Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Magdalena Blasi. "Prometo, però, de comprar-ne aquest any un munt de	plantes	—que provenen, si més no pel nom, d'aquest desgraciat sense un bri de
brillants. Es diu que alegren —ah!— el cor i que fan créixer i florir les	plantes	. Pulcre Trompel·li en coneix nou, però els atenencs, estalviadors, les
que es volen lluir, amb una tenaç vocació d'heura o de carbassera, una	planta	que creix i s'enfila molt i amb rapidesa i que acostuma d'arrossegar
renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre del pis per donar més llum a la	planta	, i enrajolaren el trespol al nivell del carrer. El record de Mila, com el
cançons camperoles; li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc les	plantes	li despertaven amor. Es compadia davant tota desgràcia, posseïa una fe
ment. Més tard Mila del Santo recollia les seves labors i regava les	plantes	del balcó. A vegades s'enganxava una flor al pit; després sortia al
a evocar plegats antics records. Una vegada allí adquirí un edifici de	planta	baixa, s'hi instal·là amb la seva filla i es dedicà a l'ensenyament i a
la veritat; tal vegada hauria besat el sòl on ella posava la	planta	i àdhuc hauria plorat demanant-li perdó, perquè tota la seva ànima
estem fent —diu ell en el precís moment en què l'ascensoret, arribat a la	planta	baixa, s'atura en sec. Salten tots dos i, a les fosques, tornen a
l'angle, i l'avança en un gest ràpid fins al terra on reposa amb la	planta	uns breus moments, després d'haver flexionat l'extremitat esquerra en el
. —Sí. Abans no hi havia res, aquí, era un ermot. Diuen que la primera	planta	la va fer créixer una parella de mendicants. Entre vuit i nou podeu
alguna cosa d'una consistència oposada a la inèrcia aparent de les	plantes	. —Dejorn? —mormola el cap amb la boca arran de terra. Li contesta només
matolls que el vent o les pluges han desarrelat i que reposaven entre les	plantes	vives. Baix, ensopega amb una cama, els dits palpen un ventre abans
les dues torres, i afegir una nova ala a la banda Sud, llavors la	planta	hauria tingut aquesta forma: ©, i dotar les tres façanes d'una
amb els Lafau armadors, i és poc temps després del Decret de Nova	Planta	que es converteixen en exportadors i importadors de tot allò que es
Quelo de Coca, o el Valent, com li deien, vivia amb la seva dona, en una	planta	baixa, tres cases més avall. Allí, assegut a terra, en un costat de la
i es dirigiren cap a la part alta. Ell hi tenia una caseta, una	planta	; l'havia heretada de la seva mare i havia romàs tancada d'ençà de molt
l'atenció. El pare estava ajupit dintre de l'horta, mig cobert per les	plantes	, i tenia Canela, la gossa, davant d'ell, ajaguda a terra. Jordi s'aturà
El sol brillava en les branques nues i en la verdor pàl·lida de les	plantes	. Després, aquella tristesa de pressentiments la perseguia a través de les
s'aixeca solitària i quasi en ruïnes. Una família de pagesos n'habiten la	planta	. Durant el dia baixen a l'horta i en fer-se de nit es recullen a la torre
terra, treballava malament; sembrava tard i les herbes se li menjaven la	planta	. En canvi, al costat de la seva, veia l'horta de Jaume, conreada com un
costat de la seva, veia l'horta de Jaume, conreada com un jardí, amb les	plantes	esponeroses, amb els arbres carregats de fruit. Com tots els incapaços,
desfet no el deixava, i de tant en tant alçava el cap i mirava les	plantes	destrossades. Tornava a esforçar-se a no mirar, a enfonsar-se en el
Les reflexions d'abans tornaren a deturar-lo. Pensà que, a més a més, les	plantes	ho necessitaven, i a ell l'endemà li convenia ésser a la ribera; l'hi
llarga estona. Jaume s'havia endinsat per l'horta i feinejava entre les	plantes	. En l'ocupació cercava més que res alliberar-se d'aquella sensació
