×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pissarra |
Freqüència total: 996 |
CTILC1 |
| d'amarar-se en l'aigua fosca que té per llit un canyón de | pissarres | negres, on llisquen les soles de cànem xopes i | | guaita, profundament, la volta constel·lada com una gran | pissarra | de càlculs infinits. Aurora Julieta i Romeu parlen d'amor. | | subratllats pel bistre de la pedra i el blau quasi negre de la | pissarra | . 20 de setembre M'amoïna Gide. Escriu bé, és evident, | | mateix del professor de l'Escola Politècnica que fa una demostració a la | pissarra | , ja que cada etnògraf capaç de comprensió dialèctica està íntimament | | gens nets de roba interior. Allí no es podia respirar. Sota la teulada de | pissarra | feia una calor insuportable. Jo comprenia que això no podia durar. M'ho | | magnífica, un casal flanquejat de dues torres i cobert amb una teulada de | pissarra | . Allò era per a mi la imatge del bon gust, del luxe i de la riquesa. I | | la pluja i la carena i la serra del davant, amb un castell de teulades de | pissarra | , tot com a través d'un fum, d'un vel somniós que afegia bellesa a les | | carretera, tenien l'aire de xalets burgesos, amb teulades vermelles o de | pissarra | i amb jardins i hortets curosament conreats. Per damunt les tanques | | del mestre. Al foro, dreta, cartells distints. Al foro, esquerra, gran | pissarra | ab vint y cinch pals fets ab guix. Banchs propis del local repartits per | | fa be. ¡Vint y un dias! m' encaparra! [(Conta 'ls pals de la | pissarra | .)] Si; vint y cinch. Ja ho he dit. Ves á lo qu' he descendit, á | | ; vint y cinch. Ja ho he dit. Ves á lo qu' he descendit, á fer pals en la | pissarra | ! Tot un mestre! Pero ¡ca! cualsevol ho es. Si en palestra, disputant, ja | | Sí, si, la qüestió es diná; vaig á treballá la barra. Fem la creu á la | pissarra | [(Soroll en lo quarto.)] Qu' es aixó tant de picá? [(L' obra | | sense el rellotge dintre la capsa, un rentamans, però sense aixeta; una | piçarra | quasi blanca i una biblioteca amb grans paquets que devien ésser d'altres | | so. No és el d'ésser una rodona, o un oval, sobre el paper o la | pissarra | el que dóna a la xifra "zero" el sentit que té; només l'aparença, | | arribaren, quan tot d'una, callant el senyor Bau per anarsen a la | pissarra | a demostrar gràficament lo que acabava d'explicar de paraula, sentí'l | | que rès, logrés el silenci que'l professor ordenava, aquest continuà a la | pissarra | la trencada llissó sens més novetat ni insistencia. Però al dia següent, | | dril, botins, pintes, tabac i sabó. També passen molta fretura de mapes i | pissarres | per llur escola; eines de tota mena són rebudes amb molt de grat. Vaig | | febre d'una lluita de xifres amb què neixen i es fonen les fortunes a les | pissarres | de Borsa. Haver gosat fer el que la majoria dels homes no farien per | | li regalava del front quan, amb el guix a la mà, s'esqueia davant de la | pissarra | . Per bé que la lleugeresa del cervell no es manifestava tampoc en la | | bé. Els dotze jurats estaven tots dotze escrivint molt adaleradament en | pissarres | . —Què estan fent? —murmurà Alícia al Grifó.— No poden pas tenir res a | | els jurats estaven escrivint: "i que en són d'estúpids!" damunt llurs | pissarres | i fins i tot va poder escatir que un d'ells no sabia com havia de | | de demanar al seu veí que li ho digués. —Bonic desori hi haurà en llurs | pissarres | abans que el procés sigui acabat! —va pensar Alícia. Un dels jurats tenia | | i això li era de molt poca utilitat, perquè no deixava cap senyal a la | pissarra | . —Herald, llegiu l'acusació! —va dir el Rei. Aleshores el Conill Blanc va | | el Rei al jurat, i el jurat escriví adaleradament totes tres dades a les | pissarres | , i després les va sumar i reduí les respostes a pessetes i cèntims. | | mica del trontoll d'haver estat trabucat, i hagueren estat trobats llurs | pissarres | i llapis i hom els els va haver fet a mans, es posaren a