Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mitjà sent una mena de fatiga o de fàstic, a la llarga, del seny i de la	placidesa	. Enyora, en el fons de si mateix, l'aventura: una oportunitat per a
Els pots lluents, amb belles etiquetes, recorden un món d'abundor i de	placidesa	que ara és ben lluny de nosaltres. Hem experimentat una alegria infantil.
però, no es mou, ni sembla interessat. Continua fumant amb una	placidesa	segura d'ella mateixa, diu: —Si la prenen, me n'adonaré. —Una mica tard
vostra tirania, aixecava debades llurs laments. Mes tot es tornà joia i	placidesa	quan al palau va néixer el vostre fill, que us serà ferm escut en la
se li relaxaven, que el seu cos adquiria la flonjor de l'encoixinat, la	placidesa	de l'aigua. "La meva visita a en Gaspar i l'Humbert va ser breu. La
i jo dels teus terrors puc investir-me com de la teva	placidesa	, imatge jo en tot de Tu: i armat amb la potència
car Déu bastia el Cosmos, com la Terra, damunt la	placidesa	de les aigües circumfluents, posat en un amplíssim
moment que s'acaben aquestes potències d'invasió. I llavors, dins d'una	placidesa	encantada, brillen les taleres blaves d'un carro i craqueja el pas d'un
forma un conjunt humà i arquitectònic admirable, d'una harmonia i una	placidesa	que poques grans ciutats poden presentar; dels palaus i les cases nobles
humà superflu troba l'oportunitat d'esgotar-se —de morir— amb una	placidesa	envejable. En les zones de "superindustrialització" galopant, la
totduna, per la melodía gairebé màgica, la modulació, la netedat i la	placidesa	de la seva veu profunda, i per la fera energía de les estranyes paraules
retorciments del seu salvatge esperit, no fou commoguda l'aparent	placidesa	del seu aire. La seva veu esdevenía més gentil, —esdevenía més profunda—
de cristians grecs i armenis pels turcs, no el treien de la seva	placidesa	més que el sang-i-budells de la festa nacional. El primer esverament
Ell no s'explicava encara com va acceptar el càrrec de botxí amb aquella	placidesa	, ni la sang freda que esmerçà en fer els preparatius del cas. Va pendre
les ombres i el sol s'amaven i barrejaven dolçament llurs encants amb la	placidesa	ordinària. A voltes una idea com aquesta darrera m'entendria fins a
pels intercolumnis d'un claustre. Encara el banyava el sol. Oh país de	placidesa	! Allí la casa benamada, al cim d'una comella d'un verd tendre i groguenc,
encarabassat, que era allí, a poques passes, tot ungit de benignitat i	placidesa	, voltat d'aquella boira lluminosa, que era una exhalació del seu cos
de voladiça coloració, i l'ànima inundada de deliqui, davant d'aquella	placidesa	majestuosa, de cosa serena i immortal. Soc al mig de la nau del Panteó, i
compte d'esclatar en febroses convulsions, se deu escórrer en idíl·liques	placideses	. De les miseries de la vida, des de tan alt contemplades, no se'n deu
vaig allunyar-me d'aquella pintura amarada de crueltat en la seva mateixa	placidesa	. Commòs i enternit, s'aparta un hom de tal imatge planyívola, símbol de
I anà abocant les seves pors i el seu neguit. El rector l'escoltava amb	placidesa	. S'adormia, ensopit de llum del matí. Repetia la monotonia del pensament:
Plaça de poble en dia d'hivern. Avui el sol ha perdut l'acostumada	placidesa	i escampa per arreu una claror agra. Sol pàl·lid, que enlluerna i no
i la resta de les llordes misèries era bandejada? Un pas, i entrava en la	placidesa	. Un pas i canviar d'home, concret, tangible, en simple idea genèrica,
en la qual s'extingeix l'imperi de la fortuna, rebem amb serenitat i	placidesa	d'esperit, sabent que la mort no és pas un mal, i per tant, tampoc una
alts cocoters, els turistes viuen les hores més belles del dia, en una	placidesa	inconscient. Tot hi ha contribuït. Els vins francesos, les noies maorís,
El timoner somriu per primera vegada. El seu gest és tranquil. Una gran	placidesa	, una gran serenor han transformat aquell rostre valent de maorí.
