Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

En aquell precís instant queia damunt Dànae —i la cobria— un devessall de	pluja	d'or, amb dringadissa de moneda antiga i forta. "Che
del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l'aigua de la	pluja	. Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova vida. Jacint Com
que l'esport sanitós, òptim, de considerar-se sempre ofesos. Xim-xim,	pluja	, xàfec, tempesta, devessall de "cartes al Director". Un greu problema,
amenaça les collites. L'home del temps predeia ahir que encara hi haurà	pluges	que tot ho adobaran, però no ho encerta ni per atzar. Tu i jo sabem que
a veure el temps. —Tingues compte de no refredar-te. Ha calmat el vent: la	pluja	no trigarà. ¿Has mirat que no quedi res a fora, a les finestres? —Sí;
i mirà vers la porta de tia Càndia amb febril impaciència. No sentia la	pluja	, no veia l'incessant llampeguejar, no percebia la llunyana, l'amenaçadora
amb ressons cada vegada més llunyans; a fora es sentí el soroll de la	pluja	. Tino Costa sortí a la finestra amb el cap descobert. La pluja es feia
de la pluja. Tino Costa sortí a la finestra amb el cap descobert. La	pluja	es feia més forta per moments i li fuetejava el rostre; però ell no la
I ell no sabia si allò que brillava al seu rostre eren gotes de	pluja	o eren llàgrimes dels seus ulls. La tenia allí al seu davant, i era ella:
llàgrimes li corrien cara avall abundantment, barrejades amb les gotes de	pluja	. A penes hi veia. Continuava avançant com per instint, i, sense saber
mare. Mila no es mogué. Tiago de Candaina corria enmig de la nit i de la	pluja	, com un foll. Havia seguit Mila un bon tros de carrer tot cridant-la,
Era tanta la seva ira, que caminava gairebé cec i a penes s'adonava de la	pluja	que s'abatia al seu damunt, espessa i freda, ni de la fosca impenetrable
veïnes, acudien ja, atrets pels crits. Un d'ells corria esverat sota la	pluja	sense saber què succeïa. Es veié de sobte Tiago desprendre's de la mà del
Ara percebia el clam aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la	pluja	, i lluny, molt lluny, l'udolar sinistre del vent en l'arbreda. Entre el
la mel". Sempre igual, amb mecànica entonació, com podia parlar de la	pluja	d'antany o dels encisos de la seva àvia; amb gestos idèntics i mostrant
de lloguer anaven i venien pel centre de l'avinguda. Començà a caure una	pluja	fina les gotes de la qual li ferien la cara com punxes agudes. Tino Costa
la ciutat, com si un seguici sinistre passés a través de la nit, de la	pluja	i del vent udolant lúgubrement. Ara caminava pel mig de l'avinguda;
i quedà allí maldant en va per aixecar-se, sense deixar de cridar. La	pluja	continuava caient freda i molesta; el vent gemegava als portals. No lluny
però la fredor de l'aire no aconseguia tampoc calmar el seu cervell. La	pluja	havia cessat. Devia ésser molt tard. Els records d'aquesta nit anaven
sentí: això Mila ho recollí immediatament com un camp assedegat recull la	pluja	vivificadora. Era una cosa en la qual, en la terrible confusió en què
poc d'haver sortit; això no obstant, ell s'havia entestat a continuar. La	pluja	s'anà fent més forta, tant com ell s'internava pel camp; ràfegues de vent
tot allunyant-se'l, horroritzada de la seva presència. Ara estava sol; la	pluja	augmentava al seu entorn; el vent agitava l'arbreda amb una remor forta i
amb una remor forta i profunda. Ara estava sol amb la nit, amb la	pluja	i el vent i la desesperada tristor de la seva ànima. Es sentia malalt, i,
a poc es sent retornar a si mateix; percep de bell nou el soroll de la	pluja	que es va acostant; sent el brogit del vent als arbres; un estremiment de
