×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pitera |
Freqüència total: 89 |
CTILC1 |
, Roc! Vés cantant, que això m'agrada. —I si t'hi afegís la lletania, | repitera | ? —Potser me'n cansaria, si tant ne fesses. La Madalena i en Roc es | al damunt ofereixen un estrany caràcter regular i ornamental. Allí les | piteres | amb llurs grans fulles simètriques i rígides com les d'una gegantina flor | ans bé una atlota sollerica —la Dominga—, filla d'un sabater, fresca, | pitera | i seductora com una hurí. En Paparritx l'adora, n'està boig, la somia | i pelatges. Sempre, però, el noi de cal Barrila va recordar-se de la | pitera | gorrista de Sans, i tal fou arribar al Japó i posar-se a fer el coc, com | patriarcalment, que això l'edat ja li ho permetia, xamosa i | pitera | ; però veient que En Tomàs de Bajalta es llevava en peus amb la seva | casa el paper d'escolà d'amèn; ara que com a malfainer ho era més que una | pitera | , i en punt a borratxo... un cep. —"Talis qualis cum camalis." | ans, al seu dir, lo fortalien, i és lo cert que d'una brafada secava una | pitera | . Per lo demés, era home de cor, molt tendrós, tot mansedum. Ell se | agrair-li la sentència amb un pessiguet a les natges, tot dient-li: "—Ai | pitera | ! lladre!", però em frena el pensar que sóc un hoste i que m'engronyaria | l' atra banda, la çaguera en tèrra i les cames de davant tesses, manté sa | pitera | i cap en alt; de cuant en cuant ab una suau ma, acorrufades les ungles, | les dos perdius damunt la banca, panjeta per amunt, ensenyaven unes | piteres | com a popes de fragata; atisbantles la, entre bruixa i alcabòta, les | segut el rei del corral, el que devia tindre unes sobergues cuixes i una | pitera | com un indiá, per a tindre ganes de engolir i lloc en el ventre, apenes | Dalí engavanyat de pells de castor, amb una cadena de diamants sobre la | pitera | , una gorra de vellut al cap i una mangala als dits; i encara, per | seixes que verdegen entre clapisses; les margalloneres, els esparts, les | piteres | i el cànem que amb les seues fibres textils tantes aplicacions tenen; les | comú, Aythia ferina (46 cms.) té el cap vermell obscur, | pitera | negra i cos gris clar. Forma grans esbarts, mesclant-se sovint amb altres | i vermell, parts superiors terroses olivenques, mentres la gorja, cara i | pitera | són gris-blaves. El niu és mal de trobar, però curiós: en terra, de joncs | rar a l'hivern. Sembla una mèl·lera, però amb una gran taca blanca a la | pitera | , i plomes vorejades de blanc, com escates. A les zones rocoses de la | i el tam, tam, tam de talons damunt la grava del carrer em redreçava la | pitera | , igual que si la rentada claror de la matinada fos una marxa de la banda | del seu negoci, que era un planter de plantes carnívores: cactus, | piteres | , figueres de moro. Estiuejava al Port d'Andratx, mentrestant. I vingué a | a Alcàsser. És un camí agrícola, enclotat entre camps de tarongers i amb | piteres | als marges. Després de vorejar un "polígon" industrial i travessar per | com l'hostilitat obrera davant la màquina. La tenaç vaga de filadors de | pitera | de Crevillent en 1915, de més de set mesos de durada, produïda | El raïmet de pastor, la figuera de pala i els àgaves o atzavares o | piteres | —que dels tres modes es diu— són casos excepcionals. Si hem d'esmentar-ne | Juliverd bord; Lledoner; Magraner agre, Malva, Morella roquera; Ortiga; | Pitera | , Plantatge; Sanguinària; Til·ler; Verònica, Verdolaga; Xara. | els punys girats que no més es cordaven ab una mansaneta, y la | pitera | ab arrugues que molt menudetes naixíen del còll y es perdíen, | bé xalar, veient tothom batut!... —Ells? els anglesos?... —La | pitera | del vell s'inflà com una fera. Mes, rialler, com | vos deixo el barraló damunt de la taula. En Nyoca Escolta, | pitera | : que dorms en camisa o sense camisa? La Mossa de l'hostal Vingui | que dias ha lluhias alguna margarideta: y ¡quet está bé! ¡Si quen surts de | pitera | quant te la posas y vas ab aquell cap tan dret! Noya, not' acobardeixis | com la flor de la magrana; com una poma roqueta de groch y de vermell la | pitera | pigallada; lo cor com lo cor de la perdiu que tot ho xarra y tot ho diu; y | era de petitet y sobredaurat lo bech, de franch lo cor, de pigallada la | pitera | , de vermelles les potes y blanques les aletes y mes que tot de llarga, | l' escanyolit de naixensa si la gana es la teva renda!... Ux... —Ansia, | pitera | ; viva 'l garbo, esclaman tots los gitanos al escoltar los refilets de | massa L' enjego al pati del òs. [Surt Trencacamas.] Bon dia; nena | pitera | ! Curra. Bon dia; mosso galánt! Trenca. Juy! benehitsiga | cul enlaire. La ironia d'un imbècil em resulta fastigosa. L'agafí per la | pitera | i el vaig empènyer contra la paret. L'esquena de Sandokan emeté un soroll | també a la vista dels diners, que apressadament s'afica dintre de la | pitera | ... "La recordo molt bé. La Carme Melgosa. Era una bella mossa. Massa | infelis! estant sola? [(Surtint per la part d' hort.)] Pan· Jo, | pitera | . Ton aymant, l' hereu Panís. Pau· Ay Panís! tu aquí? per Deu! | sigut, socialment, insuportable; políticament, partidari de Maceo.] [La | Pitera | del hostal. Enamoradissa, alegroya; á diset anys se va enamorar d' un | que li doná mes inquietuts que satisfaccións. Lo Grabat habent dit á la | Pitera | que la volía, ella s' imaginá que l' estimaba, y la pobreta | d' escenas al Sr. Tutau.] Repartiment. Personatges Artistas [La | Pitera | del hostal 35 anys. Da· Carlota de Mena. Marieta | surtit los comptes errats, perque 'l Capitá l' ha deixat al hostal de la | Pitera | ; ni á béure l' ha convidat. Sr. Joanet. Que no 's refredi 'l | tan melindrós qu' ha posat á ca la Xarraire, al hostalet de la | Pitera | , ha vingut de Barcelona portant la moneda per las avansas... Jo he cobrat | ¡Quánts anys há que t' hi arrossegabas per aquí vivint á costas de la | Pitera | !... La pobre densá qu' es viuda d' aquell carrabiné, prou feynas tè per | l' un de Capitá, l' altre de pilot... Escena VI. [Anteriors, la | Pitera | .] Pitera. [(Lliscant d' un grupo al altre, tafanejant, | lo mèu. Escena VII. [Anteriors y Grabat.] [(Grabat, veyent á la | Pitera | , vol recular.)] Pitera. Escolti, D. Pau... [(Lo porta á primer | Grabat. No 't tornis á posar á la boca pera res... ¿m' entens, | Pitera | ? ni á la mèva filla ni á la mèva dona... déixalas ahont son: l' una prop | 'm tractas de dona qu' es per qui la vol? Grabat. [(Cedint.)] ¡ | Pitera | !... ¡No cridis!... quan torni serém amichs. Pitera. No escolto | [Anteriors, menos Grabat.] Ció. ¿Qué li passa á la | Pitera | ? ¡Ella tant de la gresca! Gatneu. [(A Pitera, ploricós.)] ¡ | ¿Qué li passa á la Pitera? ¡Ella tant de la gresca! Gatneu. [(A | Pitera | , ploricós.)] ¡Ja ho veus! no dirás que soch dropo... fins bambollas als | trenqui, es pisa. [(Va á la llanxa.)] Ció. [(A la | Pitera | .)] ¿Ahónt has deixat al Capitá? ¡Pitera aixerida, estás molt mal | )] Ció. [(A la Pitera.)] ¿Ahónt has deixat al Capitá? ¡ | Pitera | aixerida, estás molt mal humorada! Pitera. ¡Lo porto al | ! davant vé l' amo del barco. ¡Qué 'n tè poca de vergonya! [(Per la | Pitera | . Surt.)] Escena IX. [Anteriors, D. Luisito.] D. | D. Luisito.] D. Luisito. [(Buscant ab la mirada, veu á la | Pitera | y va vers ella.)] ¡Ola, Pitera!... Pitera. Ja li he dit que | (Buscant ab la mirada, veu á la Pitera y va vers ella.)] ¡Ola, | Pitera | !... Pitera. Ja li he dit que 'm dich Elvira... D. |
|