Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pobre A 18728 oc.
pobre F 1 oc.
pobre M 4309 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pobre Freqüència total:  23038 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els productes anòmals dels descuits dins les entranyes de Gea, quan la pobra encara es ressentia dels parts. Els dolors i la freqüentíssima
varen comprendre que els governava una divinitat sorda i cega per als pobres homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però imparcial, i que
després, érem a la naixença d'Aquil·les, que acabarà, ben jove, malament, pobre noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins. He
valoren el platí, abans menyspreat, per la seva falsa aparença d'argent pobre, i avui buscadíssim, per les seves singulars qualitats i la seva raresa.
quatre Titans, i la femella, com d'habitud, era la qui bramulava més. Pobres, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè n'han esgotat,
sigui la terra més bona sinó perquè és el teu únic veritable país. Sigues pobre, però no miserable. Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I
cants, el més sagrat dels poetes." Glaucos "Fill de Minos o de Sísif, pobre pescador com nosaltres, nascut a la beòcia Pòtnies i estimbant-se, per
de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a cavar i a llaurar, com el pobre conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan
sentir-se enemiga dels vencedors. Admet només circumstancials adversaris, pobres nàufrags, com ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el
la via atzarosa dels vells navegants, que l'anomenarien "La tomba de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas gaire mal —si
l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit, va morir assassinada. "Pobra", va comentar l'oncle, l'endemà, en saber-ho. "Per quin motiu?
de Tiamât damunt Anu, el primer campió hostil, Marduk va lluitar amb la pobra grossa bèstia i la va matar. La gesta acomplerta, va dividir en dues
inclosa la basarda dels ullals i dels serpents de plàstic. Quines noses, pobra noia! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam de la vida. Perquè el
i la varen aparellar, als Camps Elisis, amb Aquil·les." "El pobre devia quedar servit", reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara
ningú no malpensi, però, ni lligui estranys caps: cal no oblidar que el pobre animalet s'alimenta en bona part, si no tan sols, d'insectes. Admet
es va quedar sol, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a mi, sospito. Com tantes d'
de sobte, sense consideració als meus delicats sentiments patriòtics, la pobreta, herètica, nerviosa secretària Teresiana Cacao. Un centaure "Si els he
sofrir-ne dany", afegia, en el seu llenguatge arcaic, la Ignasieta. "Pobre, me'l represento i miro guarnit, amb quatre rals, de Primera Comunió, que
a la tranquil·la, modèlica nació —i amb l'ambigua paraula temem, pobres de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot passa, res no
has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit. Pobra de tu, si de cas", es malfiava la mare. "Per què no em respons?
avisos plens de seny d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall, ben quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava
conca, fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un pobre noi, joguina de la política del seu pare. Afirmen que ens estimem, i el
pròpia, la vulnerabilitat de què parla, però no estima gens el pobre afligit." I, ja desinteressada de la història, mirava enllà, tramuntava
més solta. És el meu executor la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells.
cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança,
la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'
Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'afany de
de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va sacrificar la pobra Ifigènia, que el brètol en mi havia engendrat, li constava. És que
Que el paradigma els causa tedi? No ho dubto, però com els amenitzaria, pobra de mi, la veritat? Vaig tenir un sol marit —no els cinc que em pengen, els
deriven sovint d'orígens senzillíssims. L'heroi que va aterrar la pobra mitja bèstia es va emportar, en un vaixell de funestes veles negres, la
a les instruccions rebudes. Jo no enganyo, ordeno. És fàcil de manar-los, pobra gent, conec els meus sotmesos, i el que desitjo és sempre la meva suprema
de carns tibants, no toves, com sospito que comencen a ser les de la pobra Fedra. Si plau a la deessa, que en aquest punt, cal no oblidar-ho, es
molt bonica. —I és bona i senzilla: no es dóna de menys de parlar amb els pobres, com fan algunes. —I això que, a rics, gairebé fan la pols al nostre amo
aquell dia. —És fill del diable, no hi ha més! Veurem com acabarà. Pobra Mila! —Per a acabar d'adobar-ho només faltava la seva fugida amb aquella
seva fugida amb aquella perduda. Qui sap de qui era filla! Anava amb un pobre vell que l'havia arreplegada. Qui sap d'on l'havia treta! —I sa mare!...
havia treta! —I sa mare!... Jo no puc treure-me-la del cap. Pobra Maria Àgueda! Per què no es mira en aquest espill, la Mila? —Està
la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a cobrir-se amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer
paraula dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!, pensà. Era més digna de pietat que d'altra cosa. (Mila la veia
Bé. —Contestava sense mirar-lo. —Seu una estona, home; no et faràs pas pobre per això. Descansa, que per a tot hi ha temps, fins per a morir. —Si
es preparava ja per a l'assalt definitiu. La victòria de Satanàs sobre el pobre i desvalgut ancià s'acusava més de minut en minut, i al darrer moment,
com un càntic; perquè a Mila li semblava, en efecte, que allí hi havia el pobre sant Antoni, vell i sense forces, i que enfront d'ell hi havia els
! Un tros de vell que no pot tenir-se dret del reuma! I em volia pegar! Pobre! Si no m'aguanten el desfaig. Per aquestes! —I jurava besant-se el dit
Quan va morir no feia sinó demanar-te a tu: sembla que el vegi... Pobre Màrius! Tino Costa romangué silenciós. A Quim Bisa, malgrat tot,
compongué la cançó i que l'infant del rei aquella nit, com aquesta els pobres infants innominats, havia quedat només en cendres; que el bressol, a la
tornaven a ésser llençats contra Tino Costa. —S'ha tornat boja. —Pobra Mila! —Diuen que Tiago... —Sí. Déu faci que no succeeixi alguna
també que després ho féu davant dels altres que anaven en busca d'ell. —Pobra Maria Àgueda! —Com ha patit, també, i com pateix per culpa d'ell! —Càndia
a sortir al cap de poc temps i Maria Àgueda ha ajustat de nou la porta. —Pobra Maria Àgueda! —És que no digueu! No té perdó de Déu! Un xiuxiueig va
al contrari, es veuen míseres cabanes en les quals s'amunteguen els pobres, i en les nits d'hivern dormen estretament abraçats pares i fills,
tal vegada li hauria valgut més deixar que li contés la història de la pobra Joana, la filla del paleta. Somrigué davant d'aquella idea, i pensà:
una dona que és vídua i viu sola amb dues filles. També passen les seves, pobres! Jo li dono tot el que guanyo. Tino Costa aquí no pogué estar-se de

  Pàgina 1 (de 461) 50 següents »