Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
plànyer M 3 oc.
plànyer V 1658 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb plànyer Freqüència total:  1661 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

meva, mare exemplar. Però, ben mirat, i jo, què? No sóc potser més de plànyer, despariat sense consol, lligat per un sentimental jurament irreflexiu al
Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el ple vehicle, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc.
que la contempla. —No els haurien de recensar, pobrets, tan petits —es plany la mestressa. A la banda de la sala s'aixeca un solo llarg i sostingut
a preguntar per què. Pere Grau, amb evident manca de lògica es planyerà de no poder enviar el seu fill al Col·legi de Cordelles, naturalment
gens difícil comprendre per què més aviat el va fer feliç, tot i que es planyé més d'un cop d'aquesta mútua enemistat, car no hauria volgut de cap
campanes del meu poble que no s'acaben mai, que es planyen lentament, una guitarra amarga pouava amargament didals d'aigua
que, confonent els termes de la nostra problemàtica històrica, es planyen de l'efeminament en què ha caigut Catalunya. Tot ho mesuren a través del
res en el nostre dret, i tampoc en el nostre esperit. No sóc dels qui es planyen perquè les coses s'hagin endegat d'aquesta o d'altra manera i perquè
sentit pràctic que el treball dóna a la nostra vida col·lectiva. Podem plànyer-nos que sigui així i no d'altra manera; que a tants catalans un treball
divagacions i els maldecaps subsegüents. No fou així, i ens n'hem de plànyer. El sentit pregon de la nostra societat medieval rau exactament en el
constitució —Ferran II— aplicà generalment el pactisme, per bé que no planyé recursos per fer sentir la influència reial en els organismes
en la segona part de l'obra. La invertebració d'Espanya de què es planyia Ortega y Gasset provenia del marcat desequilibri entre les estructures
Respecte a la massa popular, ineducada i voleiadissa, només li restà de plànyer-se que, encegada per miratges revolucionaris, engrescant-se amb infantils
el treball d'anys de reconstrucció. I després, a començar de bell nou, planyent-nos de l'ensopegada, però sense rumiar-hi, evitant de plantejar-nos
l'observació del que s'ha esdevingut i del que s'esdevé. I així, planyent-me'n, m'haig d'esllavissar cap a una definició menys falaguera del seny
expansionar una mica... Pensa que ningú no fa cas de mi, ningú no em plany. La pobra Eva prou pena té d'haver estat la causa d'un daltabaix com el
ens ha tornat distrets i egoistes. Quan deixo de treballar ja ningú em plany; i és quan més caldria que em planyessin. Abandono la feina per
Quan deixo de treballar ja ningú em plany; i és quan més caldria que em planyessin. Abandono la feina per enllitar-me, però la mare, agullonada pels deutes,
tant. Jo vaig tenir set anys un ronyó que em ballava, i mai ningú em va plànyer; ni en feia cas. Altrament, Ernestina, reflexiona la teva situació i
tindries de posar una mica d'atenció en Júlia. Demostra-li que la planys. Per humanitat deus fer-ho, Víctor. Víctor. [(Aixecant els
que el meu promès feia de cuiner al Colón i va riure i em va dir que el planyia molt perquè al cap d'un any jo seria la seva senyora i la seva reina. I
nens refugiats i em va mirar amb aquells ulls de menta i va dir que ja el planyia, que no m'ho deia per fer-me amoïnar, però que allò de les colònies era
La seva vídua va ésser considerada per alguns com una víctima. Es planyia "la pobra Pilar", perquè tanta riquesa i tanta elegància no compensaven
i a cavall l'austeritat de costums de Pilar; aquest sector era el que la planyia, el que deia "la pobra Pilar" i acusava el seu marit de les coses més
dona, era deforme i tota embolicada amb una bena bruta. La gitana es planyia perquè el mal cada vegada anava en pitjor; deia que la causa de la seva
blanc, extret de la verema dels raïms d'aquest camp. Bernat No planyeré en seguir-te l'amargura ni la mort el meu pas aturarà; mes, ¿com puc
Per això aquesta se'n va a casa el Nas de rei a fer conxorxa. Ja planyo aquella infeliç, que no sap quina harpia tindrà per cunyada. Ara no
T'asseguro, Tomàs, si Nostre Senyor m'ajuda, que no te n'hauràs de plànyer. Avui, a casa el senyor Llibori Terra Negra esperen els nuvis a dinar,
No podem desavesar-la d'escoltar rera les portes. —Pobra criatura! —es plany Laura: —tan sola, és clar! —No tan sola! —corregeix el senyor Llibori.
