×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb plovisquejar |
Freqüència total: 100 |
CTILC1 |
| de la xeringuilla, de les petites roses blanques). Quan arribem a casa, | plovisqueja | . Poca circulació. Cartells nous: una cara cadavèrica, verda, amb unes | | massa; s'allarguen boira i núvols sobre el Montseny i, de tant en tant, | plovisqueja | . Vaig a rebre en Joan Teixidor. Hi ha la lluna nova en el cel ventejat, i | | que s'ha incendiat un avió cap a Coll de Rabell (a dues hores de casa). | Plovisqueja | . L'Albert comenta apassionadament aquest incident de guerra. Fa una nit | | durar gaire (sort de l'optimisme que ens ha aguantat sempre). A la tarda | plovisqueja | . Cap al tard, però, sortim una mica pel cantó de Coll Ses Pregàries. | | i el nen tornava a ser a dalt de la cadira encastat a les llagostes. | Plovisquejava | . No sé què ho feia, però cada vegada que anava a veure la senyora | | estona sense sortir el sol i tot es va anar enfosquint i va començar a | plovisquejar | ; ja, abans de ploure, una vorera era molla d'humitat i l'altra seca. La | | molt, xerraire com sóc—, i cada vegada el vèiem més bell. Sortint, encara | plovisquejava | . Vam seguir la Rue de Rivoli i vam anar a veure els aparadors de | | més interessant en tant que operació lògica perfectament resolta. A fora | plovisquejava | , i quan sortíem de les naus immenses, negres i brutes, la claror filtrada | | si sospiressin. Hi vaig tornar al cap d'uns quants dies, en vesprejar; | plovisquejava | , feia fred. Aquella mitja dotzena de velles encara hi era, penso que eren | | de tantes coses! O una metàfora. És una icona. Sí. És la vida mateixa. | Plovisqueja | una miqueta. Avui el capvespre és fred i altra vegada camino sota els | | perdi el cervell!... A cosa de mitja tarda d'aquell mateix dia començà a | plovisquejar | . La Tecla tenia la roba estesa al pati i se n'anà amatent a recollir-la. | | vist, de cop i volta, el terrible pensament l'una a l'altra! Croquis | Plovisquejava | : un airet gebrat duia el tremolor fins al moll dels ossos; el cel, rúfol, | | Som en diumenge, a les nou del vespre. En l'aire tebi del febrer, | plovisqueja | : la gent té un aire escadusser i furtiu. Ja gairebé tothom és re-encauat. | | a l'illot Mutu-Ari Sortírem d'Uturoa un matí nuvolós, infinitament gris. | Plovisquejava | . El gran lagon que envolta, dintre una mateixa corona de corall, | | que s'afua tota dreta pels montinyols de Talladell i de Granyena. | Plovisqueja | . Quan som dalt la tarota d'un pujol, les bromes tantost s'agrumollen com | | sabatots i el grunyir de la porta feixuga. Era altra hora de la nit i | plovisquejava | . Pels carrers no es veia ni una ànima, no essent en la plaça del Born, on | | gairebé angèlica. Sóc una mena d'ésser tendre, badoc i infantil. | Plovisqueja | . Fa la xim-xim. Sobre els camps hi ha una gasa de vapor d'aigua molt | | no ha tocat. L'enterrament —segons els diaris— ha estat civil. | Plovisqueja | . El meu germà sembla haver millorat. 1··r· de març. La | | kòdak, amb les cames embenades i el pesant salacot enfonsat fins al nas. | Plovisqueja | i el vent és fresc. Passen autos rabents, amb oficials francesos, que | | Itx. Magritxol, ramitxó. Isc. Nevisquejar, | plovisquejar | , dormisquejar, endormiscar-se, enamoriscar-se, reviscolar, ploviscó, | | etc.. Cp. cantar, cantussejar; ploure (gerundi plovent) | plovisquejar | ; plorar, ploriquejar; ventar, ventolejar. Adverbis 151. Són | | feia un dia suavíssim, tebi, ple de flors i d'enamorats. Avui, en canvi, | plovisqueja | . De tant en tant una clariana entre núvols accentua l'enyor de l'atzur. | | Dies d'angoixa, de palatreques, de capitomba. (En aquests dos dies ha | plovisquejat | amb invariància i ha jegut la boira.) Ni en les cases, ni en les | | . —El millor seria, potser, marxar... —No! —respongué el general—. Encara | plovisqueja | i no vull pas mullar-me. Donaren ordres de tancar les portes, d'atrancar | | el vi. —Què, Toribio, prosperem? —Què s'ha de fer...? Comença a | plovisquejar | . A través dels grans finestrals nous la pluja ratlla finament el tapís | | ha. El consell és bo. La cadira serveix, a més, per a cobrir-se: | plovisqueja | . De nit, pels carrers del vell Bossost, el foraster se'n va amb una | | perquè l'havíem fet esperar. Començaven a encendre els llums del carrer i | plovisquejava | . Damunt la sorra, prop del banc on havíem estat asseguts, jo havia escrit | | toca la missa; gequimlo estar... Y ¿si hi anessim dilluns?