×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb plàstic |
Freqüència total: 3529 |
CTILC1 |
| més d'ell que d'ella, inclosa la basarda dels ullals i dels serpents de | plàstic | . Quines noses, pobra noia! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam | | una porqueria d'arma que ni a llança no arriba? I potser, per escarn, de | plàstic | . Avui tot ho és", es disgustava, pessimista, el meu oncle Lluís | | el film i la revista il·lustrada, els enginys de la cibernètica i els | plàstics | sintètics, tot el que se li ofereixi—, sense pensar si les conseqüències | | diuen, és un art "abstracte" —una arquitectura de sons—; les obres | plàstiques | poden, així mateix, i sense gaire violència del seu sentit essencial, | | pericardi un tub ovalat que, per mitjà d'una prolongació de goma, o de | plàstic | , comunica amb un recipient on hi ha una solució de citrat. L'aparell que | | del cens. —Butxaqueja i es treu una tarja protegida per una funda de | plàstic | , la hi allarga—. Si teniu algun dubte... Ell hi dóna un cop d'ull, sense | | amb un líquid inodor i incolor, els fa vestir una mena d'uniformes de | plàstic | sobre els quals escampen un altre líquid més feixuc que queda suspès en | | i autèntica que han contribuït més que res a crear la llegenda | plàstica | de Tahití. Més cap a nosaltres, Josep Conrad i Somerset Maugham han | | buides. Tot al contrari: existeix un aspecte de l'activitat humana —l'art | plàstic | — on aquests ingredients constitueixen en certa manera el veritable | | de mesura el fet que, entre totes les formes de l'art, sigui la forma | plàstica | la que a Catalunya s'ha cultivat amb més insistència, la que ens brinda | | de menys relleu, posseeixin una extraordinària i mai desmentida capacitat | plàstica | . No esbrinem ací les causes. No ens importen els motius. Subratllen | | els motius. Subratllen simplement el fet. I aquest és ben evident. L'art | plàstic | no és a Catalunya el propòsit d'unes quantes persones desvagades, sinó la | | com el bon literat o el bon músic, éssers d'excepció. Ara bé, l'art | plàstic | proporciona allò que ni la literatura ni la música podran posseir mai, | | és sempre molt menys consistent i duradora que la peculiar de l'art | plàstic | . En darrera instància, la literatura, àdhuc en les formes més pures de la | | intel·lectual. Podrà aproximar-se fins a tocar-la a la realitat | plàstica | i descriptiva; podrà aproximar-se i àdhuc gairebé confondre's amb la | | intenti descriure o comprendre, fer-se intel·lectual o convertir-se en | plàstica | , la música serà essencialment un art afectiu, i en les seves formes més | | molt menys intensa i molt menys decisiva que la realitzada per l'art | plàstic | . En la literatura ens és donat el contorn i el perfil àdhuc en aquells | | mínimament indispensable i és en la segona gairebé impossible. En l'art | plàstic | , en canvi l'essencial és transformar, donar forma a una matèria, extreure | | de l'univers les seves infinites possibilitats expressives. L'art | plàstic | habita un centre precís, equidistant de l'afectivitat i de la | | participa d'ambdós en igual proporció i mesura. Impossible qualsevol obra | plàstica | sense cos; impossible també sense ànima. En l'art plàstic s'acompleix el | | qualsevol obra plàstica sense cos; impossible també sense ànima. En l'art | plàstic | s'acompleix el més cabal maridatge de la forma amb la realitat informe, | | el català sigui un dels cultivadors més assidus i afortunats de les arts | plàstiques | ens assenyala, doncs, alguna cosa més que les seves preferències i les | | s'orienta tota la seva vida i les categories que la dominen. La realitat | plàstica | predomina sobre la realitat intel·lectual i afectiva, la qual cosa no | | tots els catalans, pel simple fet d'ésser catalans, tinguin capacitats | plàstiques | i molt menys que posseeixin el que sol anomenar-se bon gust. El que ens | | bon gust. El que ens demostra aquesta orientació preferentment | plàstica | de llur