Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, perquè	puguem	ser lliures." I Arístocles, cloent de sobte la seva tan indocumentada,
per les estrelles. Gea, que, per la seva intrínseca naturalesa, no es	podia	estar de res, es va unir aviat, en invencible incest, amb Uranos. Varen
Uranos, que hi governava, els repel·lia per la lletgesa i en temia el	poder	. Res més estimat que el poder, pels déus i pels homes. Ningú no
els repel·lia per la lletgesa i en temia el poder. Res més estimat que el	poder	, pels déus i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en
Zeus. No parlarem de la seva infantesa ni de com va madurar, fins que va	poder	lluitar amb Cronos, el va guanyar, el va encadenar i va obligar-lo a
fracassada l'última i terrible temptativa de Tifó, va imposar el seu	poder	per sempre. Però l'univers era massa gran, i Zeus va repartir la seva
i amb la Pau, aquestes darreres més bonics somnis que realitats. Però no	podem	formular-li cap retret i no li discutim la seva bona fe. Themis era també
obtuses conseqüències que en resulten— i de governar en teoria, amb un	poder	cada cop més i més discutit, la poesia eròtica. No sabem com s'ho fa per
just, però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les armes. "Pare,	pots	estar d'ara endavant tranquil. He absorbit tot el talent i les altres
són les veritables riqueses per a mi. Les enyoro i les protegiré tant com	pugui	. Que camps i plantacions siguin abundants i fèrtils. Que els homes se
meus compliments a aquest pacífic bou ben informat de tot i raonable, no	puc	evitar l'impuls nerviós, estúpid, d'emprovar-me cada vegada el casc."
he d'acomplir moltes lleis i molts deures i no m'entretindré, perquè no	puc	, a reflectir de nou en els teus ulls la bellesa dels núvols i dels
cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan estable, que el roc ominós no	pugui	rodolar mai més rost avall. Ixió Íxion o Ixió, fill d'Ares o de Flègias
sota la forma de Mèdusa? El cert és que som un veritable horror. Jo no he	pogut	mai acostumar-me a l'agitació i a la immundícia de les serps que
de cada una d'elles. Comprendràs que, per bonica i reina que fos, no	podia	realitzar aquest disbarat sense un condigne càstig, i els olímpics la
menja fins a vomitar. Vigila el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu no	pots	apropar-t'hi, perquè gruny i et planta cara. Nota els canvis del vent i
despullat de l'armadura d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no	pots	seguir les caceres del cel, acompanyat del teu gos. No avançaràs més
-vos. El noi té dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si	podeu	, de totes dues. És un xicot capriciós i cruel, que es diverteix amb el
és —tal vegada no caldria dir-ho— la suposició correcta, i no ens en	podem	alegrar ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a
apagada, fonent-se en l'airecel, estranya, aliena a ell, ja enemiga. No	podia	entendre, com mai no ho comprèn ningú, quin crim havia comès. El seu
nuat tan rebé de braços i de cames, que ni el meu susceptible pudor no	pot	sentir-se ferit." Pulcre Trompel·li, en escoltar amb deferència la
segon lloc, perquè només prediu desgràcies, i a qui interessen, si no es	poden	evitar?", filosofava l'anomenat. "Després, perquè crida fins a
marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan nua. Bé m'haurien	pogut	vestir, que els queixals del drac no haurien de notar la nosa d'uns
aquest cap de dona d'una tranquil·la bellesa, amb els ulls closos, es	pot	convertir en un espant. No tingueu por, que el temps li llevava a poc a
en un espant. No tingueu por, que el temps li llevava a poc a poc el seu	poder	. Però mil·lenaris enrera va ser de debò terrible. Ara, rodolant rodolant,
subterrànies, durant tres dies. En el seu transcurs, moltes coses	poden	succeir, i de segur que s'esdevindran, ho conceptuo inevitable, tots dos
temps era temps habitual entrant de casa, em va assegurar en somnis que	podia	arriscar sense perill els meus atots i que trumfaria el joc d'aquest fatu
remota mort, desobeir-me? Manaré tothom, sense rèpliques, i exerciré el	poder	, del qual ningú no es cansa mai, des de la comoditat del recer domèstic.
i no omplir els salons frívols amb la meva presència? Ho evito sempre que	puc	, sovint m'amago. Però bé he de respirar de tant en tant l'aire de fora i
No afegirem al nostre comentari el risc d'unes altres suposicions.	Podeu	saber com els fets es varen produir, almenys tal com ho conta una
no entenem la causa profunda d'aquesta seva ignorància, perquè la rialla	pot	ser una cruel arma infinitament més eficaç que l'escut i la llança que el
que mai hi hagi hagut. Si per aquest episodi el llegiu o el rellegiu, no	podreu	deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la seva obra sencera. I tot
reduir a tres, els noms de les quals callo, com és el meu costum, quan ho	puc	evitar en referir-me a les figures que esmento al llarg d'aquests
del meu art?" Aquestes proposicions et burxaven tant, que no les vares	poder	suportar. Molt a prop de la boca de l'antre, quan començaves a distingir
amb els cabells ben llargs, com ara s'estilen. I l'Erasme Caballé li	pot	serrar, en un compromís, els corns, sense sofrir-ne dany", afegia, en el
silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola, la	pot	buscar en un text prestigiós, que no citarem. Qui la vulgui conèixer per
allunyat de nosaltres que l'entusiasme. Indiferents al raïm i al vi, hem	pogut	contemplar amb fredor l'enorme i contradictòria complexitat del qui va
molt que la busquis, no la localitzaràs. Ara que no hi ha distàncies i	pots	visitar, amb diners, tots els països, sovint tan sols per jactar-te'n
sense ni escoltar-la, per un benèvol costum, la meva àvia. Circe "Què	puc	fer sinó desesperar-me per tota la immortalitat en la tenebra?", deia i
va caldre convertir-lo, com els altres, en porc. Màgica envellida, el meu	poder	no m'entreté. Que els qui viatgen pel mar passin, d'ara endavant, sense
la mare es va enfadar. "Filla", ordenava. "Si no m'atens, jo no	puc	ni vull que a la força em parlis. Però entra de seguida al palau, a
avui i demà i en l'esdevenidor més allunyat, mentre li fos possible. No	podia	tanmateix esborrar totalment comparances, en primer terme el d'una
que un ordit d'interessos, uns fils bellugats per un lúcid cervell. No	puc	suportar l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se m'escapen les
terratinent republicà de tota la vida. "Gosa indicar-me que un rei no	pot	ser alhora un bon home?" Pulcre Trompel·li va assentir, amb la seva
Destral o espasa? Com a tècnic militar, m'interessaria d'aclarir-ho.	Pot	ser que la pregunta que ara em formulo sigui inescaient i estúpida, però
la pregunta que ara em formulo sigui inescaient i estúpida, però no la	puc	allunyar. Giravolta com un voltor damunt carronyes, damunt la llastimosa
tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'afany de	poder	? Que desgraciat el qui es lliura a una feina tan bruta, com taca la sang,
cap secret per a tu? Ni per a ningú, jo, un llibre obert que tothom	pot	llegir, on aprendria les històries dels altres Labdàcides, no la meva,
mil cops perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot dolent i car, no es	pot	viure. Una senyora, almenys, aviat no podrà viure. Enyoro les comoditats
vénen, i tot dolent i car, no es pot viure. Una senyora, almenys, aviat no	podrà	viure. Enyoro les comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests

Pàgina 1 (de 8487)

50 següents