×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb plantar |
Freqüència total: 5449 |
CTILC1 |
eren, en les tradicions més antigues, dos, en el seu començ joves i ben | plantats | . Per les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, | com un tresor, i aleshores ni tu no pots apropar-t'hi, perquè gruny i et | planta | cara. Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala tempesta, ens | extraconjugal, mig segle enrera. "Però cap dels meus homes, tan ben | plantat | , ni de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una flor, | allí durant molt temps. Amb aquesta tropa arribà ell: era alt, ben | plantat | ; pertanyia a una il·lustre família originària del Nord. S'havia distingit | solteres, i no sense fortuna, car era liberal, desimbolt de maneres, ben | plantat | i decidit de caràcter, i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la | no la coneixia. Un diumenge al matí, durant les festes del poble, varen | plantar | llur carruatge a la plaça de Santa Maria, davant l'església. El vell, | en efecte, d'infondre el respecte que sempre havia infós, i molts li | plantaven | ja cara. Fos o no fos aquest el motiu, el fet cert és que a Randa, aquella | que es desenrotllava a la primavera. A una vora d'aquest camí es | plantava | un petit ametller amb floretes blanques, com en plena florida, i al peu | Un herald, vestit a l'antiga, anunciava el començ de l'acte. | Plantat | davant la barraca, imposava silenci i, una vegada aconseguit, llançava el | Ell continuà dret a l'habitació de Mila. Entrà sense dir res i es | plantà | vora el llit. —Mila! Ella semblava lluny d'allí. El mirà, sense sorpresa. | voltes pensa que la seva paciència s'esgotarà, que un dia... Un dia se li | plantà | al davant: —Per què no menges? —No tinc gana, pare. Dolça, tranquil·la, | ell; mirava contínuament a la finestra i sospirava. Manuel del Santo va | plantar | -se al llindar i la cridà gairebé amb un plor: —Mila! Ella va girar-se | fins al marge enlairat que tancava l'heretat per aquella banda, i es | plantà | allí, panteixant, esperant-los. Els altres, davant la figura dreta contra | i, com ell també, manquen de gallardia, de coratge, per a | plantar | cara a les inclemències d'una societat adversa. L'escriptor occidental té | matí neva una mica, però tot seguit surt el sol. Fa molt de fred. Anem a | plantar | faigs a la baga. A la tarda, ens arribem al Pujolar, a comprar ous. | cinc per cent d'individus o de famílies? —pregunta aleshores. L'altre es | planta | a riure, tanca la carpeta. —No em fareu caure, inspector! És una pregunta | —fa ella—. Per què? —Ets bonica —contesta simplement. —També tu ets ben | plantat | —diu la noia amb la mateixa franquesa. —M'agradaria dormir amb tu. Ella | los, dreça el cap, els interroga: —Què n'he de fer, d'això? — | Planteu | -la —diu ell. —Si és corcada! —i la fa petar entre els dits per | dolços i vi a canvi d'aquestes feines, car no s'haurien atrevit a | plantar | cara al Cavaller de Padrós. És clar que no sols a les ben apreses | dedicats a complir amb el seu deure, a treure el fruit dels rals que | plantava | a can Frigola, a les arques de la docta casa, pagant Testimonis, i | engolit per una força que no comprenia ni estimava, quan hauria de | plantar | cara a la vilesa de Casanova, a la murrieria del señor de Gònima i del | i les cadires volaren també pels caps. Ell llavors era alt, ben | plantat | , i fort, i feia respecte, la veritat. A la baralla, va fer rogle, més | de per amunt, de les muntanyes, d'on va sortir Panxampla. "Este" va | plantar | -li cara; s'envestiren, o més aviat l'envestí el cascurrer. Quelo va | tocar aigua... Quan has passat la quinzena, ja no queda una mota per | plantar | , si és a la plantada, o per segar, si és a la sega. Això, si | i sense