Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i de governar en teoria, amb un poder cada cop més i més discutit, la	poesia	eròtica. No sabem com s'ho fa per acomplir unes comeses tan diverses. El
ràpida, clement. El qui presideix secrets de la màntica i les arts de la	poesia	i de la música. Reneix sense parar, caça, guerreja. La seva radiant
d'esbrinar què és la veritat i comunicar-ne les resultes. Va cultivar la	poesia	. Asseguren que va ser un mal poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en
més taxativa, que ens situa davant el fenomen social i cultural de la	poesia	dels trobadors. És clar que sempre hi ha hagut "amor", una forma o
era "amor cortès": afer d'aristòcrates i de paràsits d'aristòcrates. La	poesia	provençal, i el concepte —i el sentiment— de l'amor que elabora, van ser,
El fet és que es produeix, i que té la seva versió literària en la	poesia	trobadoresca. Engels ho ha vist ben vist, això. L'"amor cortès" es
les ones els residus difuminats, convertits en calderilla, de la	poesia	"amorosa" dels romàntics. Novel·les, films, serials, cantants —però—
Aspecte literari: L'escepticisme és incompatible amb la	poesia	lírica, amb l'oratòria —sagrada o profana— i amb la metafísica. Si
i extrems—: el que busca en el llibre —en el llibre de creació, és clar:	poesia	, conte, novel·la— un viatge al món de les grans fantasies humanes, i el
del seu sentit essencial, desprendre's de tota significació. Però la	poesia	i la novel·la viuen de l'home, es lliguen a ell, l'han de cantar o narrar:
fins i tot les més idiotes —l'astrologia de periòdic, el curanderisme, la	poesia	lírica—, hi són computables. Potser la "metafísica" sempre retorna.
seriós: ni còmic ni líric. Seriós: al marge de l'acudit i de la	poesia	. De manera que la seva emergència natural ha d'acomplir-se en una
de sang. Sembla impossible que hi hagi hagut calma per a l'art, per a la	poesia	, per a l'estètica cerimònia del te, per a l'ikebana (la seva
vives i punyents, pensava com és curiós de poder veure convertida en	poesia	, patinada amb el vel auri de l'art, aquesta guerra que es desplega
com ell, molt amiga de les flors) es mesclaven, com diu Maurois, "la	poesia	pastoral i la política realista". La seva vellesa fou singularment
22 març. La tragèdia espanyola ja ha penetrat en la	poesia	anglesa. Avui llegia, en el darrer número de New Verse,
i l'horror de la guerra troben en Owen l'expressió de la més noble	poesia	. "La poesia és un sondatge de la vida", escriví Martin du
fa molta il·lusió anar penetrant una llengua nova, barrejar gramàtica i	poesia	. S'ha fet fosc, i l'espelma brillava davant la finestra: s'ha esvaït el
alè d'aire. Llegeixo poemes de Josep Lleonart: admirables, de la millor	poesia	que s'ha escrit a Catalunya. És una mescla de vitalitat maragalliana i de
a la psicologia, però les seves elucubracions voregen la filosofia, la	poesia	, fins diria la màgia. La tesi fonamental és la utilització de
de perifràstic, de poc directe. No el creu vague, sinó precís. De la seva	poesia	, segons Auden, deriven un cert descriptivisme baudelairià i certes
però, ben mirat, els romàntics representen un dels moments d'or de la	poesia	anglesa. Llegeixo l'assaig sobre Robert Walpole a From Anne to
i tendresa s'hi alien amb un do únic de música, de gràcia. En tota la	poesia	francesa hi ha poques coses tan tendres, tan dramàtiques i fines com
He rellegit Grierson, Bell i Boileau. Preparo uns comentaris a la	poesia	de Pierre Motin. He treballat a Coll Ses Pregàries, entre farigoles,
de Rilke. Cita un sonet del cicle d'Orfeu, en què el poeta defineix la	poesia	. "No és pas —ve a dir— ni quan el cant et delira al llavi, sinó
