Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una especialista —diu ell. L'home passeja la mirada de l'un a l'altre, el	plegament	de la pell s'accentua, com en un cavall. —Ja comprenc —diu a la fi.
i no presenten capes prou seguides ni gruixudes. És molt possible que els	plegaments	i les falles geològiques ocasionades per l'aixecament pirinenc i les
del seu esperit, i àdhuc es pessigava amb força, aparentant un respectuós	plegament	de braços, però tot endebades. Tornava a obrir els ulls i veia fragments
que proven d'utilitzar-la s'adonen que ofereix dures resistències al	plegament	que exigeix la complexitat dels dies. Viu, només, com un element líric.
món es troben principalment a Anglaterra, EE. UU., en les muntanyes de	plegament	carbònic del centre d'Europa i, en menor escala, en algunes comarques de
Romania, zones petrolíferes de la Mesopotàmia i cinturó euràsic de	plegament	, en el qual figura la Indoxina, Birmània, Borneo, Sumatra i Java. A
es fonamenta en els jaciments de la Mesopotàmia, de Romania i la dels	plegaments	que comprenen la Indoxina i l'Arxipèlag Malai. En aquests darrers temps
Com s'explica l'estratificació de les capes de la Terra i els seus	plegaments	? /d)\ Influències del mar i dels rius en el desenrotllament de
estructural, en què s'arrengleren les costes de la Segarra i la zona de	plegament	de la serra d'Almenara i la Ribera del Sió; altres, determinats per
Per sota de les margues groguenques inferiors afloregen en el centre del	plegament	unes calisses fosques concrecionades i després d'elles es repeteixen les
altra vegada, al principi del terciari, una intensa acció d'alçament i de	plegament	que ha rejovenit les seves formes i ha donat una millor avinentesa a
tingut un efecte tan important com en el Pirineu. En efecte, l'alçament i	plegament	de les serres no ha començat gaire més aviat de mitjans de l'era
a través de les edats de la Terra mantes vicissituds que ja hem indicat (	plegaments	muntanyosos presecundaris, peneplana, nous plegaments orogènics
que ja hem indicat (plegaments muntanyosos presecundaris, peneplana, nous	plegaments	orogènics antealpins). A mitjans del terciari tot el centre de Catalunya
i el seu fons va eixugar-se. Però a mesura que el fons s'eixugava, els	plegaments	orogènics es feien sentir més i més. Els sediments marins terciaris, de
o menys estret, però molt alçat, constitueix les serres secundàries, el	plegament	de les quals ha començat abans que el de les serres terciàries de la
en sèries que limiten els grans esfondraments, les grans falles de	plegament	, els flancs abruptes de les seccions del terreny que s'han abaixat o
depenen també, en gran part, llur composició litològica i les accions de	plegament	que han sofert. Les serres secundàries En general les serres secundàries
calcaris del liàsic, del juràssic i del cretaci, i que han sofert	plegaments	accentuats, ofereixen l'aspecte de muntanyes abruptes, bastant
introdueixen un altre. En les altes serres secundàries, els moviments de	plegament	han estat molt accentuats, les ondulacions, molt pronunciades; i s'han
altes muntanyes de tipus alpí. En les serres terciàries, els fenòmens de	plegament	han estat molt menys intensos. S'han produït més que res ondulacions
valls enfonsades sota el mar o esquerdes del sòl, falles, restes d'antics	plegaments	hercinians. A la vora del mar, l'home ha introduït en els paisatges de
de la mateixa manera que d'altres poden ésser deguts a esforços de	plegament	que alçaven les serres de la vora de la depressió i repercutien més
emparenta amb el paisatge continental al qual es juxtaposa. Els antics	plegaments	hercinians, que han imposat a Catalunya les línies directrius del seu
general en relació a la del país interior. Les falles i els	plegaments	intervenen, en efecte, en el traçat de les línies de la costa, i
amb estrats verticals i fantàstics que deixen albirar els antics	plegaments	hercinians d'aquesta vella cadena d'altes muntanyes primàries. Les vetes
part NE.-SO. és de formació més recent i segueix l'orientació general del	plegament	alpí que havia d'originar l'alçament de les serres, principalment de la
roca per un conjunt de dislocacions que corresponen a dos tipus distints:	plegaments	i fractures. Els plegaments són ondulacions dels estrats més o menys
que corresponen a dos tipus distints: plegaments i fractures. Els	plegaments	són ondulacions dels estrats més o menys acusades segons la intensitat de
de Garraf, a conseqüència de la seva posició central dintre de la zona de	plegament	de la Serralada Catalana, és una regió quasi tabular afectada per plecs
puixança incomparable, que presideixen la formació de les muntanyes de	plegaments	i també a la formació de muntanyes volcàniques, l'origen i estructura de
damunt l'escorça del nostre globus per moviments orogènics o de	plegaments	i epirogènics o de lentes oscil·lacions positives o negatives.