o en un trist grapat de blana argila? Passà una ràfega més forta; la	pluja	, penetrant fins al recó on es soplujava, va fuetejar-li el rostre. Tino
desolació, que abandonà la balma on estava i començà a caminar sota la	pluja	. VII /C'est qu'un matin d'avril un beau cavalier pâle, un pauvre fou
elles, es precipitaven furients contra llurs cossos, mentre una espessa	pluja	que els ofegava es vessava sobre llurs testes. Era pluja? Eren esquitxos
una espessa pluja que els ofegava es vessava sobre llurs testes. Era	pluja	? Eren esquitxos del corrent? "Mare! Mare! Que les aigües ens
"Era un àngel, ella... La seva veu queia en la seva ànima com una	pluja	purificadora en una atmosfera infectada, com una pluja fresca d'abril.
seva ànima com una pluja purificadora en una atmosfera infectada, com una	pluja	fresca d'abril. Quan li passava les manetes per la cara..." S'aixeca i
entre tots tres el portaren allí a l'embassament d'aigües format per les	pluges	on els pastors duien a abeurar llurs ramats, i el rentaren. Després
en una economia agrària, uns anys de sequedat continuada o de	pluges	monstruoses poden significar un col·lapse d'imprevisibles ramificacions
Però s'estava morint!" 1 febrer. Plou. Però és una	pluja	d'aire primaveral, amb grasses boires lentes al llarg dels boscos. Una
febrer. Dia clar, assolellat, tebi, després d'una setmana de vent i	pluja	. Hem anat al Noguer. Als llocs obacs hi ha gebre: blancor grisa i
menuda, plens d'aigua. Diu que fa mal temps als fronts del Centre: neu,	pluja	i fang. Això allarga la guerra. A moments, diríeu que una llosa enorme us
Definició exacta per a Rilke, per a Owen. Em passo tot el dia a casa.	Pluja	, pluja, pluja. 29 març. Per bé que, a moments, un creuria
exacta per a Rilke, per a Owen. Em passo tot el dia a casa. Pluja,	pluja	, pluja. 29 març. Per bé que, a moments, un creuria en la
per a Rilke, per a Owen. Em passo tot el dia a casa. Pluja, pluja,	pluja	. 29 març. Per bé que, a moments, un creuria en la
la Roser ja s'ha llevat. La menuda tus, però no gaire. Quin temps de	pluja	i vent! El lilà, d'un verd tendre, tendre, s'agita convuls: diríeu que ha
inactiu; que si l'enemic pressionés força, seria a Alcanyís en un dia.	Pluja	a la tarda; cel negre i llamps cap al Ter. La perera ja no és gens blanca.
és gens blanca. A les branques de l'àlber i del teix brillen les gotes de	pluja	. 4 maig. Ahir vespre la nostra mainadera, que ha estat
Plou. L'àlber és tot despentinat, té les fulles girades, feixugues de	pluja	. 21 maig. Aquesta nit ha plogut molt. Matí gris, fred. El
A certs indrets el sègol és ajagut, i arreu, tot guarnit de gotes de	pluja	. Per dir-ho en vers: Cada espiga porta un brillant al
El Martí, seiem una estona de cara al sol, damunt la terra olorosa de	pluja	. Després, als sots de La Vila. Prats d'herba dallada, olor de fenc,
finestra, l'herba de Sant Segimon, ben florida encara, dansava sota la	pluja	. Al pati, til·lers en flor, un banc de pedra al llarg de la paret, amb
de no-intervenció. Ha fet un temporal, breu i espectacular: vent, trons,	pluja	abundosa. Després el cel blau i olor d'aigua i d'herbes. Han tornat
Llarga monotonia de l'aigua, que ens recorda els dies d'hivern i les	pluges	primaverals. Avui no ens arriba cap nova de la guerra. Sembla que aquesta
Les fulles dels esbarzers i de les falgueres brillen al sol, molles de	pluja	. Les aloses canten pels camps. Hi ha una alegria transparent en tot, en
anat al Noguer a comprar nous. 26 setembre. Dia de vent i	pluja	. La muntanya és invisible darrera un vel de núvols, de boira i d'aigua.
Està núvol. Cullo moixernons entre l'herba, verda i grassa de les grans	pluges	. A la tarda m'arribo al Noguer amb la Josefina. Comprem fesols (a

Pàgina 1 (de 162)

50 següents