Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
plata AI 24 oc.
plata F 3052 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb plata Freqüència total:  3076 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tan cares als homes", mormolava el pensament de Plutó. "Venes d'or, de plata, de ferro, i munts del carboni diamant i del corindó, alúmina nativa, amb
sense oblidar-se'n de cap. Per què amuntega tants i tants menudalls de plata, encara que en moneda legal, si no s'ha de comprar ni uns tristos
bé, d'un gros bou àtic, d'or puríssim —no d'un trist òbol de modesta plata—, col·locat trepitjant la llengua, per a un repòs tranquil en el fosc
gairebé amb sor Àgueda de la Creu, qui tenia, com deien allí, les mans de plata. La gràcia de les mans seves, l'heretà Mila en el brodar, i tal vegada
tenia —"tenia": en passat— una part de raó, ja que l'or i la plata, al capdavall, han estat durant segles un valor immanent, el màxim valor
valor immanent en el camp de les relacions econòmiques. I és això, or i plata, i or i plata en moneda concretament, el que l'avar vol posseir. En
en el camp de les relacions econòmiques. I és això, or i plata, i or i plata en moneda concretament, el que l'avar vol posseir. En moneda: perquè això
—l'or en moneda de curs normal— tendeix a fer-se fonedís. I després, la plata, que no per secundària deixaria de tenir els seus al·licients. I aquí és
¿Continuaria tenint la mateixa "qualitat", doncs, si l'or i la plata són substituïts pel paper? Quan els dirigents de les finances públiques,
que brillava al sol. Als cims, el polsim de la neu semblava un fum de plata. Pels pendissos blancs lliscaven uns minyons amb luges. Casquets
ja les farem servir nosaltres". A la tarda anem a Vilarmau. Cel gris i plata. Diuen que nevarà. Olor de fum de carboneres, com flaire de quitrà,
d'herba seca. He vist un vedellet nat de dos dies, d'un color gris de plata, pèl fi, morro humit i ulls dolços. La masovera deia: "Fa un morriquet
anat al poble. La lluna ja no era velada de boirina, com al camí d'anada (plata agrisada darrera els castanyers nus), sinó pura i lluent en la nit
a la baga. A la tarda, ens arribem al Pujolar, a comprar ous. Núvols de plata sobre el Montseny, neu de plata. Després una gran nuvolada grisa apaga el
al Pujolar, a comprar ous. Núvols de plata sobre el Montseny, neu de plata. Després una gran nuvolada grisa apaga el paisatge pròxim, però es veu el
, ardent! Cel gris, cap al tard. L'àlber és verd-gris, or vell i plata. 21 octubre. Matí d'or, tranquil, extàtic. Les fagedes
La vaca, sofrent, gemegava. Però li han acostat el vedell —gris, de plata humida— i la mare s'ha incorporat i s'ha posat a llepar-lo.
Vénen de la costa cap a ponent. Els veiem brillar al sol, com astres de plata, i es perden entre les lleus onades dels núvols. 21
irisades bombolles, s'atansaven en conjunció sideral, vives estrelles de plata. Endut per aquelles subtileses primaverals, he escrit un poemet a la
i roba. A un pagès li van trobar 6.000 pessetes en monedes de plata. Llur retenció és il·lícita, així com la de les joies. I la roba?...
