DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
plegar V 2196 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb plegar Freqüència total:  2196 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tot. —Potser no, certament. —/Flâner\ és una gran diversió. Plegàveu a mitja tarda i no sabíeu què fer. La solució més econòmica era aquesta:
sofrí en veure morir un company seu al front. "Només em recordo que vaig plegar-li el cap i vaig endur-me'l embolicat amb la manta". 22
de crani se separa, subjecte només per un extrem, contra el qual el plega com la coberta d'un llibre. —El nitrogen residual era normal —va
en res d'això —protesta ell—. Fa temps que amb l'excusa que la mare no es plega a unes característiques comunes, aquests senyors entossudits a bastir una
Les parets, però, són escrupolosament netes, hi ha tovalloles ben plegades, una pastilla de sabó gairebé sense encetar. —Dóna'm tot això. S'arrenca
. —No hi ha ningú? —pregunta ell mirant a banda i banda. —Ja deuen haver plegat, aquests. Treballen a preu fet i, naturalment, miren d'enllestir. Millor,
han encès una llanterna perquè a baix ja és gairebé totalment fosc. —No pleguen? —pregunta ell. —És servei permanent. Se la passen molt bé, aquests, un
futures generacions que pensin. Ell es deixa caure de nou sobre la palla, plega els braços per damunt dels genolls alçats. —I poden estar veritablement
puguin ser perjudicials. —Ho veig difícil —comenta—. Ningú no hi deu plegar res. —Sí, més que no us penseu. L'orador es va redreçant i, de costat
anotaré. Entre els papers escampats per la taula en cerca un de blanc, el plega en dos, el parteix, el torna a plegar i el parteix de nou. Després escriu
per la taula en cerca un de blanc, el plega en dos, el parteix, el torna a plegar i el parteix de nou. Després escriu ràpidament, amb una lletra menuda i
sopar, cigarreta a discreció, wàter, toc de silenci". —Torna a plegar el paper, se'l desa a la butxaca i, mentre el caporal restitueix
mare —diu ell amb la veu una mica ronca. La dona se separa lleugerament, plega les celles que li baixen fins a mitja parpella. —Quina mare? —La meva.
cap. —Ja es veu que és la primera vegada. Mira, les parades ja comencen a plegar. D'aquí a mitja hora totes seran tancades i aleshores ja no deixaran
observa els tendals que els venedors van desmuntant, els para-sols que pleguen i les mans afanyoses que recullen els objectes escampats i els desen en
obstruint les estretes avingudes i on els venedors més llestos a plegar carreguen les caixes plenes i tancades. —Si encara deu quedar una hora de
amb un rostre on s'insinuen dos clotets. Ell li allarga el paper que ella plega sense llegir-lo, mentre diu: —Ara no hi és, el propòsit. —No és
d'heretges. —Heretges? —fa l'individu, i la pell de la cara se li va plegant mentre les orelles li tremolen. —Sí, heretges. —És una especialista —diu
altres... —Hi vaig —decideix la dona. —No... Però ella ja s'ha incorporat, plega el paper amb la llista de les compres i mentre corre cap a la porta se
exemple, encara ho feia. No pogué posar-se la roba que havia deixat ben plegada, dins la caixa, l'endreçada dida, perquè res no li esqueia. I com que ni
li venia massa curta, rogenca, esfilagarsada, les espatlles molt amples, plegades endavant, gest que li corbava l'esquena i produïa la impressió de força
dos llits de posts i bancs i una arca. Als peus del llit hi havia ben plegada, i amb una excessiva cura, l'esfilagarsada sotana. Sense la toga llarga
havien anat junts a l'escola —el poc temps que hi havien anat—; havien plegat fems junts els matins d'hivern, que era quan més coïa, i portaven, si fa
acabava per rebatre la pipa contra terra. Un instant després tornava a plegar-la i a omplir-la novament del que fos i tornava a fumar. En aquestes
temor; començà a recular, i, com que l'odiaven tots, quan va veure'l que plegava veles van ajuntar-se, se li van llançar damunt, i es va acabar la festa i
convenia que es diguessin. La mestressa va fer senya al "valent" perquè plegués, cosa que l'altre complí sense protestes, i romangué sense moure's, no
hi havia una masia. A l'estiu les tardes eren peresoses; els treballadors plegaven tard i, amb el sac al coll, l'aixada o la falç sobre el sac, i el
o bé segar una mica d'herba, coses que es feien ja de retirada, en havent plegat. Marina callava, comprensiva, i acudia a ajudar-lo a desenganxar, a
serres, anticipava la nit. Jaume apressà el pas. Els treballadors anaven plegant. Sortien de les hortes, per les senderes, en busca del canal o del camí.
