Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pit A 9 oc.
pit M 8330 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pit Freqüència total:  8339 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al Jònic, naixien les Sirenes, amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i pits bonics, túrgids, de dona. Al principi, doncs, nimfes fluvials, torrents i
Equidna, germana i dona alhora, de bonica i dolça cara de nimfa, de pits atractius i d'escurçó enorme, amb escames de color canviant, la resta
que tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els braços damunt el pit, inclina amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca
la senyora Magdalena Blasi. "On va, amb l'exhibició desvergonyida de pits i melic i amb les mans tan estranyament ocupades." "Sembla que hi agiti
més llàgrimes i un segon servei de l'arma, que ara s'enfonsa en un tendre pit. Com de costum, els pares es penedeixen quan ja no hi ha cap remei,
la deslliurada. Ja no hi era. Aleshores inflaves, molt content, el pit i encetaves un nou cant amb la veu més trista del teu extens registre:
labors i regava les plantes del balcó. A vegades s'enganxava una flor al pit; després sortia al portal, on Mila del Santo esperava les seves amigues
corejaren; amb la qual cosa l'alegria s'encengué encara més en els pits. Després ordenà que apartessin la taula i enretiressin les cadires per
no gosà dirigir la mirada vers allí. El seu cor tremolava dins el seu pit com un ocell esverat. Ell ja no hi era, no hi havia ningú; però Mila
volia; no feia res. Romangué en la mateixa actitud, paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva
no contestava; s'estava al davant d'ell en silenci, percebent en el seu pit el profund bategar del seu cor. Es sentia paulatinament arrabassada com
coses belles: amb les flors i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu cor canta d'alegria." I amb tot, alguna cosa —no sabia
aquests pensaments una sensació de pau anticipada es difonia pel seu pit. Un dia, algun temps després, quan ja llur amistat comuna havia entrat en
que havien passat realment; i a Mila, escoltant-la, se li oprimia el pit, i la pietat li posava llàgrimes als ulls. A vegades la vella es veié
Mila la cantava ara a mitja veu, tremolosa, per tal de desfogar el seu pit d'aquell sentiment que l'enfebrosia, i en el to de la cançó l'ànima
en la fosca del carrer, Mila cercava amb els ulls àvidament, i sentia al pit una mortal ansietat. Una figura es destacà de sobte en la penombra: era
agafà la mà, se la va atreure dolçament, i la va estrènyer contra el seu pit. La nit s'havia fet llunyana. Estaven sols amb les estrelles, amb el
sobre la nació; la discòrdia agitava la seva torxa sinistra; els pits s'inflamaven, i la guerra s'encenia, no ja entre els pobles, sinó entre
ni l'altre no deien res; sentien únicament l'agitat palpitar de llurs pits. Només després, passat un moment, Tino Costa, mirant-la, tenint-la encara
de felicitat. I la va tornar a estrènyer amb força. Tornaren a callar, pit contra pit, sentint només el ritme irregular de llur respiració anhelant,
I la va tornar a estrènyer amb força. Tornaren a callar, pit contra pit, sentint només el ritme irregular de llur respiració anhelant, el
extret de les seves decepcions. —Tiago, fill meu; desterra del teu pit la pena i menysprea-la. Una dona capaç d'enamorar-se d'un perdulari com
plom damunt la terra. L'Infant, assedegat, havia xuclat tota la llet dels pits maternals. A la Verge, la carn li cremava sota el sol i la set li
era causa que els petits amaguessin els caps esglaiats en el pit de llurs mares. Els dimonis representaven els set pecats capitals, que
