Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

alguna cosa més que els respectius desficis eròtics dins una conjuntura	política	solemne. Això és exacte. Però també és indiscutible que el nas de
figura de Bonaparte: ara bé, ningú no podrà negar-li uns dots genials de	polític	, d'estrateg, d'aventurer. Les conseqüències del seu pas a través de la
monstruoses poden significar un col·lapse d'imprevisibles ramificacions	polítiques	i socials. Una guerra decisiva, perduda o guanyada per algunes eventuals
mèrits que cal valorar en els seus termes justos. 4) Aspecte	polític	: Els escèptics no fan les revolucions, certament. De vegades les
mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos	polítics	. En bona lògica, hauria d'haver-hi esdevingut tot el contrari: a mesura
culpable de les seves desgràcies terrenals. En un pla més elevat, gairebé	polític	, el Dant és una genial exemplificació de tot això. La primera part de la
de tant en tant, i encara! Avui, en molts països, la discrepància	política	, la simple discrepància ideològica respecte al poder constituït, comporta
"estatal" com a instrument "delictiu". Ell és un jerarca militar o	polític	que obra "impunement" des del seu càrrec. I obra, de més a més, fora del
les arrels de la conducta civil dels individus, sigui quin sigui el règim	polític	en què s'instal·lin. El "costum" adquireix una insidiosa eficàcia
de pobles que acabo d'apuntar entraren en una nova fase de consciència	política	: nosaltres, també. Però nosaltres, abans d'això, abans de l'autèntica
una fluència esponerosa. Comptat i debatut, probablement el catalanisme	polític	no ha aconseguit mai el tremp nerviós i embalat del nacionalisme. Fa
de persones, de totes, les més diverses i contradictòries confessions	polítiques	, que per una circumstància o altra es troben enfilades a la noble cucanya
La veritable substància d'aqueixa literatura és metafísica, social,	política	. El sexe, per tant, es retira del primer pla novel·lesc: no hi és, ni
o mediatitzar els qui el practiquen. El puritanisme és més una actitud	política	, o policíaca, que no pas una actitud específicament ètica. La tolerància
no volen referir-se a res més. L'home del Mediterrani porta una cotorra	política	dintre seu. És una cotorra política, a seques. Afeccionats a xerrar,
del Mediterrani porta una cotorra política dintre seu. És una cotorra	política	, a seques. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els
en un determinisme psicològic i per ell explica la formació dels règims	polítics	. El bolxevisme d'avui respon al patriotisme, més "místic" que terrenal,
de coeur. Potser un dels secrets de la frescor d'aquests	polítics	anglesos és la seva intimitat amb la vida rústica. En els seus darrers
poble, del poc seny de la nostra Revolució. Contava que, fa pocs dies, un	polític	francès comunista li deia: "Els espanyols no són revolucionaris: són
una victòria franca del feixisme a Espanya, perquè enfortiria el poder	polític	de Hitler i Mussolini, però tampoc no desitja un triomf roig, que
pel Partit Comunista, que vol una "democratització" de la vida	política	, econòmica i militar del país i s'oposa que Largo Caballero sigui alhora
26 maig. Parlo amb l'amic O., secretari d'un destacat	polític	. Creu que s'anirà a la mediació, però d'ací a uns quants mesos. Opina que
hi tornaríem a ser". Un altre amic, E. S. (també secretari d'un eminent	polític	) coincideix amb l'opinió d'O. sobre la mediació. Creu possible una
reforços de 100.000 homes. Un amic meu, secretari d'un conegut	polític	d'esquerra, creu que vindrà l'armistici quan ací s'hagi sanejat del tot
cregueu, en això de la diplomàcia". Un altre amic, secretari d'un	polític	, intervenia en la conversa. Creu que la guerra s'acabarà aquest estiu amb
