Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per caçar, fanàtic del perillós culte d'Àrtemis? Ara és un esportiu	poca-solta	, es convertirà després en un cínic abegot que ni brunzeix per mandra, per
que de cap manera havia de tenir. Potser referma la idea d'afegit	poca-solta	, haver sentit, tantes vegades, explicar a classe, ad usum delfini,
vol dir —i que, segons la traducció que me n'ha fet el mestís, és una mica	poca-solta	— com si fessin una cosa de l'altre món. Aquesta bona gent —em refereixo a
com les velles actrius, d'una crueltat persistent i d'un zumzejar	poca-solta	. De tant en tant veureu un espiadimonis com els que es troben a les
que s'havien apoderat de l'hotel i havien envaït el moll de l'alegria més	poca-solta	. Pederastes amb eslips de pareu i flors al cap, americanes disfressades
Com si fos res tan decisiu que un vespre mori, el	poca-solta	que per tornar té la seva hora No segueixo, ho va dir
saps qui és, criatura, si no el coneixes. ¿A què vénen aquestes rialles	poca-soltes	? Per altra banda, és un amic meu, un perfecte cavaller! —L'Antoni Mates!
he entès perfectament. És a dir, no em cap al cervell... ho trobo massa	poca-solta	... Tu dius... què? —Vols fer-m'ho repetir? Són ella, ell i un
dues frases que he fet, i les trobo d'una cursileria, d'un estil	poca-solta	que no pot anar ni amb rodes. Tu coneixes algun dels meus versos, i saps
una mica femení, els ulls negres, la boca de fumador, de barrilaire, de	poca-solta	integral, amb unes dents blanques, esmolades, intactes. Leocàdia li
i aleshores imposava a la criatura un càstig amoïnós, humiliant i	poca-solta	, que la criatura complia, però aleshores no amb innocència, sinó amb una
home molt lligat a la història de Rosa Trènor, i Rosa, tan llibresca, tan	poca-solta	i tan transcendental com sempre, va aprofitar allò que una casualitat li
i altres converses, que allargàvem cansadament, mig d'esma i una mica	poca-soltes	, per tal de matar l'enuig que ens enervava tots dos, de manera que,
pas puisque son papa ne lui défendait pas? cançó vulgar i	poca-solta	que després havia de sentir moltes altres vegades de llavis del poble
camp, i fins i tot hi havia llauradoret descarat i insolent, descregut o	poca-solta	, que el mateix dia del sant dels menestrals enganxava un forcat a una
—i de vegades la dona— emmascarat es creu amb l'obligació de fer més el	poca-solta	. El mate més gros, les corregudes més violentes, els crits més aguts, les
amb gessamí, li compro tot el cistell i l'aboco als genolls d'aquella	poca-solta	." "I vinga beure, vinga beure, però t'ho juro, patró, no la vaig
l'he regalat a un monjo estrafolari que té una merla i li fa cantar, el	poca-solta	, imagina't, el Kyrie eleison. I ara ensenyarà de cantar el nostre pobre
no sostenia l'esforç d'un discurs de míting; moralment, les discussions	poca-solta	de gent impreparada (i Déu sap si cap mediterrani és capaç d'abstenir-se
vida. L'home que per tenir més claror volia abastar les estrelles, era un	poca-solta	oblidadís del gest immediat de la mà que abastant una espelma n'hauria
un marquès. T'engreixaré, et compraré roba i amb posats de calavera, de	poca solta	, de jogador (que no et costaràn de tenir), aniràs als antiquaris, com si
d'objectes dels pares, trobats a les golfes del palau, vaig fer el	poca solta	tan bé, el fill de família esvalotat que's vèn els seus pergamins en
gasta amb poca solta és temps perdut. És tirat als goços. I jo entenc per	poca solta	ésser jove i pagar l'amor, ésser manso i pagar el beure, ésser llest i
se té una dòna al davant, se li té de dir alguna cosa, per curta que sia i	poca solta	. —Carmeta! —li dic. —Ui! Em sab el nom? —em contesta ella
els viatjants de Catalunya, que'm tractaven d'aventurer, de aficionat, de	poca solta	i que per dignitat de classe em volien treure del gremi; havia escampat