— El diumenge | plovisquejà | y la Mila va sentirse presa tot el día d'un neguit estrany, mes cap al | | Vives, de Sabadell. Era al seu taller barceloní del carrer de Septimània. | Plovisquejava | al defora. Voltats d'una íntima penombra anàvem tombant lentament els | | a les muntanyes troben ràpidament la possible via d'accés. No para de | plovisquejar | ; ho fa, però, d'una manera molt suau, com qui no vol esglaiar aquell qui | | el paraigua obert. A la nit havia plogut molt però des de migdia ja només | plovisquejava | i un airet fi li punxava les galtes i el sotabarba trist. Caminava sense | | el dia comença núvol decideixen sortir cap al Camp I i pel camí | plovisqueja | . A les 11 h 30' arriben al Camp I. Narcís | | Benet està closa. Una feble clariana es gela en la foscor. Dos xiprers | plovisquegen | a l'alè del vent. El camí s'estira cenyint l'ermita, a mà dreta. La | | garroferars, en cap época del any; en les terres preparades, si plou o | plovisqueja | . També se prohibeix que s'acosti el bestiar a deu pams de tot arbre | | i de nombrosos invitats. Tot anà perfectament bé fins que començà a | plovisquejar | . Amb el terra mullat, hom sentia intenses sacsejades a les cames i pel | | per ésser lliure i cantâ i caminâ. Que era pel temps que sovint | plovisqueja | i fa tant bo trepitjâ el camp humit, i de llevâ's | | el que vaig poder per rodolar una mica avall. Les canyes van aturar-me. | Plovisquejava | . I em vaig abaltir sense acabar d'entendre que tot el bé d'aquest món | | I afegí: —No veuràs caure moltes gotes més; ja fa estona que ha parat de | plovisquejar | . Altra vegada el silenci. Joana esguardà Puig d'esquitllentes. Estava de | | i Francesc el segueixen pels corredors estrets de les trinxeres. Encara | plovisqueja | . Molt poc. Hi ha lívides clarianes entre els núvols. Arriben a primera | | es fica a dintre la botiga sense gosar-li dir res. Quan arriben al port, | plovisqueja | . Quimet sent que el seu pare rondina allà dalt... S'arreceren sota | | un carrer vorejat de dos rengles de fanals. És l'hora de sopar. A fora | plovisqueja | .] [En començar hi ha una parella de mitja edat —l'Home i la Dona— que | | l'ufanô ab el dit. Llevants De monòtona oradura, | plovisquegen | obstinats. Giravolten de fretura, trontollosos, | | cap obsequi en cayentne quatre gotas, un xiquet que | plovisqueji | , los deixan omplerts de palla perque tots los senyors | | només per comprar pernil dolç a l'adroguer de la cantonada. Un matí que | plovisquejava | , vaig sentir la campaneta, i no era la manera de trucar de l'Encarna, ni | | s'hi? Va, no en facis cas... Són les vuit del vespre, és plena nit, | plovisqueja | , sento el xim-xim que cau sobre la tenda de campanya i em pregunto com | | en tant et trobes algun esbarzer baix, ple de punxes, inhòspit. Sort que | plovisqueja | ; m'estimo més que el cavall xipollegi que no haver d'aguantar la calor i | | La capella d'en Marcús. Es va embolicar en el seu xal perquè feia fred i | plovisquejava | . La breu porta de la capella li servia d'aixopluc. No es va adonar que a | | fosc. La superba estrella de la tarda presideix el capvespre. Al matí | plovisqueja | : una pluja fina, menuda, però que ha de ser molt agraïda. S'hi deu haver | | fa fresca. Cap a migdia el cel és ben cobert i gris, i de sobte comença a | plovisquejar | . Aviat el plovisqueig es converteix en un ruixat ben bonic, però de no | | de la Diagonal. 23 d'octubre Ahir a la nit, en anar-me'n a dormir, | plovisquejava | . I es veu que ha plogut força part de matinada. Cavall |
|