i amb tota precaució, li passà el cordó i li introduí la bosseta al pit, sota la samarra. Candaina s'aixecà i, sigui com sigui, notà que alguna
amb febre i tot com estava, collí la bosseta i se l'amagà novament al pit. Es donà la maleïda casualitat que la criada, tement que en la seva ràbia
pau i de companyia pren en els homes i sorgeixen tendres records en els pits més endurits. Jo em recordava també de vós i de les vostres paraules. Li
Quim Bisa li hauria demanat perdó, l'hauria estret contra el seu pit en una llarga abraçada; però l'ombra de Mila, pel propòsit que s'havia
Fou una trista resolució, i ell sentí que el cor li sanglotava dintre el pit; però va dir-s'ho ple de fermesa: "No la veuré més." I es
parella d'enamorats; ell la portava a totes bandes al seu costat, amb el pit inflat d'orgull veient l'admiració que despertava al seu pas. "Quan
estàs? La noia s'enrojolà tota; el cor li palpità agitadament a dintre el pit. Ell la mirà; li endevinà la torbació, i també ell en aquell moment es
poder, encara que fos per una sola vegada, estrènyer-te contra el meu pit, lliure d'inquietuds. Com m'agradaria, Mila!" Li ho havia demanat tan
llit i guanyà l'escala a passos cautelosos. El cor li palpitava dintre el pit agitadament, amb un fort i dolorós palpitar. Tino Costa, embolcallat amb
baldament fos sense dir una paraula, baldament hagués d'ofegar al seu pit el foc en què sentia consumir-se. Ell, malgrat tot, s'esforçarà a
encengué un cigarret. Una suor lleu li brollava dels polsos, i en el seu pit, quan romania sense moure's, percebia talment l'intens bategar del seu
cor, que podia comptar-ne les palpitacions. Va posar-se la mà sobre el pit, a l'indret del cor, com si el subjectés; després es passà la mà pel
no es llançava ell als seus braços? Per què no l'estrenyia contra el seu pit, com l'última vegada? Per què no plorava, com ella, de joia pel seu
I amb quina joia de plenitud l'hauria sentida sanglotar contra el seu pit; amb quina joia hauria ell també plorat amb ella! Però Déu no ho volgué.
d'allunyament. L'atmosfera que hi pesava semblà aclarir-se, i obriren els pits a l'esperança. —Qui sap si s'arranjarà tot encara! Déu ho faci! Mila
i en reconèixer-lo, va ficar-se a plorar amb el cap enfonsat sobre el pit. Manuel del Santo va romandre en silenci, sense ànim de consolar-la,
—Sents fred? —Sí; estic glaçada. La va estrènyer amb més força contra el pit. —On vols que anem? —No ho sé pas: on tu vulguis. —Podríem anar
torçades. Era una ruïna. Els ossos se li senyalaven per tot el cos, i els pits li penjaven com bufetes a mig inflar. Tremolava. Es deturà un moment i es
i pronuncià com una alenada: —És ell! —I amb un gest ràpid s'amagà al pit el retrat de la nena. Tino Costa s'alçà sense presses, es dirigí a la
moment de la seva última entrevista, quan el seu cor cridava dins el pit, plorava dins el pit per ella; i ell ofegà el seu crit i el seu plor i la
última entrevista, quan el seu cor cridava dins el pit, plorava dins el pit per ella; i ell ofegà el seu crit i el seu plor i la deixà marxar sola.
—té raó el seu germà—, s'adona encara que la mateixa idea alena en el seu pit, i que Mila es consum pensant en ell, qui sap si esperant-lo. La veu ferma
els seus bracets entorn del coll. Ella la va estrènyer contra el seu pit i la besà. Pocs dies després arribà el pare a Santa Maria. Va romandre
mà convulsa i estreta. Ell de seguida s'oprimí contra ella, sobre el seu pit, i el seu petit cor palpitava d'alegria. "Mare, on eres, mare? Jo estava
ansietat. Maria Àgueda l'estreny de nou, l'oprimeix contra el seu pit i el crida: "Vina! Vina!" "Mare: el riu va creixent; no hi
tota tremolosa i apressant-se. Amb una mà l'estrenyia contra el seu pit; amb l'altra bracejava davant d'ella dins les aigües, com si volgués

  Pàgina 1 (de 167) 50 següents »