×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb polir |
Freqüència total: 595 |
CTILC1 |
Aquest "amor" és una creació dels trobadors provençals, completada i | polida | pels poetes italians del /dolce stil nuovo\. Des d'aleshores | desesperadament el metall, un d'ells fins i tot hi escup per tal de | polir | -lo més bé, però això no tranquil·litza l'uniformat, ben a l'inrevés, | i zigzaguejants, amb voreres estretes i geperudes, de lloses afinades i | polides | per l'ús. Les entrades es baden cap a profunditats encara fosques, cap a | que enceta un extrem de la taula. Ell, però, filosòficament, es limita a | polir | -lo una mica amb el dit ple de saliva, torna a alçar la mà. —En sortir | quedava res, o va ser cremada junt amb els arxius, o Pere Grau se la va | polir | . La taula que ell col·locava de cara a la claror de migdia no era ben bé | que Jeroni fonamentava tot el seu orgull literari. Aquesta prosa que | polí | curosament per obtenir, sense proposar-s'ho, una asèpsia de laboratori. | naturalíssim. Ara bé: estilitzeu aquest costum de les flors, netegeu-lo, | poliu | -lo; aprimeu les dones, elimineu les samarretes, imagineu uns pareus | a fer piragües de joguina, faldilles per a dansar l'upa-upa, | poleix | el nacre i confecciona curiositats del país per vendre-les als turistes | és necessari fer estudis i que estava molt content de fer-los, perquè el | polien | , però que ell era pràctic i que no es volia moure de casa i que tot el | començat, a donar els darrers tocs a qualsevol empresa, a arrodonir i a | polir | àdhuc el menys visible als ulls dels qui contemplaran el resultat de | abans que el cotxe s'aturi. En veure el casal, obrat tot de pedres ben | polides | pel sol i les pluges, Laura sent el mateix cobriment de cor com ara fa | paraules gentils o confidencials, i aguantar amb encert una copa ben | polida | o a llegir un llibre amb bona voluntat. Laura es posa de colzes a la | sobreposats a força d'estilització. De tota manera, el va treballant i | polint | , i ara el quadre torna a guanyar. Diu que, entre els que ell coneix, els | soroll de fregament, gairebé com el d'una fresa o d'una mola de | polir | que treballés sobre una matèria irregular i heterogènia; el soroll que fa | altres, millor que els altres i diferentment dels altres: és a dir, de | polir | constantment temes dels quals només els contorns generals estaven fixats | i manejar-los i, en cadascuna d'aquestes ocasions, hom els | poleix | , els greixa i els acoloreix, no sense adreçar-los pregàries i | no és la característica de la meva personalitat tot i haver-me esforçat a | polir | les violències del meu caràcter i haver-me decantat devers la bondat i | ?... —On eres ahir, que no et vam veure? —Noi, tenia una por de | polir | -me els diners amb una dona o amb vosaltres!... Jo que no em moc de casa! | ulls. Jo em frego conscienciós, alegre de saber que allò em neteja, em | poleix | i pensant ja en la ruixada que vindrà, benigna, ara, a la meva | encara el sacsejava. Però estava aparentment tranquil, gairebé fascinat, | polint | un tros de fusta amb el seu ganivet. Com si per instint advertís que | i sobre el seu pit com un riu que es precipita entre els còdols. Els | poliria | pacientment aquesta carn fina, els fregaria, els afinaria, els | despullessin una dona, obriren el farcell i en van treure un vell santuri | polit | pels anys, amb un munt de cordes, guarniments de coure i de vori, i una | apilaments d'estrats superposats, i observar el treball de la mar, que | poleix | les roques velles i forma sediments nous, abans d'esperar de comprendre | la idea d'una tradició viva. Els millors s'esforcen a desenterrar, a | polir | i demostrar les nostres valors heretades, i, per tal, sagrades i | en un lloc llegendari, com un obrer que al seu taller escalaborna, talla, | poleix | i encasta la seva forma, al igual que un lapidari arrenca l'art