×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb plànyer |
Freqüència total: 1903 |
CTILC1 |
| meva, mare exemplar. Però, ben mirat, i jo, què? No sóc potser més de | plànyer | , despariat sense consol, lligat per un sentimental jurament irreflexiu al | | Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el ple vehicle, i l'amo no | planyia | xurriacades a l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc. | | que la contempla. —No els haurien de recensar, pobrets, tan petits —es | plany | la mestressa. A la banda de la sala s'aixeca un solo llarg i sostingut | | a preguntar per què. Pere Grau, amb evident manca de lògica es | planyerà | de no poder enviar el seu fill al Col·legi de Cordelles, naturalment | | gens difícil comprendre per què més aviat el va fer feliç, tot i que es | planyé | més d'un cop d'aquesta mútua enemistat, car no hauria volgut de cap | | campanes del meu poble que no s'acaben mai, que es | planyen | lentament, una guitarra amarga pouava amargament didals d'aigua | | que, confonent els termes de la nostra problemàtica històrica, es | planyen | de l'efeminament en què ha caigut Catalunya. Tot ho mesuren a través del | | res en el nostre dret, i tampoc en el nostre esperit. No sóc dels qui es | planyen | perquè les coses s'hagin endegat d'aquesta o d'altra manera i perquè | | sentit pràctic que el treball dóna a la nostra vida col·lectiva. Podem | plànyer | -nos que sigui així i no d'altra manera; que a tants catalans un treball | | divagacions i els maldecaps subsegüents. No fou així, i ens n'hem de | plànyer | . El sentit pregon de la nostra societat medieval rau exactament en el | | constitució —Ferran II— aplicà generalment el pactisme, per bé que no | planyé | recursos per fer sentir la influència reial en els organismes | | en la segona part de l'obra. La invertebració d'Espanya de què es | planyia | Ortega y Gasset provenia del marcat desequilibri entre les estructures | | Respecte a la massa popular, ineducada i voleiadissa, només li restà de | plànyer | -se que, encegada per miratges revolucionaris, engrescant-se amb infantils | | el treball d'anys de reconstrucció. I després, a començar de bell nou, | planyent | -nos de l'ensopegada, però sense rumiar-hi, evitant de plantejar-nos | | l'observació del que s'ha esdevingut i del que s'esdevé. I així, | planyent | -me'n, m'haig d'esllavissar cap a una definició menys falaguera del seny | | expansionar una mica... Pensa que ningú no fa cas de mi, ningú no em | plany | . La pobra Eva prou pena té d'haver estat la causa d'un daltabaix com el | | ens ha tornat distrets i egoistes. Quan deixo de treballar ja ningú em | plany | ; i és quan més caldria que em planyessin. Abandono la feina per | | Quan deixo de treballar ja ningú em plany; i és quan més caldria que em | planyessin | . Abandono la feina per enllitar-me, però la mare, agullonada pels deutes, | | tant. Jo vaig tenir set anys un ronyó que em ballava, i mai ningú em va | plànyer | ; ni en feia cas. Altrament, Ernestina, reflexiona la teva situació i | | tindries de posar una mica d'atenció en Júlia. Demostra-li que la | planys | . Per humanitat deus fer-ho, Víctor. Víctor. [(Aixecant els | | que el meu promès feia de cuiner al Colón i va riure i em va dir que el | planyia | molt perquè al cap d'un any jo seria la seva senyora i la seva reina. I | | nens refugiats i em va mirar amb aquells ulls de menta i va dir que ja el | planyia | , que no m'ho deia per fer-me amoïnar, però que allò de les colònies era | | La seva vídua va ésser considerada per alguns com una víctima. Es | planyia | "la pobra Pilar", perquè tanta riquesa i tanta elegància no compensaven | | i a cavall l'austeritat de costums de Pilar; aquest sector era el que la | planyia | , el que deia "la pobra Pilar" i acusava el seu marit de les coses més | | dona, era deforme i tota embolicada amb una bena bruta. La gitana es | planyia | perquè el mal cada vegada anava en