×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb plural |
Freqüència total: 1657 |
CTILC1 |
hem de mudar de primera persona: ja ens estreny el | plural | , i l'exercici de l'estilita singular, la nàusea de | tossut de l'anyell íntim, i ve que adoptem aquest | plural | , no sé si de modèstia, que renuncia al singular, se'n deixa, | fer gimnàstica premilitar, i l'odiàvem tots (torno al | plural | primer, perquè la vida regredeix sempre), el Guiu havia estat | 113; IV, pàg. 21). Les cuirasses, sempre en | plural | ("unes cuyrases", a l'inventari del castell de Montsó, | Cal tenir en compte que la sintaxi reial es ressent de la influència del | plural | majestàtic, i no creguem que Jaume I portés més d'un perpunt o d'un | Fins ara hem après que les cuirasses, sempre anomenades en català en | plural | , són una defensa equiparable a l'ausberg o bé al gonió combinat amb el | la essa final de "ferres" és desinencial de cas, no de | plural | . L'explicació d'aquest crit de guerra sembla òbvia: els almogàvers, en el | usat en singular, cuirassa. Hom podria sospitar que la forma | plural | designava el conjunt dels elements protectors del pit i de l'esquena, i | los quals, guarnits e ab lo rest, pesse cinch liures cascú". Aquest | plural | es refereix al peto de cadascun dels dos adversaris, i fixem-nos que el | i en aquest darrer cas solen ésser de mides diferents. La utilització del | plural | en les lletres de batalla podria induir a error, car, quan el qui les | silenci. La reticència amb què havia transformat el singular en | plural | era manifesta, i la seva immediata expressió d'esquerperia, | "diversos" tipus. I això és així fins al punt que sovint acudim al | plural | , i diem "classes mitjanes", perquè d'aquesta manera salvem formalment | terminologia millor, de la nostra comunitat en diem Països Catalans. El | plural | és escrupolós, i serveix per a integrar-nos amb la plena tranquil·litat | lingüistes estableixen entre els dos termes d'una polaritat (singular- | plural | , pretèrit-present) l'existència d'un tercer terme, terme neutre o terme | o /i\, en efecte, com a la generació anterior entorn dels | plurals | /-as\ o plurals /-es\, s'havia polaritzat la lluita. | efecte, com a la generació anterior entorn dels plurals /-as\ o | plurals | /-es\, s'havia polaritzat la lluita. Era segur el triomf del | profà: mai no pesa una Falta singular i metafísica, sinó solament faltes, | plurals | i temporals: és un químic, no un sacerdot (però també sabem que en la | en l'escriptura: en una paraula, de portar a terme, pel seu treball, el | plural | del text. Aquest heroi —o aquest savi— trobat, ¿no retrobarà també un | aposta l'anàlisi estructural no és per la veritat del text sinó pel seu | plural | ; el treball no pot consistir, doncs, a partir de les formes per a | d'aquesta mena infantil que us els fa anomenar indistintament: el | plural | . Fracàs El fracàs de l'arribista començà just en el punt que, havent | l'estat actual de les lletres catalanes són compartides, han d'ésser | plurals | les rèpliques. És injust parlar de decadència en moments d'inici. | vareig fer. Vinga desordre, però fòra pago. El beure, en comú; el riure, | plural | ; però el menú a compte del pròxim. Hi han certs joves, a | penetrants dels singulars femenins i aquelles o o o confoses dels | plurals | , que feien de la parla marinera de la vila una excepció remarcable en la | aquest paper! L'endemà de llur festa —o Reis! dels quals parlem en | plural | com d'una munió ciutadana— el món, tal com és, sembla pobret com una | preferències llurs, i aquest "llurs" cregui el lector que té un valor | plural | fora de tota mida. Els mosquits van vèncer el clar de lluna, i, malgrat | la potència actuada i és en aquest sentit que parlem de perfeccions en | plural | i que en realitzar-se una nova potència en la cosa diem que té una | (adjectiu); /e\: qualificatiu d'una acció (adverbi). El | plural | s'obté sempre amb l'afegitó de /j\ (so d'/i\ | estructurals. És evident que els Estats Units requereixen el | plural | , i que davant el mot USA podem posar l'article determinat en plural sense | el plural, i que davant el mot USA podem posar l'article determinat en | plural | sense que el nom sofreixi cap alteració: els USA. Però si en lloc de | (United States of America) agafem el traduït, Estats Units, el | plural | anagramàtic el podem obtenir doblant cada una de les lletres que el | que ens n'indiqui el color, direm als cultes blaus. Les marededéus, en | plural | , en un plural pluralíssim, s'aixopluguen a les ermites que hom els | el color, direm als cultes blaus. Les marededéus, en plural, en un | plural | pluralíssim, s'aixopluguen a les ermites que hom els construeix prop de | el color, direm als cultes blaus. Les marededéus, en plural, en un plural | pluralíssim | , s'aixopluguen a les ermites que hom els construeix prop de les deus | minsa qüestió ortogràfica. Però en els seus primers temps!... Per si un | plural | havia de ser en /as\ o en /es\, hi havia literats | Però l'home ha esdevingut, mil·lenari a mil·lenari, els hòmens, i aquest | plural | és la lluita. Sí, però també el deure. Sí, la lluita plural i el deure | i aquest plural és la lluita. Sí, però també el deure. Sí, la lluita | plural | i el deure singular. I tot açò ell ho sent molt endins, com una brasa que | fons, això ho fan per no treballar. Sorgia inexplicablement el misteriós | plural | : "ells són així", "no ho poden evitar", "és com si els empenyessin | el mateix", pensà l'encarregat de pati. "Els puja al cap i abusen". El | plural | aparegué novament, marcant la frontera entre el viure quotidià i la bella | la vida. I fixi's que ara ja diuen, sense miraments, els submarins... En | plural | . Això vol dir que n'hi havia una nierada. —No comprenc que una persona | polidesa. Mengia rossa vol dir... —I abaixant la veu, va pronunciar el | plural | amb què designem aquells avorribles insectes homònims de certs arbres de | Nadó, col·laborà amb el Pare en la creació dels mons. Dels mons, en | plural | , cal fixar-s'hi i entendre-ho bé, perquè pel Verb i en el Verb foren | a Aragó (en llatí: /scutella\ o /parabsis\, | pl. | /parabsides\), és un atuell generalment en forma de casquet | plater (en aragonès: /platel\ o /platet\, | pl. | /platetes\) designació que, en documents del període aquí | mot aràbic original: /tábach\, (en aragonès: /távach\, | pl. | /távaques\, i diminutiu /tavaquet\, en llatí: | del moviment renaixentista. Ortografia de les vocals. Els | plurals | femenins són en -as. En les terminacions verbals, el repartiment | i aquest, eix i aqueix, i llurs corresponents femenins i | plurals | . En diversos treballs apareix amb certa freqüència la forma de datiu | Per tant, acaben en -am, -au les primeres i segones persones del | plural | del present d'indicatiu en la primera conjugació, i les del present de | de la /d\ intervocàlica de la terminació -ada, i el seu | plural | , però és menys tolerable tal omissió en el sufix -ador, i els seus | menys tolerable tal omissió en el sufix -ador, i els seus femení i | plurals | : cunyada ©, cunyades ©, vegada {vegá}, vegades | però dècim. j) En les formes del femení i del | plural | de les paraules monosíl·labes acabades en /s\; exemples: ras |
|