parlem dels horrors dels bombardeigs, parlem de Goethe, de Rilke, de la	poesia	d'Eliot i de Spender. Quina pau d'or, damunt l'herba dels Sis Avets! ¿Som,
i blau pàl·lid. Les tintes apagades del novembre donen al paisatge una	poesia	serena, benigna... La Vanguardia, a l'article de fons,
llarga conversa amb en Vinyoli, que em parla de la meva nota sobre la	poesia	d'en Riba. Ell creu que en Riba tendeix cap a una poesia més vital que la
nota sobre la poesia d'en Riba. Ell creu que en Riba tendeix cap a una	poesia	més vital que la que ha escrit fins fa poc; que és predominantment un
—en les lletres, les crítiques, els llibres en prosa— que en la seva	poesia	. En la poesia procedia, més o menys, com els altres poetes: era el
les crítiques, els llibres en prosa— que en la seva poesia. En la	poesia	procedia, més o menys, com els altres poetes: era el producte dels seus
molt exacta l'observació de Vinyoli sobre la impressió que produeix la	poesia	rilkeana. "En ella —deia— Rilke fa la sensació que sempre parla
que hauria omplert plecs de prosa ciceroniana en castellà, hauria fet	poesies	horacianes segons fórmula de l'escola salmantina, i potser hauria escrit
el metge vingué a veure'l, estava tan cansat que cedí sense protesta. La	poesia	que encapçala el volum de versos evoca sens dubte aquest moment. És molt
mateix que en aquest temps, convalescent de la malaltia, va escriure unes	poesies	que tenien amb més o menys fortuna l'estructura d'un romanç. Les destruí
banquete,\| celebremos la vuelta\| del Abril floreciente." Si això és	poesia	, no ho sé. Però sé que si ho és no m'interessa ni mica. T'escric tot
després, gràcies al que ell anomenava fer trampa, una altra mena de	poesia	, estrangera com ell de l'univers ordenat i florit que el voltava: Ara sé
s'actualitzava en forma de poemes. No és estrany, doncs, que les úniques	poesies	amoroses que figuren en el volum, es refereixin a ella. No va escriure o
en el volum, es refereixin a ella. No va escriure o no va guardar cap	poesia	dedicada a Carolina, ni a Luciènne, ni a Nerina, ni a Cèlia. Quan
pur i que està disposat a compartir la teva tenebra? Erasme admirava les	poesies	del seu amic, però detestava la seva retòrica. Esternudà o rigué i agafà
lloc segur de la seva mort, de la mateixa manera que refereixo l'última	poesia	del seu volum de poemes a una d'aquestes últimes tardes que s'aixecà
de la negra carena de muntanyes. tot i que sé molt bé que la	poesia	no pot ser d'aquesta època, car figura en l'edició de 1819. Però
diferents. El port de Marsella és un dels fragments més vius de	poesia	que hi ha en tota la Mediterrània. Ara aquest port bull de gangsterisme,
la navegació del dia, a servei del turisme, hagi esbandit bon tros de la	poesia	negra dels antics velers i dels vapors de campi qui pugui, no hi ha
Un dia, Baudelaire —amb el sonet famós—, em va ensenyar tota la dura	poesia	de l'albatros. Han passat bastants anys i moltes coses, i ahir, entre les
i té una vasta comprensió del món. Mentre bevíem, parlàrem una mica de	poesia	italiana, es recità algun vers, i jo, per complaure la fantasia bèl·lica
i d'evangelització han modificat molt les coses, han matat molta	poesia	i han creat una realitat més dura i més negra per un cantó, més orejada i
maarés, han fet malbé tota l'arqueologia polinèsia, han mort la	poesia	damunt d'aquestes tristes pells vestides amb samarretes inhumanes, però
el que passa amb aquest gran poble asiàtic. Jo havia observat que la	poesia	xinesa era indistintament obra dels homes i de les dones; que la mateixa
res de totes aquestes coses, ho atribueixo al misteri, a la màgia i a la	poesia	d'aquest món sobre el qual vivim i de l'essència del qual només sabem una

Pàgina 1 (de 228)

50 següents