Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rampelluda i de llengua diligent, acerba. Aquesta, l'embolic, no	piula	, almenys per ara, i és de carn i ossos, un cec hi cauria, en absolut
el sol aquesta llum benigna sobre les bardisses de vora el camí? ¿	Piularien	els ocells tan discrets com temorencs de rompre aquest suau silenci? Jo
l'escala descalços, contenint la respiració, i, un cop a la cambreta, ni	piular	: els altres mossos i dones de servei ens haurien sentit. Això era una
'm preguntaba carinyosament: —¿Que tens gana, filla?... Jo no gosaba á	piular	. Aquell mon completament nou per mí, me tenia fora de tino. —Y bé, —digué
un dels seus fills. Aquest protesta de diverses formes. La nota "	piular	" del pollet, l'extreu la lloca per desencadenar un efecte eficaç.
llocada han sortit vuit pollets blancs i un de negre. Doncs bé, malgrat "	piular	" igual que els altres, la diferència de color li desencadena un efecte
en la llum opaca d'aquell migdia, la pastorella i el que ens digué tot	piulant	, el vers de la complanta, tot allò, avui pensava, pot tenir un sentit
l'aire matinal. El rossinyol havia callat i entre els arbres començaven a	piular	els primers ocells. Recolzat a la finestra jo escoltava, embadalit, la
blaus, verds, roses i nacres; enllà, a les oliveres, es desvetllaven i	piulaven	els ocellets. Avançava arran de l'aigua per dir adéu a aquella ribera
La sopa era freda, el pa sec i tot lo demés més sec que el pa. Si jo	piulava	em donaven una empenta i una morrada, que m'encastaven a una porta. Si
intervenció de la ciència, i ésser responsable pel seu compte. No podia	piular	, no's podia moure, però es va recordar dels conills que tant l'havien
fan anar a fer quarantena de netedat i no l volen. A la sirena que gosa	piular	, li tanquen el crit amb una multa, i al que fa mala olor, no l'admeten.
deserta i estesa, semblava una madeixa de cànem mullat... Dos aucellets,	piulant	i volant desmaiadament, creuaven l'espai, cercant tal volta el niu
de semblants dicteris? Però ab l'encongiment de la culpa, ningú gosava	piular	, y l'orador, cada cop més animat pel silenci ab que se l'escoltava, ab
casa, sense que vosaltres els crideu, els ocells vénen, i us diuen, tot	piulant	i cantant: "—Ja som aquí! Encara que tu no ens ho agraeixis, venim a
i vàrem sentir que passaven alts una mena d'ocells que feien un	piular	tot estrany. Jo vaig preguntar al mariner que anava amb nosaltres com
resten; perquè faria molta pena, el nostre camp, si no s'hi sentís aquell	piular	dels ocells que ens arriba a l'ànima. Els ocells que es capbussen, neden,
Pel mes d'octubre ja ens han abandonat, i ens diuen adéu-siau amb un	piular	trist, esperant que torni la primavera de l'altre any. Després de parlar
veureu a les parts altes d'un arbre sense parar ni un instant de saltar i	piular	. Només s'atura un segon per agafar un insecte, i torna a la seva
que pasturen. Les cueretes són una mena de mossetes trafalmeques, amb un	piular	i un cantar fresc i senzill com el sorollet del rierol. I, quant a fer
havia enrotllat algú amb l'abraçada dels seus anells, ja no es podia ni	piular	. —Bona cacera! —cridà Baloo, asseient-se damunt les anques. Com totes les
tant que ni tan sols pot moure's. La muller de Darzee anà voletejant i	piulant	tristament, sempre per terra, i Nagaina s'apressà més i més. Rikki-tikki
per sota les voltes; poca gent més. Els balcons eren deserts. Els pardals	piulaven	i xerrotejaven sorollosament per damunt de les teulades invisibles. De
masos, perduts entre les oliveres, no es desfeia gens. De tard en tard	piulava	algun ocell: piulava una mica i després s'aturava en un branquilló, poc
les oliveres, no es desfeia gens. De tard en tard piulava algun ocell:	piulava	una mica i després s'aturava en un branquilló, poc convençut. Alguna