hom té del seu. Hom diu per bon humor, i en la llibertat de la conversa,	poca-soltes	d'aquestes que en veritat hom reconeix que en són, i que hom només troba
—/¡Que me lo traigan!\ —tornaren a cridar els més	poca-solta	. —Sí, sí; ¡estúpits, ases! Els ximples sou vosaltres. ¿Que no ho
es trobà posseïda per l'esperit d'un carreter de Teruel completament	poca solta	. La mestressa i en Salvador Puntí tractaren de convèncer l'aragonès
no prengui mal. Ja veieu, amb això que us he explicat, quina mena de	poca solta	n'hi ha, del cucut. I, si només tingués aquesta gràcia, no valdria la
No, no —va dir la Reina.— De primer la sentència, el veredicte després. —	Poca-solta	i bunyol! —digué Alícia en veu alta.— On s'és vist de fer primer la
per tot això, repeteixo, convé ésser un pare de famílies. Els solters,	poca-soltes	que són, mai no els veureu tan feliços com quan s'apleguen en un cert
, si és servida. —No; si me'n vaig de seguida. D'una manera dificultosa i	pocasolta	la conversa s'iniciava. —No ho digui pas a ningú que he vingut. —No, no
les lamentacions de la vella ressonaven escardalenques, sense sentit,	poca-soltes	. Aparegué, a la fi, la núvia. Duia la mantellina posada, de blonda
estat ric i es torna pobre, per excusar-nos de socórrer-lo, el tractem de	poca solta	. LXXIII Dir hàbil a un artista és censurar-lo, i dir-ho a un
CXLIV El joc és altament moral; serveix per arruïnar els	poca-soltes	. CXLV Si un obrer no guanya en té la culpa l'amo, i si l'amo
CXC Si els gossos poguessin parlar, serien tan xerraires i	poca-soltes	com moltes persones. CXCI Les dones anuncien l'escot com qui
ben dit: no sabíem pas exactament el què érem. Jo, pujava burro, gandul i	poca-solta	que enamorava. No sabia res de res i el pitjor és que no volia saber res.
feia i els joves que la festejaven aviat li tenien por, com no fos algun	poca-solta	, que només hi era per la bossa i que no passava gaire temps que no li fos
Un xicot, amb unes sabates lluentes i estretes, no podia caminar, feia el	poca-solta	amb la dentadura closa. Quan reia una raspa, d'aquestes altes,
d'Alemanya, grassa, inflada, de color de rovell d'ou pàl·lid, una mica	poca solta	". "El mes de novembre, el temps s'espatllà. Els crepuscles
que prometeres fer i que no compliràs mai. Si no fossis tan descuidat i	poca solta	, em faries una vertadera llàstima. On dimoni vius? Qui és aquesta Marta
haver de sentir la preocupació històrica ni les anticipacions líriques i	poca-soltes	del futur. Però llavors hom es crema les naus del refugi i queda només el
—poseu una mica d'aigua al vi d'aquesta paraula— amb aquell aire de	poca-solta	estratègica i de construcció meritòria que excitava tant la imaginació
primer—. Més de set anys que és meu i li he posat certa llei. Ell és el	poca-solta	"Vou"?... Aquest nyanyo del front és un cop de pota que va clavar-me l'
a la burgesa; els mobles i els quadros eren triats, no lletjos, però sí	poca-soltes	. Tothom pretén ésser el que no és, i En Maragall, que era un
demanant-li que fes el miracle que aquell càrrec no anés a parar a un	poca-solta	, com semblava fatal. Als pocs dies va arribar un telegrama dient: —Demana
més això, la paciència té un límit. Vilaret objectà: —Tens un orgull ben	poca-solta	! Sota l'emparrat Vilaret els parlà en veu baixa: —Però no sabeu com és
D'altres l'imitaren i aviat foren colla que es disputaven les dones. Uns	pocasoltes	trencaren els llums de la sala a bastonades. Tot esdevingué fosc. Joan
sobretot aleshores que aquesta terra era un erm de desolació i de	poca-solta	. Perquè citar i treure exemples si la història del segle passat en va
després serem completament feliços. Mentrestant, no t'escoltaré per res. —	Poca solta	! Digues, doncs, que abans que jo prefereixes un rei? —És una feblesa molt

Pàgina 1 (de 8)

50 següents