Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'all, som uns histrions insuportables, tenim una aparença totalment	plebea	—segons com, excessivament aristocràtica—, i a penes amaguem el bandoler
que és sempre valenta i no poques vegades oportuna, d'una desimboltura	plebea	. Els aficionats a estudis de sang, que pretenen a darrera hora fer de
nostres i cal deixar-los fer. Parlava així perquè els apassionaments són	plebeus	, i una Bearn no pot irritar-se com una peixatera. El sentit de
la professió; però Dona Obdúlia sempre havia estat libidinosa. Per ella,	plebea	de temperament i tenint una visió directa de les coses, l'univers no
però sóc agrisat, i només parlo de generalitats, com un	plebeu	que mai no va escoltar, frescos i lents, els records
d'aquells aristòcrates esbravaven llurs inclinacions sexuals en un clima	plebeu	i resclosit; no tenia res de particular que moltes vegades tot l'excitant
la novel·la tenia un perfum romàntic que la desinfectava del tuf	plebeu	i poc distingit del venciment d'una lletra que no podia pagar. El record
que l'esport era la cosa més corrosiva, més desmoralitzadora i més	plebea	del món. Les matinades, quan duia cap a dormir el seu bigotet enganxat
s'avorriren moltes estones, però varen desconèixer el fregadís de xicots	plebeus	que haurien pogut relaxar-les amb el pretext d'un americanisme de
Passeig de Gràcia lluent, sinó amb la barriada formiguejadora, cridaire,	plebea	. Tot el barri em semblava que feia olor de salol (Reminiscències del
L'altre és rabassut, vulgar, sense expressió, el tipus del català més	plebeu	i matusser. Parlem. En efecte, són manyans de Barcelona. Volen fer les
les coses eren lletges, fatigants. La gent dels carrers era vulgar,	plebea	, usada, sense la simpatia que jo trobava a les cares dels pagesos que
poignon!, reprèn Josep, altivament, amb una paraula encara més	plebea	que la galette amb què el cambrer ha volgut marcar el nostre baix
hi ha places i carrers d'aspecte sumptuós, però la gent té un aire	plebeu	i democràtico-socialista. Per a un individualista anàrquic com jo sóc
del mirall, Cosme ho reservaria per a més tard, per als dies rutinaris i	plebeus	, quan l'home reprendria, junt amb el seu vestit usual, les idees i els
Impossible, noi, els morts no tenen pes. Soldat Primer. —Els	plebeus	no en tenen! Però ell, abans de ser un mort reial, era un rei viu i
d'un Àngel militant de l'ordre ínfim, amb aparença de	plebeu	; avança des de la porta del saló plutònic, fet
a tothom que posseís o poblés un lloc de més de quinze cases, ni que fos	plebeu	o eclesiàstic. Per aquest cantó, doncs, els "ciutadans honrats" del
banda, certs privilegis dels reis acostaven "ciutadans" i fins i tot	plebeus	a les conveniències de la noblesa. Recordem que la "jurisdicció
ens exigís una responsabilitat. Cap renaixentista no es glorieja d'ésser	plebeu	—com farà un revolucionari típic, encara que sigui aristòcrata de
jutge; l'exercici de la justícia demana una experiència de segles. Els	plebeus	elevats al poder es signifiquen per la crueltat, el terror, la fúria, la
radicals, el camí curt, el tirar al dret, als temperaments demagogs i	plebeus	. Els intel·lectuals i la política. Un home de lletres i d'esperit a
de professió i de pretensions filosòfiques serveixen avui la idolatria	plebea	. No són pas nombrosos els qui han seguit una trajectòria inflexible
masses, i quan veiem que molts serveixen "pro domo propia" la idolatria	plebea	, pensem que acaten una forma, si voleu, però baixa forma, de democràcia,
i furgar més endins. La millor democràcia serà aquella en què el sector	plebeu	sigui menor o hi domini menys. I és fàcil, d'altra banda, evitar que la