tornava a saber-ho per boca d'aquelles persones fiades, no s'estava de plànyer l'enveja del seu parent amb mots despectius. —Pobre Joanet! em fa
d'inquietuds desconegudes; una embriaguesa que li emboirà les idees. Es planyé d'aquells dos anys d'absència; va semblar-li que descobria qui sap quins
seva criatura, amb el desconsol sobri de les persones discretes que no es planyen amb grans queixes inútils. Qualsevol mot que Laura proferís, Pere el
quan tardes, la Laura no assossega. Ja no vindrà avui en Pere, es plany; ja no el veurem. —Això diu? —fa l'home, incaut, amb una resplendor
Muntanyola, separats de tothom. —Si sabés com envejo la tia Madrona! —es plany Laura. —Això que diu, a més de no ser cristià, sembla que ho hagi après en
com qualsevol enamorat d'estampa romàntica. —Per què m'ha seguit? —es plany ella, queixosa però sense gens de greu. —Avui necessitava parlar-li.
però si em pogués entendre, ja no ens passaria aquesta desgràcia —es plany Laura, dreta davant la cunyada, colpides l'una i l'altra per la mateixa
l'embranzida sentimental de l'hivern passat. Ara s'adonava de l'error; es planyé d'haver estat motiu d'algunes incomoditats de Laura: d'haver fomentat
Et gastes els diners i t'engresques per no res. —Jo no hi aniria mai! —es plany l'altre; —però ve la nit i sembla que les cames t'hi portin. —Quina
mal? —la increpa Laura, endurida. —No era el bon nom de la casa vostra que planyies, tot i saber prou que jo no l'hauria posat mai en ridícul. Era per
de l'ocell. —Que siguin possibles totes aquestes misèries, Déu meu! —es plany el sacerdot. —Tot això d'avui és la conseqüència de l'error d'un dia, un
filla! I si la gent ho sabés? —No volien pas cap altra cosa, ells —es plany Laura. —No diguis aquest pecat; jo sé prou quines eren les intencions de
? —crida ella. —Què? No m'has entès. Si amb tothom fas així, et planyo, desgraciada. Vés; surt de casa meva! Ja no és un crit, és un xiscle d'
, balbes, en l'escalf de les seves. —I només per això ha vingut? —es plany ell,— perquè ningú no la vol? Sols de pensar que una hora o altra potser
de retard a trobar el pare Comerma han motivat aquesta desgràcia —es plany el sacerdot. —I ara, ¿què deu fer aquesta criatura duta pel desesper? On
mort dolça com poques. S'extingí sense una queixa. Ni un moment no es va plànyer de la seva sort. Somreia tot morint i encara confortava els seus pares
aquelles quimeres? En llegir els meus versos, ¿no decantaria el cap per plànyer-me, o, tal vegada, no es riuria de tot allò? Humiliat, decebut, no
sentia amb coratge d'escriure una sola ratlla, colltorçava la testa i em planyia amb una pietat que mai més no he trobat als ulls de cap home. Ulls de
pensar que jo pogués córrer la sort d'aquells malaurats catalans que es planyien prop meu. No era per excés de confiança en les meves forces, o bé que em
bruta, irritant. La companyia dels catalans m'esdevenia insuportable. Em planyien, el mestre volia protegir-me, partir-se els diners amb mi, i això jo no
la força. Jo no havia demanat res, no havia ni fet el pobre: no m'havia planyut en cap sentit. Al contrari, vaig exagerar la confiança en mi mateix i em

  Pàgina 1 (de 34) 50 següents »