llibres vells, en aquell lloch hont jo hi sentía, ja des de petit, una	placidés	extraordinaria, veyent pels balcons de mitxdia lo hermós panorama de la
uns quants dies el seu pare de casa. Llavors era un infant envoltat de	placidesa	, com és de llei que ho siguin tots. A propet de sa mare, damunt una fusta
baixos, de color de xocolata, de Madrid, els gratacels. La mediocre	placidesa	de la Castellana i Recoletos —jo hi he vist encara marquesos de patilles
és refinada, les dones són de bon veure i els homes tenen hàbits de	placidesa	i d'hospitalitat. Això fa que les meravelles d'Holanda es presentin amb
i serioses. El país està regit per una reina austera, d'una severitat i	placidesa	notòries. A més, tothom va amb bicicleta. A Groninga també s'hi va
són amples i condrets, i les cases senyorials fan un posat de noble	placidesa	i una olor rància i confitada. Cansats de caminar, entrem a seure en un
exquisidíssim, amb una claror d'alegria i amb una aroma de pau i de	placidesa	que us eixamora el cor. Anem pujant a poc a poc... —Guaiteu! —exclamo en
La terra, tristona i callada, treballa i germina amb una serena	placidesa	, amb una humilitat de mare vella. Ella és la perennitat de la raça,
el trobareu amb la mateixa claror, amb la mateixa figura, amb la mateixa	placidesa	i amb el mateix somrís. I ara que dic això, fixeu-vos en el somrís del
i conservava íntegrament el candor del meu cor i la ingènua i virginal	placidesa	dels meus sentits. En un mot; jo no sabia res de res ni sentia cap afany
tot fora del marxar. ¿No hi ha flors a l'horitzó, i un paisatge d'una tal	placidesa	que fins i tot voldria plorar, el soldat? ¿No es drecen, allà, imatges
amb una benigna complaença, passablement ben asseguda, amb una beata	placidesa	. Després, quan el predicador baixava de la trona la gent es mirava,
amb el seu amic Albinyana, és en un concert. La conversa és banal, d'una	placidesa	digna de la nit. Aquestes nits tan delicioses tenen aquest mal: inciten a
cara als elements, mai no havien experimentat una temporada tan llarga de	placidesa	. —Veieu com era inútil la vostra previsió? —No era pels temporals que us
l'inquietava. Mig cloent els ulls, podia veure encara el rictus ple de	placidesa	, quasi el somriure, del coronel Solana, estès en el fons d'un barranc,
vegada, bramula, maleint amb sublimitat esfereïdora. O amable en la seva	placidesa	! O temible en les seves ires! O adorable sempre! Allò, aquella intuïció
Al cel i la terra, sobre el repòs de totes les coses, hi havia una gran	placidesa	. De cara a les muntanyes sortiren pel camí sorrenc entre jonqueres i
fins a la porta. Després se n'entornà. La tarda era d'una gran	placidesa	. Arreu dels camps i dintre els herbassars surava una pau infinita. Ella
vora meu, m'irrità de tal manera, trencà tan violentment aquella hora de	placideses	, que inconscientment vaig trobar-me a l'escala de l'hotel, fugint del que
a l'automòbil sense complicar els nostres encaboriaments, que la	placidesa	de l'hora i la mar entrelligaven. Esbatanàrem les portes de la galeria,
objectes), però més simplicitat i més cultura. Allí passàvem hores d'una	placidesa	exemplar, sense que la més lleu i insana torbació vingués a trencar-les.
avall de les costes i inquietaven i distreien els pescadors. Criaven una	placidesa	que els feia aptes per a cultivar una mena de poesia interior, que a
l'esperit descarregat i les mans lliures, el temps comença a recobrar la	placidesa	llevantina. El sol, filtrant-se a través de les persianes, ens ratlla la
distingir-los, no tenen gens d'importància. Transcorren amb una gran	placidesa	i comporten uns matins suaus, que vessen sobre la terra tota la flonjor

Pàgina 1 (de 8)

50 següents