com s'allunyava; el veié com una ombra vacil·lant entre les ombres de les	plantes	i els arbres i entre les ombres que li fingien els ulls, com entre focs
i se sentia com un gegant. Les passes ressonaven en el silenci, i les	plantes	es rompien al seu pas amb breus i sords cruixits, com gemecs. Borra girà
inundat de suor i se sentia irritat, exasperat, davant la nosa de les	plantes	, que li entrebancaven el pas, i del fang, on s'enfonsava i queia. Fins la
havia la figura odiada, que s'escorria al davant seu, amb un cruixir de	plantes	, i la còlera que el menava. Respirava afanyosament, i la tensió esdevenia
cruixien contra els cossos; els tanys es rompien; s'enxarxaven en les	plantes	caigudes, rodaven pel fang i s'alçaven tot seguit, i continuaven amb el
als pisos i penjaven el llum a la finestra. Els qui habitaven les	plantes	el penjaven al capdamunt de la porta. I el combregar avançava enmig d'un
seva cambra. Fins aquell dia havia estat tancada i només la cambrera de	planta	la netejà el mateix matí que quedà lliure. I havia estat una sort de
—digué—. Ja se veu que vostè és una senyora. Això sí, vostè fa molta	planta	... Però, me cregui, un homo s'ha de sebre aguantar... Vaig anar a dormir
perquè tota la tarda he vist flotar les mates verdoses d'aquestes	plantes	en processó inacabable. També en aquest mar hem començat a veure algun
fragment màgic de catifa submarina, el qual us proporcionarà un tall a la	planta	del peu o us farà relliscar i ferir no importa on; i aquestes nafres
us esperen un esclat de colors aeris, en proporció a la força de les	plantes	i a la càlida dolcesa del clima. Us espera això, i jo puc dir que en tres
una data no vacil·laríem a escollir la d'implantació del decret de Nova	Planta	, que féu de la pagesia un element social exclusivament productiu, no
això, a través de la jurisprudència pervisqué fins al decret de Nova	Planta	. Els juristes potser no coneixien l'obra del frare menoret gironí; però,
la que tingué la Ciutadella i Catalunya la que rebé el decret de Nova	Planta	. La situació creada per la derrota davant Felip V convertí els catalans
de l'experiència reformista que anaven a emprendre els Borbons. La Nova	Planta	significava l'erecció del territori al grau de primera província
força. I a Catalunya ho féu sota la forma de l'Estat de Felip V i la Nova	Planta	. L'estat inassolible. El Minotaure es féu present a Catalunya sota el seu
eren filipins o botiflers, foren els realitzadors de la política de Nova	Planta	. S'espantaren de la revolució, al camp i a la ciutat, malgrat haver-la
i les aus voladores, i de les bèsties salvatgines, i dels animals i	plantes	de tota mena; i dels rius i del sol, la lluna i les estrelles...
no feia per casa de senyors que no hi haguessin cactus. En les	plantes	grasses, havia après la dona a veure-hi la marca de
per un moment de l'agre de cada dia i de cada hora. La taverna —	planta	baixa i un pis— és de mà d'obra, encalcinada de fresc i amb unes franges
: —Sí senyora, també. Vostè, jo, tots pudim. Cada persona, igual que cada	planta	, té la seva pudor. Dona Obdúlia s'aixecà de la cadira. Vint generacions
i tan diversa i sàvia! L'amada és una flor, una	planta	l'esposa: veig flors i penso en tu. La mort, ponent dolcíssim.
amb aromes i tàlems feixucs entenem-nos i plantem	plantes	a les ribes dels jaços tururut com Peric cosmos del
del meu difunt! [(Transició. Amb menyspreu:)] Però tu Marcó fer	planta	i fer por? Ton seny es trastoca. Marcó El vostre, molt més.
I més pel camí en deuen venir. Són trenta, quaranta, fan fressa, fan	planta	, vuitanta, noranta, i ja són aquí! Fi trista i eixorca! Els jutges la

Pàgina 1 (de 340)

50 següents