×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb plàtera |
Freqüència total: 79 |
CTILC1 |
cobejosa de tec i de cotxe.) Quan mira l'horrenda testa damunt | plàtera | d'argent, del color de la ginesta esdevé sobtadament. | fondre. Vull fugir. Un cambrer corre devers nosaltres. Porta una gran | plàtera | amb uns homars i una verda vegetació a l'entorn. Amb el genoll, | Zorbàs, mentrestant, s'esmunyí dins la cuina. Tenia fam. Va portar la | plàtera | amb el porcell, es posà al davant una ampolla de vi i omplí els tres | Estava tan bé allí! Vaig encarregar a la millor fonda i ens portaren una | plàtera | de menjar, només coses fortificants: caviar negre, costelletes, peix, suc | Un foc mig apagat fumejava al mig de la rodona, i al damunt hi tenia una | plàtera | de ferro amb una coca ennegrida i cremada de pa sense llevat. Vora el | servida en plat-girador de llauna sostingut per uns estalvis i devora una | plàtera | de tomàtecs i pebrots tot ben oliat, i una llenca de coca, era quelcom de | llarga taula. Damunt unes flairoses tovalles de drap de casa hi havia una | plàtera | groga, encimbellada de nous, una llonganissa encetada, un pot de mel, | uns cogombres granelluts, repulsius com el dors d'un gripau. Els plats i | plàteres | que un moment abans reposaven de boca terrosa contra l'arrel d'un suro, | tomàtecs i els cogombres, que havien escampat per terra. Els plats i les | plàteres | —segons fos particular o en companyia l'amanida— restaven encimbellats. | cua, orella, peus i morro, li donaven llur sabor i llur perfum. Devora la | plàtera | del bullit, mai no en mancava una altra, tan grata als ulls com al | unes rodanxes d'albergínia i unes desfiles de badejo damunt una gran | plàtera | de fesols ben oliats. —Què nom, aquests "rèms"? —pregunto al més jove, | insidiosament. Després de l'ensiam i la verdura, la dida presentà una | plàtera | de molls rosats com flors de gerani. Oh! Un altre dia aquella menja | el guisava mestrívolament, Vilaret el tastava abans de la dida posar la | plàtera | a taula. Llavors se li agenollava als peus, li abraçava les cames tot | una llum escampada, una netedat esbandida i un reflex metàl·lic de | plàtera | arabesca. Quin contorn més precís i elegant!... Avall, avall, la mar, que | arriba la vedella amb pèsols i moixarnos... Ja surten les criades amb les | plàteres | a vessar de costelletes d'anyell... Ja em sembla que s'acosten uns | bé i ja veuràs si et refaràs. Us donen força aliment? M'assenyala una | plàtera | que encara està mig plena. Jo m'exalto: —Francesc, has de menjar. Menjar | però són quatre més, i és el meu plat predilecte. Després agafo la | plàtera | ben curulla i m'arrambo a la porta. Al defora, xiula, espetega. I marxo | a la porta. Al defora, xiula, espetega. I marxo al galop recalcant-me la | plàtera | contra el pit. Gairebé hi sóc quan sento un xiulet que s'atansa. Boto com | em destroça els colzes, però no he perdut un sol bunyol ni he trabucat la | plàtera | . El dinar comença a les dues. Dura fins a les sis. Fins a quarts de set | per abocar-hi una nova palada de carbó. Quan els nois havien escurat les | plàteres | de l'amanida, les senyores van treure els plats, i el senyor Enric, el | o /tabacum\) era, sense cap mena de dubte, la | plàtera | o gran safata utilitzada per a servir determinades menges cuites, o | els han estat reservats. Poden combinar-se amb pavesos o amb creus. Una | plàtera | del Museu d'Arts Decoratives barceloní "ens serveix", amb intencionat | com diu Aloma, perquè l'esgarrifa de dir tràgica. És quan Anna treu la | plàtera | de pastissos i les ampolles de vi bo que tots s'apropen a la taula i el | boscanes prop de xaragalls i rieres. El Nadal petit de Catalunya. Arreu, | platares | de crema i coques de llardons per donar raó a la dita; /De Joseps, | acarada a ponent, on el sol es diluïa en un llac de sang, damunt la verda | plàtera | d'una pineda atapeïda. Només tallaven el