encaparra! [(Conta 'ls pals de la	pissarra	.)] Si; vint y cinch. Ja ho he dit. Ves á lo qu' he descendit, á
; vint y cinch. Ja ho he dit. Ves á lo qu' he descendit, á fer pals en la	pissarra	! Tot un mestre! Pero ¡ca! cualsevol ho es. Si en palestra, disputant, ja
Sí, si, la qüestió es diná; vaig á treballá la barra. Fem la creu á la	pissarra	[(Soroll en lo quarto.)] Qu' es aixó tant de picá? [(L' obra
sense el rellotge dintre la capsa, un rentamans, però sense aixeta; una	piçarra	quasi blanca i una biblioteca amb grans paquets que devien ésser d'altres
so. No és el d'ésser una rodona, o un oval, sobre el paper o la	pissarra	el que dóna a la xifra "zero" el sentit que té; només l'aparença,
arribaren, quan tot d'una, callant el senyor Bau per anarsen a la	pissarra	a demostrar gràficament lo que acabava d'explicar de paraula, sentí'l
que rès, logrés el silenci que'l professor ordenava, aquest continuà a la	pissarra	la trencada llissó sens més novetat ni insistencia. Però al dia següent,
dril, botins, pintes, tabac i sabó. També passen molta fretura de mapes i	pissarres	per llur escola; eines de tota mena són rebudes amb molt de grat. Vaig
febre d'una lluita de xifres amb què neixen i es fonen les fortunes a les	pissarres	de Borsa. Haver gosat fer el que la majoria dels homes no farien per
li regalava del front quan, amb el guix a la mà, s'esqueia davant de la	pissarra	. Per bé que la lleugeresa del cervell no es manifestava tampoc en la
bé. Els dotze jurats estaven tots dotze escrivint molt adaleradament en	pissarres	. —Què estan fent? —murmurà Alícia al Grifó.— No poden pas tenir res a
els jurats estaven escrivint: "i que en són d'estúpids!" damunt llurs	pissarres	i fins i tot va poder escatir que un d'ells no sabia com havia de
de demanar al seu veí que li ho digués. —Bonic desori hi haurà en llurs	pissarres	abans que el procés sigui acabat! —va pensar Alícia. Un dels jurats tenia
i això li era de molt poca utilitat, perquè no deixava cap senyal a la	pissarra	. —Herald, llegiu l'acusació! —va dir el Rei. Aleshores el Conill Blanc va
el Rei al jurat, i el jurat escriví adaleradament totes tres dades a les	pissarres	, i després les va sumar i reduí les respostes a pessetes i cèntims.
mica del trontoll d'haver estat trabucat, i hagueren estat trobats llurs	pissarres	i llapis i hom els els va haver fet a mans, es posaren a treballar molt
tombant-se al jurat. Tot just ells començaven d'escriure això en llurs	pissarres	, el Conill Blanc va interrompre: —No és gens important vol dir
Alícia pogué veure-ho, perquè era prou a la vora per a mirar llurs	pissarres	"però això no importa gens ni mica", va pensar per a si mateixa. En
pas que tingui un àtom de sentit. Els jurats van escriure tots a llurs	pissarres	: —Ella no creu que tingui un àtom de sentit— però cap d'ells no
parlava. (El petit i infortunat Bill havia deixat córrer, d'escriure a la	pissarra	amb un dit, perquè havia descobert que no hi feia senyal, però ara tornà
fúnebrement pintat d'un estrany color basàltic, mig de rovell, mig de	piçarra	, ja predisposa l'ànim a l'aclaparament. Un país volcànic i enclotat,
més aviat trist i assenyat. Entorn de la porta, la façana, coberta de	pissarres	d'aire escolar, anunciava en guix als vianants els noms de les amables
i ball que acomplien llur tasca dins aquella barraca pervinguda. En una	pissarra	lateral i en lletres mediocres, apareixia el nom de Ramona Moreu. Arnau
—Calla, ara —va dir Arnau. A un costat de l'escenari havia sortit una	pissarra	amb el nom de Ramona Moreu i la migrada orquestra s'engegava en la música
el dreçament de xalets tirolesos concebuts en sèrie. Les teulades de	pissarra	aparegueren en comarques on la teula havia senyorejat sense excepcions
dels grups de quatre gats que es formaven per llegir els telegrames a les	pissarres	dels diaris. Els cecs del carrer cantaren llavors moltes guajires. Em
Una aula rònega de col·legi miserable, una llum de carrer estret, una	pissarra	de fusta que perdia el negre, un guix que no guixava, una esponja
les conseqüències i no va admetre excuses. Em va manar que posés a la	pissarra	: "Jo sóc un dropo" i que hi posés a sota el meu nom, no amb gargots
al pati, es va destacar precipitadament el senyor Alfons i va anar a la	pissarra	a esborrar aquell humiliant autògraf. Jo mateix ho vaig veure de
forma platges i cales menudes a dins del poble. El pedruscall marí és de	pissarra	fosca, les cases blanquíssimes, el mar d'un blau verdós. No hi ha res més
si s'ha fet alguna vegada, no s'oblida més. Passa, entre dues parets de	piçarra	fosca blanquejades d'atzavares florides, per uns oliverars en silenci,
Vilar els havia promès un viatge de per riure a la Lluna. Dibuixava a la	pissarra	una gran eclíptica amb la Terra inclinada, i entorn d'ella, una
la mà al damunt i sento llur tebior. Sobre l'angle dret de la teulada de	pissarra	es dreça la torre verda de la catedral en el blau tendre i mat de la
feien salts mortals, i el llapis gargotejava ximpleries damunt la	pissarra	. Hi hagué tant d'aldarull, que el canari es despertà i s'hi uní; però les
a esborrar pertorbadores sensacions de frustració i de desfeta en la	pissarra	de la vostra primera nit americana. En definitiva, resultaria massa
és anar tirant i no posar-te pedres al fetge. No apunto mai res a la	pissarra	, jo; la memòria acostuma a fer nosa i, si rumies massa... El senyor
la pura verbositat. No. Era un experimentador. Utilitzava no solament la	pissarra	, sobre la qual dibuixava els cossos agafant el guix amb les puntes dels
Parla generalment dret, passejant per la tarima. De vegades utilitza la	pissarra	. No sé pas amb quin accent parla, perquè no hi entenc res. (A fi de curs
per l'orella. Amb l'altra mà, a cops de guix li explicava una eqüació. La	pissarra	semblava un quadre de Mathieu. A la classe on ens desvestíem i ens
d'aquesta tarda, cada cop més negra, s'aixequen, acaramullen color de	pissarra	, color de la cendra molla del foc embrunit, emmascarada amb aigua. Sota
a convertir-se en una flama, nasqué en ell una esperança: "Compraré una	pissarra	—pensà— i aniré fent els meus dibuixos al costat del semàfor". Després,

Pàgina 1 (de 20)

50 següents