Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Aquesta senzilla frase li produí una emoció nova, estranyament	plaent	, gairebé dolorosa de tan plaent, gairebé tan agradable com la carícia
li produí una emoció nova, estranyament plaent, gairebé dolorosa de tan	plaent	, gairebé tan agradable com la carícia dels seus dits inhàbils sobre una
diners que necessitava i era contreure deutes. Devia ser-li extremadament	plaent	fer-ho, a més de còmode, perquè es devia imaginar l'expressió d'ira
el temps, car tot el temps és temps d'amor, d'una	plaenta	convivència de sentiments i de persones, de famílies
catalans no ha acabat mai de desprendre's del tot de les formes menys	plaents	d'aquell règim. Em refereixo a la pervivència de l'esperit de senyor,
amb la il·lusió de redimir el món. Des dels Argonautes, per damunt de les	plaents	llegendes dels herois de la cultura lluitant contra els monstres de la
: l'amor. L'amor? Fet i fet, l'exercici de l'amor és ben fàcil i	plaent	, per bé que no pas de tant transcendentalisme com sol comentar-se entre
qui sap on de lluny. Daler de reposar, d'acomplir tot d'actes bells i	plaents	: de somriure entre persones gentils que no malparlessin de ningú; seure
són, tanmateix, les obres de l'Altíssim, molt	plaents	de conèixer, totes dignes que amb delit se les guardi a la
a la seva hora parava per dinar fruits saborosos,	plaents	a l'apetit, i que no treien la set de les bevendes nectarines,
l'ombra i la llum, la faç més fúlgida del Cel va haver mudat en	plaent	vespre (car la Nit no hi arriba amb vel de fosca), i
bella trobi pel seu camí, amb pas de nimfa, el que és	plaent	s'hi torna més encara, ella més, i als seus ulls els goigs
l'herba flotaven redundants. La seva forma resultava	plaent	; des d'aleshores mai cap serpent no ha estat més agradívol:
branques em va arribar una olor molt saborosa,	plaent	a l'apetit, més agradívola que el perfum del fonoll o la
De tu, nupcial fronda, per mi ornada amb tot el més	plaent	a olfacte o vista, ¿com puc marxar? ¿I on aniré, errabunda
ver obridor d'aquests ulls meus! Em sembla molt més	plaent	la visió darrera, i m'esperança amb més pacífics dies
que hom desitgi. Però, per tal com les variacions manifestament útils o	plaents	per a l'home només apareixen de tant en tant, la probabilitat de llur
un xic sobre aquests conceptes i fins he arribat a una definició	plaent	de cultura com a espai de comunicació. Espai, l'uso en sentit
són desolats a aquesta hora. Ens adonem que l'acte ha estat del tot	plaent	. Als nostres cossos camins de tendresa ens porten petits descobriments, a
si escolto un altre que en parli, ha estat sempre per a mi la cosa més	plaent	de totes. Eq· —Estigues cert, Fedó, que es troben igual els qui
cosa més estranya, amics, sembla ésser allò que els homes anomenen	plaent	. I quina relació més meravellosa sembla tenir d'una manera natural amb el
la majoria d'homes pensa que la vida no val res per al qui no troba	plaent	cap d'aquestes coses ni en participa. I arriben a creure que gairebé és
els teus fills o sobre qualsevol altra cosa? ¿Què podem fer que et sigui	plaent	? Res de nou, Critó, féu ell, sinó exactament allò que us he anat
Si així ho feu, a mi, als meus i a vosaltres mateixos fareu una cosa	plaent	, per bé que ara no us hi hàgiu compromès. Si no teniu cura de vosaltres
que per a la sensibilitat té tant de desplaent com l'estètic té de	plaent	. Segons la nostra manera d'entendre aquests problemes, la contradicció
a l'objecte original com a un centre. Les meditacions no eren mai	plaents	; i a la fí del fantaseig, la causa primera, ben lluny de ser fòra de
per tota llei de sols, de vents i de pluges. Alguns, no gaires, foren	plaents	al paladar i d'aquella bevenda generosa que reconforta el cor i exalta el
que semblen d'argent, i de tants espignets de trompetes de llauna, més	plaents	a l'orella infantil que les més concertades simfonies. El món és xic i el
que no siguis amatent a la feina. Sembla que tinguis per comès la tasca	plaent	d'aconduir jardins de belles flors o vergers de regalada fruita i no la
és madura la collita. I t'erraries fort si pensessis que és cosa molt	plaent	, aquest seguit de menjar fetge tot el dia, d'un cap de l'any a l'altre.
