×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ple |
Freqüència total: 36635 |
CTILC1 |
amb Cronos, el va guanyar, el va encadenar i va obligar-lo a retornar, | plens | de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava sencers | els ferros i combatien, els uns contra Zeus, els altres a favor. Tot era | ple | de Gegants i de Cíclops, del llinatge d'Uranos i Gea. Tres dels Cíclops, | agradables proporcions. En la Teogonia, Zeus és alhora marit de Metis, | plena | de saviesa i de ciència. La similitud dels noms es presta a | en el transcurs del qual va precipitar el sogre en una fossa | plena | de foc, i Dioneu es va cremar fins a convertir-se en un grapadet de | com de captaire —kíbisis—, que ningú no aconseguirà mai de veure | ple | , i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà, si | deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats | plens | de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després | em sembla que sento alhora un ample galop de nobles cavalleries, en | plena | llibertat, per altes herbes de camps humits, a terres planeres que vaig | mena de càntir amb detalls arqueològics ben precisos, tres orenetes en | ple | vol, elegants, ràpides, gràcils. Com que són una encertada mescla de les | història. Per una religiosa distracció havia de davallar abans d'hora, en | plena | joventut, a l'Hades, si no trobava algú que s'avingués de grat a | a Nysa, perquè no existeix sinó en la faula. En el mite, és una muntanya | plena | de meravelles, de boscos i de fonts. Les nimfes, o un gran nombre | val a dir-ho. És clar que començaràs demà una altra vida. Però més | plena | i feliç que la que fins ara has viscut, i això que els teus pares han | que els teus pares han procurat sempre d'apartar de tu la tristesa. Més | plena | i més feliç, perquè, quan s'escaigui, coneixeràs el goig suprem de la | entre els primers cants dels ocells just desvetllats, els avisos | plens | de seny d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall, | Pulcre. "Però he de fer-li notar que és un monarca poderós, encara que | ple | de dissort." "Valga'm Déu!", s'impacientava la senyora Magdalena | confosa en un mar sense límits." Electra "El casal és buit d'amics i | ple | de la gent que mata", comprovava l'arrogant matrona, amb un eficaç | ara. I els fills, i els néts, i les nores? Tu sí que tens la vida | plena | , te l'envejo. Insisteixes a preguntar-me per Teoclimen? Et torno a | de barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el | ple | vehicle, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no venien | Davant aquestes amonestacions la vida se li apareixia monòtona i tancada, | plena | de tristesa i de vulgaritat, gairebé absurda. Però les veus ressonaven | dies. Era un home curt de talla, ja entrat en anys, una mica encorbit i | ple | de xacres. L'alegria de la festa li havia fet perdre el sentit —cosa que | amigues, sempre li havia cridat l'atenció aquella figureta exquisida, | plena | d'una gràcia i d'una distinció raríssimes a Santa Maria. Mila era, en | febre. Tot ell s'havia recollit dintre seu com en acció de gràcies, | ple | de fervor, com si un vast i poderós despertar es produís en la seva | mentre ell s'hi ventava a mossegades cec de ràbia, impotent, amb la cara | plena | de sang. Quimet va córrer devers ell i l'abraçà estretament, i abraçats | a ell envoltada de la mateixa veneració: Tino Costa es sentia envers ell | ple | de gratitud. Però necessitava complir aquell acte com qui compleix un | aconseguí dominar la fera. Quan arribaren els caçadors el veieren tot | ple | de sang, lluitant a força de braços amb el cadell i ventant-s'hi àdhuc a | forats oberts a les parets gruixudes del seu casal! Adéu, casa espaiosa | plena | de serventes, preparada per a rebre-la amb el vestit de núvia! Adéu, | presoneres, tancades