×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb poda |
Freqüència total: 393 |
CTILC1 |
constreta: tot el que hem esmotxat durant el dia, | podes | , lligalls, o plantament d'uns aspres, en una o dues nits | seguien els dalers dels amics de la independència de l'esperit i la | poda | classicisant dels partits anomenats de la intel·ligència; s'apassionaven | i les grans ventades de primavera, la caiguda tardoral de les fulles, les | podes | urbanes i fins l'ironia dels ocells. Hem fet aquest pas i justifica el | l'acció de la mà que arreplega el fruit i sap aconduir-lo perquè duri, la | poda | que neteja de xucladors noïbles i de branques mortes. De tu s'encomanen | a la tardor, i per fi que convé tallar els brots morts en l'època de | poda | . Aquests gràfics tindran una utilitat semblant a la del cas anterior per | perera, la pomera, la figuera, etc. Mitjans de lluita. En fer la | poda | , tallar i cremar les branques atacades. Si l'atac és al tronc, descorçar | Si es pot prescindir de les branques atacades, a l'època de la | poda | es tallen i es cremen. Per destruir les erugues a l'interior de les seves | En solucions simples a l'aigua, s'empra per a desinfectar ferides de | poda | . Per al tractament de plantes s'empra en forma de brou bordelès, | S'aplica en pols o en solució al terreny, o bé pintant les ferides de | poda | , i també introduint-lo en forats fets en el tronc de l'arbre malalt, o bé | pàg. 48). La lluita s'ha de completar tallant en l'època de | poda | tots els brots malalts i cremar-los després. Recollir i cremar les | es dóna a l'atac sobre els fruits. Mitjans de lluita. A l'època de | poda | , cal tallar tots els brots atacats a l'època de la florida, i totes | lluita contra aquests insectes. Mitjans de lluita. A l'època de | poda | , convé tallar tots els brots malalts i cremar-los. Són de | la malaltia. El paràsit penetra principalment per les ferides de | poda | o degudes a altres causes. El xancre és freqüent en els terrenys | de Champagne. Mitjans de lluita. Fer ben llises les ferides de | poda | i desinfectar-les amb una solució de sulfat de coure al 20 % en | desinfecta i protegeix de la manera que hem indicat per a les ferides de | poda | . Els bolets del tronc i de les branques Les branques i els troncs dels | de fer ferides grosses als arbres. Deixar ben llises les ferides de | poda | , desinfectar-les amb una solució de sulfat de ferro al 20 % i | forma d'aplicació del sulfat de ferro consisteix a pintar les ferides de | poda | amb una solució de sulfat de ferro en aigua del 20 al 40 | del terreny, ferides accidentals produïdes pel gel, ferides de | poda | (pinçatge i poda d'hivern), atac de bolets i d'insectes, acció | ferides accidentals produïdes pel gel, ferides de poda (pinçatge i | poda | d'hivern), atac de bolets i d'insectes, acció parasitària d'algunes | tant com sigui possible, de fer ferides. Fer ben llises les ferides de | poda | i protegir-les amb màstic d'empeltar o amb quitrà líquid, per tal que | colliran l'any que va a començar, de manera que els pagesos comencen la | poda | de les vinyes i la sembra d'algunes verdures, trascolen o trasbalsen el | d'homenatge tenien un sabor més o menys autènticament feudal; entre les | podes | practicades per l'equitat citem per exemple el comís de la finca en cas | lona, nora, nota; mata, bada, bala, pala, mala, vara; mola, | poda | , moda, mora; vida, vina, pila, pita, vira, etc., etc.. / | de la terra), els de cura per fer arrelar les estaques i els de | poda | per evitar que es desguarneixin del peu, per fer-los créixer amb | En les bardisses de feixos secs s'aprofita la brossa de neteja i | poda | d'arbres disposant-la en feixets verticals que s'empresonen entre | una sorpresa. El primer que em digué és que no estava gaire content de la | poda | que havia fet. —Una vinya —em digué— es pot podar de tres maneres: per al | figuereta geogràfic impressionable just mar natalitat parangó pobric | poda | recaptador sobreposat translúcid xicalla Espanyol © Català | i supressió de establiments municipals de beneficencia i instrucció i | podes | i tallades de boscos, que necessiten la aprobació del Governador civil, | Boscos, que contindrà el producte d'herves i pastures, | podes | d'arbres, i els aprofitaments comunals en la forma ja dita comptant com | sobre el cep; es comprèn el mal que's fa a la cullita vinenta en les | podes | en verd mal fetes i amb la pastura dels pàmpols pel bestiar; es comprèn | vénen fonamentades en ço que s'acaba d'explicar. En els adobs, en les | podes | , en el conreu i en les malaltíes, en tot el curset aniràn aplicant-se | dipòsit de vidre o plom especialment dedicats a aquests líquids àcids. | Podes | La poda és la operació més difícil de la vinya. Cada planta i cada any | de vidre o plom especialment dedicats a aquests líquids àcids. Podes La | poda | és la operació més difícil de la vinya. Cada planta i cada any presenta | dèu veure cada cep per a determinar el que convindrà fer. Els ceps sense | poda | es tornen arbrissons; sarments per tot sense cap força ni fruit; podades, | llargs sarments i ufanós creixement. No temeu castigar-los: un any de | poda | llarga pot posar-los a lloc. 4a· Els borrons més allunyats de la | Els borrons més allunyats de la soca tenen una major potencia; una | poda | en verd en temps oportú pot remeiar aquesta desigualtat. 5a· Els | eviteu que gastin part d'aliment de la planta. 7a· En la | poda | dèu procurar-se donar al cep el màxim de fulles; en igualtat de | els borrons més fruitosos són els d'abaix. En els primers ceps, al fer la | poda | curta es priva una abundosa fructificació; en els darrers, fent-la llarga | Han de fer-se estudis en cada mena de cep per a determinar quina és la | poda | més convenient entre les podes curtes, les mixtes o les llargues. Poda | mena de cep per a determinar quina és la poda més convenient entre les | podes | curtes, les mixtes o les llargues. Poda curta és aquella, la més extesa | la poda més convenient entre les podes curtes, les mixtes o les llargues. | Poda | curta és aquella, la més extesa en les nostres comarques, que deixa a les | de forma rodona, i la que permet millor la maduració del raïm. La | poda | curta dèu aplicar-se a ceps de poca força i als que tenen els borrons | quan va augmentant la força el nombre gros de caps fa necessari anar a la | poda | llarga, ja per a evitar un aplec de sarments i raïms que's perjudiquen | perjudiquen mutuament, ja per a aprofitar millor la força del cep. La | poda | mixta porta braços amb dos o tres borrons, i a més alguns altres amb | el fruit, que s'embruta, dificultant més tard una bona vinificació. La | poda | llarga porta branques curtes, destinades a fer la fusta de l'any següent, | de l'any següent, i branques llargues, branques de fruit. En aquesta | poda | poden ser les branques de fruit permanents, formant els emparrats, o | la verema, canviant així cada any la branca fruitera. Un sistema de | poda | llarga dèu poder suprimir-se, deixant el cep en poda curta de tal manera | Un sistema de poda llarga dèu poder suprimir-se, deixant el cep en | poda | curta de tal manera que pugui produir tot seguit en el nou sistema. Els | Els emparrats presenten l'inconvenient de la dificultat de tornar a la | poda | curta, dels anys que necessiten para instal·lar-la i del cost | d'instal·lació, que demana tres i quatre fil-ferres. Exemple d'aquestes | podes | són la Royat i la Cazanave. Un sistema de poda llarga mólt recomanable és |
|