les dues fulles revingudes de la porta, veureu entrar ràpidament sense ni	piular	la parella d'orenetes, com la veureu sortir de bon matí xisclant
la hisenda quatre ramats de perdius pel cap baix, que cada matinada sento	piular	o gallerejar les novelles i escotxinar les velles per les carenes de
edificis, xisclant. Se sent, passant pels carrers, els pardals que	piulen	a les teulades. En una d'aquestes places hi ha una casa senyorial,
gent de bord la va seguint amb els ulls materialment encisats. Ningú no	piula	, sobre coberta hi ha un silenci religiós. A l'indret del port d'Andraitx
He dit llòbrec, no? És clar: la primera impressió és de basarda. No goseu	piular	, mireu de reüll, camineu encongits. Aquests murs immensos i llisos de
coixa, dues cadires esbotzades i un Sant Crist sense braç.— No vaig gosar	piular	, perquè era la millor peça de la casa. Lloat siga Déu! Per molt que la
duu una cosa blanca, com una bena entortolligada. Instintivament, sense	piular	, els tres amics apretàrem el pas, per tal de cercar contacte amb el
a la guerra d'Àfrica. Feia la cuina i rentava els plats sense que gosés a	piular	, fins que un dia, no havent malaltejat gaire, va fer una mort com un
Tothom es mira ara en el mirall de Rússia. Tothom ens té por... Qui	piuli	, coll a terra, i prou!... Hem d'arribar a la nostra dictadura. —I de
atapeïda pineda d'homes que eguinaven, bramaven, miolaven, lladraven,	piulaven	, hi seia el mostrari de les pepes, l'habitual parada de nenes, amb la
bosc. I se'n va a l'hort. I sentiríeu la seva veu ajuntar-se amb el	piular	dels pardals i dels ocells de bardissa. Avui fa mal dia Avui no pot
un airol picant que feia fressejar uns fullatges al seu damunt. Un ocell	piulà	; un altre començà de xerrotejar; cinquanta altres gorges delicades anaren
que resten quiets als nius i, ara com ara, no saben fer altra cosa que	piular	. Llur intermitent anar i venir ofereix l'encant d'unes majestuoses corbes
més quietud: de bon matí, quan els ocells vorejaven la pica de l'aigua,	piulant	alegrement i lliures del perill d'ésser molestats per la gent. Durant el
voltat de vinyes i oliveres, animat amb el cloquejar de l'aviram, el	piular	dels ocells i el zumzeig dels insectes, i amb les muntanyes de Prades al
dels teuladins ara u, després quatre; estos que ho xarren a deu, que ho	piulen	a vint; uns que los veuen eixir i altres que los veuen entrar...
d'espolsons i los teuladins en mig de tan gran sarrabastall fugien	piulant	de goig i fent burla. Total que sols conseguien fer tanguino i despenjar
dones amb personalitat: a casa seva ella governava el marit, i ningú no	piulava	sinó ella. Ella i, sense haver-ho pogut evitar, una mica ja la seva filla,
blanques al bec. S'animen en albirar l'acost del pare o de la mare.	Piulen	com uns desesperats. Sembla que diguin: "A mi, a mi, a mi!" I
tanda alimentària. Sota el meu esguard amorós han anat creixent així —	piula	que piula i menja que menja— aquestes quatre criatures alades. Ara els
alimentària. Sota el meu esguard amorós han anat creixent així —piula que	piula	i menja que menja— aquestes quatre criatures alades. Ara els pares ja
se li havien adolorit. Ací no entrarien mai les flaires del bosc, ni el	piular	d'un ocell, ni el bellugueig d'una papallona. Trist i desemparat
Senyor, tots sou iguals...— I va respirar amb tota la força. Martel no	piulà	gens ni es va interessar per a mirar el termòmetre... que marcava
provenen les passades que fan, els famolencs xerics de les orenetes, el	piular	dels pardals, els cants del rossinyol, que els poetes han immortalitzat,
de fam i d'enyorament dels arbres i de les ombres d'on foren sostrets.	Piulaven	tan dolçament que en va sentir pietat. Els mirà els ulls negres i lluents

Pàgina 1 (de 6)

50 següents