×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pitjar |
Freqüència total: 274 |
CTILC1 |
l'ascensor no hi és i el mecanisme refusa d'obeir el seu comanament quan | pitja | el botó de pujada. Molt lluny, la terra sembla tremolar amb una | porta alta i sòlida, folrada de metall, que sembla tancada, però l'home | pitja | un botó encastat en un extrem i el doble batent gira tot sol sobre les | han començat a escampar sobre l'ossamenta. Un d'ells el somriu, bromeja: — | Pitjant | una mica, encara n'hi caben. —No corre cap pressa —replica el seu company | un timbre negre sobre una placa blanca amb lletres igualment negres: " | pitgeu | ." Ho fa i es comença a treure l'americana. Pel passadís ressonen tot de | interrupció que la rodona de l'espiell i, sota, el botó del timbre. En | pitjar | -lo, desencadena una nota delicada i llarga, molt baixa, que encara es va | posa-hi les grapes... No, la dreta, home. —L'observa críticament—. Sense | pitjar | tant, que només quedarà una taca... En acabar hi aplica l'inevitable | i més divertit. I al seu company—: Sents? —Què? —bramula l'altre, | pitjant | distretament l'accelerador. —És un cràpula! —Se li gira de nou—. Una | també? ¿Estiraré la campaneta que penja d'aquella reixa treballada? ¿ | Pitjaré | aquest botó de laca negra que s'enfonsa en el mur, dintre una petxina tan | l'home si no se'n vol servir, donat que pot fer-ho. Els botons que podem | pitjar | ens atreuen, ens sedueixen. Gairebé preparen la decisió; i tant més com | de mica en mica, mitx arrossegant els peus, arribà al número 8, | pitjà | tímidament la porta entroberta, y tot fent embuts, tornà a preguntar: | i resisteixi-les sense caure, ni tan sols donar un pas. Encara que et | pitgin | i siguis atacat per una força enemiga, cedir fora cosa vergonyosa: | filferro al sostre i hi ha penjat el farcellet del pa. Quan a la nit ha | pitjat | el botó de la seva llàntia de butxaca, ha vist que el paquet oscil·lava. | , al fons de l'embut. Hi baixo, trec el mocador, l'estenc al damunt, el | pitjo | contra terra i fent buit amb les mans juntes recullo en els palmells | porta, i ningú no es pot alçar. Poso el colze sobre el botó del timbre i | pitjo | fins que el dit se m'adorm. La germana deu fer una becaina. En realitat, | netejament, a bord del balandre: girar-les mentre s'assequen en coberta, | pitjar | -les ben fort les unes contra les altres perquè agafin bull i acabin de | barroc, que transportava "El somni del cavalls salvatges", | pitjava | el peu contra l'accelerador del cotxe, adormia de cada cop més | de mi, i açò m'havia fet l'efecte d'un grapat al sentiment, que me'l | pitjava | tant que em sentia els escorrims als ulls i... no, jo no volia que em | fruit, la qual aurèola es fa més gran a mesura que passen els dies. Si es | pitxa | amb el dit sobre aquest lloc, es nota la polpa tova. Generalment, els | plena en tots els ordres; però en considerar l'home actual, l'home que | pitja | el botó perquè la màquina marxi, certament no se sent alegre. El | pellingots de roba que els cobrien, els tiraven a l'ossera, i després els | pitjaven | bé perquè n'hi cabessin més. De les fustes dels fèretres, les mortalles i | Diàleg prismàtic De sobte En Victorià Margarit contragué el rostre i es | pitjà | el païdor amb el pla de la mà. A cada banda de boca, la pell va plisar- | aixecà l'entrecella i contragué la cara amb aire de sofriment, es | pitjà | de nou el païdor amb el palmell de la mà, mirà vagament al lluny, | més dobles comprimint-la perquè filtri, o bé si posen els draps al damunt | pitjant | també per obtenir el mateix efecte. Quan se tracta d'obrar sobre la taca | El seu crit és diferentment interpretat, però es sol suposar que diu: " | pitxa | fort, pitxa fort...". És xafardera i es fica amb tothom, sobretot amb el | és diferentment interpretat, però es sol suposar que diu: "pitxa fort, | pitxa | fort...". És