Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb Cronos, el va guanyar, el va encadenar i va obligar-lo a retornar,	plens	de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava sencers
els ferros i combatien, els uns contra Zeus, els altres a favor. Tot era	ple	de Gegants i de Cíclops, del llinatge d'Uranos i Gea. Tres dels Cíclops,
agradables proporcions. En la Teogonia, Zeus és alhora marit de Metis,	plena	de saviesa i de ciència. La similitud dels noms es presta a
en el transcurs del qual va precipitar el sogre en una fossa	plena	de foc, i Dioneu es va cremar fins a convertir-se en un grapadet de
com de captaire —kíbisis—, que ningú no aconseguirà mai de veure	ple	, i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà, si
deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats	plens	de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després
em sembla que sento alhora un ample galop de nobles cavalleries, en	plena	llibertat, per altes herbes de camps humits, a terres planeres que vaig
mena de càntir amb detalls arqueològics ben precisos, tres orenetes en	ple	vol, elegants, ràpides, gràcils. Com que són una encertada mescla de les
història. Per una religiosa distracció havia de davallar abans d'hora, en	plena	joventut, a l'Hades, si no trobava algú que s'avingués de grat a
a Nysa, perquè no existeix sinó en la faula. En el mite, és una muntanya	plena	de meravelles, de boscos i de fonts. Les nimfes, o un gran nombre
val a dir-ho. És clar que començaràs demà una altra vida. Però més	plena	i feliç que la que fins ara has viscut, i això que els teus pares han
que els teus pares han procurat sempre d'apartar de tu la tristesa. Més	plena	i més feliç, perquè, quan s'escaigui, coneixeràs el goig suprem de la
entre els primers cants dels ocells just desvetllats, els avisos	plens	de seny d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall,
Pulcre. "Però he de fer-li notar que és un monarca poderós, encara que	ple	de dissort." "Valga'm Déu!", s'impacientava la senyora Magdalena
confosa en un mar sense límits." Electra "El casal és buit d'amics i	ple	de la gent que mata", comprovava l'arrogant matrona, amb un eficaç
ara. I els fills, i els néts, i les nores? Tu sí que tens la vida	plena	, te l'envejo. Insisteixes a preguntar-me per Teoclimen? Et torno a
de barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el	ple	vehicle, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no venien
Davant aquestes amonestacions la vida se li apareixia monòtona i tancada,	plena	de tristesa i de vulgaritat, gairebé absurda. Però les veus ressonaven
dies. Era un home curt de talla, ja entrat en anys, una mica encorbit i	ple	de xacres. L'alegria de la festa li havia fet perdre el sentit —cosa que
amigues, sempre li havia cridat l'atenció aquella figureta exquisida,	plena	d'una gràcia i d'una distinció raríssimes a Santa Maria. Mila era, en
febre. Tot ell s'havia recollit dintre seu com en acció de gràcies,	ple	de fervor, com si un vast i poderós despertar es produís en la seva
mentre ell s'hi ventava a mossegades cec de ràbia, impotent, amb la cara	plena	de sang. Quimet va córrer devers ell i l'abraçà estretament, i abraçats
a ell envoltada de la mateixa veneració: Tino Costa es sentia envers ell	ple	de gratitud. Però necessitava complir aquell acte com qui compleix un
aconseguí dominar la fera. Quan arribaren els caçadors el veieren tot	ple	de sang, lluitant a força de braços amb el cadell i ventant-s'hi àdhuc a
forats oberts a les parets gruixudes del seu casal! Adéu, casa espaiosa	plena	de serventes, preparada per a rebre-la amb el vestit de núvia! Adéu,