fuet. /Mire mi arma\: i m'ensenya un fuet de cuiro, amb mànec de plata treballada, que li serveix per fer creure els moros. Després baixem i
especialment la figura atlètica d'un númida que duia grans arracades de plata i semblava un pirata medieval. L'oficial em diu que la majoria
gran Napoleó obria allí on el seu cavall blanc posava els seus cascs de plata. La indignació de Campdepadrós en llegir aquest retòric article, no
bastant tendra, i en aquests moments està culminant en una apoteosi de plata i de somni acromat, degut a la lluna de sempre, que es va passejant amb
en les més líriques flors. En el pit dels galls dindis, uns màstils de plata —en els quals, com en els suplicis otomans, s'havien empalat quatre
un d'aquests ocells aquàtics d'ales de seda i bec d'espasí, pintats de plata, de llet i de tinta xinesa, molt més elegants, molt més maliciosament
de Borabora i sobre el tòrax moll de cap a cap i lluent com si fos de plata. Enmig de la feina dels minyons arribà la mola de Poroi i es precipità de
espès i la finestra, i dubto si és un verd tenuíssim o si és plata, freda com la insistent finor del bisturí que esquinça
no n'havia dut, de ganivet. [(Pausa breu.)] Vas tenir els dits de plata aquella nit, Clavell! [(Amenaçador.)] Que vas ser tu, covard, qui
uns canelobres i una palangana. ¿Què dius? ¿Que tampoc no té rentamans de plata? ¡No pot esser! Mira, ara que me'n record: és necessari comptar es
res sense Vossa Mercè. Lo primer, he fet tancar es armaris i comptar sa plata. Caldrà encatifar i... —Molt bé, Remei; però es capellà és lo primer. No
canelobres, una palmatòria, una safata i un aiguabeneiter, tot de plata. També hi posà una branqueta d'olivera, que podia semblar de l'hort de
de fe... I canviant de to: —He manllevat un adreç de combregar. És de plata massissa. Es fixi que bé està s'altaret. Malgrat que es moria, la senyora
escamotejar-li algunes coses. Per un moment pensà a deixar tota la plata al cotxer, però el seu sentit de classe es revoltà: un cotxer ha de
solemnement ben vestida. Un bon dinar a l'Hotel Colón (a deu duros de plata el cobert) reclamava el bicarbonat o la sesta. Els metges de moda
ben mirat, que ara jo sóc un os, parlant en plata. Però ja truquen tots seixanta. "Passeu, passeu. És casa
sense dir-me adéu, i m'és cauteri una barreta de plata de self-pity fresca. Pobre de mi, que vaig plorant
que el vent les faci volar, sense llast d'or ni de plata ni res que pugui pesar. L'estel que Déu ens destina
mai ningú el féu decantar a pes d'or ni a pes de plata, i ai del qui el pogués comprar! que se'l tornaria a
batre a l'aigua hi fan una lluïssor, com dues ales de plata que degotessin claror: Catalunya, pàtria nostra,
capbussa en la vessana blavosa de lloseres, i amb sa plata gelada acarona l'espona d'esquívola mirada.
l'escala. Mado mateixa va obrir la porta; duia un pijama colonial i plata, i els pits de Mado, apretant el setí del pijama, feien l'efecte de dues
irae esgarrapant-li els llavis. Sort que li va carregar els galons de plata i les solapes d'un vermell impulsiu, i va entretenir-se cargolant-li un
aguanten un antifaç de seda. En un sofà estratègic, jeuen un dominó de plata i un gran ram de camèlies, apretant-se dintre una paperina de paper
de Salomé Roca, una senyora pes fort, que duia una curtíssima túnica de plata i ensenyava tot el que podia amb una agressivitat de satiressa. Els
de carretera, una bomba d'essència pintada de vermell es combinava amb la plata agonitzant de les herbes d'un marge. Pat s'aturà per fer deu litres.
l'ombra de l'escaleta que estigui al nivell de la reduïda suma de plata que ell porta als dits. És tristíssim, però és així mateix; la revelació
mates).] Escena III [(Arriba Na Margalida amb un cove de plata ple de roba, damunt el cap, i una post d'or davall l'aixella. Es treu les
es veu minvar com en el cel la claredat del dia. El peix de plata, amb vives tremolors, s'estén damunt el moll dels pescadors,
per al senyoriu de Comarquinal és de poder tornar a la cuina les plates gairebé plenes, en contrast amb els costums de Barcelona, on, segons

  Pàgina 1 (de 62) 50 següents »