Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

així, ja no recordo per què, procurarà d'atenuar, allisant-me els	plecs	de les sumptuoses vestidures que aparello a propòsit, fent desaparèixer
seu pis. Anava sense barret, despentinat. Els pantalons li queien formant	plecs	sobre les sabates, portava el gec descordat; avançava balandrejant;
tres sospiren, disgustats, i ell ho aprofita per a estirar un altre	plec	de la muntanya on seu. El desdoblega i llegeix: "Declarem sospitoses de
Ho hem fet altres vegades. Ell torna a obrir els ulls, deixa caure el	plec	de paper dins el bassal. —No en necessitem cap, de secretària —explica—.
Ell pega llambregades distretes que només veuen els colors dels	plecs	atapeïts de lletra menuda; blancs, blaus, verds, negres, grocs, lila,
folrada de verd i tots els corresponsals s'apressen a treure grans	plecs	de quartilles dels calaixos. Alguns, que deuen tenir la imaginació més
d'uns segells de goma ovalats mentre el seu company fulleja uns	plecs	extensos, cerca la xifra que identifica la seva persona, hi fa un senyal
l'esguard alçat dels altres dos, arriba a dos dits del sostre, estira un	plec	de papers que freguen el guix clivellat i en alguns indrets caigut, i un
de Cordelles, hauria estat, qui sap, un bon notari, que hauria omplert	plecs	de prosa ciceroniana en castellà, hauria fet poesies horacianes segons
de pomada els negríssims cabells de les seves filles, amb el mateix	plec	trist i sever en els llavis, abans tan bonics, que expressava tot el seu
tots ells tendís a la definitiva crisi. Narcís Codolar treballava, omplia	plecs	de prolixes declaracions de testimonis tots ells tendint a demostrar
sinó moltes, prometé escriure a Erasme, cosa que va fer, i lliurar-li el	plec	de les Memòries, cosa que ni tan sols mencionà a la carta. Jeroni moria
a la meva joventut tan marcida però tan viva encara a cada arruga, a cada	plec	de la pell. No saps, i voldria que mai no ho sabessis, què és ésser vell
El paper s'ha anat fent vell, embrutant-se de groc, en algun angle dels	plecs	clareja. Podria copiar-te'n, Helena, algun bocí, escriure-te'l de memòria,
llit, plegà curosament les mànigues damunt l'esquena i el doblegà en dos	plecs	: llest per desar-lo. Una flaire de perfum fresc, olorós de camp li entrà
de Marc... Del cervell dividit en diuen esquizofrènia, de tants de	plecs	com té la mar, ones: quin nom donar-li a aquesta escissió meva que em fa
espiritual que enamora. Podreu trobar un diplomàtic tan elegant, amb un	plec	tan amable, amb un cop d'ull tan comprensiu del cor humà i de la malícia
negra i descolorida. D'una de les butxaques de l'americana li sobreïx un	plec	de papers; de l'altra, un llibre. Camina lentament. En el seu rostre
Zurbarán com de cosir-se unes arracades de diamants al començament d'un	plec	de la falda de vellut. A les nits de sarau, els salons apareixen decorats
agenollada als seus peus, amb la boca plena d'agulles, rectificava	plecs	, fent i desfent, en plena febre creadora. Aquella solemnitat, per estar
primer terme a la dreta, en una taula especial, una màquina d'escriure i	plecs	de papers. Les cadires, molt modestes i descabalades, estaran
la taula, Merceneta, que haig d'ordenar els meus papers. [(N'agafa un	plec	que hi ha en el calaix de la màquina d'escriure i pren una cadira,
Entra la senyora Rosa, duent el cabàs ben curull de verdures, al	plec	del braç, i alguns paquets a la mà. La Merceneta saltirona al seu
amb una mà al pit, com qui sofreix un dolor agut i persistent. Al	plec	del braç porta un vestit de núvia.)] Ernestina. [(Amb
[(Se'n va de dret a l'escalfapanxes i treu de darrera el mirall un	plec	de papers.)] Merceneta. [(Per animar un xic aquella