silenci dues veus: Lleonard i | i les filles són al balcó entretingudes a contemplar la desfilada de | plàteres | on jauen els cadàvers coberts pietosament per tovallons. El cel ha anat | i llibres; la netejaren i l'empenyeren vers el balcó. Germinal abastà una | plàtera | curulla de peres i pomes, de raïms i figues, i començà a llescar un pa de | tovalles de quadres vermells i blancs. Hi posà, damunt, una esplèndida | plàtera | d'amanida, dos plats de pernil i de formatge, una panera de fruites | que les mirava; còsa de vórer eren els plats y escudelles, aixina com les | plateres | y çafes totes de plata, y unes copes d' òr y coral; els llits teníen | i de llibrells son la escurada; els de plats i escudelles, safes i | plateres | la vaixella, que posen empinada per els escudellers, els qu' están | deixebles i algúns convidats més, aixina com els de casa, posat en gran | platera | el fumejant guisado, el que escampava per tot una oloreta que a tots els | pega un balit; si eres gat, salta del plat—; i al punt va saltar de la | platera | i de la taula pegant estufits i maranyaus un soberc gat, que desaparegué. | comprendria les nines sense la "fira", que és el seu complement. Plats, | plàteres | , olletes, xocolateres, escorredores, gibrells, tasses, càntirs, | ordena la vaixella de plata, amb quin art disposa els coberts, porta les | plàteres | , trinxa les aus: amb quina celeritat acudeixen tots als seus serveis. | a la perfecció, però, en un error de càlcul, ve que aboca tot el suc d'una | plàtera | sobre el vestit del convidat. Esglai general i corredisses. Ha estat un | Pot, tabaqueres, cistes, etc.. Piles. L'hídria. Cubs i embuts. Culleres i | plàteres | . Procus, enocoa, olpe, etc.. El "lecito", el gerro, la gerra, | era l'home que feia les peces de vaixella, escudelles, plats, | plàteres | , etc.. Els qui feien obra amb fons blanc eren anomenats | i els eixugamans per tal que es mantinguin nets. S'han de refusar plats, | plàteres | , gots i copes que estiguin esquerdats o escarbotats, perquè poden tenir | que concebeixen la terra com un formatge i l'Univers com una immensa | plàtera | de llagostins, "poules-faisanes" i biscuits, acompanyats de Pomery i | cabuda entre 'ls dos estants de quatre á huit canters: baix es pòsa una | platera | pera arreplegar l' aigua que d' aquélls suma; al costat sòl haver una | les ances pera agarrarla. Pera rentar el peix y la carn es tenen unes | plateres | d' òbra de Sevilla, així com pera pastar, un llibrell gran que no servix | bescuits; ésta de les d' òbra de Manises. Com hem vist hi ha llibrells, | plateres | y safes que 's distinguixen per la forma y la finura de l' obra. Els | ab mòlta força tirant unes rames com á verdanchs y uns pámpols com á | plateres | , y va fer tres figues, que eren l' encant del matrimoni. El temps se 'ls | feu entrega del cap del Capitá de la cuadrilla, que presentá en una | platera | de plata, aixina com els dels vint y cuatre lladres, que anaven en atres | la taula, en pitxeres d'obra, mel de cent flors, llet i mistela; i a les | plàteres | d'argent, a cor què vols cor què demanes, figues seques, nous, marsapans, | sortir de la masia dones carregades de menjar; van escampar per la taula | plàteres | plenes a vessar de pernil de moltes menes, llonganissa a talls, muntanyes | altre ple d'amanida i d'escalivada. Dones i noies no paraven d'endur-se | plàteres | buides i portar-ne de plenes i va arribar l'hora dels pollastres i dels | els ulls. No posa menjar a la taula, l'hi llença. La verdura salta de la | plàtera | , l'escudella de la sopera. Però davant de la gent és l'ovelleta | I tot jeia amuntegat: retrats familiars, belles miniatures, porcellanes, | plàteres | d'argent, canelobres, cristall, sedes, blondes: sense trigar, ja no | d'heure'n les pedres precioses, i posava preu, per tal d'ésser foses, a | plàteres | destrament cisellades. Un huracà, temporal devastador, no hauria fet |
|