×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb podrir |
Freqüència total: 807 |
CTILC1 |
—Ha d'ésser aquí, ja ho saps. Ara té altres ocupacions: ha de fer-nos | podrir | . —Per què la vols mortificar? —Sí, defensa-la encara: només calia això. | arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes flors seques es | podrien | en un vas davant un dels nínxols que cobrien les parets. Ell dormia a | ell. —Sí. Periòdicament canvien les dels dignataris enterrats. Es | podreixen | , saps? —I ells, no? —També. Canvien els ossos. Hi ha molta remenadissa | ha que són tan plens que cal esperar que els qui els ocupen s'acabin de | podrir | . En canvi, els de la fossa comuna els enllestim gairebé de seguida; allí, | això? —Diuen que és a efectes estadístics. —Deuen haver d'esperar que es | podreixen | i desenterrar-los de nou... —Només la meitat. L'altra meitat de cadàvers | No em deixis—, repetides milions de vegades durant aquells dies, se'm | podriren | a la boca perquè mai no vaig poder arribar-les a pronunciar. La seva | amb els cristalls de maragda aclarida del seu port, dintre dels quals es | podreixen | els pinyols acarbassats dels mangos i les petites sargantanes grises, pot | Hi ha un fres de móres negres, i les nous són crustacis | podrint | -se, llefiscosos i dolents com les llàgrimes. Hi ha troncs | o bé enterrar-la. No cal dir que fa molt temps que s'han | podrit | les enterrades, i comptar-les (fins i tot si se'n | estaven abandonats. I els ous, quiets al mig del seu niu d'espart, es | podrien | . Es podrien amb el colomí a dintre, encara a mig fer, tot sang i rovell i | abandonats. I els ous, quiets al mig del seu niu d'espart, es podrien. Es | podrien | amb el colomí a dintre, encara a mig fer, tot sang i rovell i el cor | En el roser ja no floreix la rosa i dins l'estany s'estan | podrint | les fulles. Penosament es va morint el dia embolcat | lianes, foren vençuts i les lianes resultaren victorioses. Les lianes es | podriren | , els cucs s'hi multiplicaren i, de cucs, es transformaren en homes." (G. | molt fort per a sortir novament del recer on el vent l'ha portada i on es | podrirà | . Del jardiner i el dallaire no en vaig arribar a saber ni el nom. El | de taula, se m'acostà l'amo. —Aquesta tarda cal treballar. L'herba es | podriria | si la deixàvem estar. Pren la forca i vés a girar l'alfals dels camps de | de pluges anteriors escrostonava els murs. "Els morts aquí es deuen | podrir | més aviat", vaig pensar. Vaig recordar altres xiprers i altres nínxols | somnis en què tu fores el meu únic company? T'enyoraré, pensaré en tu; et | podriràs | en un recó de França, però no moriràs mai del tot, car jo t'havia donat | ombra d'un vespre meu. Anem-nos-en, pedagog; ¿no veus que ens estem | podrint | en la calor dels altres? El Pedagog. —Com em tranquil·litzes, | Soldat Primer. —El que et dic és que aquests homes es | podreixen | la sang. Soldat Segon. —I jo et dic que aquí hi ha alguna cosa: | Però al costat d'això cal anotar aquest fet. Al Canadà es deixen | podrir | muntanyes de blat. Als Estats Units, que tenen dotze milions de | que l'assaig de col·locar-la als habitants del planeta Març. I aquí es | podreix | la taronja. I allà el sucre, i més enllà els xais. Tirem pedres a la | metàl·lica fou una gran conquesta, car es pot atresorar sense que es | podreixi | . Es pot dividir en fraccions sense que s'alteri. Es pot utilitzar sense | tots els mars, han entrat a tots els ports i, quan el vaixell es | podreix | , baixen a terra ferma i queden arrambats, fins a la fi de llurs dies, a | No maquillada, rebotida, feia tuf de suor agra i de carn que comença a | podrir | -se. Els seus escarpins, desgastats, deformats, sortien de sota el llit, i | Esclatà el cor de la terra, s'espargí el dolcíssim verí oriental, es | podriren | en mi totes les fibres que em lligaven a la virtut