Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
plegat A 6754 oc.
plegat M 411 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb plegat Freqüència total:  7165 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és que va començar,
de sort. Metis Metis sabia més coses que tots els déus i tots els homes plegats. Per tant, era un perill i una grossa desgràcia. De jove, però, era
o de la mateixa Amfitrite, que la varen metamorfosar en el que és. Tot plegat, sospito, contalles de vellotes durant els seus ocis, de becaina en
que dos et varen matar, un germà i una germana, l'una o l'altre, o potser plegats. Vas conèixer també, embriac, la ceguesa, i ni l'habilitat del ferrer no
esperava les seves amigues que l'anessin a buscar. Arribades elles, totes plegades sortien a passejar pel camp. Mila del Santo en aquells dies vivia lliure
a llur senyor. Ell, a canvi d'això, els millorà les condicions, i tots plegats es posaren a la tasca. Al cap de dos anys la hisenda estava desconeguda;
Mila no tingué valor de refusar. Tiago passà a buscar-les i hi anaren plegats. Ballaren, i, ja cap al final, s'anuncià el ball de la toia. Es provocà
molt prop l'una de l'altra. Era fàcil que, de nens, haguessin jugat plegats a la plaça. En tot cas, el contacte havia estat molt breu i fugaç. Tino
com els passats amb l'ancià quan, asseguts a la vora del foc, parlaven plegats de llurs lectures. L'ancià Baldà havia nascut a Santa Maria. Orfe de
obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a evocar plegats antics records. Una vegada allí adquirí un edifici de planta baixa, s'hi
—M'acompanyarà fins a la plaça, tia? Desitjo tant d'arribar-m'hi! Pujaren plegades pel mig del carrer. Mila, en la seva ànima, tenia la certesa que l'hauria
obeir. Quan s'hagué despullat, ell agafà una corda que tenia preparada, plegada en dos doblecs, i li creuà l'espatlla amb tanta força, que li féu brollar
s'eixugà les llàgrimes, el sortí a rebre i el besà. Després soparen plegats. Ella durant tot el sopar hagué d'esforçar-se per amagar la seva pena.
la meva mare. —Bé: queda't encara uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que acabi aquesta pesquera. Passà un altre dia, i Tino Costa
Verge santa! Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren plegats, camí de la presó. Davant la reixa, per tot el carrer, es veien grups
de tenir un tracte íntim amb mossèn Anselm; molts capvespres passejaven plegats pels encontorns del poble; es disputaven sense violències, i a la tornada
records, ací, en aquesta estança on tantes vegades havien llançat a volar plegats llurs fantasies i havien desitjat embarcar-se per a no sabien quin país,
després, amb el rostre brillant d'alegria davant la promesa d'anar-se'n plegats; veu la muda mirada de gratitud: aquella gratitud que no podia
a contestar els insults d'ell amb expressions no menys grolleres. Tot plegat era tan grotesc, que Tino Costa no sabia si indignar-se o posar-se a
acabarien per casar-se. Algunes tardes de diumenge ja els havien vist plegats a passeig; a Santa Maria dels Monts veure un jove al passeig amb una noia
—li digué després, parlant-ne amb mossèn Anselm—, havíem anat a escola plegats i mai no ens havíem barallat. La nostra amistat no es veié mai torbada ni
el marge—. M'estimava molt, ell; ens estimàvem molt. Una nit vam estar plegats a la porta de casa; una nit hi vam estar quasi fins al matí... Per la
l'amistat del vell professor? Era Sileta, era sa mare, era Mila? ¿Era tot plegat? Potser ho era, potser no ho era: però el que sí que sabia amb certesa
ajudant en silenci. Munda del Roso s'estava asseguda en la penombra, plegada sobre ella mateixa, amb el cap caigut sobre el pit i plorava. Mila es
