 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pobresa |
Freqüència total: 2408 |
CTILC1 |
| i emboirada cambra del carrer de l'Argenteria. Vivia una vida quasi de | pobresa | on gastava, es pot dir, només, la legítima cera de Berberia, provinent | | des de casa, darrere dels cristalls, contemplar el carrer". La | pobresa | pujava lentament per l'escala. Foscament alenava en tots els | | massa grisa i taronja del port de la Pointe à Pitre. Port colonial d'una | pobresa | i d'una delicadesa infinites. Un parell de cargos, quatre velers, mitja | | passar quatre criatures descalces amb unes caretes de cartró, d'una gran | pobresa | . Els antics polinesis, autors de màscares sorprenents i de disfresses | | Benet, posem per cas, a sant Francesc. La tendència a la humilitat i a la | pobresa | pròpia dels sacerdots, s'esmorteeix sota la poderosa i persistent pressió | | dels menorets. Franciscans i dominicans estengueren la bona nova de la | pobresa | i la humilitat, els uns, i de l'educació i l'ensenyament, els altres. I | | per delirar que les riqueses són, entre cartes de | pobreses | , les cartes d'amunt del castell. Terratinents | | venir tu a casa nostra, pitjor seguim. Jo podia resignar-me, Víctor, a la | pobresa | i a l'esclavitud suportades dignament, lluny de trampes i vergonyes, | | rei de Vedrinyans El rei de Vedrinyans és rei de sa | pobresa | ; la reina, al seu costat, tremola com la branca | | empunyat per la mà. El rei de Vedrinyans és rei de sa | pobresa | ; la reina, tremolant, sembla una branca seca | | excitants arterioles amb temperatura viciosa, feien l'efecte d'una gran | pobresa | , d'una gran brutícia, d'una desolació resignada i humil. Al carrer de | | I això —va dir Isabel— és el vici? —No, no; això és la infinita | pobresa | de la carn la infinita tristesa de la carn —va respondre Emili—. El vici | | Pels qui estimaren la materna llengua en els temps de | pobresa | i de dissort: un record. Pels qui deixaren els honors i pompes | | un cèntim", fa l'eco en la consciència de la barcelonina. Tanmateix, la | pobresa | és un pecat imperdonable. I a Laura sembla que Comarquinal no li | | —Amb tal que sigui bon minyó i sàpiga treballar, no li és cap deshonra la | pobresa | . —Més m'estimo per a casa un pobre com ell, que no pas un de ric i | | de llibres, de música, de converses agradables, de robes brillants; la | pobresa | dels aliments; la floridura dels bassals; les puerils mortificacions que | | infant, es dóna en chinook per: la dolenteria de l'home ha mort la | pobresa | de l'infant; i, per dir que una dona utilitza un paner massa petit: fica | | en aquesta tribu els noms personals evoquen "la mort, la tristor, la | pobresa | , la roïndat entre veïns". Però és que "la persona que dóna el nom es | | o de fins— a causa d'una semblança negativa fundada en l'absència o la | pobresa | del contingut semàntic. El sistema tiwi, fins i tot si hom el defineix, | | D'una banda a l'altra del món tots s'assemblen, però sobretot per llur | pobresa | . Austràlia posseeix, certament, mites complexos que es presten a una | | a alguns d'entre ells el privilegi de tenir un passat. Per consegüent, la | pobresa | dels mites totèmics prové del fet que la funció exclusiva de cada un | | del gran mocador de catifa ab que cubría son cos, pregonava aquella | pobresa | dolorosament disfressada, qu' arrela sols en las ciutats grans y arrastra | | per ella! Cóm la reptaría desde 'l fons de son cor! Al costat d' aixó la | pobresa | , la miseria, la fam, potser! Ah, qu' era terrible y ben terrible lo | | pelleringas allá hont los muscles havían de rebotre ufanosos. La | pobresa | de greix permetía més á la sanch transparentarse per la finíssima pell, | | en casa de sos protectors ab tot y haver empenyat ja la major part de sas | pobresas | pera anar comportant la malaltía, quan se li presentá un jorn en Manel ab | | pobra. Els seus pares no