Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tan cares als homes", mormolava el pensament de Plutó. "Venes d'or, de	plata	, de ferro, i munts del carboni diamant i del corindó, alúmina nativa, amb
sense oblidar-se'n de cap. Per què amuntega tants i tants menudalls de	plata	, encara que en moneda legal, si no s'ha de comprar ni uns tristos
bé, d'un gros bou àtic, d'or puríssim —no d'un trist òbol de modesta	plata	—, col·locat trepitjant la llengua, per a un repòs tranquil en el fosc
gairebé amb sor Àgueda de la Creu, qui tenia, com deien allí, les mans de	plata	. La gràcia de les mans seves, l'heretà Mila en el brodar, i tal vegada
tenia —"tenia": en passat— una part de raó, ja que l'or i la	plata	, al capdavall, han estat durant segles un valor immanent, el màxim valor
valor immanent en el camp de les relacions econòmiques. I és això, or i	plata	, i or i plata en moneda concretament, el que l'avar vol posseir. En
en el camp de les relacions econòmiques. I és això, or i plata, i or i	plata	en moneda concretament, el que l'avar vol posseir. En moneda: perquè això
—l'or en moneda de curs normal— tendeix a fer-se fonedís. I després, la	plata	, que no per secundària deixaria de tenir els seus al·licients. I aquí és
¿Continuaria tenint la mateixa "qualitat", doncs, si l'or i la	plata	són substituïts pel paper? Quan els dirigents de les finances públiques,
que brillava al sol. Als cims, el polsim de la neu semblava un fum de	plata	. Pels pendissos blancs lliscaven uns minyons amb luges. Casquets
ja les farem servir nosaltres". A la tarda anem a Vilarmau. Cel gris i	plata	. Diuen que nevarà. Olor de fum de carboneres, com flaire de quitrà,
d'herba seca. He vist un vedellet nat de dos dies, d'un color gris de	plata	, pèl fi, morro humit i ulls dolços. La masovera deia: "Fa un morriquet
anat al poble. La lluna ja no era velada de boirina, com al camí d'anada (	plata	agrisada darrera els castanyers nus), sinó pura i lluent en la nit
a la baga. A la tarda, ens arribem al Pujolar, a comprar ous. Núvols de	plata	sobre el Montseny, neu de plata. Després una gran nuvolada grisa apaga el
al Pujolar, a comprar ous. Núvols de plata sobre el Montseny, neu de	plata	. Després una gran nuvolada grisa apaga el paisatge pròxim, però es veu el
, ardent! Cel gris, cap al tard. L'àlber és verd-gris, or vell i	plata	. 21 octubre. Matí d'or, tranquil, extàtic. Les fagedes
La vaca, sofrent, gemegava. Però li han acostat el vedell —gris, de	plata	humida— i la mare s'ha incorporat i s'ha posat a llepar-lo.
Vénen de la costa cap a ponent. Els veiem brillar al sol, com astres de	plata	, i es perden entre les lleus onades dels núvols. 21
irisades bombolles, s'atansaven en conjunció sideral, vives estrelles de	plata	. Endut per aquelles subtileses primaverals, he escrit un poemet a la
i roba. A un pagès li van trobar 6.000 pessetes en monedes de	plata	. Llur retenció és il·lícita, així com la de les joies. I la roba?...