xafardera i es fica amb tothom, sobretot amb el puput, al | no s'aferri. Per conèixer que sa pasta està a punt de fer ses coques, se | pitja | sa pasta amb sa mà, i si no queda un clot és senyal de què sa pasta està a | Ho mesclaràs tot molt bé i tornaràs omplir ets ous amb aquesta pasta, | pitjant | -los a poc a poc. Llavò, tendràs blanc d'ou ben debatut i en posaràs amb so | i, en aquest cas, amb una cuereta que tendràs en sa mà per girar-los, else | pitjaràs | . En haver pres una mica de color, else trauràs i posaràs dins un plat; | Torrades ses vellanes, les posaràs dins un cànyom net; les fregaràs i | pitjaràs | d'una part a s'altra, per a fer caure sa pell. En esser més de mig cuites | les regles següents: 1) llevar la clau de contacte; 2) | pitjar | el fre de mà; 3) en les rampes, posar la 1a· velocitat, | la rodona, de mica en mica, fins que n'hi hagué una bona capa: després la | pitjà | suaument ab les dugues mans, y va calarhi foch. La brossa s'abrandà al | o arrencar (a córrer), cargolar, prémer, empènyer, | pitjar | , i d'altres. No acabaríem mai de citar casos de pertorbació | lá més pesanta al costat de l'angel i en l'altra banda, dos dimonis, l'ún | pitxant | el brás de la balansa i l'altre arrupit dessota el plat, intervenint en | com la perdiu. Altres, tancant la boca s'omplien les galtes de vent i hi | pitjaven | fort amb el dit índex de la mà dreta estant aquesta closa; en escapar-se | del braç i el xiulet cap a fora; amb el dit índex de l'altra mà s'anava | pitjant | la susdita cueta (fig. 9) i aleshores, amb el moviment, els | a començar a serrar cal iniciar el camí amb petits i curts cops de serra, | pitjant | -la o acompanyant-la amb el dit de la mà com a guia. Iniciat el camí no | Al moment de retirar la peça del foc, quan aquesta és encara calenta, | pitjarem | lleugerament amb una espàtula les parts alçades per corregir defectes, | La senyora, tot vestint-se, exclama: —Aquesta faixa cada dia em | pitja | més l'estòmac. El marit observa: —Vols dir que no és l'estòmac que et | més l'estòmac. El marit observa: —Vols dir que no és l'estòmac que et | pitja | la faixa?... (Potser no està del tot malament). El visitant adverteix | profit. Però no la provoquen. Un corrent tan extens no es pot provocar | pitxant | un botó ni donant unes ordres. És una cosa que ve de molt més lluny. | de llet i contemplà amb avidesa el cos de la mare, que hagué d'ésser | pitjat | i forçat per a enquibir-lo de nou al nínxol. Ezequiel és un vailet | màxim coneixement i poder, es pugui expressar en el fet que un home sol, | pitjant | un botó, pugui llançar a l'espai un artefacte que acabi amb milions de | siempre con prisa, como si tuvieran mucho trabajo\..." Quan he | pitjat | el botó del pis, no s'ha encès el llumet i he tornat a prémer. El mateix | que em podia fer valer i exigir el que volia. Tenia la sang encesa i vaig | pitjar | el gallet, i només em record que vaig veure el cap d'en Brusca que | Li dius al senyor decidit que tu vas al 2. Ell també. No cal | pitjar | el botó. N'hi ha prou d'atansar-hi el dit. És magnètic. Tu no ho | guardava dins el cap, els plànols. I l'home de la moto aclucava els ulls, | pitjava | l'accelerador i partia envelat com un espant. desset Tardaren molt de | com si ho somniés; de sobte em vingué com un rampell inexplicable, vaig | pitjar | l'accelerador; el cotxe, per un xaragall de grava, envestí cap a la duna. | tenia ràbia. Només sentia que les mans i els genolls em feien mal perquè | pitjava | fort, per tal de tenir-lo quiet. N'estava content, perquè el dolor de les | que no ens baralléssim. Tenia la punta damunt el fetge. En Lucas ha | pitjat | . He sentit l'acer damunt la pell. M'ha dit: "Ningú no ha robat la cartera | la cara, el pamplonica em girà l'esquena i vomità. Després, amb els peus, | pitjàrem | la terra. Hi quedaren les petjades damunt. El pamplonica, en ser davant |
|