rep, i els altres cerquen galons i pagues. Mostra un gran escepticisme	polític	i diu que no ha volgut votar mai. Si el cridaven per anar al front —i no
el que han faltat ací són homes competents. En Companys no té ampla visió	política	, però té "nas" per als problemes immediats. Tornem a Viladrau. Quina
falta d'unitat dels republicans, de les extralimitacions dels comissaris	polítics	, etc.. 1 novembre. Dia de Tots Sants, amb boscos
escric notes sobre llibres anglesos. Llegeixo comentaris a la filosofia	política	anglesa del segle XIX. Arriba en Josep Calsamiglia, amic d'en
d'incidents, de crisi. La Vanguardia publica una nota	política	anunciant, efectivament, la crisi i una probable solució Besteiro,
sabates ferrades). Després he sabut que eren dos capitans i el comissari	polític	. La Roser i la serventa, molt excitades, deien que a Viladrau els acaben
A quarts de dues de la tarda van trucar a la porta: eren el comissari	polític	i els dos capitans que venien a escalfar-se a la cuina. Trap, trap,
casa. Sabem que Jeroni Campdepadrós i Susqueda, l'hereu amb vel·leïtats	polítiques	, va demanar, amb retòrica humil, que, almenys, li fos reservada la casa.
anys sense que pugui adonar-se'n. Viu no menys atent que a les tempestats	polítiques	a les tempestats de mar. Puja a la muralla de mar per poder veure com la
que creixien com bolets en aquells anys de malestar públic i podriment	polític	, en l'humit pati de les Cisternes de la Universitat. Eren societats
instal·lar-se més furiós que mai al seu despatx de Comissari. La labor	política	activa de Jeroni havia durat exactament dos mesos i mig. Aparentment va
sobre les seves amples i sòlides espatlles, el pes de la conspiració	política	, passava del màxim risc a l'embriagadora victòria, com podem retreure-li
mecànica dels professionals: —Què en pensa, de les nostres circumstàncies	polítiques	actuals? Què l'ha fet decidir a tornar de l'exili? Jo et vaig respondre
dels vençuts. Helena retornava, al costat de Vallhonrat, a una militància	política	de què, durant els cinc anys que visquérem junts, havia estat marginada
més important, del món dintre la seva categoria. Sobre la transcendència	política	i econòmica del Canal de Panamà s'han escrit milers i milers de pàgines,
d'una ampolla de Benedictine. Pomaré V, el casaren, per raons	polítiques	, amb la princesa Joana Marau Taaroa. Aquesta senyora era filla d'una néta
tabac, mosquiteres, cinema, forquilles, ganivets, idees morals, idees	polítiques	, rellotges, lligacames, etc., etc.— creen el comerç, desconegut abans en
que es fan la clenxa i mengen no importa què. Però aquests dos grups	polítics	es posen d'acord per al negoci i per mesurar les competències que es
dues i de les comissions secretes que realitzen depèn la sort dels colors	polítics	en les illes Sota el Vent. En general, fan el viatge plegades, i en
trobadoresca, desenvolupament urbà i estil gòtic, divisionisme social i	polític	renaixentista, expansionisme setcentista i redreçament romàntic; vet ací
història; vet ací la gran tragèdia col·lectiva. Mentre les formacions	polítiques	es mesuraven a l'escala d'uns quants milers de gent d'armes i de dues
forçar la roda de la fortuna cap a posicions singulars d'imperialisme	polític	i cultural. Tots els pobles europeus de passadís, s'han trobat i es
país, s'hi han deturat, àdhuc alguns l'han dominat. Però si la Història	política	recull llurs gestes, la massa del poble ha continuat fent la seva via,
Catalunya li deu els designis mercantils, les altes construccions	polítiques	, el desenvolupament intel·lectual, la projecció imperialista. Això no
perquè en el moment oportú (segle XV) no es féu la síntesi	política	entre la mentalitat feudal pirinenca i la capitalista de la costa.

Pàgina 1 (de 772)

50 següents