podien pagar-li els estudis. Recordo que la seva | pobresa | el feia sofrir. Havia estudiat dos anys a Reus, no sé com, potser | | la seva ínfima renda. Setze anys d'austeritat, de privacions, gairebé de | pobresa | , per a reunir una misèria de pessetes destinades a afrontar una malaltia | | al nostre ideal, a risc de la salut, del benestar. No ens espantava la | pobresa | , i ho hem demostrat. Què era l'art per a nosaltres? Un combat, el més | | estàvem disposats a suportar l'oblit, la vexació, la injustícia i la | pobresa | . El triomf nostre havia de venir honradament o no vindria mai. La | | l'ornament, tota la fantasia del pis. —Em fa vergonya que vegin les meves | pobreses | —va dir ella, amb l'accent obert de la gent dels pobles de Lleida. —Si | | obsequiar amb una copa. Evidentment, li agradava de parlar de la seva | pobresa | . No diré que s'hi complagués, però hi insistia, potser per desvetllar el | | allò havia estat tot el seu sopar. Quanta misèria! Em semblà que la seva | pobresa | era també mandra, abandó. L'aixeta, negra, m'ho confirmà. I tota la | | amb mi mateix hauré renunciat a l'amor més estimat, hauré trobat en la | pobresa | el gust del pa del veí i m'hauré atret la calúmnia i suportat la infàmia | | constant. Era una ambició que em feia suportar amb alegria la | pobresa | i les humiliacions de tota mena, em permetia d'enfonsar-me al fang amb | | possessió d'una dona. El meu abatiment s'aguditzava, s'emmetzinava amb la | pobresa | i la privació. Em queien uns quants diners a les mans, i el pit se | | La solitud m'esfereïa en lloc d'elevar-me. M'empobria, augmentava la meva | pobresa | en lloc d'enriquir-me. S'havia trencat el diàleg entre ella i jo? Vaig | | me'n podia condoldre, pel mateix excés de la seva humilitat, de la seva | pobresa | d'ànima, i en lloc de fer-me pietat o respecte, m'irritava talment, que jo | | tu, oh, Roine! No em fa res de portar una vida mesquina. Què em fan la | pobresa | i les privacions? Passar desconegut de tothom i després durar. Aquesta és | | i per les lluites que havia hagut de sostenir amb mi mateix, amb la | pobresa | i amb les deficiències de la meva educació, em creia ésser una víctima de | | la idea dels pobres ha estat com una imatge, una cosa poètica. La meva | pobresa | no em fa sofrir. D'ençà que sóc a França res no em fa sofrir. Sóc | | posat a saltar i a ballar com Zarathustra. Estava alegre amb la meva | pobresa | com un sant Francesc. Quan, una nit, després d'un sopar regat amb molt de | | de molestar pagant lo refresch, encara que aquet, atesa la nostra | pobresa | , no hauría passat d' una xicra de xocolate y uns quants melindros, y tot | | sola en lo mon. Mes tart se li moríren los seus protectors, deixantli la | pobresa | que tenian, perque no tenian fills; y la Filomena 's resolgué á viure | | Era una tímida veu somicaire, un plany, un murmuri que s'acusava de la | pobresa | del seu propi accent. Va estar a punt d'aixecar el cap; arribà a iniciar | | de resignar perquè baixa del cel. Fins i tot se'ls ha predicat que la | pobresa | és una virtut! I el que fa és deixar la gran massa de l'obrer simplement | | no podrem dialogar sobre aquest extrem mentre hi hagi gent que accepti la | pobresa | com un destí inevitable. Ruskin. —Els moralistes del nostre | | afegí—. És un santuri. —Un santuri? Toques el santuri? —Quan m'oprimeix la | pobresa | , recorro les tavernes amb el santuri. Canto velles cançons clèftiques de | | vull! No és pas el jardí de la Verge, el monestir; és el jardí de Satanàs. | Pobresa | , humilitat, castedat, la corona del monjo que diuen! Mentides! Mentides! | | Tots els seus turments s'havien esborrat, les penes de la vellesa, la | pobresa | , les humiliacions, les tristes vesprades que passava asseguda al solitari | | de boix i d'aladern, i ens fa les presentalles de sa reial | pobresa | ... Que 'l vent nadiu s'aixampli, que canti en la puresa |
|
