×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb plec |
Freqüència total: 2247 |
CTILC1 |
així, ja no recordo per què, procurarà d'atenuar, allisant-me els | plecs | de les sumptuoses vestidures que aparello a propòsit, fent desaparèixer | seu pis. Anava sense barret, despentinat. Els pantalons li queien formant | plecs | sobre les sabates, portava el gec descordat; avançava balandrejant; | tres sospiren, disgustats, i ell ho aprofita per a estirar un altre | plec | de la muntanya on seu. El desdoblega i llegeix: "Declarem sospitoses de | Ho hem fet altres vegades. Ell torna a obrir els ulls, deixa caure el | plec | de paper dins el bassal. —No en necessitem cap, de secretària —explica—. | Ell pega llambregades distretes que només veuen els colors dels | plecs | atapeïts de lletra menuda; blancs, blaus, verds, negres, grocs, lila, | folrada de verd i tots els corresponsals s'apressen a treure grans | plecs | de quartilles dels calaixos. Alguns, que deuen tenir la imaginació més | d'uns segells de goma ovalats mentre el seu company fulleja uns | plecs | extensos, cerca la xifra que identifica la seva persona, hi fa un senyal | l'esguard alçat dels altres dos, arriba a dos dits del sostre, estira un | plec | de papers que freguen el guix clivellat i en alguns indrets caigut, i un | de Cordelles, hauria estat, qui sap, un bon notari, que hauria omplert | plecs | de prosa ciceroniana en castellà, hauria fet poesies horacianes segons | de pomada els negríssims cabells de les seves filles, amb el mateix | plec | trist i sever en els llavis, abans tan bonics, que expressava tot el seu | tots ells tendís a la definitiva crisi. Narcís Codolar treballava, omplia | plecs | de prolixes declaracions de testimonis tots ells tendint a demostrar | sinó moltes, prometé escriure a Erasme, cosa que va fer, i lliurar-li el | plec | de les Memòries, cosa que ni tan sols mencionà a la carta. Jeroni moria | a la meva joventut tan marcida però tan viva encara a cada arruga, a cada | plec | de la pell. No saps, i voldria que mai no ho sabessis, què és ésser vell | El paper s'ha anat fent vell, embrutant-se de groc, en algun angle dels | plecs | clareja. Podria copiar-te'n, Helena, algun bocí, escriure-te'l de memòria, | llit, plegà curosament les mànigues damunt l'esquena i el doblegà en dos | plecs | : llest per desar-lo. Una flaire de perfum fresc, olorós de camp li entrà | de Marc... Del cervell dividit en diuen esquizofrènia, de tants de | plecs | com té la mar, ones: quin nom donar-li a aquesta escissió meva que em fa | espiritual que enamora. Podreu trobar un diplomàtic tan elegant, amb un | plec | tan amable, amb un cop d'ull tan comprensiu del cor humà i de la malícia | negra i descolorida. D'una de les butxaques de l'americana li sobreïx un | plec | de papers; de l'altra, un llibre. Camina lentament. En el seu rostre | Zurbarán com de cosir-se unes arracades de diamants al començament d'un | plec | de la falda de vellut. A les nits de sarau, els salons apareixen decorats | agenollada als seus peus, amb la boca plena d'agulles, rectificava | plecs | , fent i desfent, en plena febre creadora. Aquella solemnitat, per estar | primer terme a la dreta, en una taula especial, una màquina d'escriure i | plecs | de papers. Les cadires, molt modestes i descabalades, estaran | la taula, Merceneta, que haig d'ordenar els meus papers. [(N'agafa un | plec | que hi ha en el calaix de la màquina d'escriure i pren una cadira, | Entra la senyora Rosa, duent el cabàs ben curull de verdures, al | plec | del braç, i alguns paquets a la mà. La Merceneta saltirona al seu | amb una mà al pit, com qui sofreix un dolor agut i persistent. Al | plec | del braç porta un vestit de núvia.)] Ernestina. [(Amb | [(Se'n va de dret a l'escalfapanxes i treu de darrera el mirall un | plec | de