la germana Àgata de la Creu, amb la qual havien brodat i havien somniat plegades vora la finestra del convent en les primaveres llunyanes. Ella, la
d'afaitar, mitjons i samarretes, encenedors, impermeables, corbates, tot plegat alternant amb parades de llibres pornogràfics i marxistes (en bona
acumulat més gruix sobre l'herbei que hi ha entre llosa i llosa, i tot plegat sembla la pell d'un enorme cocodril blanc. Les muntanyoles, els marges,
com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran de carena. Tot plegat, irreal, místic (en el sentit dels simbolistes o dels
l'ofensiva decisiva o el cop d'Estat són inevitables. Penso que tot plegat pot durar mesos, però no pas més enllà del maig. A dos quarts de
interval de calma, però aviat torna a sentir-se el bombardeig i, tot d'un plegat, un terrabastall apocalíptic. M'esglaio. Després em poso la bata i vaig a
Tornant, renyo els nens, i la Josefina es disgusta i plora. Tots plegats ens impressionem: és que vivim sobreexcitats, amb els nervis tibants. Cap
hi intervenia amb tonades nòrdiques, alegrades amb la pandereta. Però tot plegat tenia una alegria trista, trista. Tercer Nadal de guerra. Els avets
i alguna filigrana de cante jondo, però no gaire animada. Era, tot plegat, una veritable estampa de guerra. Jo llegia l'assaig de Bonamy Dobrée
i mamelluda, i dos ajudants que ho presenciaven tot amb els braços plegats, drecen de nou el tendal sota les ordres meticuloses del ginecòleg
i entra al quiròfan un individu uniformat, que seria alt si no anés plegat en dos per culpa de les medalles que li pengen del pit, amb una de tan
no trobarà res, però sota els seus dits sent la presència d'una cartolina plegada en quatre, la treu, la desplega. El policia sembla relaxar-se una mica,
. —Què passa? —El porter —diu l'home—. Més val que no ens vegi plegats. A la dèbil claror d'una llàntia distant, ell li examina la cara humil,
la llarga plataforma, s'hi atansa. —Què feu, aquí? —pregunta. L'ordenança, plegat a tocar de la cadira, es lliura a una mímica facial que sembla voler-li
condescendent. Ell reposa la pala, hi recalca un peu, els braços plegats sobre el mànec. —Ja ho veieu. —No és permès de treure terra, d'aquí.
—pregunta l'altre. Es treu el certificat de defunció de la butxaca, plegat, però allunya bruscament el braç quan el sorge inicia el gest
no es mou, i l'home ha de repetir, allargant la mà: —Vós! —Anem plegats —diu ella, assenyalant al seu davant. —Ah! —fa l'uniformat amb una
l'uniformat amb una rialleta—. Vós, doncs! —i l'agafa pel braç. —Anem plegats —repeteix ell—. Us ho acaben de dir. —A l'altra cua de seguida! —
i no se n'ha adonat. —A les fosques... —comença ell. —Les altres són plegades —precisa l'home—. No hi ha confusió possible. —Us podríem denunciar,
entusiàsticament, escriu unes paraules més que després rellegeixen plegats tot consultant-se ara i adés amb una mirada maliciosa i entremaliada.
membres tant com pugui —raona ella—. I això en benefici d'ella, de tots plegats. Si m'esterilitzen ja no seré la mateixa, no tindré la mateixa moral.
Per què no la prenyes? —pregunta tot d'una. —Ahir havíem de dormir plegats i no va poder ser... El noiet escriu ràpidament, inclina el paper cap a
i de lluny ja el saludava amb alegria: —Jaume!... Després tornaven plegats a la masia; a vegades, ella venia amb Marçal; a vegades, el fill ja
me cregui. Rics es casen amb pobres o no es casen que és pitjor, viuen plegats, què troba? Es fill d'un picapedrer que viu en es meu barri, a Ciutat, se
els quals no manca la col·lecció de postals pornogràfiques, però tot plegat res. Aquí la mitjana de la gent somia París o, si més no, somia Marsella
rabiosos i cosits de merles metàl·liques, de vespes i de colibrís, i tot plegat sota un sol sense pell i sense vergonya, i tindreu una idea vaga de les

  Pàgina 1 (de 144) 50 següents »