pitjor; deia que la causa de la seva | | blanc, extret de la verema dels raïms d'aquest camp. Bernat No | planyeré | en seguir-te l'amargura ni la mort el meu pas aturarà; mes, ¿com puc | | Per això aquesta se'n va a casa el Nas de rei a fer conxorxa. Ja | planyo | aquella infeliç, que no sap quina harpia tindrà per cunyada. Ara no | | T'asseguro, Tomàs, si Nostre Senyor m'ajuda, que no te n'hauràs de | plànyer | . Avui, a casa el senyor Llibori Terra Negra esperen els nuvis a dinar, | | No podem desavesar-la d'escoltar rera les portes. —Pobra criatura! —es | plany | Laura: —tan sola, és clar! —No tan sola! —corregeix el senyor Llibori. | | tornava a saber-ho per boca d'aquelles persones fiades, no s'estava de | plànyer | l'enveja del seu parent amb mots despectius. —Pobre Joanet! em fa | | d'inquietuds desconegudes; una embriaguesa que li emboirà les idees. Es | planyé | d'aquells dos anys d'absència; va semblar-li que descobria qui sap quins | | seva criatura, amb el desconsol sobri de les persones discretes que no es | planyen | amb grans queixes inútils. Qualsevol mot que Laura proferís, Pere el | | quan tardes, la Laura no assossega. Ja no vindrà avui en Pere, es | plany | ; ja no el veurem. —Això diu? —fa l'home, incaut, amb una resplendor | | Muntanyola, separats de tothom. —Si sabés com envejo la tia Madrona! —es | plany | Laura. —Això que diu, a més de no ser cristià, sembla que ho hagi après en | | com qualsevol enamorat d'estampa romàntica. —Per què m'ha seguit? —es | plany | ella, queixosa però sense gens de greu. —Avui necessitava parlar-li. | | però si em pogués entendre, ja no ens passaria aquesta desgràcia —es | plany | Laura, dreta davant la cunyada, colpides l'una i l'altra per la mateixa | | l'embranzida sentimental de l'hivern passat. Ara s'adonava de l'error; es | planyé | d'haver estat motiu d'algunes incomoditats de Laura: d'haver fomentat | | Et gastes els diners i t'engresques per no res. —Jo no hi aniria mai! —es | plany | l'altre; —però ve la nit i sembla que les cames t'hi portin. —Quina | | mal? —la increpa Laura, endurida. —No era el bon nom de la casa vostra que | planyies | , tot i saber prou que jo no l'hauria posat mai en ridícul. Era per | | de l'ocell. —Que siguin possibles totes aquestes misèries, Déu meu! —es | plany | el sacerdot. —Tot això d'avui és la conseqüència de l'error d'un dia, un | | filla! I si la gent ho sabés? —No volien pas cap altra cosa, ells —es | plany | Laura. —No diguis aquest pecat; jo sé prou quines eren les intencions de | | ? —crida ella. —Què? No m'has entès. Si amb tothom fas així, et | planyo | , desgraciada. Vés; surt de casa meva! Ja no és un crit, és un xiscle d' | | , balbes, en l'escalf de les seves. —I només per això ha vingut? —es | plany | ell,— perquè ningú no la vol? Sols de pensar que una hora o altra potser | | de retard a trobar el pare Comerma han motivat aquesta desgràcia —es | plany | el sacerdot. —I ara, ¿què deu fer aquesta criatura duta pel desesper? On | | mort dolça com poques. S'extingí sense una queixa. Ni un moment no es va | plànyer | de la seva sort. Somreia tot morint i encara confortava els seus pares | | aquelles quimeres? En llegir els meus versos, ¿no decantaria el cap per | plànyer | -me, o, tal vegada, no es riuria de tot allò? Humiliat, decebut, no | | sentia amb coratge d'escriure una sola ratlla, colltorçava la testa i em | planyia | amb una pietat que mai més no he trobat als ulls de cap home. Ulls de | | pensar que jo pogués córrer la sort d'aquells malaurats catalans que es | planyien | prop meu. No era per excés de confiança en les meves forces, o bé que em | | bruta, irritant. La companyia dels catalans m'esdevenia insuportable. Em | planyien | , el mestre volia protegir-me, partir-se els diners amb mi, i això jo no | | la força. Jo no havia demanat res, no havia ni fet el pobre: no m'havia | planyut | en cap sentit. Al contrari, vaig exagerar la confiança en mi mateix i em |
|