i a l'esperança: | que l'harmonia subsisteixi en algun lloc i que la fusta i les cordes es | podreixin | del tot, abans que ella es ressenti de res... Perquè jo, Sòcrates, crec | l'hòstia consagrada o el vi, essent la carn i la sang de Déu es puguin | podrir | i corrompre. Respecte al quart mitjà que és l'últim i científicament | anys, resulta que mentre ell anava teixint i mullant els arguments per a | pudrir | els fonaments del positivisme, perquè els arguments de Bergson tenen la | del positivisme, perquè els arguments de Bergson tenen la propietat de | pudrir | els fonaments de les escoles que ell combat que semblaven de marbre i | quan Grècia va deixar d'ésser verda i van acabar quan es va començar a | podrir | com una poma, troben la filosofia posada al mig dels tres grans | en les tenebres meridionals i sota les humitats del Nord que no poden | podrir | la fusta catalana i que és un anàlissi que encara no s'ha fet perquè els | ben trist que, perquè els catòlics volen sostenir una llegenda que es | podreix | dintre la mateixa fantasia, la veritat s'hagi de veure trepitjada i | retreia l'especiosa integritat de les velles obres de fustería que es són | podrides | anys i anys dins alguna cava oblidada, sense cap pertorbació duta per | s'hauría pogut destriar, jeient dins les senderes i els carrerons, o | podrint | -se dins les habitacions esportellades, la carcassa de més d'un lladre | La follia ha conduït els homes a matar i a morir en les batalles, a | podrir | -se sota terra abans d'hora, a patir en l'infern dels camps de | davant de la masia, una olla al cim de cada pal, perquè no les pugui | podrir | del cor l'aigua de la pluja. Mentrestant, les darreres solellades | de pietat ni de misericòrdia no ha d'estovaïr-vos! Quan una branca es | podreix | , no és pas la pietat, sinó la destral, que pot salvar l'arbre. ¿Què val | dir, també podríem dir que la gent pinta les portes perquè la fusta no es | podreixi | , o que el Ghiberti les va fer per guanyar-se la vida. Les pintures | que és la força motriu del capitalisme: masses enormes d'homes es | podrien | a les trinxeres, lluitaven i morien no per ideals sagrats, sinó per | civilitzacions que successivament es fan i es desfan, que es formen i es | podreixen | al sol. Aquest procés de descomposició es trasllueix avui en mil signes, | esclatava també la indignació de les mestresses. Dues vides malmeses. Una | podrint | -se en la llobreguesa subaquàtica, en una escletxa llotosa, entre dos | nits hecatòmbiques; la sang escorrent-se, els ferits gemegant, els morts | podrint | -se, els vius carriquejant de dents. Perdura en les runes gironines la | un cop s'han posat a fer mal, no paren, i arriben a matar els arbres i a | podrir | les fustes. El rossinyol i les busquetes El rossinyol és l'ocell més | els ulls, sobre tot l'esquer: tant, que jo li dic que potser se li | podreix | un quelcom a dins del cap; i ella encara s'enfada més. —I que n'ets, | I la Por que amagaven les roses, al femer ja es comença a | podrî | . Qui ens ha portat l'alliberança? Diguem-ne el nom en nostres | a jugar al sol amb algun crani? Vaig matar Shere Khan i la seva pell es | podreix | damunt la Roca del Consell; però... però no sé pas on ha anat a raure | si encara els cadàvers dels empestats fossin a les cambres, insepults, | podrint | -se en el seu jaç, espandint fetor verinosa. Els que per necessitat | Groc, d'un ros aclarit, quasi albí; barres caigudes, mastega-tatxes, | podrit | per un mal lleig. Donejà, de jove, massa i, ja vell, tenia la mirada | i l'havien deixat, destenyida, oblidada en mig de picons i de sorra, | podrida | per la humitat. L'Esteve es desféu de l'inútil ormeig. Provà de somriure: | aniria a morir com una qualsevol? Tot seguiria igual mentre ella es | podrís | ? L'ofegava el seu orgull de senyora, orgull d'un llinatge d'aventurers i |
|