a punt de caure en tot moment, i busca un racó de la plaça, i plega els genolls amb gest lent, en una gran tristesa desolada, i abat la testa
i allà, en grups, davant les portes, xafardejaven i els infants anaven plegant de llurs jocs. Al garroferar se sentien els crits de les darreres dones
De petites, ella i la Pigadeta, com li deien aleshores, havien jugat plegades i s'havien estimat. Era pels dies en què la Pigada vivia amb la seva
dins les conques, més dolorosos. A la nit, els fills, després de plegar del treball, anaven també a veure-la. Entraven. —Què fem, mare? Es troba
a l'armari entre els seus. Es decidí. El col·locà sobre el llit, plegà curosament les mànigues damunt l'esquena i el doblegà en dos plecs: llest
és enginyer, ha treballat molts anys amb els motors Diesel i ara plega. Com a bon suís, s'ha acostumat al camping i sembla que no pot resistir
mou de Borabora. Quan la canalla surten a fer els vint minuts d'esbarjo o pleguen dels estudis, Gerbault es barreja amb ells, juga a pilota, els clava
al refugi de ca la Sol, i tots teníem por que ens hi pleguessin. Molt disminuïts, els pares eren al poder, encara.
la pilota, i no deixa el seu recer fins que l'ha vista. La plega, i se'n torna corrents, mort de vergonya si ensopega
no em sol·licites a somniar que podràs estimar-me i a plegar testos de mi per posar-te'ls a la falda, i vanar-te la finor
trobar-me pernes enlaire i el badall a mig fer. De vegades tinc ganes de plegar i obrir parada de torrat i tendre davant de l'Ideal. Mira, Andreu, fa
Recorda't que si li buides la panxa... /Andreu\ Fins ara no heu plegat? /Gravat\ Fins ara. Quan arriba aquesta hora, les genives em
d'aigua! Tot per escreix, de més a més! Plega, Pericles! I la sicalipsi a les flames per sempre. I és així,
Tres noies van juntes per riure i saben només que han plegat. Tothom sap pensar alguna cosa d'algun diner, ínfim o gros.
només empassar. La negror d'ésser sol. Tres dies plega-t'hi, groc roent com un metre de fuster. Serem potser escopits
tu i passar-li les punxades... Tens diners, Víctor? Víctor. [(Plegant de remenar papers i fitant la mirada a la senyora Rosa.)] Li vaig dar
Confessa la veritat. [(En Víctor dóna mostres d'impaciència i plega d'escriure molt nerviós.)] Merceneta. Sí, mare, que li
saber si en lloc de senyar-te et treuràs els ulls! Júlia. [(Plegant de cosir i ensenyant a la senyora Rosa la polpa dels dits.)] Mireu
el lloc de Júlia.)] Bé prou que se'n desvesarà! Rosa. [(Plegant també de cosir per anar al darrera de Júlia.)] Mare de Déu! Mare de
humanitat deus fer-ho, Víctor. Víctor. [(Aixecant els ulls i plegant d'escriure.)] Però... què hi ha, senyora Rosa? Rosa. Hi ha
És un cas de consciència. Ah, sí! Vés-hi. Víctor. [(Plegant la tasca i aixecant-se.)] Hi vaig, senyora Rosa! [(Es dirigeix a

  Pàgina 1 (de 44) 50 següents »