DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
plural AI 391 oc.
plural M 1266 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb plural Freqüència total:  1657 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

hem de mudar de primera persona: ja ens estreny el plural, i l'exercici de l'estilita singular, la nàusea de
tossut de l'anyell íntim, i ve que adoptem aquest plural, no sé si de modèstia, que renuncia al singular, se'n deixa,
fer gimnàstica premilitar, i l'odiàvem tots (torno al plural primer, perquè la vida regredeix sempre), el Guiu havia estat
113; IV, pàg. 21). Les cuirasses, sempre en plural ("unes cuyrases", a l'inventari del castell de Montsó,
Cal tenir en compte que la sintaxi reial es ressent de la influència del plural majestàtic, i no creguem que Jaume I portés més d'un perpunt o d'un
Fins ara hem après que les cuirasses, sempre anomenades en català en plural, són una defensa equiparable a l'ausberg o bé al gonió combinat amb el
la essa final de "ferres" és desinencial de cas, no de plural. L'explicació d'aquest crit de guerra sembla òbvia: els almogàvers, en el
usat en singular, cuirassa. Hom podria sospitar que la forma plural designava el conjunt dels elements protectors del pit i de l'esquena, i
los quals, guarnits e ab lo rest, pesse cinch liures cascú". Aquest plural es refereix al peto de cadascun dels dos adversaris, i fixem-nos que el
i en aquest darrer cas solen ésser de mides diferents. La utilització del plural en les lletres de batalla podria induir a error, car, quan el qui les
silenci. La reticència amb què havia transformat el singular en plural era manifesta, i la seva immediata expressió d'esquerperia,
"diversos" tipus. I això és així fins al punt que sovint acudim al plural, i diem "classes mitjanes", perquè d'aquesta manera salvem formalment
terminologia millor, de la nostra comunitat en diem Països Catalans. El plural és escrupolós, i serveix per a integrar-nos amb la plena tranquil·litat
lingüistes estableixen entre els dos termes d'una polaritat (singular-plural, pretèrit-present) l'existència d'un tercer terme, terme neutre o terme
o /i\, en efecte, com a la generació anterior entorn dels plurals /-as\ o plurals /-es\, s'havia polaritzat la lluita.
efecte, com a la generació anterior entorn dels plurals /-as\ o plurals /-es\, s'havia polaritzat la lluita. Era segur el triomf del
profà: mai no pesa una Falta singular i metafísica, sinó solament faltes, plurals i temporals: és un químic, no un sacerdot (però també sabem que en la
en l'escriptura: en una paraula, de portar a terme, pel seu treball, el plural del text. Aquest heroi —o aquest savi— trobat, ¿no retrobarà també un
aposta l'anàlisi estructural no és per la veritat del text sinó pel seu plural; el treball no pot consistir, doncs, a partir de les formes per a
d'aquesta mena infantil que us els fa anomenar indistintament: el plural. Fracàs El fracàs de l'arribista començà just en el punt que, havent
l'estat actual de les lletres catalanes són compartides, han d'ésser plurals les rèpliques. És injust parlar de decadència en moments d'inici.
vareig fer. Vinga desordre, però fòra pago. El beure, en comú; el riure, plural; però el menú a compte del pròxim. Hi han certs joves, a
penetrants dels singulars femenins i aquelles o o o confoses dels plurals, que feien de la parla marinera de la vila una excepció remarcable en la
aquest paper! L'endemà de llur festa —o Reis! dels quals parlem en plural com d'una munió ciutadana— el món, tal com és, sembla pobret com una
preferències llurs, i aquest "llurs" cregui el lector que té un valor plural fora de tota mida. Els mosquits van vèncer el clar de lluna, i, malgrat
la potència actuada i és en aquest sentit que parlem de perfeccions en plural i que en realitzar-se una nova potència en la cosa diem que té una
(adjectiu); /e\: qualificatiu d'una acció (adverbi). El plural s'obté sempre amb l'afegitó de /j\ (so d'/i\
estructurals. És evident que els Estats Units requereixen el plural, i que davant el mot USA podem posar l'article determinat en plural sense
el plural, i que davant el mot USA podem posar l'article determinat en plural sense que el nom sofreixi cap alteració: els USA. Però si en lloc de
(United States of America) agafem el traduït, Estats Units, el plural anagramàtic el podem obtenir doblant cada una de les lletres que el
que ens n'indiqui el color, direm als cultes blaus. Les marededéus, en plural, en un plural pluralíssim, s'aixopluguen a les ermites que hom els
el color, direm als cultes blaus. Les marededéus, en plural, en un plural pluralíssim, s'aixopluguen a les ermites que hom els construeix prop de
el color, direm als cultes blaus. Les marededéus, en plural, en un plural pluralíssim, s'aixopluguen a les ermites que hom els construeix prop de les deus
minsa qüestió ortogràfica. Però en els seus primers temps!... Per si un plural havia de ser en /as\ o en /es\, hi havia literats
Però l'home ha esdevingut, mil·lenari a mil·lenari, els hòmens, i aquest plural és la lluita. Sí, però també el deure. Sí, la lluita plural i el deure
i aquest plural és la lluita. Sí, però també el deure. Sí, la lluita plural i el deure singular. I tot açò ell ho sent molt endins, com una brasa que
fons, això ho fan per no treballar. Sorgia inexplicablement el misteriós plural: "ells són així", "no ho poden evitar", "és com si els empenyessin
el mateix", pensà l'encarregat de pati. "Els puja al cap i abusen". El plural aparegué novament, marcant la frontera entre el viure quotidià i la bella
la vida. I fixi's que ara ja diuen, sense miraments, els submarins... En plural. Això vol dir que n'hi havia una nierada. —No comprenc que una persona
polidesa. Mengia rossa vol dir... —I abaixant la veu, va pronunciar el plural amb què designem aquells avorribles insectes homònims de certs arbres de
Nadó, col·laborà amb el Pare en la creació dels mons. Dels mons, en plural, cal fixar-s'hi i entendre-ho bé, perquè pel Verb i en el Verb foren
a Aragó (en llatí: /scutella\ o /parabsis\, pl. /parabsides\), és un atuell generalment en forma de casquet
plater (en aragonès: /platel\ o /platet\, pl. /platetes\) designació que, en documents del període aquí
mot aràbic original: /tábach\, (en aragonès: /távach\, pl. /távaques\, i diminutiu /tavaquet\, en llatí:
del moviment renaixentista. Ortografia de les vocals. Els plurals femenins són en -as. En les terminacions verbals, el repartiment
i aquest, eix i aqueix, i llurs corresponents femenins i plurals. En diversos treballs apareix amb certa freqüència la forma de datiu
Per tant, acaben en -am, -au les primeres i segones persones del plural del present d'indicatiu en la primera conjugació, i les del present de
de la /d\ intervocàlica de la terminació -ada, i el seu plural, però és menys tolerable tal omissió en el sufix -ador, i els seus
menys tolerable tal omissió en el sufix -ador, i els seus femení i plurals: cunyada ©, cunyades ©, vegada {vegá}, vegades
però dècim. j) En les formes del femení i del plural de les paraules monosíl·labes acabades en /s\; exemples: ras

  Pàgina 1 (de 34) 50 següents »