Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
poeta AI 12 oc.
poeta F 49 oc.
poeta M 13461 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb poeta Freqüència total:  13522 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

encara per tota mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la seva dona
ja ho va advertir, en un dels seus perfectes cants, el més sagrat dels poetes." Glaucos "Fill de Minos o de Sísif, pobre pescador com nosaltres,
forta? Sembles com encantada. Hum, has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit. Pobra de tu, si de cas", es malfiava la
llarg del temps, fins a la consumació dels segles", pensava Antígona. "Poetes i savis s'ocuparan de mi i de la meva acció i, en general, m'exalçaran.
com un escrúpol de recança per no haver passat els tràngols que els poetes i els mitògrafs m'atribueixen, però m'assereno de seguida i m'aplico a
les resultes. Va cultivar la poesia. Asseguren que va ser un mal poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, no opino, perquè no
la poesia. Asseguren que va ser un mal poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, no opino, perquè no llegeixo versos, ni aquells de
aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les divines paraules del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny arriben sos
sabeu tant d'antigues llegendes, ¿no creieu que és d'ací d'on els antics poetes populars, els que encantaven la imaginació dels infants i dels homes; no
n'hi ha una que sempre m'impressionà per sobre les altres: la refereix un poeta de l'antiguitat; però jo l'he sentit referir en distintes versions,
mentre Pisa continuava vivint a l'exterior. I després l'apòstrof del poeta, aquell crit esfereïdor de la gran ànima ferida: Ai, Pisa!... Ai, Pisa! —
és una creació dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del /dolce stil nuovo\. Des d'aleshores fins avui, de
durant segles, han estat fent l'amor, s'han enamorat, al dictat dels poetes: sense adonar-se'n, naturalment, i sense haver-los llegit. Que consti que
elabora, van ser, en un principi, patrimoni de dames i cavallers i dels poetes que tenien a sou. Després, l'"amor" salta aquesta primera barrera
de fer. Hi observem, per exemple, una lleugera desgana, per part dels poetes, respecte al tema de l'"amor", que contrasta amb la seva deliberada
Brecht, i tants d'altres, per cerciorar-nos-en. I quan en els versos dels poetes perdura l'amor —Eluard, estones de Neruda— és ja sota espècie de mera
en tot, seria un depuratiu ètic excel·lent. Al cap i a la fi —parodiem el poeta hispanoamericà—, ¿qui que és no és ximple? A estones, si més no. I la
El lector del Dant dóna per descartat que l'opinió —el judici— del poeta pugui tenir res a veure amb qualsevol probable opinió-judici de Déu.
Ni hi té. Ben mirat, les afinitats "metafísiques" dels pensadors i dels poetes contemporanis es mantenen en l'àrea de l'ateisme més recalcitrant, sense
és una frase apòcrifa —jo no puc garantir-ne l'autenticitat—, l'olímpic poeta alemany hauria de merèixer algunes reserves, per aquest cantó. No el
de la personalitat, que s'aguditza en el cas de l'escriptor laic. El poeta, el narrador, el filòsof, ja no es limiten a fer "una" obra —que sovint
de sobte, unes figures il·lustres. El ressentiment dels rivals del poeta romà trobava una agradable oportunitat d'esplaiar-se en la caça dels
amb algú que se li ha avançat en això mateix. No és insòlit que un poeta adverteixi un dia, en la lectura d'un poeta anterior, imatges, frases,
mateix. No és insòlit que un poeta adverteixi un dia, en la lectura d'un poeta anterior, imatges, frases, versos sencers, que ell havia escrit, rigorós