per eixir al menjador. El seu cos temptador s'insinua dins els	plecs	de la bata un poc trèmul i provocatiu.)] Júlia.
sis forques que el mestral feia xiular, per entre els	plecs	hi espia, ferós com tu el vas deixar, aquell esguard
va ben estirar les faldilles agafant-les amb les puntes dels dits per dos	plecs	, i ens mirava. Al cap d'una estona, com que ningú no parlava, va dir a
donar i de seguida es va treure la cartera i la va desar a dintre. I d'un	plec	de no sé on em van sortir ganes de preguntar-li una cosa que mai no havia
per sa faldada gran de terra calenta i vides precioses. En un	plec	matern de la serra s'ha fet niu, i l'home hi viu; la
Frederic adoptà una actitud de Níobe abandonada, guarnint-se amb tots els	plecs	de la túnica més solemne. Rosa jugà el seu gran paper de cara a les
un efecte meravellós. L'abandonada Níobe aixecà dansarinescament els	plecs	solemnes de la seva túnica, i ell es trobà a les mans el moll de la cama
seva pietat i la seva elegància de gran senyora. Bobby descobria en els	plecs	dels llavis, en la barbeta una mica sortint, en les arrugues, en els ulls
anar tota en l'acció com un home; és més avara i més previsora; dins dels	plecs	de la seva pell arrugada, té la bona fe de col·leccionar-hi somnis,
cortines de tela blanca encartonada, es tiva bé la faldilla, s'ordena els	plecs	del vel de blonda, i un sospir resignat li fa tremolar la medalleta de la
veu mel·líflua l'amo de la casa, el senyor Llibori, aixecant els ulls del	plec	de rebuts d'una germandat de pobres que s'entreté a omplir amb el sant
s'obren de bat a bat i una fredor d'aire enrarit topa el rostre de Laura.	Plecs	encartonats als domassos de color de billar; catifa policroma de retalls
la Seu i director espiritual del senyor Llibori, entra embolcallat en els	plecs	ondulants del seu manteu cerimoniós. Inclina la testa venerable coronada
abrandada de flames i de tortures infernals. Laura no s'adona que els	plecs	severs d'aquella roba, la cotilla antiquada, la senzillesa del pentinat
i subtileses femenines que ha hagut d'arreconar i que des dels	plecs	més dissimulats de la seva consciència es manifesten de tant en tant, en
senyores de Comarquinal, a aquella aigua quieta, no gens frunzida per cap	plec	indiscret, esdevenia odiosa; fomentà les calúmnies més fàcils de
aquella claror amable que s'irisava als voravius de la cristalleria; els	plecs	dels domassos emmarcaven l'esveltesa d'aquella figura blanca, nua
de pessigar... Laura, sense pensar res, separava instintivament qualsevol	plec	de la seva faldilla que s'escaigués una mica prop de la cama de l'oncle,
—Quant de temps de no veure-la! —es queixa Pere, posant-se vora els	plecs	de la roba de Laura, com qualsevol enamorat d'estampa romàntica. —Per què
que precedeix el capvespre. Pere, un tros més avall, es tomba; veu els	plecs	de la roba de Laura sobre el fons verd; la finor del rostre i de les
zilel·lines; en seure en una pedra del camí, la roba li queia en tot de	plecs	ondulants; en allisar-se els cabells, enretirats sobre les temples,
més clara que trobava al seu guarda-roba migrat; feia caure en tot de	plecs	suaus la cortina de la finestra perquè aombrés amb dolcesa la cambra
Tot va bé. Al cap d'una hora ja tenen el vell oncle abrigat entre els	plecs	del domàs del seu gran llit barroc; el metge conjectura versions més o
blau fosc, d'americana encreuada i una mica lluent dels colzes. Duia uns	plecs	de papers a la mà esquerra i, quan parlava i movia el braç dret, semblava
costelles punxegudes, braços tous, mentó penjant, racons dels ulls amb	plecs	, front pelat, pèls rars. Deixa marcades, aleshores, les seves empremtes,

Pàgina 1 (de 49)

50 següents