vida és més aviat la possibilitat de que existeixi àdhuc en | | que no tenen cap capacitat per a realitzar o per a reconèixer els valors | plàstics | . El predomini de la realitat plàstica significa sobretot la subordinació | | o per a reconèixer els valors plàstics. El predomini de la realitat | plàstica | significa sobretot la subordinació a la realitat concreta, però a una | | imperfecte. Àdhuc allí —recordi's, per exemple, Dalí o Miró— l'art | plàstic | del català ha defugit tota realització fàcil, tot còmode abandó als | | als aspectes indecisos i merament al·lusius. Gairebé totes les obres | plàstiques | dels catalans surrealistes —per no esmentar sinó aquesta tendència— tenen | | desig d'acabament i de perfecció que qualsevol obra clàssica. L'art | plàstic | de Catalunya s'ha recolzat íntegrament en la menestralia, en el domini de | | de la realitat concreta que constitueix el més pregon fonament de l'art | plàstic | . En suma, l'artista català no es limita a voler impressionar, perquè vol | | sacrifici de l'emotivitat— expressar. Però de la mateixa manera que l'art | plàstic | és sempre a Catalunya una mica artesà, l'artesania hi és sempre una mica | | com el Comte, era un matemàtic que s'interessava molt per les arts | plàstiques | i per la moda de les senyores. Li agradava el món elegant i una punta | | estar a punt de caure en la temptació de les imatges i de les suggestions | plàstiques | , però no va dir res d'això; simplement li mostrà un bitllet de cinquanta | | imatges de qualitat angèlica, formes que s'adeien amb la seva idea | plàstica | , merament infantil, del món dels benaventurats. La visió que ell estava | | —i ací cal dir estètiques sense por—: l'harmonia, el cànon, les lleis | plàstiques | , la intenció literària, moltes més encara, igualment vagues però prou | | del Renaixement italià—, seguida durant molt de temps per la tradició | plàstica | europea, consistia a dibuixar del natural i pintar de memòria. Això | | sols en teoria—, les exigències que un concepte de bellesa, estrictament | plàstic | , imposa al quadre: açò, i d'una forma franca, no ho faran sinó els | | abstracte, en general, i això repercuteix en l'ordre de les arts | plàstiques | . Certament, l'última diferència, si relacionem la pintura neoclàssica amb | | de color, les quals només tenen valor en tant que suposen una bellesa | plàstica | , ¿no està molt a prop del que propugna un pintor abstracte? Basta que es | | tipus de pintura, no és necessari seguir les formes reals. Si les formes | plàstiques | són en si belles, serà inútil de cenyir-se a les formes de les coses: | | opta per forçar-la, per ajustar-la a uns criteris previs, d'índole | plàstica | : fa allò que els impressionistes no s'atreviren a fer d'una manera clara. | | ha esdevingut, sens dubte, el guany més seriós de l'especulació | plàstica | dels primers vint-i-cinc anys de segle. Des de tots els punts de mira, | | referències al món de la realitat. La bellesa és, només, bellesa | plàstica | , i és l'element plàstic el que exclusivament s'hi estima. El pintor | | realitat. La bellesa és, només, bellesa plàstica, i és l'element | plàstic | el que exclusivament s'hi estima. El pintor impressionista, el | | cadascú a la seua manera i amb els seus procediments— aqueixa bellesa | plàstica | pura. Però si això es pot aconseguir per mitjans merament intel·lectuals, | | de l'absolut": sembla que l'art abstracte tracta d'arribar a l'absolut | plàstic | . Certament, una negació tan orgullosa —anava a escriure: tan rancuniosa— | | no és el significat, sinó la bella resolució dels elements | plàstics | : si el contemplador s'interessa per la representació, es desvia de la | | es coneix perquè és igualment bo si el mirem cap per avall. Els valors | plàstics | , en la pintura tradicional, van units —essencialment units— a certs | | L'important, però, segons els abstractistes, són aquells, els valors | plàstics | . Un mateix significat —creuen (perquè hom suposa que hi ha |
|