Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i indica: —Fica la mà pel darrer barrot... Més baix... Cap a sota la	planxa	de ferro. Hi ha d'haver una clau... Ell palpa per la banda de dins del
I al mig de l'alcova hi havia una taula amb un llençol cremat d'un cop de	planxa	, on el marit de la senyora dels cabells blancs (que era l'únic de la casa
la porteta del jardí des de la banda del carrer. La porteta tenia una	planxa	de ferro a la part de baix i barrots de ferro a la part de dalt, però com
imagini's... si ells sospitessin... —Sí, sí, qualsevol dia farem una	planxa	que n'hi haurà per llogar-hi cadires. —Déu no ho vulgui! —Vagi fent
de les males mans. Fixa l'esguard, reverent, en un Jo regnaré de	planxa	aporcellanada; truca. Les converses s'aturen part darrera la porta,
de les ciutats llunyanes dels quadres de Jeroni Bosch, i a l'esquerra, la	planxa	brunyida i resplendent del mar. He ballat cinc sardanes —no pas senceres—
nous; després uns penjolls de raïm, d'un gra vermellós, gros i fort. Una	planxa	de fusta posada a terra contenia pomes i peres. També hi havia patates,
de sang als núvols, o brunyeixen, de llarg a llarg de ponent, enormes	planxes	d'aram, mentre a les carenes i en els plans esclaten floracions de
amb portes tres vegades triples: fetes amb tres	planxes	de bronze, tres de ferro i tres de roca adamantina, totes
present, vaig mirar al meu voltant i vaig veure la miserable barraca de	planxes	i, penjat a la paret, un petit mirall sobre el qual acabava de caure,
el qual diu que el joc concerneix la mort del subjecte. 1961 Les	planxes	de l'"Enciclopèdia" La nostra literatura ha necessitat molt de
la literatura, l'Enciclopèdia, singularment en les seves	planxes	, practica el que podríem anomenar una certa filosofia de l'objecte: és a
amb finalitats pures de saber, com es voldria aquí mostrar. Les	planxes	de l'Enciclopèdia presenten l'objecte, i aquesta
en els dos casos, alhora d'un balanç i d'un espectacle: cal anar a les	planxes	de l'Enciclopèdia (sense parlar de molts altres motius)
ingènua, mena de llegenda daurada de l'artesanat (i és que en aquestes	planxes	no hi ha cap rastre del mal social): l'Enciclopèdia
el trajecte causal que va de la matèria a l'objecte; per això totes les	planxes	que posen en dubte alguna operació tècnica (de transformació) mobilitzen
aquest, sobre un saber d'apropiació. Formalment (això es fa palès en les	planxes	), la propietat depèn essencialment d'un cert trossejament de les coses:
disposar discretament a l'horitzó de l'objecte un home permanent; les	planxes	de l'Enciclopèdia estan sempre poblades (en això
l'essència mateixa de la seva humanitat: són les seves mans. En moltes	planxes	(que no són les més belles), unes mans, tallades de tot cos, voletegen al
amb les seves veïnes. És el que passa, grosso modo, en una	planxa	d'Enciclopèdia. La majoria d'aquestes planxes estan
en una planxa d'Enciclopèdia. La majoria d'aquestes	planxes	estan formades de dues parts; en la part inferior, l'estri o el gest
detallen els aspectes, els elements, les espècies; aquesta part de la	planxa	té com a paper declinar d'alguna manera l'objecte, manifestar-ne
d'alguna manera amagat darrera la riuada vivent dels mots, així la	planxa	enciclopèdica alhora fa el paper de la demostració intel·lectual (pels
objectes) i de la vida novel·lesca (per les seves escenes). Heus aquí una	planxa	d'ofici (el pastisser): a baix, el conjunt dels instruments variats,
(d'aquí que la lectura proporcioni alguna exploració del sentit); en la	planxa	consagrada al cotó, un cert nombre d'accidents han de retornar