i incomprensives, amb llurs odis, llurs creences, | plenes | d'obstinació i de ferocitat. Eren els temps de la pàtria potestat i de | les altres nits de sant Joan. Mila es sentia feliç, amb una felicitat | plena | . En el seu cor l'alegria de la breu estada amb ell, el contacte de la | morta la va deixar... Però, cosa estranya, ara, la cançó, per a Mila, era | plena | d'alegria. No, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una | paraula. Càndia del Noro aquella nit li explicà una història tenebrosa, | plena | de violències i d'incomprensions en les ànimes, com alguna de les | a l'ombra del portal i aixecà el fanal per il·luminar-la. Se li acostà | ple | d'astorament. Ella li suplicà que li portés quelcom amb què cobrir-se i | d'ella baldament fos per uns pocs dies; però Tinet ja es sentia tan de | ple | en la il·lusió d'aquell viatge, que sa mare acabà per conformar-s'hi. I | Li semblava com si davant d'ella s'obrís un món nou, un món tan | ple | de belleses, de tanta felicitat, que a voltes la feia quasi tremolar d'un | amb un foraster. D'aquestes relacions nasqué un fill. Tot el poble n'anà | ple | . Quan va néixer l'infant, el pare havia desaparegut. Aquí a Santa Maria | contra ell, com una nena que cerqués empar. Ara parlaren en un repòs de | plenes | benaurances. —Com desitjava veure't, Mila, estimada meva! Era com si | l'evocava així. Ara, aquesta nit, mirant-lo allunyar-se, encara en la | plena | felicitat de la seva abraçada, Mila sentia, amb tot, com un enyor | d'aquest camí es plantava un petit ametller amb floretes blanques, com en | plena | florida, i al peu del qual el Sant, que passaria arreplegant llenya per a | sospita als ulls. Ja ho podia témer: una cançó irreverent, alguna facècia | plena | de malícia inofensiva. I, en efecte: —Vols que et canti una cançó, Mila? | a les Roques a consultar-ho a la Ruda. Allí, en aquella habitació que té, | plena | de pells de serp, de mussols dissecats i amb poca llum (així ho diuen els | anys, molt abans d'aquest temps comptaves ja els dies que faltaven, | plena | d'il·lusió. La primera cosa de què em parlaves en arribar jo era de les | i volien, separada d'ell per tanta diferència de fortuna, bella i | plena | de bondat, adornada de totes les virtuts, i quan estava, sobretot, a punt | havia deixat la primera relació, Quim Bisa reconeixia en ell l'antic amic | ple | de tendresa i de generositat, capaç, per l'amistat, de tots els | casar-se amb un noi ric, d'excel·lent família, bon mosso i de disposició, | ple | de bondat i enamorat d'ella fins a la follia. Res no mancava a Mila de | i ell sentí que el cor li sanglotava dintre el pit; però va dir-s'ho | ple | de fermesa: "No la veuré més." I es reclogué en la solitud, com un | Així es passava hores i hores. Sa mare, el rostre decantat damunt d'ell, | ple | de preocupació; la mà que li estovava el coixí perquè el seu cap hi | el record de Mila havia rebrotat en ell amb una força abassegadora, | ple | d'un atractiu irresistible, de tal manera, que li era impossible | recordà que, a la tornada de la seva primera fugida, Sileta, amb paraules | plenes | d'innocència, li digué que cada dia havia resat per ell, perquè tornés, i | que l'acompanyés. Tia Càndia davant d'allò es sentí novament astorada, | plena | d'esglai. —És horrible, Mila. Ja ho has pensat bé? Has pensat en ton pare | -se— i la tempesta s'acosta. Tal vegada..." I no acabà; vivia ja de | ple | en aquella il·lusió, i sentia que no podia prescindir de Mila. No podia | La llum de la que hi havia sobre la calaixera l'il·luminava gairebé de | ple | . Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan pàl·lid i amb la barba | felicitat de la seva companyia, de sentir-la al seu costat en la nit, | plena | d'amor per ell; i la consciència que era la nit darrera feia encara més |
|