moviments orogènics donen naixença a la formació de les muntanyes de	plegament	. No es produeixen gens en la superfície del sòl, com s'ha cregut molt
activament aquests terrenys aixecats, posaran a la llum tot el sistema de	plegaments	de cadenes de muntanyes que poden observar aixecant-se avui en l'aire.
en l'aire. Aquest és el cas del Pireneu i les muntanyes de Catalunya. Els	plegaments	que es produeixin així sota l'esforç de la dinàmica interna donen lloc a
a través de les grans esquerdes de l'escorça terrestre, i també en els	plegaments	provocats per la dinàmica interna. Aquests són el granit, pòrfir, basalt,
terres aixecades, en la profunditat de les quals es formen els grans	plegaments	que més tard sorgiran a la superfície pels efectes de les erosions
d'estudiar, en el conjunt d'aquestes roques, les direccions dels seus	plegaments	, que li donaran les indicacions més exactes sobre l'origen i la raó de
de les muntanyes de Catalunya. Hi veurem: Primer. Les muntanyes de	plegaments	que anomenarem muntanyes estructurals i que són degudes a les
les deformacions generals de l'escorça, és a dir, a les ondulacions, als	plegaments	per l'esforç dels moviments orogènics i que determinen d'una manera
i el recobreixen, qualsevulga que sigui la seva natura. Les muntanyes de	plegaments	es diferencien, doncs, d'antuvi, per llur composició litològica, per
sustentades pels geòlegs per explicar-nos-en l'origen. Les muntanyes de	plegaments	de Catalunya pertanyen a tres sistemes orogènics diversos que corresponen
i de roques cristal·lines dels Pireneus hercinians, i també als	plegaments	dels sediments secundaris en el transcurs dels moviments orogènics
principalment, són les formes despedaçades, caòtiques, degudes als	plegaments	orogènics, aixecats seguidament en l'aire i sotmesos a la destrucció pels
armoricana, en els Pireneus Centrals i orientals, i s'ajuntava als	plegaments	de la mateixa naturalesa i de la mateixa orientació en la Vendée i en les
les regions actuals de les Alberes i Serres de Roses. Una altra sèrie de	plegaments	hercinians, que no era sinó una branca col·lateral dels Pireneus
Aquesta repercussió, poc intensa comparativament als esforços dels	plegaments	d'edat pirenenca, no ha afectat res més que als sediments del centre
terciaris, en direcció N. S. perpendicularment a la direcció dels	plegaments	. S'observa també les onades orogèniques del Canigó que es desdoblaren en
del moviment orogènic alpí s'acaba la història de les muntanyes de	plegaments	de Catalunya. Tota la gran arquitectura orogràfica de les terres
per bé que en resum, tota la història orogènica de les muntanyes de	plegament	de Catalunya, història que ens dóna les raons de les seves formes i dels

Pàgina 1 (de 5)

50 següents