 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pobre |
Freqüència total: 23038 |
CTILC1 |
| els productes anòmals dels descuits dins les entranyes de Gea, quan la | pobra | encara es ressentia dels parts. Els dolors i la freqüentíssima | | varen comprendre que els governava una divinitat sorda i cega per als | pobres | homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però imparcial, i que | | després, érem a la naixença d'Aquil·les, que acabarà, ben jove, malament, | pobre | noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins. He | | valoren el platí, abans menyspreat, per la seva falsa aparença d'argent | pobre | , i avui buscadíssim, per les seves singulars qualitats i la seva raresa. | | quatre Titans, i la femella, com d'habitud, era la qui bramulava més. | Pobres | , van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè n'han esgotat, | | sigui la terra més bona sinó perquè és el teu únic veritable país. Sigues | pobre | , però no miserable. Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I | | cants, el més sagrat dels poetes." Glaucos "Fill de Minos o de Sísif, | pobre | pescador com nosaltres, nascut a la beòcia Pòtnies i estimbant-se, per | | de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a cavar i a llaurar, com el | pobre | conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan | | sentir-se enemiga dels vencedors. Admet només circumstancials adversaris, | pobres | nàufrags, com ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el | | la via atzarosa dels vells navegants, que l'anomenarien "La tomba de la | pobra | gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas gaire mal —si | | l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit, va morir assassinada. " | Pobra | ", va comentar l'oncle, l'endemà, en saber-ho. "Per quin motiu? | | de Tiamât damunt Anu, el primer campió hostil, Marduk va lluitar amb la | pobra | grossa bèstia i la va matar. La gesta acomplerta, va dividir en dues | | inclosa la basarda dels ullals i dels serpents de plàstic. Quines noses, | pobra | noia! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam de la vida. Perquè el | | i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les." "El | pobre | devia quedar servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara | | ningú no malpensi, però, ni lligui estranys caps: cal no oblidar que el | pobre | animalet s'alimenta en bona part, si no tan sols, d'insectes. Admet | | es va quedar sol, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. " | Pobra | senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a mi, sospito. Com tantes d' | | de sobte, sense consideració als meus delicats sentiments patriòtics, la | pobreta | , herètica, nerviosa secretària Teresiana Cacao. Un centaure "Si els he | | sofrir-ne dany", afegia, en el seu llenguatge arcaic, la Ignasieta. " | Pobre | , me'l represento i miro guarnit, amb quatre rals, de Primera Comunió, que | | a la tranquil·la, modèlica nació —i amb l'ambigua paraula temem, | pobres | de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot passa, res no | | has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit. | Pobra | de tu, si de cas", es malfiava la mare. "Per què no em respons? | | avisos plens de seny d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, | pobre | cavall, ben quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava | | conca, fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un | pobre | noi, joguina de la política del seu pare. Afirmen que ens estimem, i el | | pròpia, la vulnerabilitat de què parla, però no estima gens el | pobre | afligit." I, ja desinteressada de la història, mirava enllà, tramuntava | | més solta. És el meu executor la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, | pobra | noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. | | cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. | Pobra | , pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, | | la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, | pobra | , pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l' | | Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, | pobres | tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'afany de | | de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va sacrificar la | pobra | Ifigènia, que el brètol en mi havia engendrat, li constava. És que | | Que el paradigma els causa tedi? No ho dubto, però com els amenitzaria, | pobra | de mi, la veritat? Vaig tenir un sol marit —no els cinc que em pengen, els | | deriven sovint d'orígens senzillíssims. L'heroi que va aterrar la | pobra | mitja bèstia es va emportar, en un vaixell de funestes veles negres, la | | a les instruccions rebudes. Jo no enganyo, ordeno. És fàcil de manar-los, | pobra | gent, conec els meus sotmesos, i el que desitjo és sempre la meva suprema | | de carns tibants, no toves, com sospito que comencen a ser les de la | pobra | Fedra. Si plau a la deessa, que en aquest punt, cal no oblidar-ho, es | | molt bonica. —I és bona i senzilla: no es dóna de menys de parlar amb els | pobres | , com fan algunes. —I això que, a rics, gairebé fan la pols al nostre amo | | aquell dia. —És fill del diable, no hi ha més! Veurem com acabarà. | Pobra | Mila! —Per a acabar d'adobar-ho només faltava la seva fugida amb aquella | | seva fugida amb aquella perduda. Qui sap de qui era filla! Anava amb un | pobre | vell que l'havia arreplegada. Qui sap d'on l'havia treta! —I sa mare!... | | havia treta! —I sa mare!... Jo no puc treure-me-la del cap. | Pobra | Maria Àgueda! Per què no es mira en aquest espill, la Mila? —Està | | la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a cobrir-se amb | pobres | robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer | | paraula dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. | Pobra | mare!, pensà. Era més digna de pietat que d'altra cosa. (Mila la veia | | Bé. —Contestava sense mirar-lo. —Seu una estona, home; no et faràs pas | pobre | per això. Descansa, que per a tot hi ha temps, fins per a morir. —Si | | es preparava ja per a l'assalt definitiu. La victòria de Satanàs sobre el | pobre | i desvalgut ancià s'acusava més de minut en minut, i al darrer moment, | | com un càntic; perquè a Mila li semblava, en efecte, que allí hi havia el | pobre | sant Antoni, vell i sense forces, i que enfront d'ell hi havia els | | ! Un tros de vell que no pot tenir-se dret del reuma! I em volia pegar! | Pobre | ! Si no m'aguanten el desfaig. Per aquestes! —I jurava besant-se el dit | | Quan va morir no feia sinó demanar-te a tu: sembla que el vegi... | Pobre | Màrius! Tino Costa romangué silenciós. A Quim Bisa, malgrat tot, | | compongué la cançó i que l'infant del rei aquella nit, com aquesta els | pobres | infants innominats, havia quedat només en cendres; que el bressol, a la | | tornaven a ésser llençats contra Tino Costa. —S'ha tornat boja. — | Pobra | Mila! —Diuen que Tiago... —Sí. Déu faci que no succeeixi alguna | | també que després ho féu davant dels altres que anaven en busca d'ell. — | Pobra | Maria Àgueda! —Com ha patit, també, i com pateix per culpa d'ell! —Càndia | | a sortir al cap de poc temps i Maria Àgueda ha ajustat de nou la porta. — | Pobra | Maria Àgueda! —És que no digueu! No té perdó de Déu! Un xiuxiueig va | | al contrari, es veuen míseres cabanes en les quals s'amunteguen els | pobres | , i en les nits d'hivern dormen estretament abraçats pares i fills, | | tal vegada li hauria valgut més deixar que li contés la història de la | pobra | Joana, la filla del paleta. Somrigué davant d'aquella idea, i pensà: | | una dona que és vídua i viu sola amb dues filles. També passen les seves, | pobres | ! Jo li dono tot el que guanyo. Tino Costa aquí no pogué estar-se de |
|