Mire mi arma: i m'ensenya un fuet de cuiro, amb mànec de	plata	treballada, que li serveix per fer creure els moros. Després baixem i
especialment la figura atlètica d'un númida que duia grans arracades de	plata	i semblava un pirata medieval. L'oficial em diu que la majoria
gran Napoleó obria allí on el seu cavall blanc posava els seus cascs de	plata	. La indignació de Campdepadrós en llegir aquest retòric article, no
bastant tendra, i en aquests moments està culminant en una apoteosi de	plata	i de somni acromat, degut a la lluna de sempre, que es va passejant amb
en les més líriques flors. En el pit dels galls dindis, uns màstils de	plata	—en els quals, com en els suplicis otomans, s'havien empalat quatre
un d'aquests ocells aquàtics d'ales de seda i bec d'espasí, pintats de	plata	, de llet i de tinta xinesa, molt més elegants, molt més maliciosament
de Borabora i sobre el tòrax moll de cap a cap i lluent com si fos de	plata	. Enmig de la feina dels minyons arribà la mola de Poroi i es precipità de
espès i la finestra, i dubto si és un verd tenuíssim o si és	plata	, freda com la insistent finor del bisturí que esquinça
no n'havia dut, de ganivet. [(Pausa breu.)] Vas tenir els dits de	plata	aquella nit, Clavell! [(Amenaçador.)] Que vas ser tu, covard, qui
uns canelobres i una palangana. ¿Què dius? ¿Que tampoc no té rentamans de	plata	? ¡No pot esser! Mira, ara que me'n record: és necessari comptar es
res sense Vossa Mercè. Lo primer, he fet tancar es armaris i comptar sa	plata	. Caldrà encatifar i... —Molt bé, Remei; però es capellà és lo primer. No
canelobres, una palmatòria, una safata i un aiguabeneiter, tot de	plata	. També hi posà una branqueta d'olivera, que podia semblar de l'hort de
de fe... I canviant de to: —He manllevat un adreç de combregar. És de	plata	massissa. Es fixi que bé està s'altaret. Malgrat que es moria, la senyora
escamotejar-li algunes coses. Per un moment pensà a deixar tota la	plata	al cotxer, però el seu sentit de classe es revoltà: un cotxer ha de
solemnement ben vestida. Un bon dinar a l'Hotel Colón (a deu duros de	plata	el cobert) reclamava el bicarbonat o la sesta. Els metges de moda
ben mirat, que ara jo sóc un os, parlant en	plata	. Però ja truquen tots seixanta. "Passeu, passeu. És casa
sense dir-me adéu, i m'és cauteri una barreta de	plata	de self-pity fresca. Pobre de mi, que vaig plorant
que el vent les faci volar, sense llast d'or ni de	plata	ni res que pugui pesar. L'estel que Déu ens destina
mai ningú el féu decantar a pes d'or ni a pes de	plata	, i ai del qui el pogués comprar! que se'l tornaria a
batre a l'aigua hi fan una lluïssor, com dues ales de	plata	que degotessin claror: Catalunya, pàtria nostra,
capbussa en la vessana blavosa de lloseres, i amb sa	plata	gelada acarona l'espona d'esquívola mirada.
l'escala. Mado mateixa va obrir la porta; duia un pijama colonial i	plata	, i els pits de Mado, apretant el setí del pijama, feien l'efecte de dues
irae esgarrapant-li els llavis. Sort que li va carregar els galons de	plata	i les solapes d'un vermell impulsiu, i va entretenir-se cargolant-li un
aguanten un antifaç de seda. En un sofà estratègic, jeuen un dominó de	plata	i un gran ram de camèlies, apretant-se dintre una paperina de paper
de Salomé Roca, una senyora pes fort, que duia una curtíssima túnica de	plata	i ensenyava tot el que podia amb una agressivitat de satiressa. Els
de carretera, una bomba d'essència pintada de vermell es combinava amb la	plata	agonitzant de les herbes d'un marge. Pat s'aturà per fer deu litres.
l'ombra de l'escaleta que estigui al nivell de la reduïda suma de	plata	que ell porta als dits. És tristíssim, però és així mateix; la revelació
mates).] Escena III [(Arriba Na Margalida amb un cove de	plata	ple de roba, damunt el cap, i una post d'or davall l'aixella. Es treu les
es veu minvar com en el cel la claredat del dia. El peix de	plata	, amb vives tremolors, s'estén damunt el moll dels pescadors,
per al senyoriu de Comarquinal és de poder tornar a la cuina les	plates	gairebé plenes, en contrast amb els costums de Barcelona, on, segons

Pàgina 1 (de 70)

50 següents