treballar molt | | tombant-se al jurat. Tot just ells començaven d'escriure això en llurs | pissarres | , el Conill Blanc va interrompre: —No és gens important vol dir | | Alícia pogué veure-ho, perquè era prou a la vora per a mirar llurs | pissarres | "però això no importa gens ni mica", va pensar per a si mateixa. En | | pas que tingui un àtom de sentit. Els jurats van escriure tots a llurs | pissarres | : —Ella no creu que tingui un àtom de sentit— però cap d'ells no | | parlava. (El petit i infortunat Bill havia deixat córrer, d'escriure a la | pissarra | amb un dit, perquè havia descobert que no hi feia senyal, però ara tornà | | fúnebrement pintat d'un estrany color basàltic, mig de rovell, mig de | piçarra | , ja predisposa l'ànim a l'aclaparament. Un país volcànic i enclotat, | | més aviat trist i assenyat. Entorn de la porta, la façana, coberta de | pissarres | d'aire escolar, anunciava en guix als vianants els noms de les amables | | i ball que acomplien llur tasca dins aquella barraca pervinguda. En una | pissarra | lateral i en lletres mediocres, apareixia el nom de Ramona Moreu. Arnau | | —Calla, ara —va dir Arnau. A un costat de l'escenari havia sortit una | pissarra | amb el nom de Ramona Moreu i la migrada orquestra s'engegava en la música | | el dreçament de xalets tirolesos concebuts en sèrie. Les teulades de | pissarra | aparegueren en comarques on la teula havia senyorejat sense excepcions | | dels grups de quatre gats que es formaven per llegir els telegrames a les | pissarres | dels diaris. Els cecs del carrer cantaren llavors moltes guajires. Em | | Una aula rònega de col·legi miserable, una llum de carrer estret, una | pissarra | de fusta que perdia el negre, un guix que no guixava, una esponja | | les conseqüències i no va admetre excuses. Em va manar que posés a la | pissarra | : "Jo sóc un dropo" i que hi posés a sota el meu nom, no amb gargots | | al pati, es va destacar precipitadament el senyor Alfons i va anar a la | pissarra | a esborrar aquell humiliant autògraf. Jo mateix ho vaig veure de | | forma platges i cales menudes a dins del poble. El pedruscall marí és de | pissarra | fosca, les cases blanquíssimes, el mar d'un blau verdós. No hi ha res més | | si s'ha fet alguna vegada, no s'oblida més. Passa, entre dues parets de | piçarra | fosca blanquejades d'atzavares florides, per uns oliverars en silenci, | | Vilar els havia promès un viatge de per riure a la Lluna. Dibuixava a la | pissarra | una gran eclíptica amb la Terra inclinada, i entorn d'ella, una | | la mà al damunt i sento llur tebior. Sobre l'angle dret de la teulada de | pissarra | es dreça la torre verda de la catedral en el blau tendre i mat de la | | feien salts mortals, i el llapis gargotejava ximpleries damunt la | pissarra | . Hi hagué tant d'aldarull, que el canari es despertà i s'hi uní; però les | | a esborrar pertorbadores sensacions de frustració i de desfeta en la | pissarra | de la vostra primera nit americana. En definitiva, resultaria massa | | és anar tirant i no posar-te pedres al fetge. No apunto mai res a la | pissarra | , jo; la memòria acostuma a fer nosa i, si rumies massa... El senyor | | la pura verbositat. No. Era un experimentador. Utilitzava no solament la | pissarra | , sobre la qual dibuixava els cossos agafant el guix amb les puntes dels | | Parla generalment dret, passejant per la tarima. De vegades utilitza la | pissarra | . No sé pas amb quin accent parla, perquè no hi entenc res. (A fi de curs | | per l'orella. Amb l'altra mà, a cops de guix li explicava una eqüació. La | pissarra | semblava un quadre de Mathieu. A la classe on ens desvestíem i ens | | d'aquesta tarda, cada cop més negra, s'aixequen, acaramullen color de | pissarra | , color de la cendra molla del foc embrunit, emmascarada amb aigua. Sota | | a convertir-se en una flama, nasqué en ell una esperança: "Compraré una | pissarra | —pensà— i aniré fent els meus dibuixos al costat del semàfor". Després, |
|