papers.)] Merceneta. [(Per animar un xic aquella | per eixir al menjador. El seu cos temptador s'insinua dins els | plecs | de la bata un poc trèmul i provocatiu.)] Júlia. | sis forques que el mestral feia xiular, per entre els | plecs | hi espia, ferós com tu el vas deixar, aquell esguard | va ben estirar les faldilles agafant-les amb les puntes dels dits per dos | plecs | , i ens mirava. Al cap d'una estona, com que ningú no parlava, va dir a | donar i de seguida es va treure la cartera i la va desar a dintre. I d'un | plec | de no sé on em van sortir ganes de preguntar-li una cosa que mai no havia | per sa faldada gran de terra calenta i vides precioses. En un | plec | matern de la serra s'ha fet niu, i l'home hi viu; la | Frederic adoptà una actitud de Níobe abandonada, guarnint-se amb tots els | plecs | de la túnica més solemne. Rosa jugà el seu gran paper de cara a les | un efecte meravellós. L'abandonada Níobe aixecà dansarinescament els | plecs | solemnes de la seva túnica, i ell es trobà a les mans el moll de la cama | seva pietat i la seva elegància de gran senyora. Bobby descobria en els | plecs | dels llavis, en la barbeta una mica sortint, en les arrugues, en els ulls | anar tota en l'acció com un home; és més avara i més previsora; dins dels | plecs | de la seva pell arrugada, té la bona fe de col·leccionar-hi somnis, | cortines de tela blanca encartonada, es tiva bé la faldilla, s'ordena els | plecs | del vel de blonda, i un sospir resignat li fa tremolar la medalleta de la | veu mel·líflua l'amo de la casa, el senyor Llibori, aixecant els ulls del | plec | de rebuts d'una germandat de pobres que s'entreté a omplir amb el sant | s'obren de bat a bat i una fredor d'aire enrarit topa el rostre de Laura. | Plecs | encartonats als domassos de color de billar; catifa policroma de retalls | la Seu i director espiritual del senyor Llibori, entra embolcallat en els | plecs | ondulants del seu manteu cerimoniós. Inclina la testa venerable coronada | abrandada de flames i de tortures infernals. Laura no s'adona que els | plecs | severs d'aquella roba, la cotilla antiquada, la senzillesa del pentinat | i subtileses femenines que ha hagut d'arreconar i que des dels | plecs | més dissimulats de la seva consciència es manifesten de tant en tant, en | senyores de Comarquinal, a aquella aigua quieta, no gens frunzida per cap | plec | indiscret, esdevenia odiosa; fomentà les calúmnies més fàcils de | aquella claror amable que s'irisava als voravius de la cristalleria; els | plecs | dels domassos emmarcaven l'esveltesa d'aquella figura blanca, nua | de pessigar... Laura, sense pensar res, separava instintivament qualsevol | plec | de la seva faldilla que s'escaigués una mica prop de la cama de l'oncle, | —Quant de temps de no veure-la! —es queixa Pere, posant-se vora els | plecs | de la roba de Laura, com qualsevol enamorat d'estampa romàntica. —Per què | que precedeix el capvespre. Pere, un tros més avall, es tomba; veu els | plecs | de la roba de Laura sobre el fons verd; la finor del rostre i de les | zilel·lines; en seure en una pedra del camí, la roba li queia en tot de | plecs | ondulants; en allisar-se els cabells, enretirats sobre les temples, | més clara que trobava al seu guarda-roba migrat; feia caure en tot de | plecs | suaus la cortina de la finestra perquè aombrés amb dolcesa la cambra | Tot va bé. Al cap d'una hora ja tenen el vell oncle abrigat entre els | plecs | del domàs del seu gran llit barroc; el metge conjectura versions més o | blau fosc, d'americana encreuada i una mica lluent dels colzes. Duia uns | plecs | de papers a la mà esquerra i, quan parlava i movia el braç dret, semblava | costelles punxegudes, braços tous, mentó penjant, racons dels ulls amb | plecs | , front pelat, pèls rars. Deixa marcades, aleshores, les seves empremtes, |
|