de gust i d'aroma. I vindrà juny i les seves migdiades ja caloroses, tan	plaents	vora del riu sota els pollancres, escoltant el festeig de la marinada i
haver-ne unes engrunes, i aquell encís, confinant amb el dolor, de tan	plaent	, que acompanya la creació i contemplació de la bellesa? Escolta! Hi ha
la bona ombra que li feien a l'estiu, durant les fortes caldes; com era	plaent	de condormir-se, les migdiades xafogoses, dolçament agombolat per la seva
de vigilants sentinelles. ¡Dolça simfonia dels diumenges d'infant, més	plaent	en la memòria que la música més ben concertada! Tot altre era el so dels
i el ventet que pujava de mar i l'olor de romanins i de farigoles i la	plaent	cacera de llangardaixos, llagostes i cigales. Set anys d'endurir el cos,
de la salut; l'afligit, una promesa de futura alegria. El so més	plaent	que em fan en el record aquelles campanes és un so de mullena. Quan a
saltés a la conversa, la menava cap al tema que els era de tots el més	plaent	: la bona sort de tenir la butxaca ben proveïda i poder-se regalar amb les
, que desdiu de dia i d'hora. En lloc de la dolça frescor de l'oreig, tan	plaent	, ha deixat en la pell una maligna esgarrifança, agre record de cels
tanmateix, qui fora de mesura se n'afligeix i desconsola. Quantes hores	plaents	entre la mort i la naixença! Abans l'hivern no arribi, quantes diades
tot ho ha perdut i no té cap certesa de poder alguna hora recobrar-ho.	Plaents	éreu en el curs dels dies, plaents sou ara en la memòria, matins i tardes
de poder alguna hora recobrar-ho. Plaents éreu en el curs dels dies,	plaents	sou ara en la memòria, matins i tardes que lliscàveu tan plàcidament en
segueix tot darrera, lladrant, llarga estona. Els seus lladrucs no m'eren	plaents	ni a l'orella ni a les cames, mai prou segures d'un rampell sobtat i
agafa drecera aparent que faci marrada, ni corriol que sembli convidar a	plaent	passeig i meni a una timba, i els límits de la coneixença i del misteri
ha estat—, val més parlar d'un estadi anterior a l'art, d'una activitat	plaent	pre-artística, com les que he esmentat en començar aquest assaig. Potser,
la vida dels pirates o dels metges, o bé la dels col·legis, només és "	plaent	" per a ells quan és fingida en el jugar— també diríem que només un
que poden ésser utilitàries o desinteressades, però que són normalment	plaents	per a tots els homes, esdevenen, quan prenen més o menys conscientment la
del fet que, en certes activitats que solem practicar perquè les trobem	plaents	, hi ha continguda una possibilitat nova d'expressió, potser menys
obres puguin ésser plenes de perfeccions tècniques o puguin resultar	plaents	—per als lectors o per als espectadors—, la veritat és que no han
el que és pre-artístic i el que és obra d'art —entre el que és només	plaent	i el que és expressiu— perquè és massa evident que en moltes obres
massa evident que en moltes obres mestres hi ha aspectes que només són	plaents	, i que en moltes realitzacions ingènues hi pot haver —i tant!— art

Pàgina 1 (de 19)

50 següents