presoneres, tancades i incomprensives, amb llurs odis, llurs creences,	plenes	d'obstinació i de ferocitat. Eren els temps de la pàtria potestat i de
les altres nits de sant Joan. Mila es sentia feliç, amb una felicitat	plena	. En el seu cor l'alegria de la breu estada amb ell, el contacte de la
morta la va deixar... Però, cosa estranya, ara, la cançó, per a Mila, era	plena	d'alegria. No, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una
paraula. Càndia del Noro aquella nit li explicà una història tenebrosa,	plena	de violències i d'incomprensions en les ànimes, com alguna de les
a l'ombra del portal i aixecà el fanal per il·luminar-la. Se li acostà	ple	d'astorament. Ella li suplicà que li portés quelcom amb què cobrir-se i
d'ella baldament fos per uns pocs dies; però Tinet ja es sentia tan de	ple	en la il·lusió d'aquell viatge, que sa mare acabà per conformar-s'hi. I
Li semblava com si davant d'ella s'obrís un món nou, un món tan	ple	de belleses, de tanta felicitat, que a voltes la feia quasi tremolar d'un
amb un foraster. D'aquestes relacions nasqué un fill. Tot el poble n'anà	ple	. Quan va néixer l'infant, el pare havia desaparegut. Aquí a Santa Maria
contra ell, com una nena que cerqués empar. Ara parlaren en un repòs de	plenes	benaurances. —Com desitjava veure't, Mila, estimada meva! Era com si
l'evocava així. Ara, aquesta nit, mirant-lo allunyar-se, encara en la	plena	felicitat de la seva abraçada, Mila sentia, amb tot, com un enyor
d'aquest camí es plantava un petit ametller amb floretes blanques, com en	plena	florida, i al peu del qual el Sant, que passaria arreplegant llenya per a
sospita als ulls. Ja ho podia témer: una cançó irreverent, alguna facècia	plena	de malícia inofensiva. I, en efecte: —Vols que et canti una cançó, Mila?
a les Roques a consultar-ho a la Ruda. Allí, en aquella habitació que té,	plena	de pells de serp, de mussols dissecats i amb poca llum (així ho diuen els
anys, molt abans d'aquest temps comptaves ja els dies que faltaven,	plena	d'il·lusió. La primera cosa de què em parlaves en arribar jo era de les
i volien, separada d'ell per tanta diferència de fortuna, bella i	plena	de bondat, adornada de totes les virtuts, i quan estava, sobretot, a punt
havia deixat la primera relació, Quim Bisa reconeixia en ell l'antic amic	ple	de tendresa i de generositat, capaç, per l'amistat, de tots els
casar-se amb un noi ric, d'excel·lent família, bon mosso i de disposició,	ple	de bondat i enamorat d'ella fins a la follia. Res no mancava a Mila de
i ell sentí que el cor li sanglotava dintre el pit; però va dir-s'ho	ple	de fermesa: "No la veuré més." I es reclogué en la solitud, com un
Així es passava hores i hores. Sa mare, el rostre decantat damunt d'ell,	ple	de preocupació; la mà que li estovava el coixí perquè el seu cap hi
el record de Mila havia rebrotat en ell amb una força abassegadora,	ple	d'un atractiu irresistible, de tal manera, que li era impossible
recordà que, a la tornada de la seva primera fugida, Sileta, amb paraules	plenes	d'innocència, li digué que cada dia havia resat per ell, perquè tornés, i
que l'acompanyés. Tia Càndia davant d'allò es sentí novament astorada,	plena	d'esglai. —És horrible, Mila. Ja ho has pensat bé? Has pensat en ton pare
-se— i la tempesta s'acosta. Tal vegada..." I no acabà; vivia ja de	ple	en aquella il·lusió, i sentia que no podia prescindir de Mila. No podia
La llum de la que hi havia sobre la calaixera l'il·luminava gairebé de	ple	. Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan pàl·lid i amb la barba
felicitat de la seva companyia, de sentir-la al seu costat en la nit,	plena	d'amor per ell; i la consciència que era la nit darrera feia encara més

Pàgina 1 (de 666)

50 següents