perdudes, buscaven un reconfort pastorívol en els parcs reials; els poetes cortesans s'hi adherien, fabricant versos d'un bucolisme literalment
, l'amor sí que ho era —i de quina manera!—, però no el sexe. Poetes, novel·listes i dramaturgs, fins en temps relativament pròxims, no han
Era una constatació d'absoluta simplicitat. Només que Baudelaire, poeta, i poeta cristià —catòlic cent per cent—, la desvirtuava tot d'una en
una constatació d'absoluta simplicitat. Només que Baudelaire, poeta, i poeta cristià —catòlic cent per cent—, la desvirtuava tot d'una en referir-la a
mejor\. No crec que sigui necessari de salvar la responsabilitat del poeta. Manrique advertia que tal és "/nuestro parescer\" en
un bell poema de Bernard Spencer, /A cold night\; el poeta pensa un moment en /those whom the weather leans on under the
sàvies al·literacions! Wilfred Owen és, pel meu gust, un dels millors poetes contemporanis. Admirables poemes de guerra. /Futility\, per
i altres indrets de Catalunya. 1 maig. A la tarda ve el poeta Joan Teixidor. Com que la Roser s'ha posat malalta, amb bastant de febre,
temes magnífics de pintura. Recordo "L'hivern" de Brueghel. El poeta voldria penetrar el secret d'aquelles llars holandeses, cenyides de neu,
marítim hi havia núvols més o menys de tempesta. Havent dinat saludo el poeta Rosselló-Pòrcel, que no coneixia. És simpàtic, gentleman. Torno a
Josefina i l'avi. Al tren hi ha molta gent. Passo la tarda amb un grup de poetes: Vinyoli, Boix, Teixidor, Lamarca. Vinyoli ha publicat fa poc un llibre
de vitalitat maragalliana i de refinament francès. Un extraordinari poeta. 29 novembre. Boira espessa al matí: deu jaure, freda i
Quan acabava d'escriure a Salvador Espriu dient-li que aniria a veure el poeta Rosselló-Pòrcel al sanatori del Brull (on el van traslladar, molt greu,
d'una conferència d'en Riba en la qual s'anuncia la mort del jove poeta. Em quedo sorprès i aclaparat. Era un minyó fi, educadíssim, un líric
recorda el millor La Fontaine, el d'/Amour et Psyché\. Els joves poetes anglesos el prefereixen als romàntics; però, ben mirat, els romàntics
fa voleiar fulles, plomes i brins (però més aviat tebi). Rebo carta del poeta Casadevall, que es mostra molt interessat per les meves coses: jo també
ells: ans "semblaven jugar a fet" durant tota la vida del novel·lista i poeta. 2 febrer. Fa molt de fred. Al Pirineu hi neva i la
despullats. 2 març. Sóc a Barcelona. Dino a casa del poeta Casadevall: mengem arròs amb peix, bunyols, carn de vedella i coca de
gent que dormia pels camps, i pels carrers de Pedralbes. Algú veié el poeta Joan Gutiérrez-Gili amb un carretó ple de matalassos, seguit de la
amb refilet alegre i una mica còmic, una mallerenga. A mitja tarda ve el poeta Felip Graugés. Llarga conversa. 15 maig. Al matí vaig a
observador tenaç, un realista, no pas un imaginatiu. Segons Spender, el poeta d'ara, com més reflecteixi la realitat, com menys "poètic" sigui, farà
els binocles, arraulit darrera unes alzines. Un any! Llavors traduïa els poetes anglesos i tenia més delit literari que ara. Alçava els ulls dels versos
de Colletet. A la tarda repasso l'assaig de L. Gautier sobre Deschamps (poeta del s. XIV). El vent agita els avets i l'àlber. No abelleix de
a la vora de casa. 30 agost. Rellegeixo Villon. Quin gran poeta! Sàtira, patetisme i tendresa s'hi alien amb un do únic de música, de
molt contents. Vaig tot seguit a recollir-los: són una tramesa del poeta Spender. Hi ha un pot de cacau, un altre d'Ovomaltina (de
de pastor i d'herba nova. Llegeixo Joan Bennett: un assaig sobre el poeta Herbert; rellegeixo l'estudi d'Aubrey Bell sobre el Renaixement a

  Pàgina 1 (de 271) 50 següents »