de la | ve la pau de Déu, la veritable. Resumint: tenim una tendència certa a | polir | la imatge que ens fem de nosaltres mateixos i, sobretot, la que deixem | forma ideal, podria ser perfecta la teva obra. Afina sense repòs, llima, | poleix | , cisella. Fins que no hi hagi grop ni aspror ni rebava, fins que es perdi | d'apagar-s'hi les estrelles. Primer fou el cel com d'acer sense | polir | , vingué després igual que d'argent, s'acolorí a llevant de groc i de | de beguda regalada, i coguin bé els llegums i les verdures, i puguin | polir | -se la persona les noies presumides, i els fadrins festejadors d'arrissada | és feta amb desig de quedar bé, posant els cinc sentits a deixar-la ben | polida | . No és de creure que hi treballin totes dues. L'una deu posar en el | botxins i d'estiracordetes! Mentrestant, l'ordre nou anava afermant-se i | polint | -se. Totes les presons eren plenes de gent de bé i en els llocs de comanda | Mes aquesta mena de catedral o templet, que jo volía fer, ja abans de | pulir | la primera pedra, abans, per tant, de disposar-la ordenadament, s'es | la seva dona per rentar-se i pentinar-se. La companyia femenina li anà | polint | una sèrie de detallets íntims: Paulina el tractava com si fos un infant; | sèiem també eren força rústecs: troncs d'arbres partits pel llarg, sense | polir | i amb cames. Al principi ens feien mudar sovint de positura, però aviat | i escrivia els problemes resolts. Un cop anotats els versos, els | polia | . Les quatre etapes van desenrotllar-se gairebé simultànies. No sempre, | feina, a la glòria de l'artesà de la torre de la Seu de Colònia, el qual | polia | i treballava, al més alt replà, la superfície de la pedra, i preguntat | a unes quantes brasses, aigües avall, i no veuríem el coral brut sense | polir | . Els ulls d'aquests homes han de rebre sense dilatar-se massa els raigs | sota del qual venien vuit polzades de mànec, sembrades de turqueses sense | polir | que en feien un agafador excel·lent. Més avall hi havia un cercle de jade | la seva joia el que ell fa; però és ben cert que es lleva la gorra i es | poleix | els cabells, es descorda, s'allisa i torna a cordar-se el levitó. Passen | mirant la Rambla. Passeig de bon tast, matí de diumenge. El fred neteja i | poleix | els carrers. El sol és la nostra arquitectura. Com a l'amor de la | i enrunar-se les parets del voltant, mentre la seva carcassa de pedra es | polia | i daurava, era una ombra que s'estenia com la grissor rúfola de la pluja. | per fortuna ignoreu el que, mentrestant, passa allà dalt. El cel s'ha | polit | i s'ha fet d'un blau més profund que mai. Un immens èxtasi daurat es | per trencar canyes seques dels canyissars abundosos. Amb un ganivet les | polien | . —Ja està bé. Reprengueren els jocs. Feien clots en la sorra i anaven a | amb una fressa suau. Mai més no fou la Laia d'abans. El temps llimà i anà | polint | les aspreses del seu tarannà. Desaparegueren les convulsions. Ja no anava | és animal menys imprudent i, si la ciència i nombrosos estudis no l'han | polit | , ferotge i incontinent en les seves cobejances. Alguns es molesten de les | XVII. És també causa no menyspreable de neguit, si et | poleixes | amb excessiu mirament i a ningú no et mostres ben natural, talment com és | i les seves dues germanes, que eren ben plantades com ella, però sense | polir | , poltres que no havien sortit de la devesa nativa, de gràcia entreviada | de calar si us plau per força, i... ès clar... ets estudiants ens han | polides | totes ses esques. I vet-e-la aquí de mala lluna; i d'ençà de llavors no | Llorens les ha fet evolucionar lentament durant vint anys de treball, | polint | -les, eliminant-ne el superflu. Aquestes formes han anat despullant-se | s'apropia aquesta cosa, la instal·la en el seu esperit, la treballa, la | poleix | , la deforma, la transfigura, per a fixar-la en les seves obres, tot ella |
|