vocació criptogràfica de la imatge, no n'hi ha millor símbol que les dues	planxes	consagrades als hemisferis; una esfera, estreta per un filat de línies,
dir que és en aquesta resistència que paradoxalment el llenguatge de la	planxa	esdevé un llenguatge complet, un llenguatge adult. En efecte, és evident
molt fort en la part inferior (paradigmàtica) de la	planxa	, es dilueix al seu nivell sintagmàtic, arriba (sense perdre's
veritat novel·lesca de tota acció humana. Al seu nivell demostratiu, la	planxa	enciclopèdica constitueix una llengua radical, feta de mers
tanmateix, si es vol mostrar el terme últim de l'operació (tema de la	planxa	), que és l'esgrima: hi ha un trajecte de l'objecte que ha d'ésser honorat
profèticament formulat, el principi mateix dels conjunts cibernètics; la	planxa	, imatge de la màquina, és, molt a la seva manera, un cervell; s'hi
pensa; aquest moviment doble correspon a una lectura doble; si llegiu la	planxa	de baix a dalt, obteniu d'alguna manera una lectura viscuda, reviviu el
Informacions històriques en primer lloc: és força evident que les	planxes	de l'Enciclopèdia són una mina d'informes preciosos sobre
de la qual està situat l'objecte literal. Podem dir que no hi ha una	planxa	de l'Enciclopèdia que no vibri força enllà del seu
no, és, segons la llei de la connotació, el que percebem davant algunes	planxes	): monstres anatòmics, com és el cas de l'enigmàtica matriu o el del bust
cert irrealisme. L'aposta de l'Enciclopèdia (en les seves	planxes	) és alhora una obra didàctica, fundada per consegüent sobre una exigència
d'aquesta subversió, que no ateny solament la ideologia (i en això les	planxes	de l'Enciclopèdia eixamplen singularment les dimensions
i del paradigma, de la vinyeta i de la part baixa de la pàgina), la	planxa	enciclopèdica compleix aquest risc de la raó. La vinyeta,
criatura que els parla? En aquest cel enciclopèdic (la part alta de les	planxes	), el mal és rar; a penes un malestar davant el dur treball dels obrers en
de mar). De tota manera, des del moment en què es deixa la vinyeta per	planxes	o imatges més analítiques, l'ordre plàcid del món és esberlat en profit
i després, sobretot (i és la interrogació última posada per aquestes	planxes	), l'esperit analític mateix, arma de la raó triomfant, no pot sinó doblar
pavellons d'elefant amb joies i repujats d'argent, i tots guarnits amb	planxes	d'or, carboncles i turqueses. Hi havia palanquins i lliteres de portar-hi
pujaven al cim, atalaiant-nos des d'allí com des d'un terradet, hi feien	planxes	gimnàstiques, arrapats als filferros, per esbrotar les ravenisses, que hi
de treure d'una arca preciosa, ni obligats a brillar sota la pressió de	planxes	i batans, sinó domèstics i rústics, que no s'hagin de guardar ni de
minerves, màquines planes, caixes amb tot de caixonets plens de lletres i	planxetes	de ferre, grosses, menudes, llargues, curtes, gruixudes, primes... Homes
empentes em tornava espectador de bona fe. No vaig pas arribar a fer la	planxa	de xiular a l'hora d'aplaudir, però, quan no m'agradava em costava molt
dels pirates hi havia un fogó annexe que es posava abrandat dessota de la	planxa	de ferro fins que el poltre es posava vermell o bé s'acontentaven amb
capses de llauna, caixes de fusta, carraques de la darrera Setmana Santa,	planxes	de zenc, algun timbal vell, fins un trombó retirat hi prengué part. Tan
la taronja. He mirat la dona una mica perplex. M'he adonat que he fet una	planxa	. Pensava en el darrer enterrament que m'han parlat que fou molt
esporuguida, preocupada exclusivament per la possibilitat de fer una	planxa	. El cert és que Sant Feliu va perdent de mica en mica el caràcter de

Pàgina 1 (de 29)

50 següents