Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els productes anòmals dels descuits dins les entranyes de Gea, quan la	pobra	encara es ressentia dels parts. Els dolors i la freqüentíssima
varen comprendre que els governava una divinitat sorda i cega per als	pobres	homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però imparcial, i que
després, érem a la naixença d'Aquil·les, que acabarà, ben jove, malament,	pobre	noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins. He
valoren el platí, abans menyspreat, per la seva falsa aparença d'argent	pobre	, i avui buscadíssim, per les seves singulars qualitats i la seva raresa.
quatre Titans, i la femella, com d'habitud, era la qui bramulava més.	Pobres	, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè n'han esgotat,
sigui la terra més bona sinó perquè és el teu únic veritable país. Sigues	pobre	, però no miserable. Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I
cants, el més sagrat dels poetes." Glaucos "Fill de Minos o de Sísif,	pobre	pescador com nosaltres, nascut a la beòcia Pòtnies i estimbant-se, per
de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a cavar i a llaurar, com el	pobre	conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan
sentir-se enemiga dels vencedors. Admet només circumstancials adversaris,	pobres	nàufrags, com ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el
la via atzarosa dels vells navegants, que l'anomenarien "La tomba de la	pobra	gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas gaire mal —si
l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit, va morir assassinada. "	Pobra	", va comentar l'oncle, l'endemà, en saber-ho. "Per quin motiu?
de Tiamât damunt Anu, el primer campió hostil, Marduk va lluitar amb la	pobra	grossa bèstia i la va matar. La gesta acomplerta, va dividir en dues
inclosa la basarda dels ullals i dels serpents de plàstic. Quines noses,	pobra	noia! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam de la vida. Perquè el
i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les." "El	pobre	devia quedar servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara
ningú no malpensi, però, ni lligui estranys caps: cal no oblidar que el	pobre	animalet s'alimenta en bona part, si no tan sols, d'insectes. Admet
es va quedar sol, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. "	Pobra	senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a mi, sospito. Com tantes d'
de sobte, sense consideració als meus delicats sentiments patriòtics, la	pobreta	, herètica, nerviosa secretària Teresiana Cacao. Un centaure "Si els he
sofrir-ne dany", afegia, en el seu llenguatge arcaic, la Ignasieta. "	Pobre	, me'l represento i miro guarnit, amb quatre rals, de Primera Comunió, que
a la tranquil·la, modèlica nació —i amb l'ambigua paraula temem,	pobres	de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot passa, res no
has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit.	Pobra	de tu, si de cas", es malfiava la mare. "Per què no em respons?
avisos plens de seny d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac,	pobre	cavall, ben quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava
conca, fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un	pobre	noi, joguina de la política del seu pare. Afirmen que ens estimem, i el
pròpia, la vulnerabilitat de què parla, però no estima gens el	pobre	afligit." I, ja desinteressada de la història, mirava enllà, tramuntava
més solta. És el meu executor la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta,	pobra	noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells.
cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia.	Pobra	, pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança,
la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra,	pobra	, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'
Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra,	pobres	tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'afany de
de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va sacrificar la	pobra	Ifigènia, que el brètol en mi havia engendrat, li constava. És que
Que el paradigma els causa tedi? No ho dubto, però com els amenitzaria,	pobra	de mi, la veritat? Vaig tenir un sol marit —no els cinc que em pengen, els
deriven sovint d'orígens senzillíssims. L'heroi que va aterrar la	pobra	mitja bèstia es va emportar, en un vaixell de funestes veles negres, la
a les instruccions rebudes. Jo no enganyo, ordeno. És fàcil de manar-los,	pobra	gent, conec els meus sotmesos, i el que desitjo és sempre la meva suprema
de carns tibants, no toves, com sospito que comencen a ser les de la	pobra	Fedra. Si plau a la deessa, que en aquest punt, cal no oblidar-ho, es
molt bonica. —I és bona i senzilla: no es dóna de menys de parlar amb els	pobres	, com fan algunes. —I això que, a rics, gairebé fan la pols al nostre amo
aquell dia. —És fill del diable, no hi ha més! Veurem com acabarà.	Pobra	Mila! —Per a acabar d'adobar-ho només faltava la seva fugida amb aquella
seva fugida amb aquella perduda. Qui sap de qui era filla! Anava amb un	pobre	vell que l'havia arreplegada. Qui sap d'on l'havia treta! —I sa mare!...
havia treta! —I sa mare!... Jo no puc treure-me-la del cap.	Pobra	Maria Àgueda! Per què no es mira en aquest espill, la Mila? —Està
la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a cobrir-se amb	pobres	robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer
paraula dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa.	Pobra	mare!, pensà. Era més digna de pietat que d'altra cosa. (Mila la veia
Bé. —Contestava sense mirar-lo. —Seu una estona, home; no et faràs pas	pobre	per això. Descansa, que per a tot hi ha temps, fins per a morir. —Si
es preparava ja per a l'assalt definitiu. La victòria de Satanàs sobre el	pobre	i desvalgut ancià s'acusava més de minut en minut, i al darrer moment,
com un càntic; perquè a Mila li semblava, en efecte, que allí hi havia el	pobre	sant Antoni, vell i sense forces, i que enfront d'ell hi havia els
! Un tros de vell que no pot tenir-se dret del reuma! I em volia pegar!	Pobre	! Si no m'aguanten el desfaig. Per aquestes! —I jurava besant-se el dit
Quan va morir no feia sinó demanar-te a tu: sembla que el vegi...	Pobre	Màrius! Tino Costa romangué silenciós. A Quim Bisa, malgrat tot,
compongué la cançó i que l'infant del rei aquella nit, com aquesta els	pobres	infants innominats, havia quedat només en cendres; que el bressol, a la
tornaven a ésser llençats contra Tino Costa. —S'ha tornat boja. —	Pobra	Mila! —Diuen que Tiago... —Sí. Déu faci que no succeeixi alguna
també que després ho féu davant dels altres que anaven en busca d'ell. —	Pobra	Maria Àgueda! —Com ha patit, també, i com pateix per culpa d'ell! —Càndia
a sortir al cap de poc temps i Maria Àgueda ha ajustat de nou la porta. —	Pobra	Maria Àgueda! —És que no digueu! No té perdó de Déu! Un xiuxiueig va
al contrari, es veuen míseres cabanes en les quals s'amunteguen els	pobres	, i en les nits d'hivern dormen estretament abraçats pares i fills,
tal vegada li hauria valgut més deixar que li contés la història de la	pobra	Joana, la filla del paleta. Somrigué davant d'aquella idea, i pensà:
una dona que és vídua i viu sola amb dues filles. També passen les seves,	pobres	! Jo li dono tot el que guanyo. Tino Costa aquí no pogué estar-se de

Pàgina 1 (de 461)

50 següents