les persecucions religioses. Aversió a tot despotisme, màximament si és	plebeu	. Horror de la injustícia i de la tirania. Fàstic de l'enormitat, de la
poc elegant, i pel meu nom de baptisme, tant vulgar si no de tot en tot	plebeu	. Aquests mots eren verí dins les meves orelles; i quan, el mateix dia de
l'emprenedor funerari —un home que no coneixem, i del qual l'apel·lació	plebea	mai fins aquesta nit no havía contrariat les nostres orelles reials—
que a Catalunya. N'hi havia alguns, com aquests nobles nous —la gent més	plebea	de casa nostra—, que feien veure que ho eren; però ni ells ho arribaven a
i l'home hi han d'haver nascut. L'arbre tragic farà olives, però l'arbre	plebeu	farà garrofes. Però la carretera segueix, i el cotxe segueix la
el proletariat (destrucció de les organitzacions obreres per mitjans	plebeus	, segons l'encertada expressió de Trotski, mesures de violència extrema,
restaurà la tirania anglesa, reduí els nobles a llur vella condició de	plebeus	, i aleshores girà de dret llur diligent atenció a la sembra de les
calor inexorable. Són d'un còmic de patacada, d'un humorisme absolutament	plebeu	, però al capdavall hom està avesat a relaxar les seves exigències
lloc que els pertocava, s'han hagut de veure suplantats per la terrissa	plebea	i la demagògica llauna. Passem a una altra secció: és la dels mobles
per la lletjota i humil i útil estrepa, que creix i ensenya la seva flor	plebea	rosada al voltant del marge de soldó, a fi i efecte de que la cuinera
Rodabassols? —Fulles d'ensiam! Aquests mots són un part de la vostra ment	plebea	, comare Maicalla! —Plebea, heu dit? —Plebea, plebea, pugeu-hi de peus
Aquests mots són un part de la vostra ment plebea, comare Maicalla! —	Plebea	, heu dit? —Plebea, plebea, pugeu-hi de peus! —Plebea jo, quan
són un part de la vostra ment plebea, comare Maicalla! —Plebea, heu dit? —	Plebea	, plebea, pugeu-hi de peus! —Plebea jo, quan una àvia meva plantà cara a
de la vostra ment plebea, comare Maicalla! —Plebea, heu dit? —Plebea,	plebea	, pugeu-hi de peus! —Plebea jo, quan una àvia meva plantà cara a deu rates
Maicalla! —Plebea, heu dit? —Plebea, plebea, pugeu-hi de peus! —	Plebea	jo, quan una àvia meva plantà cara a deu rates juntes, en aquella guerra
naturalment, per la imperialesa, diguem-ho així. Potser aquesta llecor	plebea	era el rent d'un sentiment infantil, una deixalla d'aquelles emocions de
part contrària tot fou fer escarafalls respecte la meva ínfima condició	plebea	. Àdhuc, el Secretari, per tal de resoldre aquella qüestió a satisfacció
fessiu parlar, tant per la poca solta de la conversa, com per aquella veu	plebea	que aviat esvaïa l'encís de la contemplació. La senyora Remei, que
subterrània la Soledat, aqueixa dona de fang, totxa i mal parlada, de veu	plebea	i cabells de pèl de panotxa, i n'està fent una Lluïsa, ingènuament
coneixia prou bé, es deixà anar insensiblement pel rossolant de la seva	plebea	coqueteria. En Constantí Clavell, que cap a les seves velleses havia
gola, es deixava governar per una alegria barroera i parlava amb veu més	plebea	que mai. Així de l'una festa a l'altra, cada vegada amb més nombrosa
amb la pèrdua cada vegada més efectiva del control sobre les puixances	plebees	de la seva ànima, es deixava anar a una exaltació voluptuosa, i els
quan començà a descobrir, allí, ajagut al llit, en silenci, la	plebea	ronquera de la veu, la poca solta de la conversa, la manca de vigor de
tot exclòs i sols les petjades d'ella es fan visibles per les paraules	plebees	i les imatges barroeres que sovint se li escapen, s'esbandeix del cel la
les Tulipes eren massa amigues de l'ostentació; les Jonquilles eren massa	plebees	i les flors de tell eren massa petites i tenien una parentela que no

Pàgina 1 (de 7)

50 següents