indignar-se ni cridar, ni menys llançar amenaces o intentar | plantar | cara als marrecs; en aquest punt estava assistit d'una rara prudència que | Jaume de polleguera. La resposta de l'altre havia encès la seva ira. Es | plantà | en el llindar; mirà de bell nou cap al lloc on era l'altre. Ara el veia | arrencar. Havia tingut una descendència nombrosa: sis nois, forts i ben | plantats | , treballadors tots, qui més qui menys, i tots d'un comportament que fou | i es negà a prendre's les medecines. Les veïnes acudien a veure-la, es | plantaven | a la vora del llit. Ella les deixava que parlessin, que li donessin | Si guard lo temps present e lo que fon. Ausias March. Es | plantava | la fira en el Pla del Remei. Era una fira humil, la fira de | de cap. Les cames tremoloses, l'entrecuix amerat. Es | plantava | la fira en el Pla del Remei (Segons Ferrandis Luna era un lloc | (Segons Ferrandis Luna era un lloc molt històric.) Bé. Es | plantava | la fira i sonaven les músiques, les músiques humils, pobres, | E, morín, creix, e crexèn, mor tot dia Pere March. Es | plantava | la fira en el Pla del Remei. I des de l'Albereda se veien els | vi de l'esperança, el vi dels sacrificis, l'esperança rompuda, | plantar | cara a la vida. Tot allò que perdura I qui pensava en Déu? "No | a mig dinar, a mig passejar o a mig estimar, s'evaporen com un perfum, | planten | el cabrit i fan el salt sense saber ni com va ni com tomba. Desconeixen | una gràcia, que a Europa es va perdent o s'ha perdut del tot: és l'aire de | plantar | , de caminar, de gesticular els dits i bellugar els braços amb majestat, | ¿Quina necessitat tenien els evangelitzadors d'aquestes terres de | plantar | damunt del verd dels tròpics una caricatura tan pobra d'allò que en la | vegetal o de mineral a explotar, els vostres enemics, els blancs, hi han | plantat | la bandera. Primer hi han enviat els missioners a escampar l'aigua | homes d'aquest recó de platja. És un crit de color i de vida. Alta, ben | plantada | , amb un deix de cinisme que la fa més atractiva encara. Vesteix robes de | , és un Clavell tan tendre!" I et diré que té raó: fas goig, tan ben | plantat | i tan lluent. /Clavell\. [(S'acosta fins on és ell i es | /Clavell\ El que em sembli? Vols dir que tant et fa i que em | plantes | cara. Ja n'estic fart, de tu, comprens? Fart d'aquest joc tan brètol. T' | ens vàrem posar valents. Ell va fer el pinxo: ja el coneixes. I jo vaig | plantar | -li cara, i em va tocar la roba. Això, és clar, no vol dir res | I ho vares fer perquè jo et feia nosa, perquè tenies por de | plantar | cara a un home i anaves com les ombres, sempre arrambat a les parets, | /Amèlia\ I no vas saber esperar-lo, ell que venia amb ganes de | plantar | casa amb tu. ¡Si l'haguessis sentit el primer dia que va arribar! | les coses, l'univers no havia produït meravelles superiors a un home ben | plantat | . El medi en què vivia l'havia reprimida, deixant-li una agror moral i una | que m'adornin ben bé es de segona i que m'hi posin cotxers joves i ben | plantats | : no em vénguin amb cares tristes. A sa nyeu-nyeu de Na Remei no li deix | conversió a la sagrada àrea del dòlar). Christmas | Planten | un arbre sense arrels al living, i fan que llevi, de | estirada, ferma i decidida. La Merceneta surt del passadís i d'un salt es | planta | al mig del menjador.)] Merceneta. [(Fent un crit.)] | curosos amb aromes i tàlems feixucs entenem-nos i | plantem | plantes a les ribes dels jaços tururut com Peric | sentir-la baixar s'havia arreconat, ara li salta al flanc, i comença per | plantar | -li la mà a la boca, ofegant-li qualsevol esgarip).] Perot | , saps?, amb en Pere ja hem renyit, es va aturar en sec, se'm va | plantar | al davant, em va agafar pels braços i em va dir, mirant-me com si fos una |
|